×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb entaforar |
Freqüència total: 465 |
CTILC1 |
| els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què creieu que quan en torna s' | entafora | a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen al poble? —Com que viuen | | inèrcia o l'apassionament, la gernació que brama a l'estadi, passeja o s' | entafora | al cinema, les turbes exaltades i el plàcid seguici d'un enterrament, | | un ventre encara obès, un peu frega un nas ja afilat, una mà sembla | entaforar | -se en un sexe falsament receptor i més enllà, cap al final de tot, un | | s'aixeca. —Que trenquin files —diu. Se'n va cap a la porta fosca, hi | entafora | el nas i crida: —Primera! Immediatament surt un xicot llarg com el del | | a arrabassar-los, els papers, quan a la fi els allarguen al jutge, els hi | entafora | a la butxaca i gairebé l'empeny cap al vehicle que després arrenca amb | | farcit de papers desordenats sobre els quals es veu una ratera buida. Hi | entafora | la llista i torna prop d'on treballen els altres, l'home ara sense bata, | | del trinxant, parteix el formatge en dues llesques primes que després | entafora | entre el pa que obre per la meitat. L'infant el toca per la màniga, li | | el paper amb la llista de les compres i mentre corre cap a la porta se l' | entafora | entre les sines. —Pugem de seguida —diu encara, i desapareix. Ell torna a | | A vostè, a l'afortunat espòs de Júlia, al pare aprehensiu. On s' | entafora | , on s'entafora? Serem parents i no ens haurem vist les cares. | | a l'afortunat espòs de Júlia, al pare aprehensiu. On s'entafora, on s' | entafora | ? Serem parents i no ens haurem vist les cares. Víctor. Dispensi; | | tapet. [(Prenent els retalls de les mans d'en Víctor.)] Què? Vas a | entaforar | -te altre cop en el teu recambró? No gastem prou? Tu un llum i l'Ernestina | | peu de la porta reixadet del pati i corrien a ficar-se al dipòsit: s'hi | entaforaven | a la quieta, rosegaven els sacs i es menjaven el gra. I això hauria estat | | el protagonista, lluitant cos a cos amb Thomàs de Muntalbà, li | entaforà | la manyopa "entre la galta e la estofa del baçinet" (cap. | | Mai no la vaig trobar pels llocs on se m'acudia de cercar-la. On s' | entaforava | aquella dona? Desesperat, tornava a la porta de casa seva. Una vegada | | va dir rient. No em pensava que fos tan fluixa. Sense esperar resposta s' | entaforà | per l'obertura. —Vaig a veure si això és un bon recer per a dormir. | | no representaria una altra prova de deslleialtat? La recollí de nou. L' | entaforà | entre els plecs d'uns llençols a l'armari. Va encendre el foc i es va | | Japó ofereix seda natural al preu a què nosaltres comprem l'artificial, i | entafora | draps a Anglaterra a set pessetes (la tela anglesa d'igual qualitat va a | | en un sol pla, en un sol esquema. Volen explicar el tot, | entaforant | -lo dintre del tros. Cadascun de nosaltres només coneix un tros d'Home. Un | | —Què és això, patró? —cridà—. Fa hores que et busco; però on t' | entafores | ? I, com que em veia silenciós, immòbil: —És més de migdia —cridà—. | | inofensiva, igual com les abelles embolcallen amb cera el borinot que s' | entafora | al rusc per pillar-los la mel. I així, al cap d'unes hores, la vídua | | ploguin flors damunt teu, i pomes a la teva falda... Dues velles s' | entaforaren | dins la cambra, es llançaren damunt el cofre, hi enfonsaren les mans, van | | brogit sobtat i roncer, la quietut de l'atmòsfera bruna dins la qual s' | entafurava | i s'adormía el cloquer gòtic tot calat. Em dóna per ventura tant de plaer | | pujava, obriren els ulls i sapigueren deslliurar-se'n abans que el baf s' | entafurés | fellonament a l'ànima llur, com aquell pobre penitent que duia una | | crit i corredissa. I tenia un so tot planyívol quan ens invitava a | entaforar | -nos a l'aula, i a l'hora de fer-nos-en eixir semblava un picarol | | guia la vostra ceguera en aquella terra de tenebres. Però, seguint més i | entafurant | -se com un taup, s'arriba a la cambra