×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensabonar |
Freqüència total: 149 |
CTILC1 |
desvagats moltes estones. Al safareig, un negre, completament nu, anava | ensabonant | aquest vespre les combinacions i les calcetes de les senyores que juguen | que t'has tornat més jove. /Andreu\ Ja ets un peça i un mestre | ensabonant | la clientela. /Maurici\ Sí, és clar, vosaltres us penseu que el | el jove disfressat de trinxeraire s'havia tret la disfressa i s'estava | ensabonant | la cara i el coll en el labavo de Dorotea. Dorotea, a dues passes, | de Leocàdia, i se'n anà engegat com una bala a la cambra de bany. S' | ensabonà | de cap a peus i deixà que la dutxa freda li caigués amb tota la força | que els tenia resignats i lligats de coll amb una tovallola bruta, me'ls | ensabonava | fins als ulls, i aixís que no veien el perill, començava amb la navaja | en aquest respecte: adular té una colla de sinònims: llepar, encensar, | ensabonar | , raspallar, rentar la cara... Fixem-nos com tots van cap a la mateixa | i rierols on l'aigua clara i engorgada li oferís un rabeig suficient. | Ensabonava | primer la Flora, que es deixava ensabonar amb una voluptuositat de | un rabeig suficient. Ensabonava primer la Flora, que es deixava | ensabonar | amb una voluptuositat de barjaula; després s'ensabonava ell. Braç-nu fins | que es deixava ensabonar amb una voluptuositat de barjaula; després s' | ensabonava | ell. Braç-nu fins a la sagnia, espitregat, cobertes de bromera les | reconegut el senyor Marcel·lí, se'n baixà a la cuina de l'hostal, on va | ensabonar | -se profusament les mans i les esbandí a raig d'aixeta. Innocenci l'havia | les mosses que canten a la vora de les segles i dels vivers mentre | ensabonen | la bugada, i la terra que es bada luxuriosa, palpitant i embalsamada com | Ja em trobaré un cossi d'aigua assoleiada a la galeria; em fa | ensabonar | i ella m'esbaldeix amb una regadora. Tenim una cortina expressa, ratllada | feinejaven recolzades de ventre en unes posts inclinades, sobre les quals | ensabonaven | i, a cops de picot, estovaven les peces de roba que estaven rentant. | de l'aigüera i em posà el cap sota aixetes de bótes d'aigua i vaig ésser | ensabonat | i masegat i fregat amb la tovallola i pataquejat i turmentat i raspat | enquitranar, conquilla, inquiet; enregistrar, enrabiar-se, conreu, honra; | ensabonar | , insà, consell, pensar; entebeir, interval, contenir, untar; envestir, | enllustrar; quitrà, enquitranar; vesc, envescar; sèu, enseuar; sabó, | ensabonar | ; sucre, ensucrar; guix, enguixar; sofre, ensofrar; vernís, envernissar; | a l'ensems que els mantindran fixos capçaran el formigó; c) S' | ensabonen | les fustes i el sòl dels motlles, es col·loquen les armadures dintre | ha estat trist. Tancats a casa, sense diversions, sense cap novetat. S' | ensabona | . Les tardes al menjador cosint rampoines. El nen no pot anar al col·legi, | i bacia li sarpejà a son gust tota la cara i quan ja creu que el té ben | ensabonat | , orelles i tot, agarra la navaixa barbera; ja li havia pegat dos rascons | com més aviat millor. Encara, en obrir la porta per sortir (l'home ja | ensabonava | la barba d'un altre client), m'he girat a donar el bon dia. Me l'ha | que semblava de neu i que cada matí li treia l'estiu de sobre) després d' | ensabonar | -se amb una especial voluptat amb aquell sabó, tan diferent del de casa | que la grip no s'hagués ensenyorit d'algú de la família. Després corria a | ensabonar | -se les mans. Li feia l'efecte que els discursos i les polèmiques que | de seguida els cabells per poder treure la brutícia. Es començarà | ensabonant | -lo amb aigua calenta i passant-li la pinta. Si porta paràsits (polls), se | Si l'estat del pacient ho permet, se'l ficarà a la banyera després d' | ensabonar | -li detingudament tot el cos. Quan es tracta d'un malalt molt feble o | bany preparat, d'esma, es despulla i entra a l'aigua on, prolixament, s' | ensabona | i esbandeix