×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ensucrar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
parlat: —Ara estic massa torrada; els cabells m'he d' | ensucrar | .— Com un ànec fa amb el parpre, així ella amb el seu | idees clares sobre la cuina. Una cuina que transigeix amb la dolçor que | ensucra | els plats corrents, que fa truites amb confitura i arròs amb llet i | que es burla sempre de les màquines —ara acaba de publicar una màquina d' | ensucrar | maduixes dibuixada per ell—, és l'autor més maquinal de la literatura | enquitranar; vesc, envescar; sèu, enseuar; sabó, ensabonar; sucre, | ensucrar | ; guix, enguixar; sofre, ensofrar; vernís, envernissar; farina, enfarinar; | que emplenen el raïm, vénen els últims sols de setembre, que l' | ensucren | i li donen el grau d'alcohol plausible. Aquesta escalfor tardana sobre la | mans del Bruixet el quart do, un gerricó de mel. —Que la seva dolçor us | ensucri | les fiblades de la mala sort. Finalment, l'Averneta va posar el cinquè i | veure un prodigiós aparell dibuixat per Santiago Rusiñol; la màquina d' | ensucrar | maduixes d'una manera total, igual i completa. No crec pas que la màquina | El mateix cafè que es serveix en calent en taces, es deixa refredar, | ensucrant | -lo amb discreció; després es posa a gelar com els demés gelats. Es | netejat curosament. Llavors cal adobar l'amanida de la següent manera: | Ensucra | -la amb sucre fi tirat per damunt i rega-la amb uns regets de bon vi ranci | a dormir. 2n· Partir una fulla de figuera dindi a trossos. | Ensucrar | -la i posar-la dins un plat. Sa mel que fa es pren a culleradetes. | es fregeixen cullerades de pasta en oli ben calent. Quan es serveixen s' | ensucren | pel damunt. Croquetes de patata Es bullen vuit patates, i després de | ja arreglat, posaràs dins un colador gran, sucre esponjat esclafat i | ensucraràs | es suplillo amb aquest sucre amb un sedàs molt fi. "Monte-Nevado" Se | ja que poden trobar en la seva riquesa i els seus privilegis maneres d' | ensucrar | la píndola. Es pensava que la revolució, automàticament, donaria més | a l'avençar-se fins a l'altar la pubilla del Mas gran amb les coques | ensucrades | per l'oferta, i desde el portal el pastor, amb dues ovelles les més | van posant una cullerada de mel a sobre de cada rodanxa fregida o bé les | ensucren | . Era tan popular antany aquesta llepolia típicament casolana en aquella | (borrages) passades per ou i farina, fregides amb oli i després ben | ensucrades | , com els angelets citats; llavors es prenia el cafè amb | que aquesta fruita té una llum interior, silenciosa i aturada—, es van | ensucrant | . Aquestes cireres roges, grosses, dures i compactes, tenen un punt no | Com a tònic i antianorèxic, és a dir, contra la desgana, una xicra, sense | ensucrar | i paladejant-ho bé, deu minuts abans dels àpats. Hi ha un refrany que | com a purgant; es pren en dues vegades amb deu minuts d'interval; es pot | ensucrar | . Les fulles, usades en cataplasma, calmen el dolor de les torcedures i | ara amb l'alegria de la verema, ara mirant les nostres grans muntanyes | ensucrades | per la neu com si fossen tonyes de Pasqua... Salut, calma, vida senzilla | per això (sovint es prova); car, amb rostre devot i pietoses accions, | ensucrem | fins al diable. Rei [(A part.)] Massa és cert! Que coentes | Sí, sí. [(Alegras.)] Magina. Volém menjar confits | ensucrats | ; bèn ensucrats, sobre tot. Lluciet· Tú vas mòlt depressa. | calcigadores de totes les hores altes del ple de l'estiu. Com | ensucrant | -ho tot sense condicionar massa els resultats, el finíssim revestiment de | y per llevar lo cap farrenya tropa a home quisvulla que | ensucrás | sos llavis ab lo nom del que, nat en un estable, | Els dies passen, com tots els dies, tot esperant. S' | ensucra | amb gestos, amb la feina quotidiana, aquest venir | Una multitud iridescent de pells distintes ens | ensucrava | l'esguard callat. Odorava els fums i m'empassava el | que a mesura que el cineasta ha accedit a un públic majoritari ha | ensucrat | les seves obres per tal de fer-les més grates i digeribles pel gran | com els passa a molts autors que retraten el seu món provincià sense | ensucrar | , en una persona rebutjada i vilipendiada per l'opinió pública ciutadana. | i els túnels. Aleshores, cadascú recupera un bocí de memòria i l' | ensucra | amb els colors de la distància. Enyorar-se a París no és forçosament una | Raspall és un degotall de tendresa, com uns terrossos de naturalitat que | ensucren | el cor. Uns alès càlids, agafats al vol i deixats anar ànima endins, | i trons de coets. Perquè ací, setembre és el temps en què la llum s' | ensucra | de dia, i de nit el cel esclata entre palmeres de goig. Ara, però, no és | la societat; ara ho dubto. Però tampoc m'agraden ni el fatalisme ni | ensucrar | el passat fins que ens empatxi. —Hi ha poemes que, igual que en | club de veterans i una escola hebrea compartien l'espai. El vell s'estava | ensucrant | les maduixes. Els gots d'aigua projectaven petits cèrcols brillants | cheperut, clafir, comboyar, conversa, destorbar, drecera, en acabando, | ensucrar | , espígol, fesol, forcall, garrofera, llanda, llebre, malea, manegueta, | estava encantada! No hi ha dubte que ho tenen tot molt ben calibrat per a | ensucrar | el matí als fidels i visitants i que la doctrina vaja penetrant | a la cuina després per tallar, pelar, picar, batre ous, pastar, enfornar, | ensucrar | ... Tot el dia il·lusionada per comparèixer a la botiga amb un obsequi fet |
|