Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quan ella, amb l'índex cobejós, cercava de resseguir-li els llavis;	enrigidia	el braç sense adonar-se'n quan ella cercava de guiar-li la mà vers la
Acudia a les publicacions castellanes i no tenia per aquell català que s'	enrigidia	en els versos dels seus poetes, cap comprensió ni cap interès. Ja hem
concorriment masculí —tots el vesteixen, llevat de jo—, els automatitza i	enrigideix	. Elles juguen a alta societat de teatre, pepes grotesques als meus
por i de qui sap què més. Utak tremolava com flam dintre un buf. Crovec s'	enrigidí	: serp a punt de picar. Jo em vaig fer tot ulls i tot atesa, pensant com
vols dir que... Anà per besar-la. Ella girà la cara. Sentí que s'	enrigidia	tota i li deixà anar el braç. —Adéu. De lluny va veure com donava el
", li deia el director a cada assaig, car ella, sense adonar-se'n, s'	enrigidia	tota als braços de l'home que la duia. Felipet els mirava com
inútils; aleshores perdrien flexibilitat. En filosofia no hem d'	enrigidir	ni el lèxic ni les teories: val més revenir sempre als fonaments i als
a les galtes, i li girà el cap, obligant-lo a mirar-lo. Daniel s'	enrigidí	, el pànic li va caure damunt tot de sobte, l'envoltava i li penetrava tot
blaus—, fa l'ullet als seus companys, es posa el casquet de gairell i,	enrigidint	-se de cos, subratlla el ritme del pas: "Un, dos; un, dos...
resta tens i rígid. Antonietta, a la fi, s'adona d'aquesta "reacció", s'	enrigideix	també ella, se separa d'ell, el mira sense comprendre.] Gabriele
i la part metàl·lica com en sec s'hagués reblanit mentre que se li	enrigidia	l'altra feta de carn. Posà peu en terra, sotraguejada per un rar mareig
a fer, oncle, et tornaria a salvar la vida perquè t'estimo. I l'oncle s'	enrigidia	i deia aquestes coses no es diuen entre homes, Miquel. I si algun dia
Mirava endavant, com per esquivar els esguards, i tenia la boca	enrigidida	per l'esforç de control. No l'havia vist, n'estava segur. La seva
de la nostra Universitat. Ahir a la nit va ser trobat	enrigidit	i sense vida». Corpresa per aquest destret, trucà a
Senzillament, l'home, com tot vivent, s'envelleix, les seves neurones s'	enrigideixen	, d'aquí que el procés vital porta a una fixació del conjunt vital, que
desgràcia, molt nombrosos—, veiem com determinats rostres de la classe s'	enrigideixen	enmig d'una admiració que arriba fins al present, perquè resistir a la
i per un instant sembla que un malestar secret els hagi bloquejat i	enrigidit	en aquell llindar. Més lluny, el Danubi llisca, un trosset de paper
imposició de l'autocomentari; més que no pas narrar una realitat viva, l'	enrigideix	amb la descripció. Canetti vol explicar la gènesi de l'Auto de
a la cuina, ja vestida. Li havia marxat part d'aquella duresa que li	enrigidia	la cara; els ulls tants dies absents es deturaven en les coses com si les
fa fàstic? Es va sentir el toc de morts que venia de sant Pere. La Rosa s'	enrigidí	però no es va bellugar d'on era. L'Oriol va deixar el got de llet damunt
mira. Hilde ho deu notar i no li torna la mirada però tampoc s'	enrigideix	. En realitat es relaxa. A la pantalla veiem un altre aspecte
que s'anava servint en els plats de paper els trossos de carn freds i	enrigidits	, a mesura que tothom va començar a mastegar amb desfici una substància
—Aquí! Quan la distància s'escurça el Comas arca les celles i se li	enrigideix	el coll. L'Èctor obre els ulls com mangos i falca les cames. —Ante
quan es fan grans, quan els creix la gran closca de l'edat adulta que els	enrigideix	els moviments com una armadura de cavaller no pas ardit sinó espaordit.
amb repujats, esmalts o fins i tot pedreria.Tota aquesta decoració anà	enrigidint	la peça, tal com succeïa al mateix temps amb les casulles i dalmàtiques;
es girà per descobrir la presència d'un humà. En un instant tot el cos s'	enrigidí	per a l'atac. Ensenyà els ullals, tragué les urpes i es disposà a