Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'	ensopir	-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per
també pot ser "sord" als avantatges de la seva situació. El primer,	ensopit	per la tirania, probablement no és capaç ni de mesurar la violència de
a una deformació irreversible. El "costum", que de moment es limitava a	ensopir	-nos, a la llarga arriba a erosionar d'una manera profunda les nostres
donen un dring casolà, humaníssim. Després, l'Església catalana decau i s'	ensopeix	, de manera que en el segle XVIII a penes és una ombra del que
injeccions. Merceneta. I et fan dormir? Ernestina. M'	ensopeixen	i em calmen el dolor. Merceneta. També ordenen uns martiris els
pensant què havia volgut dir quan havia dit, pobra Maria... i m'anava	ensopint	de la mateixa manera que s'anava ensopint la claror, i el merlot sense
dit, pobra Maria... i m'anava ensopint de la mateixa manera que s'anava	ensopint	la claror, i el merlot sense cansar-se sempre sortint de baix i anant
Lluís Llimona i en J. F. Ràfols —que ja és dir!—, i al cap d'una mica m'he	ensopit	i he fet una becaina —que consti que la qualitat del llibre no hi tenia
Jo em vaig regirar amb un surt. Ell rigué. Esperà. Vaig fer com qui s'	ensopeix	altra vegada i ell s'allunyà remugant. Vaig sentir que es disputaven una
inassequibles en el passat. La gent es mostra bastant refractària a	ensopir	-se i a desesperar-se. No em refereixo a la multitud postergada i laboral,
i malentranyada trencadissa. El provincianisme més espantós tot ho	ensopeix	. I per afegitó, alguns mesos després entraven a l'illa els primers tipus
, o a veure la gent que surt d'una cursa de braus. A l'hivern ciutadà, que	ensopeix	totes les consciències, ha arribat a fer-se un entreteniment molt
com un indignat profeta, condemna la fortuna en aixecar passions o en	ensopir	activitats a darrera hora; el maligne esperit del nostre geni polític; el
esperit va tenir-me despert hores i hores; però a la fí em vaig tornar a	ensopir	. En deixondir-me, vaig trobar al costat meu, com abans, un pa i un càntir
Cal que l'aigua fos drogada —perquè tot-just l'havía beguda, que vaig	ensopir	-me irresistiblement. Un sòn profunde caigué damunt mi —un sòn com el de
que ho vegé el pare, i al cap de sis anys d'ésser viudo, veient que jo m'	ensopia	, em va tornar a cridar i va dir-me: —Vull que tinguis els teus estudis.
mal. Bec de gust, és clar; però no'm reacciona, ni me alegra, ni m'	ensopeix	; lo que vol dir que és de mal auguri, que'm torno masell, que m'acabo.
i qui diu els llorers diu el jaç, és degut an aquelles píldores que van	ensopir	a la mitja Espanya que encara no estava ensopida. D'aquesta opiada
, montats pera jugar-hi el tresillo, pera tenir-hi una penya d'amics on	ensopir	-s'hi en comunitat i anar en corporació a rebre el quefe, el jorn que
Lo que fa són unes ganes de viure sense fer res, de dormir despert i d'	ensopir	-se, que un pensa: "Qui pogués esser musclo!" Obrir la casa de tant en
ni en ningú i no pendre ni gaseoses. L'illa us sossega, us acarona, us	ensopeix	, us breçola, i amb una mà suau i dolça us clou les parpelles, dient-vos "
de la quaresma. Ja sé que ls heretges diran "Això és matar les energies!	Ensopir	el poble! Enfeblir-lo!". Pobres heretges! Quina compassió!... Què n
presa no se sol agraïr; aixís és que ls estiuencs, tot cercant el camp, s'	ensopeixen	, i se ls veu amb un llibre a la mà, que ni tenen esma de llegir, o
la naturalitat. En J.J. Rousseau l'havia enganyada, i, com que la pobre s'	ensopia	, vinga dir mal dels naturals del poble de Valldemosa, i els
trist és que, quan hi arriben, ja han fet un xic tard pera viure. S'han	ensopit	tant, en silenci, que fins el parlar els destorba; han sentit tanta
y passatgera, per l'herba que, per un voler de Deu, hi neix." Y tot	ensopint	me en la contemplació d'aquella quietut y d'aquella solitut immensa,
vaig entornàrmen al costat de la malalta, que, aleshores, semblava	ensopir	se un xich més, sense abandonar aquell gemech ritmat que se'ns feya etern.
