Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un idèntic sentit, que aquell xicot de qui tenia tants motius per	enorgullir	-se, portaria el seu nom però no seria el seu hereu. Campdepadrós veuria
pesen molt més en la nostra història que els fets estrenus de què podem	enorgullir	-nos: l'expedició dels almogàvers a Orient, posem per cas. Per tant,
el got d'aigua a la mà.)] No cal pas que t'escusis, Ernestina. M'	enorgulleixo	d'ésser tractat com un de la família. Respecte a la teva tardança,
afavorit amb l'heretatge, puix que el fill gran morí abans de poder	enorgullir	-se amb el títol d'hereu. I la frèvola Laura, barcelonina òrfena d'un
que em semblen propis d'un cor molt gran; de les meves ambicions, que m'	enorgulleixen	o embriaguen perquè les confonc amb unes poderoses facultats que jo crec
—Sí. Electra. —A mi em semblaria estrany, això d'	enorgullir	-me de la meva ciutat nadiua. Explica-m'ho. Orestes. —Bé... no sé
sol com un llebrós. Orestes. —Sí. Júpiter. —No te n'	enorgulleixis	. T'han bandejat a la solitud del menyspreu i de l'horror, a tu, el més
duresa de la teva espasa, la força del teu braç. I aquest Mal del qual t'	enorgulleixes	tant, del qual dius que ets l'autor, ¿què és sinó un reflex de l'ésser,
Ciutadà. —I és curiós que els científics del nostre temps s'	enorgullien	de conèixer moltes interioritats de la matèria al temps que ignoraven tot
que feia referència a la ment; remarqueu que d'això darrer també se n'	enorgullien	. Einstein. —Per això es va arribar a creure que la imatge
cada dia: la paternitat, el paternalisme, o com vulguin dir-ne. I el qui s'	enorgulleixi	de passar per "pare liberal", o és un hipòcrita, o un ximple. Des del
això com a darrer remei pel manteniment del pluralisme que tant ens ha d'	enorgullir	. Llengua i societat. El poblament català va generalitzar a Mallorca la
front, aprenguí de conreuar la poesia". Verdaguer, però, fa més que	enorgullir	-se amb paraules de la seva ascendència terrassana: se'ns manifesta a
l'enveja que havíem sentit de la llengua italiana llegint Carducci, i ens	enorgullíem	que la nostra s'adaptés amb tanta perfecció als nobles ritmes de la
en la contemplació d'aquella quietut y d'aquella solitut immensa, m'	enorgullía	interiorment d'haver abandonat el raquitisme de les terres baxes per
enlloch del món hauría d'avergonyir a ningú. Al contrari, hauría d'	enorgullir	a qui ho fa y arrencar dels qui ens ho mirem còmodament plegats de
dels seus païsatges i marines. I per això els prerrafaelites s'	enorgulleixen	de nomenar-se deixebles i seguidors del gran mestre del païsatge; i per
que havien adquirit obres del seu espòs i l'havien homenatjat íntimament,	enorgullint	-se de tenir-lo per amic. El pas de l'artista per Itàlia deixà arreu una
la cama prima i esvelta de dona nerviosa però ferma i arrodonida, podien	enorgullir	el marit. Innocenci es lliurà uns segons a la contemplació d'aquesta joia
hauria trobat molt satisfactoris els seus començaments. A ell l'	enorgulliren	, però el deixaren insatisfet. I el cert és que, amb falles i defectes, i
com una estàtua tallada en un bloc de gel. Aquesta folla al·lucinació m'	enorgullia	, tot excitant en mi un benestar moral que em seria difícil de definir.
