Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a més, d'obrir-me camí través la fol·la, contribuí no pas mica a	enquimerar	-me l'humor; perquè jo cercava ansiosament (no diré pas per quin indigne
altres, i tothom cridava i ningú no s'entenia; i els cors començaren d'	enquimerar	-se, i les paraules es feren verinoses, i més d'un ja treia de la beina
i per això els va plaure tant que Mowgli anés a jugar amb ells i que això	enquimerés	a Baloo. No van pensar passar d'aquí (els Bandar-log no es
Durant una estona va témer que el deixessin caure, i aleshores s'	enquimerà	; però, en compte d'oposar resistència, li semblà millor pensar el que
aquest minyó vagi a guardar —digué el cacic, mentre Buldeo esbufegava,	enquimerat	per la impertinència de Mowgli. A molts pobles de la Índia hi ha el
estar-ne ben segura. —Ja hi vaig. El pitjor que pot passar és que Hathi s'	enquimeri	, i ja daria jo tota la caça que puc matar mentre dura una lluna per poder
a Mowgli sobre això i el minyó va riure i contestà: —Quan erro el cop m'	enquimero	. Quan he d'estar-me un parell de dies sense tastar ni un mós, m'irrito d'
semblà que l'aire s'omplia de bolves d'or. Quina en fora que no s'hagués	enquimerat	per coses que cap no tenia un pes de carn viva. De totes les coses
i mancat de pes i fer-se un jornal curt —treballava a tant per càrrega— l'	enquimeraven	. Aquesta era la causa, segons deia, d'eixir sempre avinat de la taverna.
plorar la teva diguem-ne afillada. I també em recordo de com et vas	enquimerar	amb el gatot atigrat, que tenia la pretensió de jeure en el mateix
banda de tot de l'aigua. Elles pensaren, a la primeria, que llur cant	enquimerava	el peix. Però ell no li donava tanta importància. Si hi anava, només era
hi fa si a tot arreu teniu cabuda, malgrat de no conèixer ningú... No ens	enquimerem	, doncs. Ni us preguntaran qui sou ni tampoc ho voldran saber. Alça! La
d'una arrova! Au, tira fort, que el farem amb arròs! La xicalla, per fer	enquimerar	els petits pescadors, tirava rocs al mar per foragitar la peixalla atreta
Errabund, ara s'aturava distret oblidant-se de les seves turpituds, ara s'	enquimerava	d'haver-se oblidat dels plans diabòlics que la venjança li dictava en veu
els esperits garfits per neguits i incerteses. En Vadoret en veure-les s'	enquimerava	; en compte d'agrair-los aquell interès, entrava a casa sense dir res i,
la seva muller. Sentí que una guspira de plor li pujava als ulls, i s'	enquimerà	i va rebotre, frenètic, la gorra per damunt de l'areny. Vençut, seguí el
se clar. Ell va arribar-se a l'horta i no pogué donar un pas. Això va	enquimerar	-lo perquè hauria de romandre inactiu. La planta s'havia gitat en amples
tan desficiosos. Sigui com sigui, el nas romà del senyor Wopsle va	enquimerar	-me en tanta de manera, durant la recitació de les meves malifetes, que
requesta és en bones mans, ja ho sé jo. I si veniu per aquests volts,	enquimerant	-me amb la vostra requesta, faré un exemple de la vostra requesta i de
un so molt fi, de canya escardada. Això li servia d'entreteniment; hi	enquimerava	els infants i damisel·les, els quals el sentien a frec d'orella i en
Eugènia, abans de sospitar aquest anhel i aquesta ambició desmesurada, s'	enquimerava	contra d'ell. Ara no: ara, per bé que no arribés a comprendre el
perquè són massa pedregosos i desllueixen les sabates, cosa que	enquimera	a la Secretària, que és persona polida i de més a més, li raca
il·lustre, se'n vantava tothora davant dels seus companys de joc, que s'	enquimeraven	d'oir-lo. Un d'aquests companys, més nerviós que els altres, Epafus, fill
a matar una ànima; per a reeixir en la lluita contra un nacionalisme, n'	enquimera	un altre, i l'utilitza com a instrument, cerca una arma espiritual per a
C) Consideracions S'ha comentat ja la necessitat marxista d'	enquimerar	-se per la "força de treball". Com se sap, el capitalista que compra
la Península, junt amb el País Basc. Els comitès de Perpinyà i Baiona s'	enquimeren	en la preparació de la revolució espanyola, mitjançant la introducció
més de dos cents i tres cents anys. I vivim tant, perquè no ens	enquimera	la mort, ni els seus xiulets, ni els seus pessics;
patriota i per als seus, a prendre partit, a treballar per una causa, a	enquimerar	-se, a preocupar-se, a esforçar-se. On pararà, llavors, l'imperatiu
raó per escut cap pressa no cal que ens empenyi ni cap fracàs no ens ha d'	enquimerar	. Aquell que es marca un termini per a acomplir una tasca i senti
Primer llibre d'estances I T'ha	enquimerat	la gràcia fugitiva d'un desig i ara ets deserta, Oh ment.
