×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enredar |
Freqüència total: 422 |
CTILC1 |
| ? No diré que no es conservi, per l'edat que té, però no val la pena d' | enredar | -se en un embolic tan lleig. Fóra una bona venjança, després de les | | Ah! —Què fas, aquí? T'has perdut? —Aquest parell que treballen dalt m'han | enredat | . M'han dit que trobaria el fosser major aquí baix i resulta que és mort. | | en blanc, l'home de l'ull tapat es frega les mans mentre els peus se li | enreden | amb el compàs d'una melodia que s'aixeca i desapareix per aixecar-se de | | —li xiuxiueja a frec d'orella. La queixa s'ha fos en la brisa que s' | enreda | amb els alocs, on desperta tot de ressonàncies breus i enquimeradores | | més ufans, i les blegadisses branques d'espines li freguen el pit, se li | enreden | als cabells, li enceten la pell de les galtes. El cap renega un metre | | mans que imploren, defugint rostres cadavèrics que se'ls riuen a la cara, | enredant | -se amb els llençols entortolligats sobre els rajols i, en passar per | | les abrivades de la reialesa, no oferia altra sortida que la d'anar | enredant | la troca de lleis, privilegis i constitucions, on a poc a poc s'ofegava | | que el fa escèptic. Per això, ell pot pensar que no s'ha deixat | enredar | per ningú. I està content. Per aquestes raons, l'he comparat a allò que | | (Baixa cap a ell.)] Deixa que et miri la cara. Sí, m'he deixat | enredar | pels teus ulls. Orestes. —No ens podem entretenir, Electra. | | capítol B, tiro el rei, i arrastro, i trumfos, i reglaments, | enredava | de tal manera a les pobres oposicions, que no sols els prenia els quartos | | pràctica i quasi irònica que allò és una simple interrupció: "No m' | enredareu | pas! Ja ho sé, que continuarà!". I no és això, és clar. La | | qui és que t'empeny a veure coves? Poguent geure en plena claror, qui t' | enreda | a caminar a les fosques?". Però, un fa un esforç, es despedeix del món i | | com més camí feien, més s'embolicaven; com més fil anaven seguint, més s' | enredava | la troca. Per dir-ho en un mot, s'havien perdut. S'havien perdut, i | | Alemany, Austríac i Osmanlí; però ca! —diu el Bon Dretista Espanyol— no m' | enreda | ningú, ningú, ni tots els tenebrosos diplomàtics de ""la pérfida | | que és morta. Ell s'ha ajagut a terra i sos cabells grisos s'acosten a | enredar | -se en les espinoses tiges d'uns rosers, encara feixucs de perfum. Ha | | ajagut entre els rosers. Ha trobat a les palpentes la testa d'ell i ha | enredat | els dits, manyaga, en els cabells del front. La veu d'ell havia | | Sinsobra"! —Així, els fantasmes i tot són romansos. —A mi no m'havien pas | enredat | . Que t'ho creies? Ara, animosos, plens de coratge. Parlaven a la vegada. — | | plena de vailets. Bufandes, nassos moradencs, impaciència. Els havien | enredat | . Aquests no eren tractes! La cerimònia d'avui, que diferent de la d'ahir! | | que n'hem fet un gra massa. Acusaven Cebrià: —En bon sarró ens has | enredat | ! —Té una llei de fesomia que no m'agrada. Guaita'l, esbaconat. Tot per la | | forta; però, francament, el bany fou inaguantable, terrible... Mai més m' | enredaran | ... El curiós d'aquesta resposta és que probablement és sincera. Una | | la mida, ens omple de consternació quan ens diu: —Tot és que hi pogueu | enredar | el Manel! Té raó. Què faríem sense el Manel? El Manel ja té tretze anys. | | desinteressat, només pel punt de precisar científicament el projecte, s' | enredà | en una discussió amb la vella cabrera sobre les dobles de quatre que | | tant com puguis /Els Segadors\; però no passis d'aquí; no t' | enredis | ! No sé si m'entens? Tu tens per perdre, i has de fer el cap viu! | | Consuelo. He pensat moltes vegades en la frase, tan corrent en el país: " | enredar | -se amb una dona". És una frase que té un sentit francament despectiu | | francament despectiu —una franca invitació dirigida a tota persona que s' | enreda | a desenredar-se ràpidament, com més aviat