Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

setmana, admirar, admissió; i cal evitar en el grup dm l'	ensordiment	de la d que es fa vulgarment a la ciutat de València
o dígne, tècnic © o ©. Cal evitar l'	ensordiment	de la g davant n que fan les classes
duen la peresa dels òrguens i el predomini de l'accent. Aquest origina l'	ensordiment	de les vocals àtones, i aquella la sonorització de les consonants. Grimm
de la llatina arcaica /Sabinium\, són testimonis de l'	ensordiment	de les síl·labes àtones. /Cuppa, ripa, habere, Stephanus\,
per obtenir corbes audiomètriques reals a l'orella pitjor. Per a aquest	ensordiment	s'utilitzen sorolls diferents: el soroll blanc, el soroll de serra i la
malalt i a una exploració audiomètrica massa superficial, sense el degut	ensordiment	. El signe de la fístula desapareix, per claudicació del laberint
una /b\ geminada, ©, i en altres marquen més l'	ensordiment	de /p\. De l'anàlisi d'aquesta articulació en diferents
parlar als seus lectors d'una sèrie de defectes de pronunciació, com ara	ensordiments	(el-sas-tres en lloc de el-zas-tres i
lingüístic. Alguns dels canvis ja han estat observats per lingüistes:	ensordiment	de les «esses» sonores; convertiment de les «os» obertes en tancades; les
putjar, es conserva en valencià i part del nord-occidental (amb	ensordiment	[d6] > [t1] en l'àrea apitxada) i la primera, puiar, en ribagorçà
constant de la traducció— hi són present. De l'anglès o del castellà: l'	ensordiment	de les esses, la confusió en l'obertura de les vocals, els "li"
consonàntic, per pèrdua de la labiodental sonora (['bi] 'vi') i	ensordiment	de les sibilants sonores (['kᴐsa] 'cosa', ['setse]
de Carcaixent, Xàtiva, Sueca i Gandia, en major o menor grau, és l'	ensordiment	de sibilants: me[tʃ]e, forma[tʃ]e, [tʃ]ent,
tiarra, goviarn, viard, tiandre) i una major tendència a l'	ensordiment	de sibilants, especialment la palatal africada sonora ([t[ʃ]ent,
analitzat en profunditat el fenomen (vg. cap. 11, § 1.5). L'	ensordiment	parcial de les sibilants, en concret el que afecta l'africada palatal
amb el francés (jouer, laitue); c) l'	ensordiment	de sibilants propi del val. cent.,
a través del que s'anomenen processos fonològics. En aquest cas, l'	ensordiment	final dona [sís] a partir de /síz/, i de la
i que, per tant, no donen lloc a alternances. En aquests casos, l'	ensordiment	final expressa no pas un procés de canvi d'un so a un altre so, sinó una
no poden aparèixer en final absolut de mot a causa del procés regular d'	ensordiment	d'aquest tipus de segments (§ 4.3.1). Hi ha altres restriccions que tenen
la següent és sonora (peüc blau [ɡ]). Aquests processos d'	ensordiment	i d'assimilació de sonoritat s'analitzen, respectivament, en els §§ 4.3.1
relatius a la sonoritat ja indicats per a les oclusives; concretament, l'	ensordiment	en posició final absoluta (serva [v], però serf
el contrast desapareix en posició de coda, a causa dels processos d'	ensordiment	en posició final absoluta (fosa [z], però
c) En posició final de mot, a més del procés d'	ensordiment	es produeix també l'africació de la fricativa sonora (§ 4.3.1). D'acord
Aleix, Foix ([ʃ]/[jʃ]). 4.2.3.2. L'	ensordiment	històric de sibilants sonores en certs parlars Determinats parlars
afectar la posició de coda sil·làbica. Es tracta de fenòmens com ara l'	ensordiment	de les obstruents finals i l'africació de la fricativa palatoalveolar
que d'altres en el marc dels diferents parlars. Per exemple, mentre que l'	ensordiment	d'obstruents finals és general en tots els parlars, no coneix excepcions
de la sistematicitat que tenen en el conjunt dels parlars. 4.3.1. L'	ensordiment	de les obstruents finals Com s'ha apuntat en analitzar les consonants
sordes en aquesta posició. En el quadre 4.4 s'exemplifica aquest procés d'	ensordiment	amb les diferents consonants obstruents. En cada exemple s'indica entre
presenta la consonant sonora paral·lela. Notem que, ortogràficament, l'	ensordiment	es reflecteix en alguns casos, com en l'exemple ja comentat del verb
l'exemple ja comentat del verb rebre, però no sempre. El procés d'	ensordiment	afecta el conjunt de consonants obstruents, però presenta alguna
tenen /d͡ʒ/ (§ 4.2.3.1). Doncs, en els primers, el procés d'	ensordiment	de la fricativa /ʒ/ s'associa també a un procés d'africació:
[t͡ʃ]. D'altra banda, en els parlars no betacistes, l'	ensordiment	de la /v/ es produeix en codes complexes, en què aquesta
i mou [w] (§ 4.3.5). Només en baleàric i alguerès, l'	ensordiment	de la /v/ actua també en codes simples, però restringit a les
es pronuncien amb [w] (§ 4.3.5). quadre 4.4	Ensordiment	d'obstruents finals classe d'obstruent consonant
d'alguns dels processos que es comenten més endavant, el procés d'	ensordiment	de les obstruents finals no té cap excepció, i és sistemàtic en
que no són acceptables en els registres formals. 4.3.6. La geminació i l'	ensordiment	de la consonant oclusiva dels grups /BL/ i /ɡL/ En
/bl/ i /ɡl/ pot experimentar processos de geminació i d'	ensordiment	. En alguns parlars, aquests grups poden presentar geminació de la
reglament [ɡɡl]. En altres parlars és més freqüent l'	ensordiment	de la consonant oclusiva d'aquests grups, amb geminació o sense, quan són
reglament [kl]. No hi ha, en general, geminació ni	ensordiment	de la consonant oclusiva en altres contextos, això és, en posició
és acceptable en tots els registres d'acord amb cada parlar, però no l'	ensordiment	, que s'evita en registres formals. 4.3.7. Els segments de suport
però el contrast desapareix en posició final absoluta de mot a causa de l'	ensordiment	d'obstruents (§ 4.3.1). Com veurem tot seguit, el contrast també
context fònic, que ja han estat analitzats en els §§ 3-4. Per exemple, l'	ensordiment	d'obstruents sonores en posició final absoluta explica que la consonant
ometem, per tant, els fenòmens fonològics que els afecten, com ara l'	ensordiment	final en groc, l'elisió de n final en
alt (a[l]) / alta. d)	Ensordiment	d'obstruents en posició final, amb repercussió gràfica en els casos
la labiodental sonora /v/ com a fonema), també respon a l'	ensordiment	d'obstruents en posició final l'alternança entre f final
de la fricativa prepalatal sonora en posició final, seguida del procés d'	ensordiment	que afecta totes les obstruents sonores en aquesta posició (§ 4.3.1):
perquè són regides per processos fonològics regulars: en el primer cas, l'	ensordiment	d'obstruents finals (§ 4.3.1) i, en el segon cas, l'aproximantització
donen a final de mot (§ 4.3), com ara l'elisió de la nasal alveolar, l'	ensordiment	d'obstruents o l'elisió de la ròtica en els parlars en què es dona aquest
(com les palatalitzacions de certes laterals postconsonàntiques o l'	ensordiment	de fricatives alveolars o prepalatals sonores) hi són generalment