Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

No la turmentis més, t'ho prego. /Andreu\ Ja t'has deixat	ensarronar	! Ja t'ha enternit! /Xela\ Fes el valent. Presum. Digues
d'aquell rescat. Es veia ell mateix en la figura del Jacob bèl·lic,	ensarronant	Isaac i ensarronant tothom, amb el seu perfil de criatura; mentre que
Es veia ell mateix en la figura del Jacob bèl·lic, ensarronant Isaac i	ensarronant	tothom, amb el seu perfil de criatura; mentre que aquell Essaú, hirsut i
indignació la va fer extensiva contra el P. Mainou que havia acabat d'	ensarronar	-lo; s'ha de confessar que el P. Mainou tenia una mica de culpa, però no
cap a mi, rient: —Mira la malvada criatura que és la dona! Ha arribat a	ensarronar	el mateix Déu! Ens entaulàrem, ens llançàrem sobre els plats, beguérem
sac. —I l'amo d'ets ous de somera. Conta la rondalla que a aquest amo l'	ensarronaven	de mala manera: hom li va vendre dues carbasses tot fent-li creure que
esquifit davant d'aquesta xicota admirable. Estic segur que no ha volgut	ensarronar	-me. No; té els ulls plens de veritat. I en això ha comparegut Willy, armat
de despit de la duquessa. No sé encara si es va creure que l'havia	ensarronat	, però, què hi feia? La qüestió, com deia aquell americà del conte, era
el vell, un xic picat també i més convençut que mai que el volien	ensarronar	. —Pobra Fe! —exclamà Claudi bo i anant-se'n. Caminava de pressa, Rondes
—Però, si no ho dubto... I fins us diré que començo a creure que no us han	ensarronat	... No hem trobat els "peixerés" que són els nanos? Doncs, per què no
d'Amèrica? Les portades més virolades li inspiraven recel. Eren per a	ensarronar	adolescents. Ella tenia divuit anys molt seriosos. —Aquest, quant val?
diu que més val que no omplim cap fitxa: ja m'ho pensava jo que l'havien	ensarronat	.— El pare ha obert un ull, l'ha tornat a tancar de seguida i s'ha posat
Com si tingués sentits. I jo, quiet. Quiet com si fos mort, per veure si l'	ensarronava	. Hi havia nits que no passava res, i si passava, jo no me n'adonava. Però
deixava anar al carrer per a sorpresa i burla dels babaus que es deixaven	ensarronar	... Hi havia encara estris senzills fets per la mateixa mainada: carrets
escrit— era, en el fons, un bon pagès de Vich. Té por que els filòsofs l'	ensarronin	. S'aferra al seny, i en fa una divinitat. Per això els botiguers de la
personatge terriblement religiós. Potser sí, però em penso que intentava	ensarronar	-me, encara que m'afirmà molt seriosament que s'havia convertit a la secta
treu del davant; "voler fer veure la lluna al mig del dia" és voler	ensarronar	algú amb una exageració impossible de creure. La mateixa saviesa popular
com Mme. Reclús; no ho crec, perquè aquesta no penso que s'entretingui a	ensarronar	clients. Va pentinada com una minyona, però sembla que és molt eixerida.
—Vaja! Ara m'han caigut! —Sí que l'hem feta bona! —Em vau ben	ensarronar	! Escolteu què em va passar... —És clar, home! Com que al banc n'hi havia
el mateix cavall de l'altra vegada! —Sí! —Es pensen que ens tornaran a	ensarronar	. —Els agafarem per sorpresa! —Cap a dins, troians! —Tu, que em punxes
—Ha estat més fàcil que l'altra vegada! —On són, els grecs? —Ens han	ensarronat	de nou! —Ai! —Vull sortir! —Ep, tu, que jo no sóc grec
de sa casa, descobreixen "Duncan" Fairbanks i s'hi complauen. Es deixen	ensarronar	però ho fan de gust, prenent el fet de l'ensarronada com a aquella part
gaire. Una mena de cambrer. Potser el que aboca els vins. —No et crec. M'	ensarrones	. Si fossis rei se sabria. A més, duries secretaris. Jo llegeixo els
de la tarda! ¿I amb qui surt avui? No es fiï del Mateu, no es deixi	ensarronar	. Això del principat o del ducat són pel·lícules del cine. El Fernando
frare i vaig comprendre-ho totseguit. Aquell sant barò ens havia volgut	ensarronar	, va-t'ho aquí! Li vaig dir de bones a primeres: "Reverend germà, aquesta
