Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què creieu que quan en torna s'	entafora	a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen al poble? —Com que viuen
inèrcia o l'apassionament, la gernació que brama a l'estadi, passeja o s'	entafora	al cinema, les turbes exaltades i el plàcid seguici d'un enterrament,
un ventre encara obès, un peu frega un nas ja afilat, una mà sembla	entaforar	-se en un sexe falsament receptor i més enllà, cap al final de tot, un
s'aixeca. —Que trenquin files —diu. Se'n va cap a la porta fosca, hi	entafora	el nas i crida: —Primera! Immediatament surt un xicot llarg com el del
a arrabassar-los, els papers, quan a la fi els allarguen al jutge, els hi	entafora	a la butxaca i gairebé l'empeny cap al vehicle que després arrenca amb
farcit de papers desordenats sobre els quals es veu una ratera buida. Hi	entafora	la llista i torna prop d'on treballen els altres, l'home ara sense bata,
del trinxant, parteix el formatge en dues llesques primes que després	entafora	entre el pa que obre per la meitat. L'infant el toca per la màniga, li
el paper amb la llista de les compres i mentre corre cap a la porta se l'	entafora	entre les sines. —Pugem de seguida —diu encara, i desapareix. Ell torna a
A vostè, a l'afortunat espòs de Júlia, al pare aprehensiu. On s'	entafora	, on s'entafora? Serem parents i no ens haurem vist les cares.
a l'afortunat espòs de Júlia, al pare aprehensiu. On s'entafora, on s'	entafora	? Serem parents i no ens haurem vist les cares. Víctor. Dispensi;
tapet. [(Prenent els retalls de les mans d'en Víctor.)] Què? Vas a	entaforar	-te altre cop en el teu recambró? No gastem prou? Tu un llum i l'Ernestina
peu de la porta reixadet del pati i corrien a ficar-se al dipòsit: s'hi	entaforaven	a la quieta, rosegaven els sacs i es menjaven el gra. I això hauria estat
el protagonista, lluitant cos a cos amb Thomàs de Muntalbà, li	entaforà	la manyopa "entre la galta e la estofa del baçinet" (cap.
Mai no la vaig trobar pels llocs on se m'acudia de cercar-la. On s'	entaforava	aquella dona? Desesperat, tornava a la porta de casa seva. Una vegada
va dir rient. No em pensava que fos tan fluixa. Sense esperar resposta s'	entaforà	per l'obertura. —Vaig a veure si això és un bon recer per a dormir.
no representaria una altra prova de deslleialtat? La recollí de nou. L'	entaforà	entre els plecs d'uns llençols a l'armari. Va encendre el foc i es va
Japó ofereix seda natural al preu a què nosaltres comprem l'artificial, i	entafora	draps a Anglaterra a set pessetes (la tela anglesa d'igual qualitat va a
en un sol pla, en un sol esquema. Volen explicar el tot,	entaforant	-lo dintre del tros. Cadascun de nosaltres només coneix un tros d'Home. Un
—Què és això, patró? —cridà—. Fa hores que et busco; però on t'	entafores	? I, com que em veia silenciós, immòbil: —És més de migdia —cridà—.
inofensiva, igual com les abelles embolcallen amb cera el borinot que s'	entafora	al rusc per pillar-los la mel. I així, al cap d'unes hores, la vídua
ploguin flors damunt teu, i pomes a la teva falda... Dues velles s'	entaforaren	dins la cambra, es llançaren damunt el cofre, hi enfonsaren les mans, van
brogit sobtat i roncer, la quietut de l'atmòsfera bruna dins la qual s'	entafurava	i s'adormía el cloquer gòtic tot calat. Em dóna per ventura tant de plaer
pujava, obriren els ulls i sapigueren deslliurar-se'n abans que el baf s'	entafurés	fellonament a l'ànima llur, com aquell pobre penitent que duia una
crit i corredissa. I tenia un so tot planyívol quan ens invitava a	entaforar	-nos a l'aula, i a l'hora de fer-nos-en eixir semblava un picarol
guia la vostra ceguera en aquella terra de tenebres. Però, seguint més i	entafurant	-se com un taup, s'arriba a la cambra més gran d'aquells abims
era tan sols ocupat per dos passatgers immòbils. El Viatger va	entafurar	-s'hi de seguida, beneint el cel. ...I ja tenim preparat l'escenari i els
que composen la població total de Catalunya, més d'un milió ha vingut a	entafurar	-se a Barcelona. Obrant com un xuclador insaciable, la capital ha anat
se m'es escapolida costa amunt, boscuria endins, boscuria endins, a	entaforar	se. A la tarda, de tornada, quan gayrebé ni'm podía tendre a la sella per
conduhía al peu de la gran closa del hort. La casa se m'anà aplanant y	entaforant	, a cada pas més, per les frondositats qu'al hort crexíen, y, al esser a
repugnant-li les carícies del vell i maleint la covardia del jove, va	entaforar	-se entre dos rierencs. Llavors, el perseguidor s'instal·là a l'entrada de
sobre tristeses imprecises i subtils idealismes. En trobar el Masroc m'hi	entaforava	. El Masroc és una branca del Güell, un córrec pregon que atravessa el
potet del bicarbonat va fer els seus serveis; i abandonà el menjador i s'	entaforà	a la seva cambra. Impossible ficar-se al llit, ni treballar, ni fer res.
