×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enroscar |
Freqüència total: 120 |
CTILC1 |
| tret de Tomàs i Laura, com a bons protagonistes. La sospita de Teresa anà | enroscant | -se, a la manera d'un escorçó que li enverinava la gelosia, Mai com | | coberts, argolles, tovalles, tovallons, on les inicials d'ella i d'ell s' | enroscaven | : símbol del llaç indissoluble que els havia units. Mònica teixia al | | el feixuc elefant els feia mostra de la seva potència i | enroscava | la flexible probòscide; molt pròxim, l'astut serpent, | | havien servit, com si en volgués prendre possessió. La vella cantant s' | enroscà | sobre la cadira i obrí de nou la seva boqueta enfurrunyada. —També jo he | | el ball... el Ball de la Fam de Kaa. Estigueu-vos quiets i vigileu. S' | enroscà | dos o tres cops formant un enorme círcol i brandà el cap d'ací d'allà. | | i, per tant, Rikki-tikki comprengué que Nagaina se n'era anada. Nag | enroscà | els seus anells, i Rikki-tikki romangué quieta com morta. Una hora | | vegada el seu cap tocava, amb buit sord, damunt l'estora de la galeria i | enroscava | després el seu cos. Aleshores Rikki-tikki es posà a saltar fent cercles | | Mort. ¿Com pot ser que tu encara siguis viu? —murmurà la vella cobra, bo i | enroscant | -se amorosament al mànec de l'ankus. —¡Pel bou que em lliberà, ja | | les fulles grogues, regalimava saba quan Mowgli la trencà. Les molses s' | enroscaven | tèbies i flonges damunt els seus peus; l'herba novella no tenia caires | | amb els planys d'auxili d'aquella noia sufocada, verol de vint anys que s' | enroscava | frisosament en la seva llibertat d'home jove. A baix, l'agent havia | | el vent el fum surt ras del forat com si el tallessin amb una navalla, s' | enrosca | al cos de la xemeneia amb un aire desesperat de dibuix anarquista. Al | | vit de bou parteix l'aire i reps la primera furiosa vergassada que se t' | enrosca | al pit igual que una llengua de foc. Potser has cridat, potser se t'ha | | i sobre els vidres hi és passada una baieta. Després, el cilindre és | enroscat | amb una estudiada calma i un tecnicisme perfecte, en el trípode. Una | | d'aquella simfonia primitiva i emocionant, les meves mans tremoloses | enroscaven | les mantes, lligaven la farmaciola, em penjaven la kòdak a l'espatlla, | | lo puntejar de cordes que a l'ésser toquejades ensems que les clavilles | enrosquen | , produixen sons estranys i destarifats. Salta repenta i vibrant la prima; | | s'hi vulgui fer. Els voltants d'aquesta pila es protegeixen amb palla o | enroscant | -hi una corda vella, etc.. 28 Damunt el llit s'hi guarneix la | | (quaranta dies), infant (el que no parla), volum ( | enroscat | ), etc.. I és que noms originàriament suggestius deixen d'esser-ho | | la part davantera es prolonga en una tija que travessa la culata i s' | enrosca | a la cua de la recambra del canó. Aquesta forma de guardamà i la manera | | y set o vuyt cadires de balca. A un recó, una escaleta de caragol s' | enroscava | paret amunt, y en el recó fronter el sòl s'obría fent pas a un'altra | | corre per sota l'ombra agradosa que donen els pàmpols de la parra que s' | enrosca | per l'emparrat en un dia calorós d'estiu? Ell escriu, els infants juguen | | separar-les. Per fer-ho, els mostra el pal que duu. Les serps s'hi | enrosquen | i es troben el capdamunt, cara a cara. Mercuri les manté en aquella | | femenins, a ornar-se el coll musclat amb collars de perles rares, a | enroscar | -se braçalets d'or als braços i als punys i a carregar-se els dits de | | i un disc metàl·lic, al fons, que comunica amb l'altre. Quan hom | enrosca | el culot al portalàmpades, el corrent arriba als punts /c\ i | | éll aclibillant-lo de bales; empró, aquestes, per voler de Deu anaven | enroscant | -se en la cintura llur, entre'l sant hábit i la corda, sense que li fessin | | una muda, com el dels cabrots o els crancs, les llagostes, etc.. Podien | enroscar | -se com una cigala de mar, o més aviat, com un "porquet de Sant Antoni" | | procurar no refredar-se massa quan arriba l'hivern. Per això s'amaga, ben | enroscada | , sota les brugueres que sol haver-hi a les terres on viu. Quan arriba el | | pirinenc, o sigui, carregat de cables i de bombetes. Tallà, empalmà, | enroscà | i connectà. Com a conseqüència de tot això es fongueren els ploms del | | nanses, portant altes tiges simètriques de vegetals nutricis i de flors, | enroscades | per l'hèlix d'un filacteri, damunt de les quals apareix inscrit | | el camí de Berga. III Berga L'ombra baixava per les teulades, s' | enroscava | en alguna xemeneia no visible des de Santa Maria de Queralt, i quallava | | adolescència! Maleïda pubertat!... La trallada fibladora de la carn ha | enroscat | l'ànima dins una presó de matèria. A Caterina ja no la distreuen aquells | | camins, sobre les pedres, sobre les altres plantes menudes a les que s' | enrosca | d'un mode afectuós, o si voleu amb ganduleria. Tanmateix, és ben eficaç. | | agrelles, romaní, farigola) (G). Arrinxolada, si s' | enrosca | , á manera de circell ó gayato, de l' apex á la base (falgueres, | | corpulent á qui han xuclada la sava les plantes parássites que se li | enroscan | al cos". "Si ab lo dato incontestable que s'acaba de consignar hi | | corpulent á qui han xuclada la seva sava les plantes parássites que se li | enroscan | al cos", per axó cap bon fill de la mare patria deu apartarse del actual | | sols quan en los segles XVI y XVII les fulles s' | enroscaren | en lo capitell pera renaxer poch després, ab sa puresa primitiva, com una | | tronchs dels que's desprenen fulles de acanthus ondulant y | enroscant | se; la cornisa tenía també la típica forma usual del ordre corinti y | | si forma llargas brancas de manera que s' ageu sobre 'ls objectes sense | enroscar | shi ondejat lo que forma ondas ó curvas de tant en tant es á dir; | | com en las (Irideas, en alguns Helianthus), etc., espiral, si s' | enrosca | als objectes que te aprop com en las (Campanuladas, Monjetas y Fasols), | | quant un ó varis dels foliólos sont reduits á tirabuixons, que 's | enroscan | als objectes vehins. En los (Pésols) lo foliólo terminal y los dos | | tatxona ab cansalada prima en tota la extensió de la esquena, després s' | enrosca | juntant lo cap ab la cua del peix, pera aixó se lliga ab una cordeta | | que permet sols vuidarla fins á la mitat per medi d' una aixeta que s' | enrosca | ab dit tubo; y altre en lo fondo, I, que per medi d' altre | | roses. Penja la fosca com herbei marcit. El silenci s' | enrosca | com una eura en el tronc solitari del meu pit. La polsina del | | el poder. El poder, més que res. Com una corda viva, que ens assalta, s' | enrosca | entorn del nostre coll, del tòrax, del cos, i ens ofega. De vegades, la | | dels ulls en sortia una espurna de llum. "Falòrnies", pensà mentre se l' | enroscava | al coll i s'endinsava en la boira, únic habitant del paisatge, eterna | | del bosc! Semblen a punt de cremar! Eloïm va treure's la pell que li | enroscava | el coll. I sí!, l'estel hi lluïa fosforescent, com arrencat del cel | | negre; a cofar barret de copa alta quan tothom ja portava barret fort; a | enroscar | -se la corbata entorn del coll quan tothom ja portava llacet. A primeries | | , dret de vent i d'espera i, en el seu plor, tan pur. Fetes niu, | enrosqueu | -vos al voltant de Vidala que nua s'endormisca ajaguda al talús. | | butxaca. S'ha de veure clar que se'l sap de memòria.)] L'empala, l' | enrosca | , l'ofusca, l'enclasta. El roc, roc, roc li rasca la | | i les veïnes Que calli la perduda. Gairebé li podries ésser mare i t'has | enroscat | com una serp en la seva joventut pol·lent d'energies vitals, fins a | | tornant-se a inclinar, dóna el pergamí al Rei, que negligentment l' | enrosca | i l'allarga a un Baró.] Rei Lluís. Senyors, hem escoltat |
|