×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensinistrar |
Freqüència total: 292 |
CTILC1 |
dona ja, ben sòlida també, que m'arrencava de la mort, de la malaltia, i m' | ensinistrava | , amb èxit sembla, a fer l'amor, i jo recobrava la salut i em naixia el | gàbies de dalt a baix, i dins de cada gàbia un gall ensinistrat o per a | ensinistrar | . Els preus d'aquestes bèsties oscil·len i arriben bastant amunt. Un negre | que el pare tem els simis. Són més colla que nosaltres i és molt perillós | ensinistrar | -los, no fos cas que esdevinguessin homes de bo de bo. Llavors tal vegada | que en el lloc del cor hi tenia una llimona. Així com el senyor de Llinàs | ensinistrava | les criades pel mal camí, la tia Paulina els feia cantar el trisagi fins | Miquel era un altre universitari carregat de camàndules; es dedicava a | ensinistrar | mecanògrafes pel camí de la cultura. Miquel resultava l'antípoda d'un | protestava; era l'aigua blava i plena de sal perquè els seus braços s'hi | ensinistressin | en un crawl perfecte. Maria Lluïsa acceptava la part més brillant, | a batalles singulars de tipus deportiu, com els reptes fets per tal d' | ensinistrar | -se en la lluita o els passos d'armes, on entre els contendents, en | si fos a estudi, i la desava en el calestró de sa fina memòria. La Bepa l' | ensinistrava | en el mateix caminet que havia seguit en sa vida, un caminet tan assenyat | d'una única parella qualsevol sinó a la cura contínua en seleccionar i | ensinistrar | molts individus durant moltes generacions. Abans de discutir les tres | medieval —junts, sota la direcció de Carreras i Candi, ens havíem | ensinistrat | a la paleografia a l'Arxiu Municipal de Barcelona— en Reventós sentia | veritat, per bé que ni la majoria d'homes no som Descartes, ni ens havem | ensinistrat | com ell d'una manera assídua en l'art de diferenciar l'evident del que | les collites, ni gent més ben criada, feinera i avinguda. Temps ha que | ensinistra | l'hereu, que ja porta el pes de la feina més dura, i li va traspassant | maneres de destruir la vida i la riquesa. Centenars de milers han estat | ensinistrats | en la tasca d'espiar i de perseguir, d'empresonar i de torturar qui no | que les altres. Ens cal, per a aspirar a utilitzar-la activament, | ensinistrar | -nos en un ofici i adquirir unes certes menes de criteris i de gust; ni | el veritable coneixement de les coses, debèm salvar aqueixa dificultat, i | ensinistrar | -nos a coneixer intuitivament. Doncs, en difinitiva, és nostre jo, el que | per tirada invencible, en les tavernes properes, no fent-hi consum, però | ensinistrant | , amb consells pràctics i maules de l'ofici, els taverners amics; després, | amb l'excusa d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i | ensinistrar | -los més a la moderna, els professors que els havien semblat convenients. | que manejaven el càvec o la podadora". El costum del treball ha | ensinistrat | les mans. L'antiga aptitud del nostre poble per a la indústria, la | En Pellini tenia mil rareses com aquesta. Jo m'havia proposat | ensinistrar | -lo; però indubtablement aquella depressió de l'occípit constituïa un | el nas a la cua, com se sol dir. Ell prou era un excel·lent pedagog. Els | ensinistrava | a fer habilitats increïbles. Portaven a la boca els ous de gallina sense | són molt petits, tenen una gran disposició: se'ls veu); i per començar a | ensinistrar | -los... —Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències | de botxes. Un nadiu, admirador de Th. Roosevelt, va concebre la idea d' | ensinistrar | els seus connacionals per a l'imperialisme mitjançant la creació d'una | els desigs i les esperances. Dava l'últim toc als poetes. Acabava d' | ensinistrar | les orenetes i de calcular quants de milions de roses faria florir en un | perquè estan implícites en la saviesa popular del llenguatge, ens hem | ensinistrat | , asseguts vora aquesta platxeriosa Font de l'Omeda, en el mètode | i rebel si no és amanyagat amb carícies. Igual fa el caçador, tant si | ensinistra | cadells a seguir petjades, com si es serveix dels ja exercitats per a | aquell home era gat vell en totes les arts marineres, i, si volia, podia | ensinistrar | -lo millor que ningú. I per què no havia de voler? Ben mirat, un elogi | a les muntanyes, a les fonts, i només els qui han assolit la pubertat són | ensinistrats | de mica en mica en el sentit de les creences col·lectives. L'herència | famós a les ordres del qual ha de combatre. IX En Cassanella | ensinistrà | Innocenci en els aguaits. El camperol no podia ensenyar-li altra cosa que | per la pista de la vida enllà cap a la primera joventut i, més ben | ensinistrada | que cap cavall de circ, trota camins enrera desfent quaranta cinc anys de | no va tenir gaire durada. Llengües viperines afirmen que la Piccottina, | ensinistrada | pel dimoni de son pare, va deixar tan aixafat, maràsmic i consumit a son | una altra i trobàvem que se'ns preparava per a l'heroisme com aquell que | ensinistra | cavalls de circ. Aviat, però, vàrem acostumar-nos-hi. Fins i tot | com per a un gran discurs,— però la causa és una altra. Mira; si | ensinistres | un gos a menjar patates i, quan ja hi està avesat, li tires un tall de | els fem adonar del so especial que fan les granades de gas, i els | ensinistrem | en tots els trucs que poden salvar-los de la mort. Ens escolten, són | al corrent de moltes coses. Si m'has de servir, cal que jo et tingui ben | ensinistrada | i que em creguis a ulls clucs. —I endevinant que l'havia mig convençuda, | són els nostres amics. Feu per manera, doncs, de pondre alguns ous, o d' | ensinistrar | -vos en el rebuf, o de llançar guspires. —Em penso que sortiré cap al món | tota endegada. En bella part per mi tot sol i sense ajut, i més | ensinistrat | per Biddy que no pas per la tia-àvia del senyor Wopsle, vaig haver-me-les | un despatx? —vaig preguntar. —A... voleu dir a un jovencell que s'hi | ensinistri | ? —preguntà ell en resposta. —Sí: a vós. —Bé... n... no; | a Barcelona. Morí el 1566 i el succeí el seu fill Pau, el qual, | ensinistrat | per Pere Malo, acabà, el 1568, per associar-se amb aquest. La | dels seus aprenents, els quals corregia amb molta cura i els | ensinistrava | en els detalls més insignificants de la tipografia, per tal que quan | sismològica de l'Observatori Fabra, nombrosos observadors voluntaris van | ensinistrant | -se en l'apreciació dels fets i proporcionen una documentació preciosa per | presidint potser per primera vegada banquets d'una tal categoria, devia | ensinistrar | els seus divuit anys precoços i vigilants en l'afermament de la seva | d'Aragó i de tractar els prohoms catalans d'aquella època, començant a | ensinistrar | -se en els afers públics i en els afers de guerra i iniciant-se el seu | Muntaner, compenetrat sempre amb les grans empreses del casal d'Aragó i | ensinistrat | per la seva llarga experiència d'home de guerra i de govern, va exposar | mateix ja parla, en referir-se a certes professions, que fóra fàcil | ensinistrar | un gorila per a exercir-les i que donaria millor rendiment que l'home. En | lliures. Faran lliurament als individus del paquet de guarició, i els | ensinistraran | en la seva aplicació; repassaran el grau d'instrucció dels lliters i els | no són capaços de tenir presents les tres dades del problema. Cal | ensinistrar | -los, doncs, a dominar en la consciència una quantitat cada vegada major | materials: és la moneda. No ens faci por d'ensenyar la moneda i d' | ensinistrar | a calcular amb ella als infants. A sis anys ja comencen a comprendre-la | de reduir. Ara no parlem de la pèrdua que representa no haver | ensinistrat | a temps l'infant en la noció i el càlcul de les fraccions ordinàries i la | les pràctiques de lectura pertinents i per esglaonar dificultats és bo d' | ensinistrar | a la lectura de problemes principalment per finalitat de lectura. | prou, les coses bones que li donaven a les cases; per això la Maria, ben | ensinistrada | , ajudava l'àvia a amagar les botifarres, els pans de figues, les |
|