×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensopegar |
Freqüència total: 1216 |
CTILC1 |
fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha espatllat, que no | ensopeguis | . He telefonat mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i | vestir sense fer soroll, tot procurant no despertar-la. Amb el peu vaig | ensopegar | amb la taula. Ella féu un moviment com si anés a despertar-se, mentre jo | conduïa Mates era de mena espantadís; digueren que una de les rodes havia | ensopegat | amb una grossa pedra. El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat | a cegues: ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella, abraçant-la i | ensopegant | i aferrant-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella amollà una queixa | l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que | ensopegà | , caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca s'assegué. El braç | antigua cançó i amb els passos anava marcant el ritme desmanegadament. | Ensopegà | amb una dona, que, embolcallada amb un vell xal deteriorat, dormia vora | quise de verdad, yo la quise de verdad.| El día de San Antonio\... | Ensopegà | amb un que passava; l'altre li donà una empenta i el tombà contra un | el pensament sempre fixos al cim, sense veure les pedres amb què els peus | ensopeguen | i sagnen, les romegueres on s'enganxen i s'esquincen els vestits; els | cridar sa mare: —Mare! —i arrencà a córrer com un foll. Sortí a fora, | ensopegà | amb la taula ferint-se el genoll; tombà una cadira i rodà violentament | tornà a llançar-se a córrer com enfollit. Prop la Font dels Còdols | ensopegà | amb un roc i caigué; es quedà assegut un moment, panteixant; escoltà el | començaren a fallar-li; les veus es sentien encara molt enrera, però ara | ensopegava | amb tot; queia, s'aixecava i tornava a caure; es desesperava. Els arbres | l'ànima immensa de la nit clamés contra ell ofesa, s'aixequés enfuriada. | Ensopegà | amb una pedra, caigué, i en apuntalar la mà a terra, la posà sobre una | amb la mà eriçada de punxes i volgué arrencar a córrer altra vegada. | Ensopegà | de nou i rodà dos passos per la terra, sembrada d'argelagues, de palmes i | saben on han d'aturar-se, tanmateix. La seva requisitòria del "progrés" | ensopega | amb un límit infranquejable: el del sentit comú. Cap doctrinari no | de desfer-se d'unes mans que li lliguen el muscle, i ara fa carn, el puny | ensopega | amb una resistència dura que peta i que xiscla mentre tota la mà se li | les escales que salten de dues en dues i al tombant de les quals gairebé | ensopeguen | amb una dona que puja. Ell s'atura en sec, perquè la reconeix. —Què? — | peus va cercant els graons, desitjós d'evitar el contacte de les parets, | ensopega | , però aconsegueix de recobrar l'equilibri sense fregar el terra amb les | de cera de les difuntes recents, desviant l'esguard cada vegada que | ensopega | amb una cara devorada per la putrefacció, amb una mandíbula oberta que | que ho saben, i busquen... Compte —diu. S'acaba d'aturar i ell ha | ensopegat | amb la seva esquena. Es retira una mica i aleshores sent el clic d'una | precipita cap a fora l'estable, probablement a la recerca de l'ordenança, | ensopega | amb una altra colla de nou vinguts, i ell aprofita el remolí general per | —brama ell a l'orella de l'home, referint-se al tret. —No. Sempre | ensopego | un matalàs! —udola l'altre rient—. Però mireu, mireu! L'allau humana | baioneta calada. Enfilen un passadís llarg i totalment a les fosques on | ensopeguen | els uns amb els altres i s'emboliquen de tal manera que, en sortir al | veu que s'adrecen els seus companys, es desvia cap a l'esquerra fins que | ensopega | amb una altra paret que va resseguint a les palpentes. Una porta oberta i | va acariciant per sota de la màniga curta, cap a l'espatlla, on els dits | ensopeguen | amb el tirant del sostenidor. La noia, però, denega amb la testa. | les volen... —Me n'hauré d'anar al recambró, jo. Pel passadís de baix s' | ensopega | amb la mestressa que també s'hi encamina, l'hi cedeix educadament el pas, | l'escala al peu de l'estiba més sortida, però l'espai és massa just, | ensopega | amb la taula, i a la fi ha de repenjar-la contra els papers que oscil·len | —El propòsit? La noia, sense replicar, es precipita cap a la dona, | ensopega | de pas amb una cadira que arrossega fins a fer-la caure a terra. —No li ho | endinsat també, perquè a llur davant se sent la remor d'uns passos que | ensopeguen | o rellisquen pel pedruscall que ha succeït a la vegetació. —Un moment... | les pluges han desarrelat i que reposaven entre les plantes vives. Baix, | ensopega | amb una cama, els dits palpen un ventre abans d'enretirar-se | embolicat amb els circells que volen empresonar-lo, els peus de la noia | ensopeguen | amb l'esquena immòbil i la marxa es fa més lenta, la cova sembla baixar | li permet de vinclar-la enrera i de mirar-la amb un esguard immòbil que | ensopega | amb el d'ella, profund i trèmul, tan consentidor com la testa que afirma | anys i les articulacions —a les gonses, deia ell— una mica rovellades, | ensopegà | i va anar de grapes a la sèquia. El Narro, veient-lo clapotejar entre el | estaven en ruïnes, no hi havia llum, i pujava a les palpentes. Al replà | ensopegà | amb un cistell, i amollà una blasfèmia, tot donant-li una puntada de peu. | latituds de la Nova-Zelanda i del mar de Tasman, però que era difícil d' | ensopegar | -lo tan a la vora de l'equador. Els mariners m'han dit, però, que, | si és que en torneu viu. O a l'Àfrica negra. Encara que dubto que | ensopegueu | un racó pur i al vostre gust. Veureu molta misèria, molts negres atacats | vista. La plega, i se'n torna corrents, mort de vergonya si | ensopega | i s'alça el crit golut de la canalla que aguaitava | La mare d'en Quimet va aixecar el cap de pressa i va dir que ella sempre | ensopegava | el menjar de sal. I en Quimet li va dir, avui l'ha fet dolç. La senyora | com si intentés revifar-hi l'alegria dels seus nervis xuclats. Quan s' | ensopegaven | tots dos sols a taula i don Tomàs, perquè havia trobat massa sabent l'oli | senyors d'aquí no saben ésser senyors, etc., etc... Es va trobar que si | ensopegava | una dona i li picava l'ullet, no podia córrer a abocar-se a unes orelles | feble i covard, com tots els Lloberola, va tenir la gran fortuna d' | ensopegar | un que era més feble i més covard que ell; i Guillem, criatura sense | els guants de cotó, l'abric abonyegat i el seu aire d'home distret, que | ensopega | amb totes les pedres. Heus ací un magnífic element de distracció per a la | d'un altre marit, perquè ell no sap pas quin tresor té, comencessis a | ensopegar | i anar fent capgirells en un Barcelona ple de trencacolls, només perquè | del pis, amb un esglaó que amb la poca claror semblava fet exprés per | ensopegar | -hi; la cambra de fotografia de l'avi, convertida en peça per als armaris | cel, peró nó aquesta terra: aquí la pagan cara. Si tu y la Toneta vareu | ensopegar | , pensa que la dona qu' ensopega una vegada ne cau cent, que la que té | la pagan cara. Si tu y la Toneta vareu ensopegar, pensa que la dona qu' | ensopega | una vegada ne cau cent, que la que té vergonya calla, qu' en aquestos | duas llambregadas de fera perseguida, apretá á correr cap á la Rambla, | ensopegant | ab los farbalanets descosits de sa fandilla, fets penjíms-penjams sos | al meu costat desconfiada, presa d'esporuguiment. Caminava insegura, | ensopegava | , topava constantment contra el meu cos. Això m'irrità, i li ho vaig dir, | respirar. Els vostres morts se us enganxen i us quedeu immòbils per por d' | ensopegar | -hi si us permeteu el més petit gest. Seria terrible, oi?, que les vostres | una càrrega feixuga i arrossega les cames tot mirant-se els peus per no | ensopegar | forma part de la ciutat, és com una fulla entre el fullam, com un | quals la vida ens enfronta, i amb les quals els antropòlegs i etnòlegs | ensopeguen | molt sovint en llurs investigacions. Passant ara més de prop al nostre |
|