Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de sol, el rellotge d'arena, qualsevol altre procediment rudimentari d'	enregistrar	el pas del temps, eren, segons sembla, unes formes de constatació
material suficient. En aquestes condicions, el segle XVI	enregistrà	una florida del camp català. La realització del vell ideal de la pagesia
segles XVIII i XIX. Amb aquests dos processos històrics	enregistrem	el començament de dues èpoques de plenitud econòmica de Catalunya. Però
l'obrer modern a Catalunya a mitjan segle XVIII, llavors que s'	enregistrà	l'aparició de la indústria tèxtil cotonera i la segona brotada de la
d'afers. En aquell mateix segle XV, la ciutat i el camp catalans	enregistraven	el fenomen corporatiu més important que trobem en els annals de les
en l'oligarquia urbana de les primeres centúries de l'Edat Moderna s'	enregistra	, com a fet històric, des de començaments del segle XV. Els
en 1767 per ordre de la monarquia de Carles III, s'hauria	enregistrat	a Catalunya la mateixa florida que els foragitats promogueren a Itàlia en
resultat de la primera sortida de l'Església a la palestra pública fou,	enregistra	la història, un esgotament gairebé total de les seves possibilitats
Hauria provocat un esquinçament, i al final de la guerra s'hauria	enregistrat	o bé que el Principat tenia realment el Poder o bé que realment estava
català del segle XV. A casa nostra, l'albada dels Temps Moderns	enregistra	la lluita de les altes classes del país contra el cesarisme monàrquic,
seves varietats, era dit en francès "broigne", i val la pena d'	enregistrar	que, al segle XII, les cotes de malles de Barcelona devien fruir
de la lluita. Entre les armes d'asta cavalleresques cal esmentar la que	enregistra	un document de l'any 977: "Dono... ad Iusto dardo uno, et
car a l'inventari del castell templer d'Ascó (any 1289) s'	enregistren	: "dues gorgeres de mayla". Tant aquesta nota com la
dels castells del Temple fets l'any 1289: al castell de Montsó s'	enregistren	"XII azbercs, los V ap capmayls e VII menys de capmayls", la
del Temple fets l'any 1289 són abundoses les partides que	enregistren	"parels de calçes de ferre", i n'és interessant una del
A l'inventari del castell de Tortosa (sempre del 1289) s'	enregistren	: "Un parel de cuxeres et un pareyl de camberes et cinc cuxots et
sia que a l'inventari del castell de Corbins (fet l'any 1299) s'	enregistren	"Tres parells de cuxeres de drap", podríem arriscar que, en
anaven llaçades. Ja hem vist que a l'inventari del castell de Tortosa s'	enregistren	"tres parels de guans de ferre", cosa que corrobora que eren
del castell dels templers de Montsó, fet l'any 1289, on s'	enregistren	"Tres barbudes". Giese identifica la barbuda citada per Jaume
béns de la cambra de Jaume II (1323), on, en primer lloc, hom	enregistra	"Una espaha appeilada Tiçon"; i al testament de Pere el
navarrès que l'havia ferit. A l'inventari del castell templer de Villel s'	enregistren	"dues maces de coure". Als inventaris d'aquests castells
en testeres a les darreries del segle XIII. Desclot, en canvi,	enregistra	que els cavalls anaven coberts de ferro, com quan, tractant
d'un armament ben definit del cavall. Al del castell de Tortosa s'	enregistren	"Set guarnimentz complitz de cavayl"; i aquests guarniments
a creure que les llaunes anaven per la part exterior, com quan s'	enregistren	"camberias et cirothecas de launa" (al mateix inventari), car
foren reforçades amb llaunes. L'inventari de Jaume II del 1315	enregistra	: "Quendam buchum de corio crudo et quendam alium buchum de launis de
curt, de l'armeria de Jaume II, fet el desembre del 1315, on s'	enregistra	"quandam loricam, seu camisol, de mayla grossa, sofrat circa pedes
ens ofereixen la cronologia següent: "coirassas" s'	enregistra	en provençal en 1197-1202; "cuyraces" s'enregistra en
s'enregistra en provençal en 1197-1202; "cuyraces" s'	enregistra	en català el 1249; "cuiraces" s'enregistra en francès
s'enregistra en català el 1249; "cuiraces" s'	enregistra	en francès el 1266; i "coraça" s'enregistra en
s'enregistra en francès el 1266; i "coraça" s'	enregistra	en castellà al Libro de buen amor (estrofa 924),
i robes fets per Jaume II el 20 d'octubre del 1302 s'	enregistra	: "Item, a ops de unes espatleres nostres, un bocar blanch", o
ferro, i les espatlleres no. Un inventari de Vic de l'any 1403	enregistra	: "Un jach o spetleres ab civelles". Si aquesta equivalència no
molt sovint a les lletres de batalla del segle XV. Val la pena d'	enregistrar	que ara, primera meitat del segle XIV, ja consta com a peça
unes cuixeres de cuiro de cervo amb llaunes clavades. També n'	enregistren	de tela ("cuxerias modicas in sindone regali"), així com
que eren de ferro: "duas copas de ferro de cuxeriis". S'hi	enregistren	, encara, el guardabraç ("quendam guardabràs"), peça que
cita, com Desclot, l'ascona muntera, ferros de la qual són	enregistrats	als inventaris de Jaume II ("octo fferres d'eçcones
els ferros daurats ("duas lanceas cum ferris deauratis"), i s'	enregistren	"duas rotas de júnyer", que són segurament les rodelles de les
regnes de cuiro roig ("regnas de corio rubeo"). També s'hi	enregistren	testeres daurades ("quandam testariam equi deauratam"), i una
(un casc, un escut, unes cuirasses, les rodes de la llança) i s'	enregistra	, el 1315, tot un "arnesium de tornegament de panno lini et
215). A l'inventari del barceloní Joan Llull (1390) s'	enregistra	"un jupó de fustaní blanch ab malla per lo cors e per les
enconxat. Indubtablement també era dit jac, i amb aquest nom s'	enregistra	a l'inventari dels béns de Joan Llull (1390): "Item, un
és il·legible. A l'inventari dels béns de Joan Llull (1390) hom	enregistrà	: "Item, una peça de ferra ab son rest astenyat. Item, una altra peça
que es podria atribuir a una corrupció de la tradició manuscrita (car s'	enregistra	tant als manuscrits de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i de Vic com a
de malla o de lana, e gorjal". Ací, per comptes de la peça són	enregistrades	les plates, defenses de les quals tractarem més endavant (§
data, però que suposo publicades l'any 1357 (§ 37), s'	enregistren	, entre altres armes, "bacineta, gorjera e goleró" i una
la casa Clasqueri, del castell de Castellar del Vallès (1388), s'	enregistren	: "Primerament, un scut ab senyal de castell e de puig. Item, un scut
fins a les cuixes. 47. El vell mot ausberg, que hem	enregistrat	des dels més antics textos, cau en desuetud al segle XV. Que ja
12,425 Kg. 48. A les darreries del segle XIV	enregistràvem	, en el fonamental text d'Eiximenis, la "peça de ferro" (§ 36),
ni la llagosta. A l'inventari dels béns del cavaller Arnau Ferrer s'	enregistra	: "Item, una pançera ab lagosta" (1436, 10
a la protecció del pit i un altre per a la protecció de l'esquena, car	enregistra	: "quinze plates, huyt plates de tres quarters, deu miges

Pàgina 1 (de 20)

50 següents