×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensarronar |
Freqüència total: 135 |
CTILC1 |
No la turmentis més, t'ho prego. /Andreu\ Ja t'has deixat | ensarronar | ! Ja t'ha enternit! /Xela\ Fes el valent. Presum. Digues | d'aquell rescat. Es veia ell mateix en la figura del Jacob bèl·lic, | ensarronant | Isaac i ensarronant tothom, amb el seu perfil de criatura; mentre que | Es veia ell mateix en la figura del Jacob bèl·lic, ensarronant Isaac i | ensarronant | tothom, amb el seu perfil de criatura; mentre que aquell Essaú, hirsut i | indignació la va fer extensiva contra el P. Mainou que havia acabat d' | ensarronar | -lo; s'ha de confessar que el P. Mainou tenia una mica de culpa, però no | cap a mi, rient: —Mira la malvada criatura que és la dona! Ha arribat a | ensarronar | el mateix Déu! Ens entaulàrem, ens llançàrem sobre els plats, beguérem | sac. —I l'amo d'ets ous de somera. Conta la rondalla que a aquest amo l' | ensarronaven | de mala manera: hom li va vendre dues carbasses tot fent-li creure que | esquifit davant d'aquesta xicota admirable. Estic segur que no ha volgut | ensarronar | -me. No; té els ulls plens de veritat. I en això ha comparegut Willy, armat | de despit de la duquessa. No sé encara si es va creure que l'havia | ensarronat | , però, què hi feia? La qüestió, com deia aquell americà del conte, era | el vell, un xic picat també i més convençut que mai que el volien | ensarronar | . —Pobra Fe! —exclamà Claudi bo i anant-se'n. Caminava de pressa, Rondes | —Però, si no ho dubto... I fins us diré que començo a creure que no us han | ensarronat | ... No hem trobat els "peixerés" que són els nanos? Doncs, per què no | d'Amèrica? Les portades més virolades li inspiraven recel. Eren per a | ensarronar | adolescents. Ella tenia divuit anys molt seriosos. —Aquest, quant val? | diu que més val que no omplim cap fitxa: ja m'ho pensava jo que l'havien | ensarronat | .— El pare ha obert un ull, l'ha tornat a tancar de seguida i s'ha posat | Com si tingués sentits. I jo, quiet. Quiet com si fos mort, per veure si l' | ensarronava | . Hi havia nits que no passava res, i si passava, jo no me n'adonava. Però | deixava anar al carrer per a sorpresa i burla dels babaus que es deixaven | ensarronar | ... Hi havia encara estris senzills fets per la mateixa mainada: carrets | escrit— era, en el fons, un bon pagès de Vich. Té por que els filòsofs l' | ensarronin | . S'aferra al seny, i en fa una divinitat. Per això els botiguers de la | personatge terriblement religiós. Potser sí, però em penso que intentava | ensarronar | -me, encara que m'afirmà molt seriosament que s'havia convertit a la secta | treu del davant; "voler fer veure la lluna al mig del dia" és voler | ensarronar | algú amb una exageració impossible de creure. La mateixa saviesa popular | com Mme. Reclús; no ho crec, perquè aquesta no penso que s'entretingui a | ensarronar | clients. Va pentinada com una minyona, però sembla que és molt eixerida. | —Vaja! Ara m'han caigut! —Sí que l'hem feta bona! —Em vau ben | ensarronar | ! Escolteu què em va passar... —És clar, home! Com que al banc n'hi havia | el mateix cavall de l'altra vegada! —Sí! —Es pensen que ens tornaran a | ensarronar | . —Els agafarem per sorpresa! —Cap a dins, troians! —Tu, que em punxes | —Ha estat més fàcil que l'altra vegada! —On són, els grecs? —Ens han | ensarronat | de nou! —Ai! —Vull sortir! —Ep, tu, que jo no sóc grec | de sa casa, descobreixen "Duncan" Fairbanks i s'hi complauen. Es deixen | ensarronar | però ho fan de gust, prenent el fet de l'ensarronada com a aquella part | gaire. Una mena de cambrer. Potser el que aboca els vins. —No et crec. M' | ensarrones | . Si fossis rei se sabria. A més, duries secretaris. Jo llegeixo els | de la tarda! ¿I amb qui surt avui? No es fiï del Mateu, no es deixi | ensarronar | . Això del principat o del ducat són pel·lícules del cine. El Fernando | frare i vaig comprendre-ho totseguit. Aquell sant