un cas molt poc freqüent; ara, el qui, enganyant-se de mig a mig, s'	enorgulleix	de tenir una dona més fidel que Penèlope (i tanmateix la hi comparteixen
italians es reserven les belles lletres i l'eloqüència, motiu pel qual s'	enorgulleixen	d'ésser els únics que s'han alliberat de la barbàrie. En aquesta classe
sabut com articular una frase. La vella sortí de la botiga notòriament	enorgullida	i satisfeta. De tota manera, les coses no havien pas succeït com ella
la vostra ribera on teniu tantes coses plaents de les quals puc, això sí,	enorgullir	-me com a companya. —Tu tens el que val més que tot —li replicà la Reina
precisament, el divulgador de l'estàtua habitada, després de cinc anys d'	enorgullir	els sonillers. Sovint he constatat que persones posseïdores d'una cultura
noia i aquella pell blanca que en somriure se li omplia de clotets hauria	enorgullit	una filla de soldà. Però la petita no prodigava ni les seves mirades ni
i un ample front calb i rutilant, tenia una veu profunda de la qual s'	enorgullia	sobiranament; i és ben cert que corria entre les seves coneixences que,
i amb aquells recons més obscurs del porc, que menys haurien pogut	enorgullir	-lo en la seva passada existència. No, de tot això tant se m'hauria dat, si
Mira-te'l bé, aquest home! Mirate'l bé, perquè vindrà un dia que t'	enorgulliràs	d'haver vist els seus ulls i d'haver sentit la seva veu! Anecdotari del
a Barcelona a mitjans del segle XIX, diu que la ciutat es pot	enorgullir	de posseir-ne un conjunt que no ha d'envejar res a ningú. Però el
característiques essencials i que, mentre avui la lírica catalana pot	enorgullir	-se de l'obra d'un Carner, un López-Picó i un Riba, el teatre català
d'aquestes possibilitats fallides en l'obra ulterior, Folch i Torres pot	enorgullir	-se d'haver estat el novel·lista català més llegit i d'haver ensenyat el
de l'expedició. És Biot, un altre dels noms dels quals França es pot	enorgullir	en aquest principi del segle XIX: astrònom també, matemàtic,
i distincions que aquest pot expressar; després perquè el català no pot	enorgullir	-se d'una tradició lexicogràfica tan llarga i activa com, per exemple,
literatura catalana, que molts escriptors castellans de primer rengle s'	enorgulliren	d'escriure en bon català o de llegir-lo perfectament. Una de les figures
i amb idèntica significació, entristir i entristar,	enorgullir	-se i enorgullar-se, emmalurir-se i emmalurar-se.
d'Hotelers de Catalunya i Federació Hotelera Espanyola, que ens	enorgulleix	, en trobar-la al camí de la realitat. És suficient per a l'atracció del
donava, de les llars que el teu fill trinxava! Cada nova amiga seva t'	enorgullia	. Cada vegada que devia arribar-te el coneixement d'una aventura del Zeni
Els matrimonis indígenes no s'havien pas adormit a la palla. I el fet	enorgullia	a la col·lectivitat en general i als moralistes en particular.
encartonava. D'aquella col·lecció, el més d'admirar, el que més l'	enorgullia	, eren un parell de castells feudals emmarletats, complicadíssims, amb
t'ha vist, i parlar-te com t'ha parlat." Respecte a Soler i Vila també s'	enorgullia	de tenir-lo per company; però, íntimament, estava ben convençut que la
espai per a un fill de Catalunya, terra de rodamons i de burgesos que s'	enorgulleixen	d'haver estat, almenys, a Font-Romeu. Tan poca cosa, que qualsevol
Montseny. I s'adona que el bell maridatge de l'Empordà amb la Muntanya l'	enorgulleix	com si fos una obra pròpia. Sempre havia cregut d'ésser un modest
enrera, ja en resta ben poca cosa. Si August fos un home vanitós podria	enorgullir	-se d'haver format al seu gust, gairebé a imatge seva, aquesta dona tan
a aquella impressionant meravella. A conseqüència d'aquelles estades, m'	enorgulleixo	de conèixer en detall aquella immensa i prodigiosa fàbrica. Quan una casa
i cloïa les seves famoses notes que facilitava a la premsa. I se n'	enorgullia	a la faisó d'un paó reial, quan se li gonflen les barballeres i l'abdomen
entenc la complexitat del teu pensament. Somrius!... Desdeny? Pietat? T'	enorgulleix	veure'm sotmès. No em miris, que em desconcertes més! Què?... ¿que ets
de fonament a una doctrina Definició 1. Els resultats de que pot	enorgullir	-se la renaixença catalana són prou evidents per a excusar-nos d'exposar
l'art aquesta i tan mòdicament l'ensenyava. Perquè jo em vantaria i	enorgulliria	de saber aquestes coses. Però no les sé, atenencs. Algú de vosaltres

Pàgina 1 (de 6)

50 següents