jugada del còmic, la seva habilitat, el seu pertinaç desig i artèria per	ensarronar	. El teatre és una art maligna: qui més enganya és el millor. Cocteau deia
quan viu el problema econòmico-social complet, mai més no es deixarà	ensarronar	. El poble pot només alliberar-se d'aquest drac devorador, si és conscient
et deixes enganyar; els préssecs te'ls han donat macats, et deixes	ensarronar	, si l'oli no és d'oliva, et deixes estafar. No has estirat bé els
Ens ha obligat al pitjor! Explota els desemparats! Ens ha mentit!	Ensarronat	! Assassinat! Déu 1r·. Acusat, què contesta? Xui. No he
que és vós, senyora, en el millor dels casos suposaré que us heu deixat	ensarronar	. El vostre amant ha pogut entrar i sortir i escapar-se de qualsevol
Vós bones obres? Hostaler, som bèsties, som galta de pallús, i ens	ensarronen	, però no tant! Aquí hi ha un cert misteri que no vull esbrinar, i en
Perill de mort! Què no us he vist la galta fins aquest punt m'heu de volê	ensarronar	? jo ja sé prou que si una pussa salta salta perquè té ganes de picar. Si
Que el cel et protegeixi! Horaci Vós si que m'haveu ben	ensarronat	amb això de la República! Batlle [(Volent besar la mà d'Eloi,
No, no ho sé. Que descansat quedaria si pogués pensar que m'he deixat	ensarronar	! Però és que tampoc vaig jugar net. No em vaig atrevir a dir-li qui era jo
minyó suís? Sergi: hi he pensat molt sovint en aquell canvi. Ens va	ensarronar	amb els cavalls. Serg· Es clar que ens va ensarronar. El seu
Ens va ensarronar amb els cavalls. Serg· Es clar que ens va	ensarronar	. El seu pare té un hotel i lloga cavalls; deu el primer pas en la
moneda que t'he de dar. Baquis. Que et creus que sóc dona per a	ensarronar	-me? Sirus. No parlo a la babalà. Baquis. I allí tindré
Periplectomen.)] Serà la mateixa, però farà veure que és una altra. Així	ensarronarem	el seu guardià. Però sento remor a la porta del veí. És ell que surt:
bé ha sabut aquesta ajustar el seu llenguatge al seu doble joc! Com ha	ensarronat	el seu cautelós guardià, el meu bon company! Oh, que en val de diners
les meves orelles han escoltat el teu discurs, com s'havia de fer per a	ensarronar	aquell militar? Periplectomen. Ningú no és prou savi per a
hi ha res més hàbil que una dona per arreplegar diners; si governa, no l'	ensarronarà	mai ningú, avesades com estan elles mateixes a trompar. Els altres punts,
finestra.] La Minyona [(a part).] Aquesta maleïda vellota, l'he	ensarronada	; ha desaparegut, convençuda que jo em quedaria a dintre [(veu el jove).]
Corifeu [(enrabiat).] ¿Potser sí que et creus que quan m'hagis	ensarronat	guillaràs impune, i això quan jo tinc un bastó? Càrion. ¿Us
tots quatre. Aquests sí que no se sortejaven pas els càrrecs. I com	ensarronaven	els guàrdies del cardenal! Oh, que en val, de diners, aquell capítol on
Ei! ¿Voleu fer el favor de cantar una mica més baix de to? ¿Qui us ha	ensarronat	a pescar peix tot el dia d'aquesta manera? Embarqueu-vos d'una santa
corren? Només estan al corrent dels embolics de les novel·les. I que les	ensarronin	així, tan a la declarada! Només pensen en joies, vestits i viatges. I a
s'havia oblidat d'ella. Ja ho havia deixat córrer, tot això és per	ensarronar	la gent, es deia, quan un vespre escoltà la seva carta després de la
taujà que si no tinc de llop tinc de calçaces, però, mireu, qui em vulgui	ensarronâ	m'ha de seguir de molt aprop les passes!... La noia és un tresor dels
es va aixecar, agafà l'Enric per les solapes i digué: —A veure si també	ensarrones	els set-ciències del caldo "Maggi"! El dia del judici
el compte dels dies: tres, quatre, un? Tant se valia. Havien aconseguit	ensarronar	-lo encara no sabia com, i ell havia xerrat pels descosits explicant les

Pàgina 1 (de 3)

50 següents