barò ens havia volgut | ensarronar | , va-t'ho aquí! Li vaig dir de bones a primeres: "Reverend germà, aquesta | jugada del còmic, la seva habilitat, el seu pertinaç desig i artèria per | ensarronar | . El teatre és una art maligna: qui més enganya és el millor. Cocteau deia | quan viu el problema econòmico-social complet, mai més no es deixarà | ensarronar | . El poble pot només alliberar-se d'aquest drac devorador, si és conscient | et deixes enganyar; els préssecs te'ls han donat macats, et deixes | ensarronar | , si l'oli no és d'oliva, et deixes estafar. No has estirat bé els | Ens ha obligat al pitjor! Explota els desemparats! Ens ha mentit! | Ensarronat | ! Assassinat! Déu 1r·. Acusat, què contesta? Xui. No he | que és vós, senyora, en el millor dels casos suposaré que us heu deixat | ensarronar | . El vostre amant ha pogut entrar i sortir i escapar-se de qualsevol | Vós bones obres? Hostaler, som bèsties, som galta de pallús, i ens | ensarronen | , però no tant! Aquí hi ha un cert misteri que no vull esbrinar, i en | Perill de mort! Què no us he vist la galta fins aquest punt m'heu de volê | ensarronar | ? jo ja sé prou que si una pussa salta salta perquè té ganes de picar. Si | Que el cel et protegeixi! Horaci Vós si que m'haveu ben | ensarronat | amb això de la República! Batlle [(Volent besar la mà d'Eloi, | No, no ho sé. Que descansat quedaria si pogués pensar que m'he deixat | ensarronar | ! Però és que tampoc vaig jugar net. No em vaig atrevir a dir-li qui era jo | minyó suís? Sergi: hi he pensat molt sovint en aquell canvi. Ens va | ensarronar | amb els cavalls. Serg· Es clar que ens va ensarronar. El seu | Ens va ensarronar amb els cavalls. Serg· Es clar que ens va | ensarronar | . El seu pare té un hotel i lloga cavalls; deu el primer pas en la | moneda que t'he de dar. Baquis. Que et creus que sóc dona per a | ensarronar | -me? Sirus. No parlo a la babalà. Baquis. I allí tindré | Periplectomen.)] Serà la mateixa, però farà veure que és una altra. Així | ensarronarem | el seu guardià. Però sento remor a la porta del veí. És ell que surt: | bé ha sabut aquesta ajustar el seu llenguatge al seu doble joc! Com ha | ensarronat | el seu cautelós guardià, el meu bon company! Oh, que en val de diners | les meves orelles han escoltat el teu discurs, com s'havia de fer per a | ensarronar | aquell militar? Periplectomen. Ningú no és prou savi per a | hi ha res més hàbil que una dona per arreplegar diners; si governa, no l' | ensarronarà | mai ningú, avesades com estan elles mateixes a trompar. Els altres punts, | finestra.] La Minyona [(a part).] Aquesta maleïda vellota, l'he | ensarronada | ; ha desaparegut, convençuda que jo em quedaria a dintre [(veu el jove).] | Corifeu [(enrabiat).] ¿Potser sí que et creus que quan m'hagis | ensarronat | guillaràs impune, i això quan jo tinc un bastó? Càrion. ¿Us | tots quatre. Aquests sí que no se sortejaven pas els càrrecs. I com | ensarronaven | els guàrdies del cardenal! Oh, que en val, de diners, aquell capítol on | Ei! ¿Voleu fer el favor de cantar una mica més baix de to? ¿Qui us ha | ensarronat | a pescar peix tot el dia d'aquesta manera? Embarqueu-vos d'una santa | corren? Només estan al corrent dels embolics de les novel·les. I que les | ensarronin | així, tan a la declarada! Només pensen en joies, vestits i viatges. I a | s'havia oblidat d'ella. Ja ho havia deixat córrer, tot això és per | ensarronar | la gent, es deia, quan un vespre escoltà la seva carta després de la | taujà que si no tinc de llop tinc de calçaces, però, mireu, qui em vulgui | ensarronâ | m'ha de seguir de molt aprop les passes!... La noia és un tresor dels | es va aixecar, agafà l'Enric per les solapes i digué: —A veure si també | ensarrones | els set-ciències del caldo "Maggi"! El dia del judici | el compte dels dies: tres, quatre, un? Tant se valia. Havien aconseguit | ensarronar | -lo encara no sabia com, i ell havia xerrat pels descosits explicant les |
|