Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Molt de compte, voluntari! —l'adverteix mentre sembla anar-se	enrabiant	—. Bromes d'aquesta mena us poden costar fins i tot sis setmanes de
d'una vegada li havien, o li havíem, amagat la pipa, pel gust de fer-lo	enrabiar	. Això no obstant, aquell dia ningú no l'havia tocada, ningú no en sabia
i tots rondinaven. I tot plegat, tant anar i venir, tant enraonar i tant	enrabiar	-se, per res, per una cosa que no valia la pena, per una cosa que va
enrabiada amb el senyor que l'havia escanyat. I com que no em volia	enrabiar	, el vaig deixar sol. Em vaig pentinar i quan obria la porta per anar-me'n
si quan vingués l'home de l'aigua li havien de fer fer la volta, potser s'	enrabiaria	si li feien fer una excursió tan llarga. Que la targeta tapadora
fent el coix, amb la Rita al darrera amb els bracets enlaire. En Quimet s'	enrabiava	i deia que jo pujava les criatures com si fossin criatures de gitano. Una
li agradaria beure cafè amb aquelles xicres de xocolata que havien fet	enrabiar	tant en Quimet; i vam riure. Va dir que em feia tots aquells obsequis en
i el meu xicot... Quan ho vaig explicar a la senyora Enriqueta es va	enrabiar	molt i va dir que aquestes noies de la revolució totes eren noies sense
filla, que 't malmets la salut!... Que aufegarás al nen! Qu' encara l'	enrabías	més!... Que Deu l' en guart de mamar ara... lo matarías, dona, 'l
de diari. No la podia fer servir d'escriptori sinó un infeliç com jo. M'	enrabiava	i m'avergonyia d'haver somniat, d'haver tingut vel·leïtats poètiques
hauria d'humiliar-me. El veia amb els ulls roigs i extraviats de quan s'	enrabiava	, la cara llarga, unes dents que em volien mossegar. —Ja estàs bo? —em
Passejar-me. Rumiar. Recitar versos. Somriure. Burlar-me de mi mateix.	Enrabiar	-me. Avorrir-me. El que no puc fer és sortir ni sopar. Ningú no hi
—Sí, de vegades em sento dolent. Però amb tu, no. M'agrada fer-te	enrabiar	, veure com et poses tot vermell. Però t'estimo. —Jo també t'estimo a tu.
baix que els del cel. S'hi està bé, en aquest hospital! ¡Tant que em vaig	enrabiar	amb Josep! Jo no hi volia venir. No li ho diré, que he plorat de
començaven a recórrer el poble. I què feien? El més important era fer	enrabiar	la gent. Crits i càntics i colps a les portes. No tots havien pogut haure
Ruskin. —Bé, però tot això que guareix l'agricultura,	enrabia	més agudament el problema de la sobreproducció industrial. Ford.
Però aleshores jo era un tabalot, no comprenia i reia. Un dia em vaig	enrabiar	amb ella, que em renyava perquè empaitava les xicotes, i les hi vaig
per provar-lo—. Sempre crida un nom que no és pas el teu. No et fa	enrabiar	això? Quan tu arribes junt amb ella al setè cel i sents cridar el lloro:
cabassos, carros, excavo galeries i m'hi fico dintre. Així, per fer-te	enrabiar	. I de rata de biblioteca, a força de foradar i de fer passadissos terra
en les cireres, la boca se'm feia aigua, un martiri! Però un dia em vaig	enrabiar	, o vaig avergonyir-me. Veia que les cireres feien de mi el que volien, em
el divendres sant? Quines bestieses! —Bé, Zorbàs —li vaig dir per fer-lo	enrabiar	—, bé, Déu no et pregunta el que has menjat, sinó el que has fet! —
de la creu. La tia Malamadènia, en veure les velles pillant el cofre, s'	enrabià	. —Segueix, tu, la tonada, segueix i ja torno! —cridà a la tia Lenio
Per ço mateix les cuineres les maleeixen. Ma pobra tia de Corbera s'hi	enrabiava	molt i les caçava amb el davantal o el mocador. Passava tot l'estiu a
Ara la gent de Wainganga n'estan enrabiats i ell ve aquí perquè s'	enrabiïn	els nostres. Remouran la Jungla cercant-lo mentre ell ja serà lluny, i
allí no l'escometria, i es posà a córrer bo i rient de pensar com s'havia	enrabiat	el brúfol. —Encara no he perdut tota la força —digué. —Potser les
L'hipopòtam rebé la bala en lloc no immediatament mortal, i el dolor l'	enrabià	. A sota l'aigua topà amb un altre hipopòtam, que plàcidament s'hi estava.
