×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enrampar |
Freqüència total: 82 |
CTILC1 |
pública; acaba el repertori i el comença de bell nou, el fred li | enrampa | els peus i les cames, la humitat de la nit li perleja a la barba, però, | que de pensar-hi m'escruixesc. No podia agafar-me bé. Els braços se m' | enrampaven | ... Els dits se m'anaven escorrent per sobre el saplanet de la pedra... Bé | El camí s'enfila per la gorja d'un embut emboscat i paorós. De vegades s' | enrampa | pel call de la roca viva, entre escorrims d'aiguotes verdes, corredisses | a l'estiu, les mans s'escaldaven amb la roentor de l'aigua i a l'hivern s' | enrampaven | de fred; el marit, perquè tenia la pau a casa i l'esbargiment a fora; i el | esquer, tot ensagnantat també i apartat del cos com una ala malmesa, s' | enrampava | sobre el pla de la vànova, el relleu dels dibuixos acusat, a clapes, pel | —que a la Ribera de Cardós semblaven afinats amb gràcia artesana— aquí s' | enrampen | amb violència. Ainet de Besan, vall endins, és un poble ple de caràcter, | d'aigua i vinagre. Rampa. Què s'ha de fer quan les cames s' | enrampen | ? La rampa es una contracció dolorosa dels muscles, principalment de | en aquest punt, es va separant cap a la dreta. En la nit no es veu. Ha | enrampat | el coll, que se li afluixava. "A Cervera diré al Ton que posi | l'olfacte de l'olor agredolça de la polpa mig corrupta, mentre se li | enrampaven | les cames contortes. El xinès callava, abstret, potser transfigurat a | i el contacte de les seves mans amb els tubs de la bicicleta gairebé l' | enrampaven | de gelor. El temps s'enverinava inesperadament i mancaven encara més de | infatigable. Mai no s'ha planyut d'un excés de treball i la mà se li deu | enrampar | de tant escriure. Quan entrava al servei de la ciutat tenia setze anys i, | La senyora Adams afegí que havia pogut comprovar que quan un gat | enrampa | el llom i la cua se li posa tiessa perquè acaba de veure un gos, no és | quan a l'home, no en la presència d'un gat, sinó d'una senyora, se li | enrampa | quelcom que no és el llom i se li posa tiessa una cosa que no és la cua, | ferit, i el mira muda, aclaparada, per la dolor tota | enrampada | , mentre de plors una ruixada li roda cara avall fins | quan, lacerat i amb els timpans a punt de rebentar, els músculs s' | enrampen | i, indefens, em cargolo en una posició fetal que, en lloc de resistir | ni pensar-hi... Bastaria de dar-li una empenteta vora un espadat... o bé | enrampar | -lo quan neda, o qualsevol altre mitjà fàcil i... segur. Que n'estaria de | Mil llamps! Badulf ¿Què et passa? Bobó M'he | enrampat | ! Filemó ¿Com? Bobó Volia encendre els llums. | Ai! Filemó El Reverendíssim Nounat! Badulf També s'ha | enrampat | ! Bobó Un altre despistat! Nounat Ai! Fulgur, | cristians; aneu a les mars del nord voltades de gel, on l'alè sense vida | enrampa | la mà i emboteix el cervell; cerqueu un oasi sota el sol del desert, | a la fàbrica? Que no tinc cap més feina a fer que discutir si una aixeta | enrampa | ?... No em molesti més per aquest assumpte, entén? [(Tanca | una estona més, ara que tant n'apreníem. Altrament, el glaç del trespol m' | enrampa | les cames. A tu no? Si se m'augmenta el fred, et prometo d'enrederar-me | sivella de què parlen els antics caçaires), que serveix per evitar que s' | enrampin | les cames a aquell que s'està hores i hores esperant que ixin les foques, | espardenyas. L'home renegava y burxava ab l'agullada al cavall; aquest | enrampava | las camas endarrera y estirava'l coll endavant ab totas sas forças, però | del darrer suor, com una anguila que cueteja en mitj del llot abans d' | enrampar | se per sempre. Tot pudia entorn d'aquell llit com a vora del carner, y las | llarch coll de la panera y l'estirava cap a n'en Mitus, obrint el béch y | enrampant | la llengua, com si volgués abordarlo o li fes mofa; y l'home y la dòna | las portas fregantse las mans ab desfici per abolir lo fret que las hi | enrampa | ; los aprenents extenent las escalas, y, mitj arrupits y balbs, guarneixen | de cos sobre l breçol, sense gosar-se moure, mal que les cames se li | enrampessin | , per por de no despertar la nena, que s'havia adormit amb un dels | m venia de cara i que tot lo que tenia de petit tenia de viu i glaçat, m' | enrampava | am les seves fiblades. Havia deixat les regnes en el pom de la sella, | l'Escampa,— vinch perdut, mitx-orb, llas, el fret m' | enrampa | ... ¡no'm poseu estorb! Dèume franch hostatge... | tu, que d'aprop coneixes la cárrega feixuga que l'esperit | enrampa | y el pensament aixuga, Heliodor, ¿sabs ara per que no puch | amb poc afany de contrapunts. La pobra cama se'ns | enrampa | , ni ens lleven gaire quatre ermots. Sé que vam ésser | i comica que li havia provocat el seu fill, i, deixant de sanglotar, s' | enrampà | i caigué ferit sense paraula, d'esquena a la porta. A l'endemà ja era | corrents a l'aigua. Encara corria i ja notava les cames gelades, com | enrampades | per aquella aigua d'abril que no havia tingut temps d'escalfar-se. Es | és una cosa que ja cau més enllà i no es ret amb paraules, una cosa que m' | enrampa | tota partint des d'aquí, on ara duc posats, i ben posats, els ous d'En | vinya; més tard, el Borni, aclucant l'unic ull que li quedava, s' | enramparia | en un recó d'estable, i com no hi hauria cabals pera substituir-lo, el | les millors terres grasses del patrimoni familiar. Per aquella extremitat | enrampada | per la frescor, li pujà tota una correntia de records que, tot i ser | que devia haver estat la seva. Engegà el televisor no sense por d' | enrampar | -se i, al cap d'un instant, del fons d'aquella pantalla de costats | gaire, ignorar fins i tot les fiblades de dolor que de tant en tant li | enrampaven | el cos. No enyorar l'Eva, potser ja morta, amb la qual a hores d'ara | de seguit. L'home volia agafar els rosaris, però, així que els tocava, s' | enrampava | . Al cap de tres o quatre intents, va perdre la paciència: —Encara podran | Toca aquí. Li va fer posar la mà damunt del pit. La va enretirar com si s' | enrampés | . Es va fregar els ulls i va tornar a posar-me la mà al pit. —Collons | no podia caminar, tot, tot venia del mateix. I així va ser com se li va | enrampar | la gola i, és clar, el menjar li va anar per un baixant que no tocava. Es | que em sento frígida, dins d'una trampa i se m' | enrampa | la ment i el peu. Ell que ho veu i em diu | i s'entesta a plegar-lo enmig del trànsit virulent que l' | enrampa | i zigzagueja, i, després d'un perfecte vinclament, | Aquest «com a molt» reflecteix aquesta mena de pudícia, aquest temor a | enrampar | -se amb una novel·la a les mans, aquest descrèdit de la ficció. Quan | anà a viure a Anglaterra. Des d'aleshores escriu, fins que els dits se li | enrampen | a mitja tarda i reposa fent un whisky, amb soda i sense gel. Sovint | d'acostar els dits centrals de les dues mans i apartar-los com si s' | enrampessin | només d'intentar fregar-se—. Ja m'entens... La mare movia el cap, | desvia la mirada. Ara que agafava confiança tinc la sensació que ja m'he | enrampat | . Potser per trencar el silenci que s'ha fet, la Mariona diu: —La Rita és | que encara funcionava. A partir de Nimes, una trempera paquidèrmica el va | enrampar | . Malgrat la pregària, res no li podia canviar les idees. Sant Joan | a llençar. —Que em podria deixar el càmping gas? —Si es vol quedar aquí s' | enramparà | de fred —va advertir l'altre mentre li abastava el llum. —Vinc prou | posició excessivament frontal. Potser s'estava enganyant, però aquell cos | enrampava | . Potser s'ho imaginava, però la mirada de la senyora quan ell li va |
|