×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensopir |
Freqüència total: 243 |
CTILC1 |
honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d' | ensopir | -se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per | també pot ser "sord" als avantatges de la seva situació. El primer, | ensopit | per la tirania, probablement no és capaç ni de mesurar la violència de | a una deformació irreversible. El "costum", que de moment es limitava a | ensopir | -nos, a la llarga arriba a erosionar d'una manera profunda les nostres | donen un dring casolà, humaníssim. Després, l'Església catalana decau i s' | ensopeix | , de manera que en el segle XVIII a penes és una ombra del que | injeccions. Merceneta. I et fan dormir? Ernestina. M' | ensopeixen | i em calmen el dolor. Merceneta. També ordenen uns martiris els | pensant què havia volgut dir quan havia dit, pobra Maria... i m'anava | ensopint | de la mateixa manera que s'anava ensopint la claror, i el merlot sense | dit, pobra Maria... i m'anava ensopint de la mateixa manera que s'anava | ensopint | la claror, i el merlot sense cansar-se sempre sortint de baix i anant | Lluís Llimona i en J. F. Ràfols —que ja és dir!—, i al cap d'una mica m'he | ensopit | i he fet una becaina —que consti que la qualitat del llibre no hi tenia | Jo em vaig regirar amb un surt. Ell rigué. Esperà. Vaig fer com qui s' | ensopeix | altra vegada i ell s'allunyà remugant. Vaig sentir que es disputaven una | inassequibles en el passat. La gent es mostra bastant refractària a | ensopir | -se i a desesperar-se. No em refereixo a la multitud postergada i laboral, | i malentranyada trencadissa. El provincianisme més espantós tot ho | ensopeix | . I per afegitó, alguns mesos després entraven a l'illa els primers tipus | , o a veure la gent que surt d'una cursa de braus. A l'hivern ciutadà, que | ensopeix | totes les consciències, ha arribat a fer-se un entreteniment molt | com un indignat profeta, condemna la fortuna en aixecar passions o en | ensopir | activitats a darrera hora; el maligne esperit del nostre geni polític; el | esperit va tenir-me despert hores i hores; però a la fí em vaig tornar a | ensopir | . En deixondir-me, vaig trobar al costat meu, com abans, un pa i un càntir | Cal que l'aigua fos drogada —perquè tot-just l'havía beguda, que vaig | ensopir | -me irresistiblement. Un sòn profunde caigué damunt mi —un sòn com el de | que ho vegé el pare, i al cap de sis anys d'ésser viudo, veient que jo m' | ensopia | , em va tornar a cridar i va dir-me: —Vull que tinguis els teus estudis. | mal. Bec de gust, és clar; però no'm reacciona, ni me alegra, ni m' | ensopeix | ; lo que vol dir que és de mal auguri, que'm torno masell, que m'acabo. | i qui diu els llorers diu el jaç, és degut an aquelles píldores que van | ensopir | a la mitja Espanya que encara no estava ensopida. D'aquesta opiada | , montats pera jugar-hi el tresillo, pera tenir-hi una penya d'amics on | ensopir | -s'hi en comunitat i anar en corporació a rebre el quefe, el jorn que | Lo que fa són unes ganes de viure sense fer res, de dormir despert i d' | ensopir | -se, que un pensa: "Qui pogués esser musclo!" Obrir la casa de tant en | ni en ningú i no pendre ni gaseoses. L'illa us sossega, us acarona, us | ensopeix | , us breçola, i amb una mà suau i dolça us clou les parpelles, dient-vos " | de la quaresma. Ja sé que ls heretges diran "Això és matar les energies! | Ensopir | el poble! Enfeblir-lo!". Pobres heretges! Quina compassió!... Què n | presa no se sol agraïr; aixís és que ls estiuencs, tot cercant el camp, s' | ensopeixen | , i se ls veu amb un llibre a la mà, que ni tenen esma de llegir, o | la naturalitat. En J.J. Rousseau l'havia enganyada, i, com que la pobre s' | ensopia | , vinga dir mal dels naturals del poble de Valldemosa, i els | trist és que, quan hi arriben, ja han fet un xic tard pera viure. S'han | ensopit | tant, en silenci, que fins el parlar els destorba; han