Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha espatllat, que no	ensopeguis	. He telefonat mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i
vestir sense fer soroll, tot procurant no despertar-la. Amb el peu vaig	ensopegar	amb la taula. Ella féu un moviment com si anés a despertar-se, mentre jo
conduïa Mates era de mena espantadís; digueren que una de les rodes havia	ensopegat	amb una grossa pedra. El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat
a cegues: ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella, abraçant-la i	ensopegant	i aferrant-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella amollà una queixa
l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que	ensopegà	, caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca s'assegué. El braç
antigua cançó i amb els passos anava marcant el ritme desmanegadament.	Ensopegà	amb una dona, que, embolcallada amb un vell xal deteriorat, dormia vora
quise de verdad, yo la quise de verdad.\| El día de San Antonio\...	Ensopegà	amb un que passava; l'altre li donà una empenta i el tombà contra un
el pensament sempre fixos al cim, sense veure les pedres amb què els peus	ensopeguen	i sagnen, les romegueres on s'enganxen i s'esquincen els vestits; els
cridar sa mare: —Mare! —i arrencà a córrer com un foll. Sortí a fora,	ensopegà	amb la taula ferint-se el genoll; tombà una cadira i rodà violentament
tornà a llançar-se a córrer com enfollit. Prop la Font dels Còdols	ensopegà	amb un roc i caigué; es quedà assegut un moment, panteixant; escoltà el
començaren a fallar-li; les veus es sentien encara molt enrera, però ara	ensopegava	amb tot; queia, s'aixecava i tornava a caure; es desesperava. Els arbres
l'ànima immensa de la nit clamés contra ell ofesa, s'aixequés enfuriada.	Ensopegà	amb una pedra, caigué, i en apuntalar la mà a terra, la posà sobre una
amb la mà eriçada de punxes i volgué arrencar a córrer altra vegada.	Ensopegà	de nou i rodà dos passos per la terra, sembrada d'argelagues, de palmes i
saben on han d'aturar-se, tanmateix. La seva requisitòria del "progrés"	ensopega	amb un límit infranquejable: el del sentit comú. Cap doctrinari no
de desfer-se d'unes mans que li lliguen el muscle, i ara fa carn, el puny	ensopega	amb una resistència dura que peta i que xiscla mentre tota la mà se li
les escales que salten de dues en dues i al tombant de les quals gairebé	ensopeguen	amb una dona que puja. Ell s'atura en sec, perquè la reconeix. —Què? —
peus va cercant els graons, desitjós d'evitar el contacte de les parets,	ensopega	, però aconsegueix de recobrar l'equilibri sense fregar el terra amb les
de cera de les difuntes recents, desviant l'esguard cada vegada que	ensopega	amb una cara devorada per la putrefacció, amb una mandíbula oberta que
que ho saben, i busquen... Compte —diu. S'acaba d'aturar i ell ha	ensopegat	amb la seva esquena. Es retira una mica i aleshores sent el clic d'una
precipita cap a fora l'estable, probablement a la recerca de l'ordenança,	ensopega	amb una altra colla de nou vinguts, i ell aprofita el remolí general per
—brama ell a l'orella de l'home, referint-se al tret. —No. Sempre	ensopego	un matalàs! —udola l'altre rient—. Però mireu, mireu! L'allau humana
baioneta calada. Enfilen un passadís llarg i totalment a les fosques on	ensopeguen	els uns amb els altres i s'emboliquen de tal manera que, en sortir al
veu que s'adrecen els seus companys, es desvia cap a l'esquerra fins que	ensopega	amb una altra paret que va resseguint a les palpentes. Una porta oberta i
va acariciant per sota de la màniga curta, cap a l'espatlla, on els dits	ensopeguen	amb el tirant del sostenidor. La noia, però, denega amb la testa.
les volen... —Me n'hauré d'anar al recambró, jo. Pel passadís de baix s'	ensopega	amb la mestressa que també s'hi encamina, l'hi cedeix educadament el pas,
l'escala al peu de l'estiba més sortida, però l'espai és massa just,	ensopega	amb la taula, i a la fi ha de repenjar-la contra els papers que oscil·len
—El propòsit? La noia, sense replicar, es precipita cap a la dona,	ensopega	de pas amb una cadira que arrossega fins a fer-la caure a terra. —No li ho
endinsat també, perquè a llur davant se sent la remor d'uns passos que	ensopeguen	o rellisquen pel pedruscall que ha succeït a la vegetació. —Un moment...