més gran d'aquells abims | | era tan sols ocupat per dos passatgers immòbils. El Viatger va | entafurar | -s'hi de seguida, beneint el cel. ...I ja tenim preparat l'escenari i els | | que composen la població total de Catalunya, més d'un milió ha vingut a | entafurar | -se a Barcelona. Obrant com un xuclador insaciable, la capital ha anat | | se m'es escapolida costa amunt, boscuria endins, boscuria endins, a | entaforar | se. A la tarda, de tornada, quan gayrebé ni'm podía tendre a la sella per | | conduhía al peu de la gran closa del hort. La casa se m'anà aplanant y | entaforant | , a cada pas més, per les frondositats qu'al hort crexíen, y, al esser a | | repugnant-li les carícies del vell i maleint la covardia del jove, va | entaforar | -se entre dos rierencs. Llavors, el perseguidor s'instal·là a l'entrada de | | sobre tristeses imprecises i subtils idealismes. En trobar el Masroc m'hi | entaforava | . El Masroc és una branca del Güell, un córrec pregon que atravessa el | | potet del bicarbonat va fer els seus serveis; i abandonà el menjador i s' | entaforà | a la seva cambra. Impossible ficar-se al llit, ni treballar, ni fer res. | | feixuc de tantes coses que no puc entendre. Rikki-tikki-tavi Nag al cau s' | entaforà | ; Rikki-tikki la cridava. Ja veureu què li cridà: | | perdut el rastre —digué Mowgli fredament. —¿Potser algun xacal s'haurà | entafurat | per aquestes fondàries i haurà mossegat a la gran Caputxa Blanca? | | el tomb que prenien les coses i en oir els espatecs dels trets, s'havia | entafurat | amb la cua entre cames al fons del fons de la seva caseta de fusta, i | | treta de les barques sardinaleres, sortides de prima. Corria la mainada, | entaforant | -se en els clots de la sorra. S'empaitaven els uns, riallers. Menjaven els | | tot seguit reculava penedit, amb vergonya. Xafogor de tormenta. L'aigua s' | entaforava | per les canals i bufetejava les parets de les cases. Goteres en teulades | | blancs, li pinten els llavis de roig... Jo, per no cridar d'indignació, m' | entafuro | en un recó de la casa. Sento un soroll de veus cap al defora. Ja la | | entre aquesta gent ruda i ardida. A vegades un peix irreflexiu se li | entaforava | en la concavitat de la planta del peu. I en mig del rebombori d'odi i de | | el qual es ruboritzava. D'aquell jorn ençà, més que per les perdius s' | entaforava | en el palau-barraca del Campot, per tal de somniar i lliurar-se a les | | pressa i molt dolçament per l'enamorat. Les tardes curtes li permetien d' | entaforar | -se ben aviat a l'estatge, devora Eugènia. Ni el pare ni la mare d'ella no | | l'escó, els que hi eren es socarrimaven. Els gossos del Joanet s'havien | entaforat | pel sota i pels extrems, però "Alí", el foraster, començava a grinyolar | | pas i com fi de festa, se n'anaven a inquietar el gamarús. El gamarús s' | entaforava | dins la soca balmada d'un gran suro matussalèmic, en un paratge | | gairebé resultava irreverent. Se li passejaven pel muscle, se li | entaforaven | desvergonyidament per les robes i se li arrapaven pel cabell amb llurs | | Una veu no s'hi sent en aquell concert, la veu de la mare. És que s'ha | entaforat | en el cosidor i s'ha amagat en la foscúria i hi camina amunt i avall amb | | perdius a tret d'escopeta i, com bons detectius, li mostràvem on s'havia | entafurat | la perdiu alada." "Un dia va treure amb nosaltres un perdiguerot. Te'n | | dues llums em passejo per la platja. No queda ningú enlloc. La gent s'ha | entaforat | a la taverna i a la llum del gas es veuen ombres a la cava de les bótes i | | viatge? ¿Per què ens hem d'amoinar menjant menuts amb pèsols de llauna, | entafurant | -nos en automòbils plens de conills, d'ànecs i de gallines, sofrint les | | repics somnolents. Aleshores passa un dels mariners tot fent tintines, s' | entafora | per una portella i es perd escales avall... Miro el rellotge: són les | | , ja vas bé. Prest hi seràs. I de fet, tombo cap a l'esquerra, m' | entaforo | per un passadís per on brunzen les orenetes, trobo una placeta i surto |
|