sentit tanta | y passatgera, per l'herba que, per un voler de Deu, hi neix." Y tot | ensopint | me en la contemplació d'aquella quietut y d'aquella solitut immensa, | vaig entornàrmen al costat de la malalta, que, aleshores, semblava | ensopir | se un xich més, sense abandonar aquell gemech ritmat que se'ns feya etern. | començà de sonar. Vaig comptar fins que va haver finit; i estava a punt d' | ensopir | -me de bell nou, quan començà un altre rellotge. Vaig comptar. Després, | Buxareu va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van | ensopir | molt, sigui perquè no els varen provar les aigües. Era quan el juliol | empaiten els ocellets que els fan nosa, els agafen amb les ungles i els | ensopeixen | a picades; i, quan els tenen estabornits, els obren el cap i fins arriben | la causa? Ella mateixa no ho sabria explicar. Es trobava diferent, s' | ensopia | ; potser no estimava. Sortosament l'idil·li va ésser curt. Un dia, encara | i una mica d'espígol i aleshores el cos, arrupit entre llençols tebis, s' | ensopí | més aviat, no adonant-se de què la son arribava silenciosa, traïdora... | el nen defensava son desig de contemplar i mentre les dues dones anaven | ensopint | -se abandonades a les remors del matí, ell, embriac d'interès per les | inconsciència de la joventut. El que distreia els altres, a ell, l' | ensopia | , i no podia avenir-se a la mena de vida que feien els seus companys de | i allí la tenebra mefítica m'havia sorprès i m'havia anat penetrant, | ensopint | -me, enervant-me... L'orgull i la imprudència m'havien perdut. Ningú no | d'haver caçat tot el matí, unes cinc hores. El sol era alt, i la calor ens | ensopia | . Caminava d'esma, quan vaig ésser distret de la meva somnolència per una | un enze a un parell de passes d'un crani d'hipopòtam que li oferíem, i | ensopir | -s'hi molta estona. Els companys li passen al davant. Un després de | pera lliurar-se del constant fòc que devalla del cel i tot ho mustiga i | ensopeix | , o per a lliurar-se del oposat rigor del fret. Aqueixos dos extréms, | plantat de vinya i la caiguda d'una pineda en mig de roques. Quelot s' | ensopia | i mandrejava, endut per la quimera del seu desig. Al seu davant, Esteve | Anton: —No t'ho prenguis així, creu-me. Ara et daleixes i el desig t' | ensopeix | . No penses en altra cosa. Et distreus. Més tard, desenganys i avorriment | plenes de bromera. Una xurriacada: —Arri. El brandar del carruatge | ensopia | a la vella. S'endormiscava. Mormolava noms d'una altra centúria. El | avorrits, dissimulant un badall d'elegant fatiga. Somreien i altre cop s' | ensopien | en la penombra dels nínxols, fastiguejats d'una música que no entenien. | forçant els seus pensaments a girar vers Ramona, Arnau va aconseguir d' | ensopir | el record enutjós, d'alleugerir-se l'opressió del cor. No, no es penedia | fent amb ella una parella irregular. I, com les parelles irregulars, s' | ensopeixen | d'estar sols; i, amb la por d'estar sols, cerquen la companyia dels | el menjar i sobretot el beure. No havent-hi beguda les converses s' | ensopeixen | , us adoneu que la senyora té el nas massa llarg i que el senyor no fa res | la vida. La vella es retirà a una ciutat del nord de Portugal i s'anà | ensopint | i tornant de color d'ombra. Maria Pastoraes comprà la pensió de la | inventat la gent de la gran ciutat, no pas perquè a les ciutats hom s'hi | ensopeixi | menys, sinó perquè han hagut de donar un nom a la incomoditat de veure | de donar un nom a la incomoditat de veure coses noves. Als pobles no s' | ensopeix | ningú i tothom viu com el peix a l'aigua. Hi ha un ordre, una calma, una | que porta l'aire, el benestar i l'abundància general. Els sentits se us | ensopeixen | una mica, el pensament es desfà en una filagarsa suau i a l'orella us | i una bandera. No obstant, la seva alegria dura ben poc. El nen s'hi | ensopeix | tot sol. La solitud i el silenci del carrer, i a més els ulls d'aquell |
|