feixuc de tantes coses que no puc entendre. Rikki-tikki-tavi Nag al cau s'	entaforà	; Rikki-tikki la cridava. Ja veureu què li cridà:
perdut el rastre —digué Mowgli fredament. —¿Potser algun xacal s'haurà	entafurat	per aquestes fondàries i haurà mossegat a la gran Caputxa Blanca?
el tomb que prenien les coses i en oir els espatecs dels trets, s'havia	entafurat	amb la cua entre cames al fons del fons de la seva caseta de fusta, i
treta de les barques sardinaleres, sortides de prima. Corria la mainada,	entaforant	-se en els clots de la sorra. S'empaitaven els uns, riallers. Menjaven els
tot seguit reculava penedit, amb vergonya. Xafogor de tormenta. L'aigua s'	entaforava	per les canals i bufetejava les parets de les cases. Goteres en teulades
blancs, li pinten els llavis de roig... Jo, per no cridar d'indignació, m'	entafuro	en un recó de la casa. Sento un soroll de veus cap al defora. Ja la
entre aquesta gent ruda i ardida. A vegades un peix irreflexiu se li	entaforava	en la concavitat de la planta del peu. I en mig del rebombori d'odi i de
el qual es ruboritzava. D'aquell jorn ençà, més que per les perdius s'	entaforava	en el palau-barraca del Campot, per tal de somniar i lliurar-se a les
pressa i molt dolçament per l'enamorat. Les tardes curtes li permetien d'	entaforar	-se ben aviat a l'estatge, devora Eugènia. Ni el pare ni la mare d'ella no
l'escó, els que hi eren es socarrimaven. Els gossos del Joanet s'havien	entaforat	pel sota i pels extrems, però "Alí", el foraster, començava a grinyolar
pas i com fi de festa, se n'anaven a inquietar el gamarús. El gamarús s'	entaforava	dins la soca balmada d'un gran suro matussalèmic, en un paratge
gairebé resultava irreverent. Se li passejaven pel muscle, se li	entaforaven	desvergonyidament per les robes i se li arrapaven pel cabell amb llurs
Una veu no s'hi sent en aquell concert, la veu de la mare. És que s'ha	entaforat	en el cosidor i s'ha amagat en la foscúria i hi camina amunt i avall amb
perdius a tret d'escopeta i, com bons detectius, li mostràvem on s'havia	entafurat	la perdiu alada." "Un dia va treure amb nosaltres un perdiguerot. Te'n
dues llums em passejo per la platja. No queda ningú enlloc. La gent s'ha	entaforat	a la taverna i a la llum del gas es veuen ombres a la cava de les bótes i
viatge? ¿Per què ens hem d'amoinar menjant menuts amb pèsols de llauna,	entafurant	-nos en automòbils plens de conills, d'ànecs i de gallines, sofrint les
repics somnolents. Aleshores passa un dels mariners tot fent tintines, s'	entafora	per una portella i es perd escales avall... Miro el rellotge: són les
, ja vas bé. Prest hi seràs. I de fet, tombo cap a l'esquerra, m'	entaforo	per un passadís per on brunzen les orenetes, trobo una placeta i surto

Pàgina 1 (de 10)

50 següents