són imputables a excés d'ardor en la persecució dels ferits. El brúfol,	enrabiat	per la ferida, acostuma d'embardissar-se i de posar-se a l'aguait sobre
i el llibre que no obria, naturalment, mai. De vegades, per fer-la	enrabiar	, li amagava el llibre. Quan tocaven el tercer toc i veia que se li feia
Moréas, tot menjant, s'anava mirant el quadro i vaig veure que s'anava	enrabiant	. A la fi, explotà. —Fabre! —digué enervat, amb una cara descomposta,
assenyada, equilibrada, plena de bon sentit. Ni tansols l'havia fet	enrabiar	. Més aviat es mostrava una mica dolgut, com si, en lloc de tírria, sentís
amb el nom de canapè en el menú,— a mi el que m'agrada és fer	enrabiar	Madrid i els castellans. Ja que no els puc rebentar com ells ens
Ja que no els puc rebentar com ells ens rebenten, almenys que s'	enrabiïn	. Trunyó prengué la paraula: —No exageris, Pou; no creguis pas que els
acaba fent l'efecte d'un rampell de pare de família bonari que s'ha	enrabiat	per alguna cosa vaga i sense importància. No conec pas França. El llibre
estic fins al capdamunt de les tristeses dels altres... Miri, miri, com s'	enrabia	... —Qui? —El mar. —Deu estar tip de sentir-nos. —I jo
robat aquesta pedra lluent, que és dels senyors de la Masia Vella! Com s'	enrabia	la Garsa!... ha vist el Conill xafarder i ara vol baixar per
mal geni, quan feia sermons s'embarbussava de seguida. Llavors encara s'	enrabiava	més, i li tirava qualsevol cosa entre cap i coll. En Joan, per peresa, ni
seva paraula dolça... Després es revenia i es trobava més desesperat i s'	enrabiava	en contra d'ell mateix per aquelles reflexions tardanes i tan inútils.
—Sempre vas jugant... —Les xiquetes s'han de portar bé i no fer	enrabiar	la mare... Ella no sentia ningú. Ni plorava tampoc. Un panteix seguit i
d'ell i de la seva ràbia i de la seva impotència. Ell els renyava i s'	enrabiava	d'aquell comportament i els mirava continuar en llurs jocs, indiferents,
a casa me les han de dir una colla de vegades; després em castiguen, jo m'	enrabio	i la meva mare s'enfada." "Estic content dels meus germans. No hi ha
! —cridà en Jordi des de l'eixida. —No veus que tenen ganes de fer-te	enrabiar	? —Ep, ep, ep! —féu el seu pare, sense girar el cap perquè no
d'oques i gallines; algun ase llunàtic fugia per un corriol i un pagès s'	enrabiava	. Sota el túnel de plàtans del camí passaven carros, camions, ciclistes,
enlluernar, enllà; enquitranar, conquilla, inquiet; enregistrar,	enrabiar	-se, conreu, honra; ensabonar, insà, consell, pensar; entebeir, interval,
cuita; esllavissada, esfondrada, vessada, ennuegada, negada, abrivada,	enrabiada	, entesa, desclosa; anada, vinguda, caminada, passejada, acampada,
se; pluja, emplujar-se; calma, encalmar-se; coratge, encoratjar; ràbia,	enrabiar	-se; verí, enverinar-se; cabòria, encaboriar-se; neguit, enneguitar-se
(de quitrà), aïrar-se (de ira) al costat de	enrabiar	-se (de ràbia). Quant a ésser el verb de la primera conjugació
Gota! Sobretot que recordin tots els malalts de gota que el seu mal s'	enrabia	amb els aliments rics en purines. Examineu el quadre que segueix i podreu
sa germana. —Que n'ets, de bufó, fent aquestes ganyotes! —Maria! Que m'	enrabiaré	. —No, pobret Toni! —féu la Maria de bon humor i amanyagant-lo.—
, enfadat. —Veus? ¿Veus, com ets un rabiola? —Doncs, perquè em fas	enrabiar	! —Escolta, Tonet —féu la Maria, tot mirant de convèncer-lo amb bones
Tot d'una, fixa el seu esguard en un gosset blanc i pelut que fa	enrabiar	la seva mestressa perquè, corrent i saltironant com un cabridell per

Pàgina 1 (de 5)

50 següents