Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

genolls. Va transcórrer un brevíssim moment. A dalt al pis es sentí com	enretiraven	una cadira. Es perceberen després uns passos cansats: els passos d'algú
encara més en els pits. Després ordenà que apartessin la taula i	enretiressin	les cadires per tal de celebrar ball, i ell s'entusiasmà en ballar amb
però no en el ventricle esquerre. El ginecòleg renega en veu baixa,	enretira	la mà de la vagina de la dona i, per sobre de les ulleres, examina un
pacient i després aplica a les ferides unes menudes compreses humides que	enretira	perquè el cirurgià pugui introduir una mena de filferro entre el crani i
l'èmbol es va omplint d'un líquid de color allimonat que després, quan ha	enretirat	l'agulla, deixa que s'escapi cap un cilindre de cristall. El seu company,
El moviment del cap deu indicar-li que és viu, perquè aleshores el peu s'	enretira	i l'home es culiva al seu damunt, avança una mà. —Què ha passat? Ell pugna
—fa ell—. No... —repeteix amb la vista fita sobre la taula. L'home va	enretirant	una de les cartolines que havia avançat una mica. —Llàstima, perquè
vives. Baix, ensopega amb una cama, els dits palpen un ventre abans d'	enretirar	-se precipitadament, com si haguessin caigut al bertrol. Només després veu
treball, i com es feia nit i els carrers anaven quedant silenciosos. S'	enretirà	de la finestra; baixà després les escales i sortí al carrer. Des d'allí
millor? Ella els mirava; feia a vegades un moviment amb el cap. Ells s'	enretiraven	i es quedaven plantats al peu del llit, amb el cap abaixat, i no la
mateix: ens va posar les capses al taulell, les va obrir, i	enretirant	-les lluny de les nostres mans, ens va comptar les
i em prens com un costum, obert i buit, i vas per mi sense	enretirar	res, amb un instint de molt abans, senzill com ho és
i de bèsties mortes mig podrides i llençades al femer. I va	enretirar	el plat i va dir que no tenia gana i que només menjaria les postres.
mà per treure la cadena del ganxo... i tot d'una em vaig repensar i vaig	enretirar	la mà i vaig tornar a tancar la porta que arrossegava molt per terra, i
la filla, posa els ulls en aquells dos braços enllaçats, el de Beatriu s'	enretira	. Després del xiuxiueig d'un prec inicial, comença el dinar, d'una abundor
es morfonen per intervenir en la sendera dels altres. Cada pas que Laura	enretirà	, li fou una minva d'espai, una pèrdua de terreny. Començà a debatre's en
que, un cop morts, l'amo regala a les masoveres, corpreses. Laura	enretira	el genoll amb esquivesa, per por que topi amb el vellut del pantalon de
! —Sols, dius! —I Teresa riu una mica; allarga més el coll, però s'	enretira	acovardida pel llast de renunciament inútil, de convencionalisme que amb
del rellotge de l'advocat i que ell consulta de tant en tant bo i	enretirant	-se una mica la mànega, braç amunt, amb una mà nerviosa. Li sembla que a
s'hi entreté un segon. —Que tens febre, Teresa? Cremes! Ella ha de riure;	enretirar	les dues mans acovardides. Torna la gelosia. —Demà també vindràs tan
et passa, Laura? —fa, intrigat, i va per aixecar-se; però ella s'	enretira	més; crida. —Si t'acostes, em llanço daltabaix del balcó. Ell torna a
Teresa? —I Laura va per posar-li la mà a l'espatlla; però la cunyada s'	enretira	, defuig el contacte. —No te m'acostis, que em fas horror. No el veuràs mai
passadís amb els Muntanyola. És aleshores que Pere s'acara a Laura; ella	enretira	les mans com per evitar el contacte; però ell li diu, vehement: —No
ha seguit les passes de lluny, i ara se li asseu al costat. L'esglai fa	enretirar	Laura. Percep clarament el perill de la seva indefensió; vençuda
damunt la seva espatlla. Fa un gest per desprendre-se'n; la mà s'	enretira	, però al cap d'uns quants segons l'altra mà se li fixa al començament del
