DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
enraonar M 19 oc.
enraonar V 2403 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb enraonar Freqüència total:  2422 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al bany, avui i mentre duri el càlid estiu, en aquestes manses ones. En enraonar tanta estona, em sembla que sento alhora un ample galop de nobles
i àdhuc desesperada. "Tu no t'amoïnis ni et preocupis, que tresquin i enraonin", anava joguinejant Hals amb la seva predilecta presa. "Que es
Ja té raó el teu germà. Aquesta nit, doncs, reunits a taula havien estat enraonant de Mila. El Sagristà, amb la seva gravetat acostumada i imposant silenci,
a les tres han trucat i un soldat ha entrat a avisar-los: els he sentits enraonar gairebé davant mateix de la meva porta. M'ha arribat distintament el mot
més enrera, mira... Es giren i esguarden renglera enllà, on la noieta enraona amb una dona molt menuda que la precedeix. Tot d'una, comenta: —És molt
lent, amb un lleu tremolor en els braços i, mentre vogava, no deixava d'enraonar. Ocorria molt sovint, com ara, que li agafessin els rems. Ell ho agraïa;
A l'ampla entrada de casa la Lleona va trobar algunes amigues que enraonaven alegrement i reien. Marina s'hi aturà. Entre elles hi havia aquell matí
la vella Pigada havia sortit a la porta i s'hi assegué una estona enraonant amb unes veïnes; Rosa la Muda s'acostà pel fons del carrer. La vella fou
i aturades al carrer, o en grups de dues o tres, davant de les portes, enraonaven amb xiuxiueigs. Les jovenetes sortien de la casa amb els ulls plorosos;
paisatge, de la llum, dels cocoters i de les cabelleres. Ara només sentiu enraonar de la manca de llegums, de la manca de llet, de la carn insuficient o de
dit, ja n'està tip de sentir sempre aquella bravada de vi a cada boca que enraona. Una cosa és la parròquia, el calaix de les peles, i una altra els
. A reveure, Pepe; tornaré a acomiadar-me. [(Va a la cuina, on enraonarà amb la Merceneta; aquesta la segueix, eixint totes dues per la porta del
I ara! Què t'empatolles, Júlia? Parla clar, redimoni! O sou muts o enraoneu amb segones. Què més hi ha? Júlia. En Víctor, mare. Ell és
en el garatge del seu oncle, i en Cintet li va dir que ja ho miraria. Enraonaven com si jo no hi fos. La meva mare no m'havia parlat mai dels homes. Ella i
amunt; per tirar-se-les amunt callava i quan les tenia amunt tornava a enraonar. Era alta, amb boca de rap i amb nas de paperina. Estiu i hivern, sempre,
se'n va anar i tots rondinaven. I tot plegat, tant anar i venir, tant enraonar i tant enrabiar-se, per res, per una cosa que no valia la pena, per una
que tot blau, aquella estesa d'aigua que es movia i vivia, d'aigua que enraonava, se me'n duia el pensament i em deixava buida. I en Quimet si em veia
els pares de la meva senyora, va dir. I el senyor del guardapols mentre enraonava, es tocava la nou del coll, i va dir, hi ha cases que només necessiten
el rellotge i una senyora del terrat veí va saludar-lo i es van posar a enraonar amb aquella senyora que era llogatera, perquè la casa del costat, encara
donar a les gallines, que, als coloms, els estarrufava el fetge. I mentre enraonava, els coloms eren els amos del terrat. Anaven, venien, volaven, tornaven a
que feia visita lluny, que havia fugit. Fins que a l'últim vaig parar d'enraonar i sense la meva veu va trobar la seva veu i va dir que ja feia una
moure el cap, sense dir res i el milicià ja es cansava de no sentir-lo enraonar, i al cap d'una estona el senyor va començar a dir a poc a poc i baixet
estaven molt ben atrinxerats i que amb els de l'altra banda de vegades s'enraonaven de trinxera a trinxera però que si un badava i treia el cap a fora li
Que es passaven dies i dies amb un gran ensopiment i sense trets, sense enraonar-se amb els del davant, tota l'estona dormint i que de tant dormir sempre
