×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enrunar |
Freqüència total: 223 |
CTILC1 |
d'una triple filera de finestres rectangulars. Afortunadament, només van | enrunar | una torre i la casa conservà el seu aire de desolació, d'arbitrarietat, | sofriment que comporta tot treball fet sense il·lusió. Aquest sistema s' | enrunà | amb el xoc provocat per la invasió musulmana. Mentre molts propietaris | ciutats l'humanisme, abans i després que la guerra del 1462-1472 | enrunés | decisivament la prosperitat econòmica de Catalunya i fes impossible al | intentar contra això: fatalment es complirà el destí. Però, abans no s' | enruni | tot, desitjaríem fixar algunes de les escenes exemplars que s'han | i a l'herba frisa el vent de mar. Per una escala que s' | enruna | pugen ella i un embriac. La noia amb blue-jeans es | els del Calvari; i al cim del lloc, el vell castell | enrunat | sota un feix de fàstics. Amb l'urc de ses torres i murs, el | deixaren vuitanta dues catapultes, i que llavors el soldà El-Mostancer | enrunà | les muralles romanes on aquells s'havien fet forts: "de tal manera, que | Pel camí de l'amor, trobarà Catalunya la força de l'esperit. Podrà | enrunar | -se tot; però, si damunt les runes resta flotant l'esperit, aquest tornarà | Catalunya. Ningú no sap ni les que tornaran a redreçar-se ni les que són | enrunades | per a sempre. El monument bastit per Pompeu Fabra, però, afrontarà totes | que tant ha afavorit a d'altres. Tot envelleix aviat, tot passa i s' | enruna | amb facilitat. La inestabilitat és la seva característica dominant. Amb | sí. Com una eura, t'assetjava les conjuntures, i l'eura, quan no serva, | enruna | , i si a tu no ha pogut enrunar-te és perquè ets de pedra foguera: fregant | les conjuntures, i l'eura, quan no serva, enruna, i si a tu no ha pogut | enrunar | -te és perquè ets de pedra foguera: fregant t'encens i a cops no et | que et preserva i et farà duradora. Tant que les seves pedres no s' | enrunin | , res no podrà contra tu qui et vulgui mal. Cent vegades que provin | i guerres, les religions neixen i moren, els imperis s'aixequen i s' | enrunen | , i tu restes serena, impertorbable, tothora igual a tu mateixa, com el | una guerra llarga fóra un mal negoci. L'heroi més benemèrit és aquell que | enruna | més cases amb més poc perill, el que més acarnissadament ametralla la | ni en prou feynes la cavallería, diu que's va repensar y va decidir | enrunar | el castellet que tanta nosa'ls feya. Ab aquesta fal·lera, diu que va | l'esclat dels moviments. L'ombra de Santa Maria, que havia vist créixer i | enrunar | -se les parets del voltant, mentre la seva carcassa de pedra es polia i | la minyona ha estat tres vegades amb l'esteranyinador als dits a punt d' | enrunar | el niu i la mestressa ha dat ordres de respectar-lo! Jo crec que quan les | d'apuntalar amb la meva persona un tros de casa que és en perill d' | enrunar | -se. Els primers bolets d'àlber Al davant de casa, separat del barri per | la volia casar. Potser cercava un puntal per la teulada que se li | enrunava | . I diuen que la pobra de la Francisqueta volia i dolia i no sabia què | com taques d'oli, tothom talla pins al seu albir, els marges s' | enrunen | . A l'hort no s'hi fan més que cols i patates: les menges fines i les flors | i quadra de cavalls. Els danesos, durant el seu domini, la deixaren | enrunar | . És el de sempre. L'únic aparell que salva les coses del flagell del | El primer bombardeig ens revelà el nostre error i, en adonar-nos-en, s' | enrunà | amb ell el concepte que ens havien ensenyat del món. Mentre ells encara | aquí, amb quina dolor nosaltres d'allà estant, veiem com es desfà i s' | enruna | allò que semblava ferm... Personalismes, enveges, partidismes, | de disgregar-se per diverses causes i, mantenint-se en llur conjunt, | enrunar | -se'n algunes parts. II. [1] ¿Què faig? Jo t'havia