millor. I a mi que m'agradaria | | ràpidament, com més aviat millor. I a mi que m'agradaria tant d' | enredar | -me a cada moment! Refet amb dues copes de rom de la punxada de Frigola, | | anant en bicicleta per damunt l'herba, que si era massa grossa s' | enredava | als pedals. De sobte vaig sentir, a baix, la rialla porca de don Benet. | | pugen al llit. Quines pessigolles li fan, amb les potetes! Algunes se li | enreden | pels cabells; d'altres li passen el morret per les orelles i se li | | la satisfacció de tots. Al llevant de taula, les persones majors es van | enredar | a parlar de coses que no interessaven gens ni mica als petits, i aquests, | | pedra, que devia ésser massa petita, l'ocellet va poder fugir, i es va | enredar | amb els fils elèctrics. Des de llavors, encara els puc veure menys els | | sense saber on anava, donava voltes, topava de cap per tot arreu, s' | enredava | entre les herbes; corrent, corrent, anà a parar a un d'aquests reguerots | | Elvira surt al balcó, en mig de dues clavellines i un roser d' | enredar | . Dic d'enredar perquè les roses són de paper i en voler-nos presentar-les | | surt al balcó, en mig de dues clavellines i un roser d'enredar. Dic d' | enredar | perquè les roses són de paper i en voler-nos presentar-les com si fossin | | humitat. Però el teixit de miceli subterrani que fan els bolets acaba d' | enredar | la circulació d'aire. La resultant és que l'humus es fa malament, no | | un equívoc amb el qual especulen els uns amb mala fe i els altres s'hi | enreden | per miopia política: què significa el concepte, que ambdues tendències | | fugissin d'algú que els corria al darrera; quan semblava que s'havien d' | enredar | entre els peus del Toni, van girar una mica i es van quedar apilotades | | de sortir d'aquell lloc, el fil de l'aranya, empès per l'aire, anà a | enredar | -se, tal com ella volia, entre les branques de l'altra banda del canal. | | Amb poques excepcions, els d'Alcolea pertanyien a la primera tendència. S' | enredaven | els fusells i es ventaven cada cop que no m'explico com no s'atuïen. | | vidriós de les qüestions personals. Quan el gitano observà que la cosa s' | enredava | , digué amb una seguretat que hauria sorprès el difunt professor Wundt, de | | de reüll, esquivant les conversacions inútils i acostant-se per tal d' | enredar | -se mútuament. Tothom sap la significació del verb enredar. No cal | | per tal d'enredar-se mútuament. Tothom sap la significació del verb | enredar | . No cal parlar-ne més. Els enemics naturals, espontanis, permanents, | | búlgars de la Tràcia que continuen sota el domeny de Turquia, els ha | enredats | així mateix amb els otomans, de faisó que les relacions d'ambdues | | el marit, començant a descordar-se els botons—. Què s'empescaran per | enredar | -ho? Es va reanimar veient en Toni Perera, el fill del seu únic amic | | la quitxalla no sabeu adonar-vos quan feu nosa." Sortosament, s'havia | enredat | a fer dissabte a fons de la cuina i no tenia temps per a discutir. "Vés | | de l'esquena i groc del pit. "Aquest sí que és un mascle! Avui no m'han | enredat | ," em deia cofoi. De tota manera, un cop el tenia no era allò que més m' | | se li havien fet." La Companyia Peters, en la xarxa de la qual s'havia | enredat | Cabet, era una d'aquelles empreses colonitzadores de pocs escrúpols que | | llargaria, allargar? ¿si es per aquesta darrera rahó perque | enredar | el marro ab la primera? y si es per la primera ¿perque no sostenirla? Diu | | si la bèstia s'engegava de sobte, fent-nos caure el llum de les mans i | enredant | -nos l'un amb l'altre i amb els estris de coralar? El meu gest de | | que elles no l'apartin dels seus deures ni de la seva dignitat, que no l' | enredin | en el comerç, ni l'exposin a les inquietuds, dificultats i perills | | progressistes a l'afluència de bisbes negres i afroasiàtics, engatussats ( | enredats | , deia textualment) pels teòlegs de l'Europa central. Cal confessar que |
|