DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ensordiment M 16 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ensordiment Freqüència total:  16 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

setmana, admirar, admissió; i cal evitar en el grup /dm\ l'ensordiment de la /d\ que es fa vulgarment a la ciutat de València
o {dígne}, tècnic © o ©. Cal evitar l'ensordiment de la /g\ davant /n\ que fan les classes populars de la
duen la peresa dels òrguens i el predomini de l'accent. Aquest origina l'ensordiment de les vocals àtones, i aquella la sonorització de les consonants. Grimm
de la llatina arcaica /Sabinium\, són testimonis de l'ensordiment de les síl·labes àtones. /Cuppa, ripa, habere, Stephanus\,
per obtenir corbes audiomètriques reals a l'orella pitjor. Per a aquest ensordiment s'utilitzen sorolls diferents: el soroll blanc, el soroll de serra i la
malalt i a una exploració audiomètrica massa superficial, sense el degut ensordiment. El signe de la fístula desapareix, per claudicació del laberint
una /b\ geminada, ©, i en altres marquen més l'ensordiment de /p\. De l'anàlisi d'aquesta articulació en diferents
parlar als seus lectors d'una sèrie de defectes de pronunciació, com ara ensordiments (el-sas-tres en lloc de el-zas-tres i
lingüístic. Alguns dels canvis ja han estat observats per lingüistes: ensordiment de les «esses» sonores; convertiment de les «os» obertes en tancades; les
putjar, es conserva en valencià i part del nord-occidental (amb ensordiment [d6] > [t1] en l'àrea apitxada) i la primera, puiar, en ribagorçà
constant de la traducció— hi són present. De l'anglès o del castellà: l'ensordiment de les esses, la confusió en l'obertura de les vocals, els "li"
consonàntic, per pèrdua de la labiodental sonora (['bi] 'vi') i ensordiment de les sibilants sonores (['kᴐsa] 'cosa', ['setse]
de Carcaixent, Xàtiva, Sueca i Gandia, en major o menor grau, és l'ensordiment de sibilants: me[tʃ]e, forma[tʃ]e, [tʃ]ent,
(piau, tiarra, goviarn, viard, tiandre) i una major tendència a l'ensordiment de sibilants, especialment la palatal africada sonora ([t[ʃ]ent,
han descrit i analitzat en profunditat el fenomen (vg. cap. 11, § 1.5). L'ensordiment parcial de les sibilants, en concret el que afecta l'africada palatal
amb el francés (jouer, laitue); c) l'ensordiment de sibilants propi del val. cent., (metxe,