mur pel carrer d'on la nit tot brogit va exilava, i s'	enquimera	de la ressonança brava del seu pas, que se'n vola i fuig dins
per córrer a la cambra de bany, on ja no se sent cap remor. L'Olivina, més	enquimerada	per aquesta quietud que no fa pressentir res d'agradable, sanglota contra
de poca profunditat, tanca uns quants ossos la presència dels quals no	enquimera	l'Olivina, perquè, com mormola: —Així no estarà tan sol... No li dic que
tall de rel, i de l'hort a la vorera cobejosa s'	enquimera	la mainada amb viva espera de xuclar-te, canyamel.
se'n va anar a la casa del pare. I a ells, a tots dos se'ls va	enquimerar	l'esperit baronívol. I feren asseure junts els pretendents, i
braços al coll, va besar-li el cap i va fer-li: —"No t'	enquimeris	amb mi, Ulisses, tu que eres, dels homes, el més assenyat! Els
La teva nit és solcada de passes roents de llop. T'	enquimera	el so de branques, la remor del rierol i el revol
—Lluna de quart minvant quasi difunta, la teva pal·lidesa m'	enquimera	! Vigila, lluna, els dos estels trapelles! No veus com van
desesma dels records antics, que tornen com si fossin enemics	enquimerant	la gran temença vaga del nou acarament amb els fatics.
esculls, que amb llessamins d'escuma t'escondia l'ona artera. T'	enquimerà	ta propia joventut; vas negligir l'empar del meu escut,
i diu: —Margarida! Mes, ai, las de mi! què dic i quin anhel m'	enquimera	, si de per mig hi ha un Enric que m'ha pres la
què he de fer davant de tot això. El senyor de Sotenville: No us	enquimereu	. Deixeu-ho per mi. Jo sabré posar a ratlla el més agosarat. Però digueu:
sé que m'has prestat. Claudina: No cal, senyor, no cal. No us	enquimereu	pas, i si us presto serveis és perquè vós ho mereixeu i perquè jo us
als enamorats que saben estimar. Angèlica: I sereu tan feble per	enquimerar	-vos així? ¿Creieu que hom sigui capaç d'estimar certa mena de marits com
coll a manera d'estola, la gorra de gaidó, una rameta verda a l'orella, s'	enquimerava	. I aplegava al punt més difícil: a comprendre. Es deia: "Les coses són
què podeu témer? Una ordre tan severa no és per vós. Us sóc germà. ¿Què us	enquimera	? Viviu! El ceptre d'or que us dóna aquesta mà penyora de clemència ben
les mesures contra els pertorbadors. Ministre: Ah, bé! M'havies	enquimerat	... Agafa els noms dels cinc primers firmants, que deuen ser els peixos
així podrà fer matar brigades senceres en comptes de regiments. No t'hi	enquimeris	, estimada; que no es faci il·lusions d'ascendir fins que estarem segurs
Estic molt content que us hagueu assossegat tots dos. Vaja, vaja; no ens	enquimerem	i parlem de tot això com bons amics. On és aquella altra senyoreta?
llestíssim a adjudicar-se atots per al seu guany, amb tant d'abús, que m'	enquimero	i m'entren ganes de clavar-li amb l'escombra un juli d'escaiença i

Pàgina 1 (de 2)

50 següents