amb les espatlles descobertes i diu que ell se la mirava sense ni gosar enraonar i aleshores van anar en una galeria coberta plena de sofàs i de coixins i
havia anat i jo li ho vaig explicar i vam tornar cap a Barcelona sense enraonar com si entre tots plegats haguéssim fet una cosa lletja. A mig camí se'ns
mica més, però als ulls se li veia l'enyorament de l'Antoni i tampoc no enraonava. Quan tornava a casa sempre la trobava on l'havia deixada. Si era fosc,
però que no tenia gens de gana. Em va preguntar pels nens i mentre enraonava i tornava les galetes al bufet, d'on les havia tretes, em vaig adonar que
no me l'havia dita era perquè jo semblava una persona amb poques ganes d'enraonar i amb poques ganes d'escoltar, però que ja que fèiem conversa per això de
sobres. El noi l'escoltava amb els ulls baixos i quan l'Antoni va parar d'enraonar, va alçar el cap, de primer em va mirar a mi i després va mirar l'Antoni,
segués i ens vam asseure. L'Antoni va deixar-nos i el noi va començar a enraonar. Va dir que tenia un vici, la feina. Sóc molt treballador. Va dir que el
quan arribava anava a descalçar-me de seguida i m'asseia al sofà i mentre enraonaven encara veia les fulles, les vives i les mortes, les que sortien de la
distreure's de les cartes, com si hagués fet mitja hora que s'haguessin enraonat. Als que coneixien Rosa, no els havia vingut gens de nou la seva actitud,
el lèxic de Rosa li venia molt de gust: —Ets admirable, Rosa; sentint-te enraonar... No sé... —Què és el que no saps? —Que em penso que em trec anys
Jo sóc com els grans actors; necessito molta estona per maquillar-me. —No enraoni tan alt, per Déu! Tinc més de vint-i-cinc noies que treballen al taller
reproduït en dues o tres paraules de Guillem; a mesura que el xicot enraonava, el Baró de Falset era com aquells filàntrops que s'ajeuen en un llit
ombra de poesia i de distinció. Si ella i el pintor Ripoll havien fet enraonar, el pintor Ripoll no era una passió vulgar, i en les seves relacions
aires de reina, i totes les senyores li feien lloc; la punxaven, la feien enraonar; hi havia dies que es mostrava reservada i fúnebre, i feia veure que era
Bobby s'avorria molt, i amb les dones, de passada, evitava el tenir d'enraonar: les deixava a elles; li agradava aquell món de picabaralla i de becs de
era l'home que cercava un seient arrecerat i uns llavis que beguessin i enraonessin pel seu compte. La vídua Xuclà volia que el seu fill es casés; quan els
Mates es considerava perdut; si trobava una persona que el saludava, si enraonava amb algú, era d'una susceptibilitat espantosa, creia endevinar que
o social. Hortènsia no quedava gens dona d'aquest país, fora de l'enraonar una mica agre i baladrer i d'un regust especial del carrer de la
i les seves cunyades les ajudaven. La tia Paulina coneixia, però, tothom, enraonava amb dificultats i demostrava un gran desafecte a totes les dones que es
s'aguantava una mica, i en el fons estava molt satisfeta de sentir enraonar Safont, perquè Rafaela era curiosa i intrigant i li agradava ficar-se
tolstoiana, per despullar-se el cor davant de la xicota. Pat usava per enraonar aquella gramàtica pròpia dels gigolós esportius, amb frases totes fetes,
Pat seguia parlant de films i de les seves coses; tan sols li interessava enraonar d'ell i del que pensava, amb l'inconscient egoisme de les criatures; a
home que tingui interès, i aquest xicot m'embafaria de seguida. Només sap enraonar de viratges. Això per les teves cosines, que són unes pepes del volant,
diferència... —Jo em penso que és un noi correcte... —Però, escolta, ¿que enraones per fer-me enraonar, o és que t'has tornat boja? —Ja t'he dit moltes
penso que és un noi correcte... —Però, escolta, ¿que enraones per fer-me enraonar, o és que t'has tornat boja? —Ja t'he dit moltes vegades que, sobre tot
casa meva. He tingut una sort: no he patit massa pel que la gent creia o enraonava de mi; aquesta independència de caràcter em ve de la mamà." "Sé que

  Pàgina 1 (de 49) 50 següents »