Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contrari. El fet de saber que la Terra no era el centre de l'univers va	ensuperbir	, més que no pas debilitar, la consciència que l'home tenia de la seua
Rikki-tikki tenia raó de sentir-se orgullosa de si mateixa; però no s'	ensuperbí	fora mesura i guardà aquell jardí tal com ha de fer-ho una mangosta,
duros per cada contrafacció. És possible, també, que el mateix Augereau,	ensuperbit	pel seu gran triomf de Girona, es mostrés inhàbil amb la seva brutalitat
(derivats corba, corbo, encorbar), superb (superba,	ensuperbir	), verb (verbal), tomb, (tombar), calb
entendrir; aspre, enasprir; pobre, empobrir; balb, embalbir; superb,	ensuperbir	; xic, enxiquir; blanc, emblanquir; fosc, enfosquir; dolç, endolcir;
Si nosaltres ens haguéssim trobat al lloc de la Verge com ens hauríem	ensuperbit	! Mes no fou així en Maria. Les ànimes qui són verdaderament humils,
les més altes honors o la més egregia lloança o la gloria més estesa	ensuperbir	-nos o seduir nostre cor? No; qui ama la Passió del seu Salvador, qui en fa
més poderós que els altres, per damunt de tots vols situar-te "De què s'	ensuperbeix	la terra i la cendra?" (Ecl. 10-9). Ningú no pot ésser
Hi ha hagut un instant a l'evolució de la civilització humana que,	ensuperbits	els homes i les col·lectivitats pels avanços científics, han pretès
amb l'ús, d'aquesta s'assabenten els nois, pagant. Els que la saben s'	ensuperbeixen	i menyspreen els altres; els que la ignoren, sotmesos i tímids, l'admiren
ni als escèptics. Als senzills, no als complicats. Als humils, no als	ensuperbits	per vells honors. Als d'esperit generós, no als ambiciosos. Als
feudals, les devastacions dels routiers (assaltacamins),	ensuperbits	pels èxits de llurs berganteries, en una paraula, la inseguretat del
bon exemple; tractarlos ab amor, pero no ab tanta familiaritat, que l's	ensuperbesca	y fassa perdrer lo degut respecte. Pagarlos exactament la soldada;
per naturalesa, quan l'esperit débil pert son senyoriu, aleshores ella s'	ensoperbeix	, se imposa á l'esperit, lo domina; y l'esperit, perduda la dignitat, se
com la tempesta després de la calma, sería jo de parer que ningú s'	ensoperbís	ab la prosperitat, ni que tampoch desesperés ab l' adversitat: perque al
una dignitat superior, s' ha d' oblidar del autor de sos díes, ni	ensuperbir	se, ni considerarse deslligat d' éll, ni despreciarlo, ni abandonarlo may;
molt orgullosa, tingué que ohir també com li deya: Perque t'ets tant	ensoperbida	, serás humiliada tant com es ta grandesa, y de fet la que abans era una
embermellir. emblanquir. embobar. embrutirse. posar plomas. empobrir.	ensoperbir	, entonarse. tornarse calvo. tenir ulls de polls. posar cabells blanchs.
sempre á aquells que la aman. Mes estos successos que haurian pogut	ensupervir	á un altre, no tentaren pas de orgull al Servidor de Deu, acostumat ja á
per fer pagar l'ultrança penosa d'aquests pretendents que s'	ensuperbeixen	amb mi, i maquinen tot d'oradures. Però per mi, poc els déus
peró gran part de aquestos foren ingrats als beneficis de Deu y se	ensuperbiren	, y Deu en cástich de tan gran maldat los llansá del cel, y los tirá al
Llavors, per passatemps i una amor súbita vaig conquistar una dona	ensuperbida	pel seu llinatge, però honesta i dolça... Enone [(Suplicant).]
mirada que li havia donat aquella senzilla paloma, que ja anava dignament	ensuperbint	se per zel de sa honra. —O tu ó la mort, digué'l donzell, com precisat
timidesa decliná en un cert acobardiment, que contribuhí á que l' espós,	ensuperbit	per l' éxit cada dia creixent de la seua fortuna, únich goig y aspiració
que 'ns seria prou agradosa, d' aquella espedició al Africa que 'ns feu	ensopervir	á nosaltres, la generació que llavors tot just descapullava, d' haber
, y ell ho feu, mes rabiant y malehintlos." "Més á la fi tant s'	ensoperbí	lo germá seu, que ell no 'l va voler creure, y aquell, coltell en ma, se
de mestre. ¿Còm s'havía tornat ara aixís? Estava vist que la riquesa l'	ensuperbía	, que'ls fums se li empujavan al cap y'l trastocavan." Però la Caterina,
Axó no impórta res, ningú estará quexòs; En quánt â lo demès, que no s'	ensuperbesquie	, Ni â vuler governar que tampóc s'atrevesquie. Faraò. Peró en el
m'acusáu? Issacar. ¿Qu'hás fèt dius-tu, insolènt, quánd tánt t'	ensuperbexes	, Y â tots los tèus germáns no sóls te preferexes; Sinò que vóls y tot
Febrosencas s' acostan duas flamas per la mútua altivesa	ensuperbidas	, y 's baten ab feresa, una de l' altra presa;
mentres que les victories més brillants com que 'l volguéssen per forsa	ensuperbir	, ab tot y axó, devant la vellura sabia humiliarse. Un dia, aturat en sa
qui jo confiava, qui el meu pa menjava contra mi s'ha	ensuperbit	(). I Vós, Yahuè, compadiu-me i feu que jo m'aixequi;
poble. I si n'hi hagués cap que digui a Déu: "M'he	ensuperbit	, no faré més el mal, me n'apercebo, ets tu que m'has
trobava que fatalment aquells pastorets de fang de sobte s'aixecaven, s'	ensuperbien	, minats per la injecció del Maligne i la seva vanitat intel·lectual. El
afecten l'esperit en tant que el satisfan en profunditat orgullosa i l'	ensuperbeixen	. Ni cal dir que tenim una frontera entre la conquesta merament científica
5, 7. 13-15). Admonició 5 Que ningú no s'	ensuperbeixi	, ans es gloriï en la creu del senyor [1] Considera, oh home,
2011, ella fos el suport imprescindible per al govern d'Artur Mas l'havia	ensuperbit	fins a l'extrem, i jo havia criticat manta vegada tant aquell afany de
recursos i a accions fins aleshores impensables, els humans ens hem	ensuperbit	i hem oblidat que formem part de la naturalesa i de la biosfera.