×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enrabiar |
Freqüència total: 285 |
CTILC1 |
Molt de compte, voluntari! —l'adverteix mentre sembla anar-se | enrabiant | —. Bromes d'aquesta mena us poden costar fins i tot sis setmanes de | d'una vegada li havien, o li havíem, amagat la pipa, pel gust de fer-lo | enrabiar | . Això no obstant, aquell dia ningú no l'havia tocada, ningú no en sabia | i tots rondinaven. I tot plegat, tant anar i venir, tant enraonar i tant | enrabiar | -se, per res, per una cosa que no valia la pena, per una cosa que va | enrabiada amb el senyor que l'havia escanyat. I com que no em volia | enrabiar | , el vaig deixar sol. Em vaig pentinar i quan obria la porta per anar-me'n | si quan vingués l'home de l'aigua li havien de fer fer la volta, potser s' | enrabiaria | si li feien fer una excursió tan llarga. Que la targeta tapadora | fent el coix, amb la Rita al darrera amb els bracets enlaire. En Quimet s' | enrabiava | i deia que jo pujava les criatures com si fossin criatures de gitano. Una | li agradaria beure cafè amb aquelles xicres de xocolata que havien fet | enrabiar | tant en Quimet; i vam riure. Va dir que em feia tots aquells obsequis en | i el meu xicot... Quan ho vaig explicar a la senyora Enriqueta es va | enrabiar | molt i va dir que aquestes noies de la revolució totes eren noies sense | filla, que 't malmets la salut!... Que aufegarás al nen! Qu' encara l' | enrabías | més!... Que Deu l' en guart de mamar ara... lo matarías, dona, 'l | de diari. No la podia fer servir d'escriptori sinó un infeliç com jo. M' | enrabiava | i m'avergonyia d'haver somniat, d'haver tingut vel·leïtats poètiques | hauria d'humiliar-me. El veia amb els ulls roigs i extraviats de quan s' | enrabiava | , la cara llarga, unes dents que em volien mossegar. —Ja estàs bo? —em | Passejar-me. Rumiar. Recitar versos. Somriure. Burlar-me de mi mateix. | Enrabiar | -me. Avorrir-me. El que no puc fer és sortir ni sopar. Ningú no hi | —Sí, de vegades em sento dolent. Però amb tu, no. M'agrada fer-te | enrabiar | , veure com et poses tot vermell. Però t'estimo. —Jo també t'estimo a tu. | baix que els del cel. S'hi està bé, en aquest hospital! ¡Tant que em vaig | enrabiar | amb Josep! Jo no hi volia venir. No li ho diré, que he plorat de | començaven a recórrer el poble. I què feien? El més important era fer | enrabiar | la gent. Crits i càntics i colps a les portes. No tots havien pogut haure | Ruskin. —Bé, però tot això que guareix l'agricultura, | enrabia | més agudament el problema de la sobreproducció industrial. Ford. | Però aleshores jo era un tabalot, no comprenia i reia. Un dia em vaig | enrabiar | amb ella, que em renyava perquè empaitava les xicotes, i les hi vaig | per provar-lo—. Sempre crida un nom que no és pas el teu. No et fa | enrabiar | això? Quan tu arribes junt amb ella al setè cel i sents cridar el lloro: | cabassos, carros, excavo galeries i m'hi fico dintre. Així, per fer-te | enrabiar | . I de rata de biblioteca, a força de foradar i de fer passadissos terra | en les cireres, la boca se'm feia aigua, un martiri! Però un dia em vaig | enrabiar | , o vaig avergonyir-me. Veia que les cireres feien de mi el que volien, em | el divendres sant? Quines bestieses! —Bé, Zorbàs —li vaig dir per fer-lo | enrabiar | —, bé, Déu no et pregunta el que has menjat, sinó el que has fet! — | de la creu. La tia Malamadènia, en veure les velles pillant el cofre, s' | enrabià | . —Segueix, tu, la tonada, segueix i ja torno! —cridà a la tia Lenio | Per ço mateix les cuineres les maleeixen. Ma pobra tia de Corbera s'hi | enrabiava | molt i les caçava amb el davantal o el mocador. Passava tot l'estiu a | Ara la gent de Wainganga n'estan enrabiats i ell ve aquí perquè s' | enrabiïn | els nostres. Remouran la Jungla cercant-lo mentre ell ja serà lluny, i | allí no l'escometria, i es posà a córrer bo i rient de pensar com s'havia | enrabiat | el brúfol. —Encara no he perdut tota la força —digué. —Potser les | L'hipopòtam rebé la bala en lloc no immediatament mortal, i el dolor l' | enrabià | . A sota l'aigua topà amb un altre hipopòtam, que plàcidament s'hi estava. | són imputables a excés d'ardor en la persecució dels ferits. El brúfol, | enrabiat | per la ferida, acostuma d'embardissar-se i de posar-se a l'aguait sobre | i el llibre que no obria, naturalment, mai. De vegades, per fer-la | enrabiar | , li amagava el llibre. Quan tocaven el tercer toc i veia que se li feia | Moréas, tot menjant, s'anava mirant el quadro i vaig veure que s'anava | enrabiant | . A la fi, explotà. —Fabre! —digué enervat, amb una cara descomposta, | assenyada, equilibrada, plena de bon sentit. Ni tansols l'havia fet | enrabiar | . Més aviat es mostrava una mica dolgut, com si, en lloc de tírria, sentís | amb el nom de canapè en el menú,— a mi el que m'agrada és fer | enrabiar | Madrid i els castellans. Ja que no els puc rebentar com ells ens | Ja que no els puc rebentar com ells ens rebenten, almenys que s' | enrabiïn | . Trunyó prengué la paraula: —No exageris, Pou; no creguis pas que els | acaba fent l'efecte d'un rampell de pare de família bonari que s'ha | enrabiat | per alguna cosa vaga i sense importància. No conec pas França. El llibre | estic fins al capdamunt de les tristeses dels altres... Miri, miri, com s' | enrabia | ... —Qui? —El mar. —Deu estar tip de sentir-nos. —I jo | robat aquesta pedra lluent, que és dels senyors de la Masia Vella! Com s' | enrabia | la Garsa!... ha vist el Conill xafarder i ara vol baixar per | mal geni, quan feia sermons s'embarbussava de seguida. Llavors encara s' | enrabiava | més, i li tirava qualsevol cosa entre cap i coll. En Joan, per peresa, ni | seva paraula dolça... Després es revenia i es trobava més desesperat i s' | enrabiava | en contra d'ell mateix per aquelles reflexions tardanes i tan inútils. | —Sempre vas jugant... —Les xiquetes s'han de portar bé i no fer | enrabiar | la mare... Ella no sentia ningú. Ni plorava tampoc. Un panteix seguit i | d'ell i de la seva ràbia i de la seva impotència. Ell els renyava i s' | enrabiava | d'aquell comportament i els mirava continuar en llurs jocs, indiferents, | a casa me les han de dir una colla de vegades; després em castiguen, jo m' | enrabio | i la meva mare s'enfada." "Estic content dels meus germans. No hi ha | ! —cridà en Jordi des de l'eixida. —No veus que tenen ganes de fer-te | enrabiar | ? —Ep, ep, ep! —féu el seu pare, sense girar el cap perquè no | d'oques i gallines; algun ase llunàtic fugia per un corriol i un pagès s' | enrabiava | . Sota el túnel de plàtans del camí passaven carros, camions, ciclistes, | enlluernar, enllà; enquitranar, conquilla, inquiet; enregistrar, | enrabiar | -se, conreu, honra; ensabonar, insà, consell, pensar; entebeir, interval, | cuita; esllavissada, esfondrada, vessada, ennuegada, negada, abrivada, | enrabiada | , entesa, desclosa; anada, vinguda, caminada, passejada, acampada, | se; pluja, emplujar-se; calma, encalmar-se; coratge, encoratjar; ràbia, | enrabiar | -se; verí, enverinar-se; cabòria, encaboriar-se; neguit, enneguitar-se | (de quitrà), aïrar-se (de ira) al costat de | enrabiar | -se (de ràbia). Quant a ésser el verb de la primera conjugació | Gota! Sobretot que recordin tots els malalts de gota que el seu mal s' | enrabia | amb els aliments rics en purines. Examineu el quadre que segueix i podreu | sa germana. —Que n'ets, de bufó, fent aquestes ganyotes! —Maria! Que m' | enrabiaré | . —No, pobret Toni! —féu la Maria de bon humor i amanyagant-lo.— | , enfadat. —Veus? ¿Veus, com ets un rabiola? —Doncs, perquè em fas | enrabiar | ! —Escolta, Tonet —féu la Maria, tot mirant de convèncer-lo amb bones | Tot d'una, fixa el seu esguard en un gosset blanc i pelut que fa | enrabiar | la seva mestressa perquè, corrent i saltironant com un cabridell per |
|