Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en un ambient on la subjecció i el dictat superior donen el to, pot "	ensordir	-se" —quedar "sord"— davant la carència de llibertat que el rodeja i
tot, el sol passava enllà de la coma i una grisor de boirina la poblava,	ensordint	més i més les praderies. Allavors calia oir el majoral que sonava en el
ésser delitosament translúcida i ressonant, sinó per a abafarar-la o	ensordir	-la. La deprimim, la torturem, la fem negligentment arrossegadissa, i
una gran tempesta, els llamps de la qual desllumenaven i quals trons	ensordaven	, es presentà de sobte una fada i li demanà que la passés a l'altra banda
abans descrita, (§ 64), la grafia /tz\ sona ©,	ensordint	-se igual que totes les atres sibilants sonores ©, però en la
processó. La campaneta se trencava de tocar; los esclafits dels masclets	ensordien	, la música rompia ab la marxa reial, els vítols i les aclamacions de la
si per cas Sidoro es vea afaenat en qualsevol novena, a on, com es sabut,	ensordia	a bramits a les beates i sommovia als sants de maçoneria en les seues
el salobre de les cordes i el fustam... Anna va passar com una tromba,	ensordint	-lo... Una vegada més Martel mirà el zenit... La ratlla blava es perdia al
L'esperava una massa humana imponent. Les ovacions i els crits l'	ensordiren	. Fou obligat a pujar a sobre d'una pomposa jardinera. Quan el cotxe
Quan la sordesa és unilateral o de franc predomini unilateral, cal	ensordir	l'orella bona per obtenir corbes audiomètriques reals a l'orella pitjor.
De sobte, la cridòria cessava en sentir-se l'espectec d'una traca que	ensordia	l'ambient, o en iniciar l'orquestra els primers compassos. Una polka, un
amb mi, digues que no. Entesos? I..." Ell mirava mig enlluernat i mig	ensordit	pel vent, "pensa molt bé què fas amb la filla de l'hostaler, ja saps, ves
sabia abans! ...Hi ha dies que estic al seu costat completament. ¡Com m'	ensorden	! Jo ab la mà els faç senyals i dic "ara, tu"..., "ara,
entenc, t'entenc. Sí, sé que em vols molt. ¡No lladres més, que m'	ensordes	! —Vine. Quiet ací, que vullc tocar el teu pèl negre tan brillant. Et
de bescuïts o festa de carrer, que el tabalet no vaja pel davant	ensordint	-nos amb el seu repic. Pot anar sol, però el més regular és que vaja
mos asfixia omplint la plasa... el carrer... La traca	ensorda	; i joiosa gilla, alborotá la gent, i es entonces
Primer Home de bon to Féu-nos passar primer que aquests que us	ensordeixen	. Dèu llibres per aquí; les dames es daleixen. Segon Home de
semblava l'explosió d'un obús. Mentres qu'allá baix cridaven mil veus qu'	ensordíen	: "¡Viva l'alcaldeeeee!" Y ara vingué lo bo. Micalet, despresiant el
De sobte, una llum claríssima inondà tot el quarto i instantani va	ensordar	l' estampit d' un tro com fins llavors no s' havia oit. Les dones
anava fentse al ritme acompassat de la gralla qu' ab sa veu nassal	ensordia	la maror de la multitut. Donya Isabel, no feta al espectacle, s'
un plujím invisible y fret atravessava la roba, apagava la pols del camí,	ensordía	'ls sorolls, posava sucosas las descoloridas fullas que salpicavan encare
pichs que 'l fuster ne dona de son finestral á baix	ensordeixen	las orellas y retrunyen dintre 'l cap com aquells
meus honorables companys a treure's la cera amb què els havia	ensordits	, i a mi em deslliguen dels nusos." "Bé, quan tot just hem deixat enrera
parlant... Martí. Y ésta com ha estat callant tant de temps, t'	ensordaria	. Diego. ¿Conque, dotor, pasará á visitarme demá? Dotor.
per una vegada, al costat de muralla que tocava, i estava a punt d'	ensordir	el doctor Slop fent saltar tots els convents de la Cristiandat, quan el
callat, li va agafar el cap entre les dues mans, li va estrènyer i la va	ensordir	, se l'abocà al sexe: Lola va sentir que li premia la cara un paquet
a venir, Nietzsche... Les riotes de Caïm, encara avui, ens corprenen i	ensordeixen	la nostra consciència... Resposta curta: ¿Què és el bé? La
reflex d'un canvi en les representacions? Mentre que el món encara queda	ensordit	pels crits, per les ordres, pels discursos proferits pels homes,
al peu del Ferran, en un pim-pam-pum exasperant que vosaltres intentàveu	ensordir	amb les vostres tonades. Tan aviat n'acabàveu una engegàveu la següent,
cap al tram més alt de les escales. És inútil. La discussió s'ha	ensordit	i no sentim res. L'estira-i-arronsa de retrets i excuses cada cop viatja
que el temps passava molt de pressa. Plorava de cor entre somiqueigs	ensordits	pels llençols quan corroborava que les úniques coses que entenia de tot
que, durant uns quants dies, l'alegria d'haver-te retrobat va quedar	ensordida	per la crisi del violí. La tempesta va venir el dia que em va tocar
gent gran (que ací també puia barreada amb molt de goi)	ensordir	les palatals ([tx]ent, [tx]ove...) i potser fins i tot
presentar problemes que si ja existien s'agreugen. El mètode del capellà	ensordeix	. Què passa amb els sermons avorrits, repetits massa vegades? La gent ja
circuits sensibles. El monòleg de la Laura és una pluja incessant que l'	ensordeix	i li cala la roba: Què busques, una ampolla com? De ginebra? De vodka? Un
Escolta, ja m'he declarat, no? T'estime, t'estime des del dia que em vas	ensordir	amb la trompa aquella del dimoni, què més vols, que et cante un
c) El valencià central correspon a la varietat que	ensordeix	les sibilants sonores i es troba clarament sota la influència del cap i
/ow/ en [au] de manera general (au, bau, nau),	ensordeix	els al·lòfons sonors dels fonemes /s/ i /ʃ/ que