començà de sonar. Vaig comptar fins que va haver finit; i estava a punt d'	ensopir	-me de bell nou, quan començà un altre rellotge. Vaig comptar. Després,
Buxareu va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van	ensopir	molt, sigui perquè no els varen provar les aigües. Era quan el juliol
empaiten els ocellets que els fan nosa, els agafen amb les ungles i els	ensopeixen	a picades; i, quan els tenen estabornits, els obren el cap i fins arriben
la causa? Ella mateixa no ho sabria explicar. Es trobava diferent, s'	ensopia	; potser no estimava. Sortosament l'idil·li va ésser curt. Un dia, encara
i una mica d'espígol i aleshores el cos, arrupit entre llençols tebis, s'	ensopí	més aviat, no adonant-se de què la son arribava silenciosa, traïdora...
el nen defensava son desig de contemplar i mentre les dues dones anaven	ensopint	-se abandonades a les remors del matí, ell, embriac d'interès per les
inconsciència de la joventut. El que distreia els altres, a ell, l'	ensopia	, i no podia avenir-se a la mena de vida que feien els seus companys de
i allí la tenebra mefítica m'havia sorprès i m'havia anat penetrant,	ensopint	-me, enervant-me... L'orgull i la imprudència m'havien perdut. Ningú no
d'haver caçat tot el matí, unes cinc hores. El sol era alt, i la calor ens	ensopia	. Caminava d'esma, quan vaig ésser distret de la meva somnolència per una
un enze a un parell de passes d'un crani d'hipopòtam que li oferíem, i	ensopir	-s'hi molta estona. Els companys li passen al davant. Un després de
pera lliurar-se del constant fòc que devalla del cel i tot ho mustiga i	ensopeix	, o per a lliurar-se del oposat rigor del fret. Aqueixos dos extréms,
plantat de vinya i la caiguda d'una pineda en mig de roques. Quelot s'	ensopia	i mandrejava, endut per la quimera del seu desig. Al seu davant, Esteve
Anton: —No t'ho prenguis així, creu-me. Ara et daleixes i el desig t'	ensopeix	. No penses en altra cosa. Et distreus. Més tard, desenganys i avorriment
plenes de bromera. Una xurriacada: —Arri. El brandar del carruatge	ensopia	a la vella. S'endormiscava. Mormolava noms d'una altra centúria. El
avorrits, dissimulant un badall d'elegant fatiga. Somreien i altre cop s'	ensopien	en la penombra dels nínxols, fastiguejats d'una música que no entenien.
forçant els seus pensaments a girar vers Ramona, Arnau va aconseguir d'	ensopir	el record enutjós, d'alleugerir-se l'opressió del cor. No, no es penedia
fent amb ella una parella irregular. I, com les parelles irregulars, s'	ensopeixen	d'estar sols; i, amb la por d'estar sols, cerquen la companyia dels
el menjar i sobretot el beure. No havent-hi beguda les converses s'	ensopeixen	, us adoneu que la senyora té el nas massa llarg i que el senyor no fa res
la vida. La vella es retirà a una ciutat del nord de Portugal i s'anà	ensopint	i tornant de color d'ombra. Maria Pastoraes comprà la pensió de la
inventat la gent de la gran ciutat, no pas perquè a les ciutats hom s'hi	ensopeixi	menys, sinó perquè han hagut de donar un nom a la incomoditat de veure
de donar un nom a la incomoditat de veure coses noves. Als pobles no s'	ensopeix	ningú i tothom viu com el peix a l'aigua. Hi ha un ordre, una calma, una
que porta l'aire, el benestar i l'abundància general. Els sentits se us	ensopeixen	una mica, el pensament es desfà en una filagarsa suau i a l'orella us
i una bandera. No obstant, la seva alegria dura ben poc. El nen s'hi	ensopeix	tot sol. La solitud i el silenci del carrer, i a més els ulls d'aquell

Pàgina 1 (de 5)

50 següents