×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ensordiment |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
| setmana, admirar, admissió; i cal evitar en el grup /dm\ l' | ensordiment | de la /d\ que es fa vulgarment a la ciutat de València | | o {dígne}, tècnic © o ©. Cal evitar l' | ensordiment | de la /g\ davant /n\ que fan les classes populars de la | | duen la peresa dels òrguens i el predomini de l'accent. Aquest origina l' | ensordiment | de les vocals àtones, i aquella la sonorització de les consonants. Grimm | | de la llatina arcaica /Sabinium\, són testimonis de l' | ensordiment | de les síl·labes àtones. /Cuppa, ripa, habere, Stephanus\, | | per obtenir corbes audiomètriques reals a l'orella pitjor. Per a aquest | ensordiment | s'utilitzen sorolls diferents: el soroll blanc, el soroll de serra i la | | malalt i a una exploració audiomètrica massa superficial, sense el degut | ensordiment | . El signe de la fístula desapareix, per claudicació del laberint | | una /b\ geminada, ©, i en altres marquen més l' | ensordiment | de /p\. De l'anàlisi d'aquesta articulació en diferents | | parlar als seus lectors d'una sèrie de defectes de pronunciació, com ara | ensordiments | (el-sas-tres en lloc de el-zas-tres i | | lingüístic. Alguns dels canvis ja han estat observats per lingüistes: | ensordiment | de les «esses» sonores; convertiment de les «os» obertes en tancades; les | | putjar, es conserva en valencià i part del nord-occidental (amb | ensordiment | [d6] > [t1] en l'àrea apitxada) i la primera, puiar, en ribagorçà | | constant de la traducció— hi són present. De l'anglès o del castellà: l' | ensordiment | de les esses, la confusió en l'obertura de les vocals, els "li" | | consonàntic, per pèrdua de la labiodental sonora (['bi] 'vi') i | ensordiment | de les sibilants sonores (['kᴐsa] 'cosa', ['setse] | | de Carcaixent, Xàtiva, Sueca i Gandia, en major o menor grau, és l' | ensordiment | de sibilants: me[tʃ]e, forma[tʃ]e, [tʃ]ent, | | (piau, tiarra, goviarn, viard, tiandre) i una major tendència a l' | ensordiment | de sibilants, especialment la palatal africada sonora ([t[ʃ]ent, | | han descrit i analitzat en profunditat el fenomen (vg. cap. 11, § 1.5). L' | ensordiment | parcial de les sibilants, en concret el que afecta l'africada palatal | | amb el francés (jouer, laitue); c) l' | ensordiment | de sibilants propi del val. cent., (metxe, |
|
