×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enramar |
Freqüència total: 88 |
CTILC1 |
bon plat de patates i cols bullides, en els vermells i saborosos fesols d' | enramar | , en un bocí de pa amb nous o amb ametlles... L'Oeuvre diu | brassos, veurás romputs tots los llassos que 'm podrían subjectá. Veurás | enramat | mon front per los llorers de la gloria é inmortalisant ma historia, faré | tornarem a pujar a la muntanya, florida com mai de ginesta, i el galant n' | enramarà | el pit de l'amada i el pare i marit l'esposa i les filles. I a l'ombra | papal i la meravella pawlonia florida, talment un tros de cel apomellat | enramant | cada punta de branca. I les prestatgeries dels llibres amics, sempre | motiu, ja ho compendreu. Aquí en corren molts de motius... i a mi m'han | enramat | amb aquest, que no va pas malament, si un hom sap dur-lo amb una mica de | any. Jo he provat d'anar de ronda alguna matinada fins a les gatoses que | enramen | la cresta de la Roca Roja, des d'on es veuen les esplanades del terme de | semblant. El primer dia, després d'un bon dinar, tothom s'aquefera a | enramar | les cases i a encatifar els carrers amb una gruixa de branquillons de | 1688 es celebrà solemnialment la festa dels Sants Metges, i s' | enramaren | els carrers propers al ja començat convent del Carme intramurs, amb | que hi ha, qui, com surt a passetjar, jo li voldria | enramar | , per allà on ha de passar, de murta i de canyes | es recobra quan sent aquelles paraules i té com una alegria forta que li | enrama | els ulls de llàgrimes, i diu, serenament: —Tan bona menja ha estat, que | anava a les cases foranes a replegar els donatius per a la festa on s' | enramaven | les portes, i després d'haver arremullat la gorja vàries vegades, | llauradors vestits amb saragüells amples, jupetí i mocador al cap, han | enramat | de murta, junça i altres plantes aromàtiques, tota la carrera de la | lloch les anomenades, antigues y verdaderes festes de carrer, que se | enramaven | de murta, fulles de taronger, matapusa y altres herves flayroses, que | á la vida de les espores. Si les fulles han sigut atacades per insectes o | enraman | arbres coverts de molsa, tampoch son apropósit. Les fulles molsudes | no hi ha res que notar; mes, que á un cos de cara barbuda y arrugada se l' | enrami | de clavells, rosas y violetas, confesso que no 'm xoca. Hi ha certas | negrosos avellanars han sustituhit al bosch y á las oliveras de Samos que | enramavan | de perenna verdor á nostra hermosa Callípolis. Capítol IV. | pebrots. Convé plantarlos clars peraque se puguian treballar. Alguns los | enraman | per aprofitar lo terreno; de est modo duran mes prompte. Terreros. | ó cuarantens. Jaspejats de mirò. Jaspejats hermosos. Vermells que se | enraman | . Jaspejats grossos. Blancs grossos. Lo jardiner florista, ó modo ordenat | humida, y lleugera. Se multiplica de raelats. Vol molt sol. Es propia per | enramar | se per parets. Camamilla. Vol terra arenosa, y se multiplica de llavor y | terra. Lo arrelat se fa al mars y se trasplanta al setembre. Lo Jesami se | enrama | per las parets, y está bé si mira al nort. Es bo cubrir lo peu de aquesta | que estan infladas, y se sembran en bona terra. Las Ginesteras tambe se | enraman | per las parets. Llorer. Lo llorer se planta á la primavera y tardó. Se | es tira del llit asomantse per lo badallet de la finestra. Els chovens | enramen | les portes, reixes, finestres y bancals, mentres al só de les guitarres | d'almoinera, a poc a poc l'inclina al mirador que un lligabosc | enrama | , i d'amagat rega la clavellina darrera el test | té ja a sos peus l'ofrena que ahir li vaig portar. Cada any | enrama | sa capella de mes brancades la més bella, que hi duc | tan solemnes festes en obsequi dels gloriosos Sants Patrons. Els vehins | enramaban | els carrers; l' Ajuntament prohibía jugar mentres les Santes Reliquies | fermes s'enclaven en lo fat contrari; fulles de sang | enramen | lo calvari quan bat l'alé de la cruel tardor. Fréstec | que per Pasqua granada regaves el claveller que t' | enrama | amb sa brancada la finestra del carrer," "quant un fadrí qui | tiges de ginesta brodades sobre el vellut començaren a esblanqueir-se i a | enramar | -se pel seu cos, abraçant-la, emmudint-la, empresonant-la. I la | amb delícia pels minyons. Els espinals de flor atapeïda | enramen | la vessant allà d'allà i fan glatir joiosament ma vida | Eixerit i vivarró va picant per la vorera, i li | enramen | la carrera cireretes de pastor! Calmes de gener | estaven contents; sobretot per la festa de Sant Cristòfol, que els veïns | enramaven | el carrer que donava bo de veure, i la capella del sant s'emplenava a | la dona d'ornament posares i cordial ajut. Ella | enrama | i vesteix les nostres ares i serva, lúcid, el pairal escut. | Si caça, las, no duies, magnànima, la Tuies t' | enramarà | de llor. Del joc t'enamorisques? Adéu bitlles i brisques! | a desdir cartutxera i canó de l'escopeta perquè | enramés | fondals i nuvolar amb grans d'olor, per fer més festa. Ara i | , vostè'l devía confessar y ell li devía xerrar tot. —¡Ey, ey, no us | enramèu | tant! No hi fiquèu terceres persones. Ara, lo que sí us diré, es que si'l | ha un forn encès i que és urgent de fer créixer les plantes per tal que s' | enramin | i ens facin ombra damunt el cap. En plena llum de dia la terra no es pot | las cargas que'ls possavan sobre sas espatllas, tot ab l'objecte de | enramar | las parets ó portas de las casas, y principalment pera véurer si, ab la | Ell no havía afirmat rès, no havía fet més que preguntar. Qui s'havía | enramat | ab suposicions gratuites era ella, y si ell no havía cuytat a | ara l' ha donada en que si jo y la minyona ¿m' enten?... res; y s' | enrama | tota sola, y mou uns escandols que á casa nostre que avans era un | los mes desvalguts. Los créixems borejan un manso regaró, la falsía | enrama | la boca de la mina; á dins, en l' aygua enclotada clara com un cel, aixís | ubagas properas, los pagesos s' afanyavan á enfeixar canyas y matas per' | enramar | carrers. Tot, en una paraula, respirava animació, moviment y festa. Prou | això? Això arriba quan un es una potencia, una forsa." Y per aquí se las | enramava | l'home, oblidant ja'l tema principal de la conversa, mentres la Caterina | capás d'acompanyarte pe'l camí de las guilladuras!" Y per aquí, | enramánt | selas, s'avergonyí d'haver perdut tant de temps sense profit als ulls de | sense conciencia ni vergonya com en Llassada, qu'es qui principalment va | enramar | al papá y als del Vilaníu pera ferse seu el carril com avuy ho es) anava | "Á la Verge pura, al peu De la olvidada capella Que | enramava | tots los jorns Ab novas flors y poncellas." "Y per ser un | faria olor de carn cremada. I el dol ompliria les cases. I el negre s' | enramaria | per tot. | tenía abrigat. M'afanyo una toya á ferne per podervos | enramar | : més, la toya es tan petita per vostre amor, que es | canya floreix amb rosa gran de paper i de vent, i va | enramant | d'innocència el dia per enllà on va; com el càndid infant | que á l' ombra regalada no hi dansarèm pas més; no | enrameu | nostres tálams de murta ab lo fullatge, pus ay! allí 'ns espera | de l' alba 'l vent suau, bardisses, que per ferme bona ombra us | enramareu | , ponts de verdura y porxes, ¡per sempre adeussiau! ¿Y mos |
|