les pluges han desarrelat i que reposaven entre les plantes vives. Baix,	ensopega	amb una cama, els dits palpen un ventre abans d'enretirar-se
embolicat amb els circells que volen empresonar-lo, els peus de la noia	ensopeguen	amb l'esquena immòbil i la marxa es fa més lenta, la cova sembla baixar
li permet de vinclar-la enrera i de mirar-la amb un esguard immòbil que	ensopega	amb el d'ella, profund i trèmul, tan consentidor com la testa que afirma
anys i les articulacions —a les gonses, deia ell— una mica rovellades,	ensopegà	i va anar de grapes a la sèquia. El Narro, veient-lo clapotejar entre el
estaven en ruïnes, no hi havia llum, i pujava a les palpentes. Al replà	ensopegà	amb un cistell, i amollà una blasfèmia, tot donant-li una puntada de peu.
latituds de la Nova-Zelanda i del mar de Tasman, però que era difícil d'	ensopegar	-lo tan a la vora de l'equador. Els mariners m'han dit, però, que,
si és que en torneu viu. O a l'Àfrica negra. Encara que dubto que	ensopegueu	un racó pur i al vostre gust. Veureu molta misèria, molts negres atacats
vista. La plega, i se'n torna corrents, mort de vergonya si	ensopega	i s'alça el crit golut de la canalla que aguaitava
La mare d'en Quimet va aixecar el cap de pressa i va dir que ella sempre	ensopegava	el menjar de sal. I en Quimet li va dir, avui l'ha fet dolç. La senyora
com si intentés revifar-hi l'alegria dels seus nervis xuclats. Quan s'	ensopegaven	tots dos sols a taula i don Tomàs, perquè havia trobat massa sabent l'oli
senyors d'aquí no saben ésser senyors, etc., etc... Es va trobar que si	ensopegava	una dona i li picava l'ullet, no podia córrer a abocar-se a unes orelles
feble i covard, com tots els Lloberola, va tenir la gran fortuna d'	ensopegar	un que era més feble i més covard que ell; i Guillem, criatura sense
els guants de cotó, l'abric abonyegat i el seu aire d'home distret, que	ensopega	amb totes les pedres. Heus ací un magnífic element de distracció per a la
d'un altre marit, perquè ell no sap pas quin tresor té, comencessis a	ensopegar	i anar fent capgirells en un Barcelona ple de trencacolls, només perquè
del pis, amb un esglaó que amb la poca claror semblava fet exprés per	ensopegar	-hi; la cambra de fotografia de l'avi, convertida en peça per als armaris
cel, peró nó aquesta terra: aquí la pagan cara. Si tu y la Toneta vareu	ensopegar	, pensa que la dona qu' ensopega una vegada ne cau cent, que la que té
la pagan cara. Si tu y la Toneta vareu ensopegar, pensa que la dona qu'	ensopega	una vegada ne cau cent, que la que té vergonya calla, qu' en aquestos
duas llambregadas de fera perseguida, apretá á correr cap á la Rambla,	ensopegant	ab los farbalanets descosits de sa fandilla, fets penjíms-penjams sos
al meu costat desconfiada, presa d'esporuguiment. Caminava insegura,	ensopegava	, topava constantment contra el meu cos. Això m'irrità, i li ho vaig dir,
respirar. Els vostres morts se us enganxen i us quedeu immòbils per por d'	ensopegar	-hi si us permeteu el més petit gest. Seria terrible, oi?, que les vostres
una càrrega feixuga i arrossega les cames tot mirant-se els peus per no	ensopegar	forma part de la ciutat, és com una fulla entre el fullam, com un
quals la vida ens enfronta, i amb les quals els antropòlegs i etnòlegs	ensopeguen	molt sovint en llurs investigacions. Passant ara més de prop al nostre

Pàgina 1 (de 25)

50 següents