×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enquimerar |
Freqüència total: 74 |
CTILC1 |
a més, d'obrir-me camí través la fol·la, contribuí no pas mica a | enquimerar | -me l'humor; perquè jo cercava ansiosament (no diré pas per quin indigne | altres, i tothom cridava i ningú no s'entenia; i els cors començaren d' | enquimerar | -se, i les paraules es feren verinoses, i més d'un ja treia de la beina | i per això els va plaure tant que Mowgli anés a jugar amb ells i que això | enquimerés | a Baloo. No van pensar passar d'aquí (els Bandar-log no es | Durant una estona va témer que el deixessin caure, i aleshores s' | enquimerà | ; però, en compte d'oposar resistència, li semblà millor pensar el que | aquest minyó vagi a guardar —digué el cacic, mentre Buldeo esbufegava, | enquimerat | per la impertinència de Mowgli. A molts pobles de la Índia hi ha el | estar-ne ben segura. —Ja hi vaig. El pitjor que pot passar és que Hathi s' | enquimeri | , i ja daria jo tota la caça que puc matar mentre dura una lluna per poder | a Mowgli sobre això i el minyó va riure i contestà: —Quan erro el cop m' | enquimero | . Quan he d'estar-me un parell de dies sense tastar ni un mós, m'irrito d' | semblà que l'aire s'omplia de bolves d'or. Quina en fora que no s'hagués | enquimerat | per coses que cap no tenia un pes de carn viva. De totes les coses | i mancat de pes i fer-se un jornal curt —treballava a tant per càrrega— l' | enquimeraven | . Aquesta era la causa, segons deia, d'eixir sempre avinat de la taverna. | plorar la teva diguem-ne afillada. I també em recordo de com et vas | enquimerar | amb el gatot atigrat, que tenia la pretensió de jeure en el mateix | banda de tot de l'aigua. Elles pensaren, a la primeria, que llur cant | enquimerava | el peix. Però ell no li donava tanta importància. Si hi anava, només era | hi fa si a tot arreu teniu cabuda, malgrat de no conèixer ningú... No ens | enquimerem | , doncs. Ni us preguntaran qui sou ni tampoc ho voldran saber. Alça! La | d'una arrova! Au, tira fort, que el farem amb arròs! La xicalla, per fer | enquimerar | els petits pescadors, tirava rocs al mar per foragitar la peixalla atreta | Errabund, ara s'aturava distret oblidant-se de les seves turpituds, ara s' | enquimerava | d'haver-se oblidat dels plans diabòlics que la venjança li dictava en veu | els esperits garfits per neguits i incerteses. En Vadoret en veure-les s' | enquimerava | ; en compte d'agrair-los aquell interès, entrava a casa sense dir res i, | la seva muller. Sentí que una guspira de plor li pujava als ulls, i s' | enquimerà | i va rebotre, frenètic, la gorra per damunt de l'areny. Vençut, seguí el | se clar. Ell va arribar-se a l'horta i no pogué donar un pas. Això va | enquimerar | -lo perquè hauria de romandre inactiu. La planta s'havia gitat en amples | tan desficiosos. Sigui com sigui, el nas romà del senyor Wopsle va | enquimerar | -me en tanta de manera, durant la recitació de les meves malifetes, que | requesta és en bones mans, ja ho sé jo. I si veniu per aquests volts, | enquimerant | -me amb la vostra requesta, faré un exemple de la vostra requesta i de | un so molt fi, de canya escardada. Això li servia d'entreteniment; hi | enquimerava | els infants i damisel·les, els quals el sentien a frec d'orella i en | Eugènia, abans de sospitar aquest anhel i aquesta ambició desmesurada, s' | enquimerava | contra d'ell. Ara no: ara, per bé que no arribés a comprendre el | perquè són massa pedregosos i desllueixen les sabates, cosa que | enquimera | a la Secretària, que és persona polida i de més a més, li raca | il·lustre, se'n vantava tothora davant dels seus companys de joc, que s' | enquimeraven | d'oir-lo. Un d'aquests companys, més nerviós que els altres, Epafus, fill | a matar una ànima; per a reeixir en la lluita contra un nacionalisme, n' | enquimera | un