amb calma. Quan se sent neta i polida com un cristall, | Pere féu pujar una galleda amb molt de compte, es rentà les dents i s' | ensabonà | la cara. El vell agafà el raspallet, se'l mirà detingudament, va fer-lo | en fred. Pot executar-se o bé deixant la roba tota la nit amb aigua, o bé | ensabonant | i fregant amb les mans les parts més brutes i deixant-la en sabó | de mitja lluna per a ajustar-hi el coll, que servia per a remullar i | ensabonar | . Per a aquesta darrera operació s'empraven unes boles de sabó perfumat | com "panyos", feltres, abrics, i altres que s'han d'enfeltrar. Ben | ensabonada | , la roba passa diverses vegades, ben estreta, per entre un parell de | Prendre una dutxa o bany cada setmana o més sovint. II | Ensabonar | -me el cap i el coll tots els matins. Rentar-me les mans abans i després de | a demostrar la cultura espanyola. Després de la llàstima, començava a | ensabonar | -lo tan cínicament i a comparar-lo amb les més grans figures de la | l'orador del ¡Viva Cartagena! Entre els sipais; el que | ensabonava | la ganduleria de les peruanes més sensuals amb tres pinyols sobre la | Es teixits de llana i cotó tenyits, se freguen amb saïm de porc dolç; s' | ensabonen | i deixen en repòs i després, se renten alternativament amb aigorràs i | gent. I nets, sabeu? Encara que portin els cabells llargs es renten i s' | ensabonen | . I són honrats i treballadors. Aquí els estimem molt, ells ens ajuden en | closa. Per millor aconseguir aquest darrer efecte els atletes se solien | ensabonar | la mà. Entre els bons especialistes d'aquesta prova, que va començar a | Què cal fer: netejar la ferida amb aigua bullida, oxigenada, o bé | ensabonant | -la. Primer es neteja bé els voltants de la ferida, després la mateixa | de pagar els plats trencats. Li tocà el torn a l'Olívia i mentre s' | ensabonava | feia tan bonic que totes havien deixat de riure i la miraven molt | Més enllà, un baríton de veu harmoniosa canta trossos d'òpera mentre s' | ensabona | copiosament el clatell. Un orfebre, o un company amb instints d'orfebre, | llit, mentre la seva mare el cridava i ell es vestia, jo mateix em vaig | ensabonar | . El Llorenç i jo, de la guerra ençà, ens teníem molta confiança degut al | que col·locà curosament en un armari, omplí una palangana d'aigua i s' | ensabonà | les mans. Tot seguit, es mullà la cara amb delícia i, un cop eixugat, es | la importància de les barberies en el seu desenrotllament. S'hi han | ensabonat | moltes barbes, però el sabó que han donat a la pilota, sobretot a la | s'estenia tan llarg com era damunt la taula del massatgista i es feia | ensabonar | . Tot ell era una escuma blanca, com si hagués de fer un anunci per una | més endavant) per tonificar els músculs. 6 Fet això, renteu-vos. | Ensaboneu | la manyopla o l'esponja i fregueu la pell a poc a poc fent una bona | com donava a entendre i creia de bona fe aquell home de Déu que els | ensabonava | davant de tot el poble asseguts als bancs de l'església. Això li valdria, | riu, per a les lloses o fustes on les dones, agenollades ran del corrent, | ensabonen | i baten la roba. Les fustes o parts inclinades dels safareigs són | matoll púbic fins que queda reduït a una gespa rasa, la qual seguidament | ensabona | llarga estona amb els dits i, a la fi, rasura. Quan enllesteix, la vulva | toll, remenen les gropes nues a l'uníson amb els gestos de les mans que | ensabonen | o esbaldeixen. Per no sobtar-les amb la pròpia nuesa o no provocar burles | duc tot! Afaitem-la! [(S'atura. Remou l'aigua amb la bronja i l' | ensabona | .)] Li tallarem els pèls de la barba. L'ensabonarem bé. [(Reflexiona.) | l'aigua amb la bronja i l'ensabona.)] Li tallarem els pèls de la barba. L' | ensabonarem | bé. [(Reflexiona.)] I ben ensabonada tornarà blanca com els pallassos... | Li tallarem els pèls de la barba. L'ensabonarem bé. [(Reflexiona.)] I ben | ensabonada | tornarà blanca com els pallassos... La durem a un circ, després |
|