promès de | i el cenill que creixia per totes bandes... I els puntals es podrien i s' | enrunava | el sostre... I la pluja i el vent penetraven per tot. Les tempestes la | poca gent, i les pobres esglésies, desemparades, s'aguanten soletes, s' | enrunen | poc a poc o s'esfondren del tot." "Alguns d'aquests temples són | contra això: fatalment es complirà el destí. Però, abans que tot s' | enruni | , Dhey desitjaria fixar en "Mort de Dama" algunes de les escenes | Aleshores el director surt descompost, ensopega amb un tauló i | enruna | la catedral de Sainte-Perpétue. Amb el vent que aquesta fa en caure, els | capella, des d'on rebia tots els dies els homenatges dels seus devots. | Enrunada | dita capella pels alarbs, quedaren totalment oblidades les despulles del | reaparició, però, de tant en tant, d'alguna sotragada forta, que acabà d' | enrunar | moltes edificacions malmeses pels desastres anteriors. L'agitació durà | fou únicament el dels homes i de les organitzacions del moment. Amb ell s' | enrunaren | també moltes construccions d'aquest llarg procés de renaixença que, en el | engegant un torrent de paraules que, com si fossin bales de canó, anaven | enrunant | de mica en mica el mur de les seves conviccions. A l'últim ja no dubtava, | això és que jo tremolo... tremolo de que l'obra aixecada amb tant braó s' | enruni | com un castell de cartes, miserablement, en eixir de les meves | endarrera una solemnitat que ha perdut. La capella que el presidia fou | enrunada | fa vint anys, i ara s'alcen aquí mateix els barracons d'un campament | son domeny polític, modificaren la fórmula equilibrada de sa fe, | enrunaren | fins el deix seductor de sa civilització romana; però mai no pogueren | coordinat amb altres potències encara més fortes. Castella està | enrunant | -se ensems les terres catalanes creixen vistablement en vigoria i empenta, | semblants i, en benefici de l'actuació i de la civilització universal, | enrunaria | la unitat artificial del vell imperi de Turquia. Aquesta és ja la | de paraules sense sentit, aquells homenets miserables es van esquerdar, | enrunar | , fins a revertir en pols. —Ja veig que aquests homenets faran més mala fi | el calze dins la seva motxilla. I es persignà: alguna paret mestra devia | enrunar | -se en aquell moment, alguna paret molt grossa, a jutjar pel terrabastall. | beuen conyac a petits glops. La pluja segueix —i la remor de parets que s' | enrunen | . Que bo el conyac en nits així! —És un concert sinistre —murmura en | el marbre de les columnes! Totes les seves esperances, les nostres, s'han | enrunat | . Cridem com esperitats, contra aquesta alba traïdora! No hem eixit | hom no pot escriure /terball\ en lloc de treball sense | enrunar | l'organisme lingüístic, cosa que no passa escrivint /trevall\, | que els mateixos aixecats de nou", diu un autor. Això vol dir que ço que | enruna | un edifici no mata la bellesa que enclou ni l'estil que tanca: davant ses | i una família moral i religiosa: cal, demés, que les coses de fora no | enrunin | casa, família, creències i costums. Alerta amb les coses de fora Vigila, | quelcom substantiu i essencial que, si manca, queda sense aixecar-se, o s' | enruna | l'edifici que sense ella volia construir-se. Instruir no és sempre | mena de carruatges i amb una gentada immensa, passaren la nit en una casa | enrunada | per un bombardeig, en la qual restaven encara dues habitacions mig | mancades de base i que volien explicar els quadros clínics. Així van | enrunant | -se les neurosis abdominals; pabelló sots el qual amagàvem la nostra | la nova indústria, els altres continuen existint en el lloc on la farga s' | enruna | , deixats allà perquè llur gran pes no abona el que costaria llur | Aquesta feina de desfer el fet, d'escórrer la mitja, feina de picot que | enruna | , és la més instructiva de la Filosofia, molt més instructiva que la de |
|