altre, i l'utilitza com a instrument, cerca una arma espiritual per a | C) Consideracions S'ha comentat ja la necessitat marxista d' | enquimerar | -se per la "força de treball". Com se sap, el capitalista que compra | la Península, junt amb el País Basc. Els comitès de Perpinyà i Baiona s' | enquimeren | en la preparació de la revolució espanyola, mitjançant la introducció | més de dos cents i tres cents anys. I vivim tant, perquè no ens | enquimera | la mort, ni els seus xiulets, ni els seus pessics; | patriota i per als seus, a prendre partit, a treballar per una causa, a | enquimerar | -se, a preocupar-se, a esforçar-se. On pararà, llavors, l'imperatiu | raó per escut cap pressa no cal que ens empenyi ni cap fracàs no ens ha d' | enquimerar | . Aquell que es marca un termini per a acomplir una tasca i senti | Primer llibre d'estances I T'ha | enquimerat | la gràcia fugitiva d'un desig i ara ets deserta, Oh ment. | mur pel carrer d'on la nit tot brogit va exilava, i s' | enquimera | de la ressonança brava del seu pas, que se'n vola i fuig dins | per córrer a la cambra de bany, on ja no se sent cap remor. L'Olivina, més | enquimerada | per aquesta quietud que no fa pressentir res d'agradable, sanglota contra | de poca profunditat, tanca uns quants ossos la presència dels quals no | enquimera | l'Olivina, perquè, com mormola: —Així no estarà tan sol... No li dic que | tall de rel, i de l'hort a la vorera cobejosa s' | enquimera | la mainada amb viva espera de xuclar-te, canyamel. | se'n va anar a la casa del pare. I a ells, a tots dos se'ls va | enquimerar | l'esperit baronívol. I feren asseure junts els pretendents, i | braços al coll, va besar-li el cap i va fer-li: —"No t' | enquimeris | amb mi, Ulisses, tu que eres, dels homes, el més assenyat! Els | La teva nit és solcada de passes roents de llop. T' | enquimera | el so de branques, la remor del rierol i el revol | —Lluna de quart minvant quasi difunta, la teva pal·lidesa m' | enquimera | ! Vigila, lluna, els dos estels trapelles! No veus com van | desesma dels records antics, que tornen com si fossin enemics | enquimerant | la gran temença vaga del nou acarament amb els fatics. | esculls, que amb llessamins d'escuma t'escondia l'ona artera. T' | enquimerà | ta propia joventut; vas negligir l'empar del meu escut, | i diu: —Margarida! Mes, ai, las de mi! què dic i quin anhel m' | enquimera | , si de per mig hi ha un Enric que m'ha pres la | què he de fer davant de tot això. El senyor de Sotenville: No us | enquimereu | . Deixeu-ho per mi. Jo sabré posar a ratlla el més agosarat. Però digueu: | sé que m'has prestat. Claudina: No cal, senyor, no cal. No us | enquimereu | pas, i si us presto serveis és perquè vós ho mereixeu i perquè jo us | als enamorats que saben estimar. Angèlica: I sereu tan feble per | enquimerar | -vos així? ¿Creieu que hom sigui capaç d'estimar certa mena de marits com | coll a manera d'estola, la gorra de gaidó, una rameta verda a l'orella, s' | enquimerava | . I aplegava al punt més difícil: a comprendre. Es deia: "Les coses són | què podeu témer? Una ordre tan severa no és per vós. Us sóc germà. ¿Què us | enquimera | ? Viviu! El ceptre d'or que us dóna aquesta mà penyora de clemència ben | les mesures contra els pertorbadors. Ministre: Ah, bé! M'havies | enquimerat | ... Agafa els noms dels cinc primers firmants, que deuen ser els peixos | així podrà fer matar brigades senceres en comptes de regiments. No t'hi | enquimeris | , estimada; que no es faci il·lusions d'ascendir fins que estarem segurs | Estic molt content que us hagueu assossegat tots dos. Vaja, vaja; no ens | enquimerem | i parlem de tot això com bons amics. On és aquella altra senyoreta? | llestíssim a adjudicar-se atots per al seu guany, amb tant d'abús, que m' | enquimero | i m'entren ganes de clavar-li amb l'escombra un juli d'escaiença i |
|