×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ensentimentat |
Freqüència total: 7 |
CTILC1 |
| el seu amor, no fa gaire temps. —¿I vós ho sabíeu? —preguntà Marianneta, | ensentimentada | . —Marciana va fer-me confidència del que passava, i fou per aquest motiu | | imperceptible d'aquell senyor, el soldat prengué un posat tot compungit i | ensentimentat | , i va respondre: —Sí, damisel·la. No solament el vaig veure morir, sinó | | quina temença t'atura? —Massa que ho sabeu —li respongué Marianneta, | ensentimentada | . —¿Per què no li dius qui ets? ¿Per què el deixes en el dubte cruel | | veia endolada, que, passant el sant rosari, segueix | ensentimentada | sa tragèdia del Calvari. I entre divines lloances, | | las téulas... "Adeu!... Adeu!... Fins á demá!..." Vaig dirli, | ensentimentats | mos ulls per l' anyorament de sa companyía... Será una flaquesa meva; | | de nou, anyoradissos, gelosos de la sort de sos companys, y | ensentimentats | , sens dubte, com á nosaltres nos succehiría, si al retornar d' una | | del seu fill. ¿O és que li feia por, ella, al senyoret? S'hi havia | ensentimentat | i tot, la Magdalena, que era molt sentida en aquestes coses. Que ella no |
|