punta del bastó un hermós clavell. La despesera tingué la discressió d'	enretirar	se (extranya discressió que s' explica "perque estavan baralladas") y,
de la cusidora. —Miris que 'm privará de cusir. Tinga la bondat d'	enretirar	se que 'm trepitja la roba. En Lluís respongué, fentli una llangota y
[(Al Gran Sacerdot.)] Comença. El Gran Sacerdot. —	Enretireu	la pedra. La Multitud. —Ah! [Els guàrdies separen la pedra.
La xicota es tomba i em mira. M'agafa la mà per besar-la. Però jo l'	enretiro	. ¿Què, que potser em prenia per un vell? ""Spassiba!
quedat dempeus; les flames no hi han pogut i demà al matí hauran d'ésser	enretirats	amb un tractor. A l'altre extrem de la plaça comencen a concentrar-se les
d'home avesat a la feina rude del camp. Quan la dona acaba de cantar s'	enretira	unes passes i un home ocupa el seu lloc, davant el micròfon. Els planys
branca. Però quan es va veure tan amunt i que els altres, enriolats, li	enretiraven	l'escala, es posà a plorar i a cridar: "Baixeu-me! Baixeu-me!
necessàriament indestructible, quan hom acostés el calent a la neu ¿no s'	enretiraria	intacta i sense haver-se fos? Perquè no és destruiria pas ni tampoc,
uns vents terribles i violents a l'entrada i a la sortida. Quan l'aigua s'	enretira	cap a la regió dita inferior, es filtra a través de la terra cap als
deliri m'aferrà amb aquest pensament? Un bot, i jo era als peus d'ella!	Enretirant	-se del meu contacte, ella deixava caure del seu cap l'espectral suari que
de l'ubriac de l'opi— l'amarg retorn a la vida quotidiana —l'oiós	enretirar	-se del vel. Era un glaç, un abatiment, un malestar del cor —una
el nostre fúnebre feix damunt un cadafalc dins aquesta regió d'horror, i	enretiràrem	una mica la coberta de l'ataut encara no clavada, i miràrem la cara de la
contínuament (les seves famoses "paperolles"), Flaubert	enretira	, esborra, torna a zero, comença de nou. El segrest flaubertià té com a
Hi va arribar tremolant com la fulla a l'arbre. Va trucar feblement,	enretirant	de seguida el dit del botó (com si hi haguessin posat una punxa), i va
jaça s'obira en un gran pendent inclinat. La brega sembla que ha parat. S'	enretiren	les vaques, mes per donar nova embestida; i aquesta vegada són trenta o
que fan els teus germans ni per quines raons. Tingué temps, tot just, d'	enretirar	una pota, i, allà mateix on havia estat, el ganivet de Mowgli es clavà en
-hi jo a cavall. Allargà la mà per trencar-ne un de tot fullat, però l'	enretirà	de bell nou, fent un sospir. Mysa seguí remugant com si res, i les altes
armes feia temible, les converses s'apagaven i les cames dels jacents s'	enretiraven	. Una ombra respectuosa i subtil vingué al davant de nosaltres. Era el
a l'altre tota la nit. I estengué Moisès la mà sobre la mar, i Jahvè féu	enretirar	la mar per un fort vent de llevant, que durà tota la nit, i que posà la
de manera que ell es servi damunt el lligam de l'efod, i el pectoral no s'	enretiri	de l'efod. Així Aaró portarà els noms dels fills d'Israel en el pectoral
a una etapa de coneixement pre-alfabètic. Si Marguerite Duras hagués	enretirat	una mica més la seva imaginària hecatombe, potser la Dona A i la
envers el client distingit. El pom recula i la porta, que no existeix, s'	enretira	deixant el pas franc. Si el pom restava en el seu lloc, l'entrada
el vent xiulava cada vegada més fortament, mentre la mar semblava	enretirar	-se tota, ara a una banda ara a l'altra deixant en son lloc terribles
la mirada, i va veure que amb una eina de pagès que hi havia en un recó,	enretiraven	un tou de terra. Un cop fora la terra, va veure com Erbok alçava una mena
que se'ls miraven fixament. —¡Refoina, quina cara! —exclamà en Bau,	enretirant	-se horroritzat cap un extrem de la barca. I tots dos van poder veure com

Pàgina 1 (de 12)

50 següents