×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb entatxonar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
L'alcova era fosca, tancada per unes cortines d'indiana i a dins s'hi | entatxonaven | un llit amb cel, un rentamans, dues cadires, un tocador de fusta pintada, | ell i ram de flors devien fer, i sense gosar deixar-lo a terra l'amagà, | entaxonant | -lo dintre l'americana, damunt el pit, com si fos un fill seu, o la pilota | jo que arreplego els meus estris i torno a emprendre la marxa després d' | entatxonar | -me el salakof que ahir tarda em va vendre el cap de l'estació de | ara veniu-me aquí, munteu en aquesta tramada que encara suqueja reïna, | entatxoneu | -vos en aquesta rotllana d'homes espitregats i descalços asseguts com uns | unes horribles temences a les penes de l'infern que els Padres m' | entatxonaven | per causa dels meus pecats, —dels meus pecats, pobrissonet!— em tingueren | bacio, un bacio... Feia compassió. Li poso la capa, li | entatxono | la gorreta de pell, obro la porta i la trec fora del reservat amb | meus plans mortuoris. No; no n'era pas gens ni mica. Son pare li havia | entatxonat | un ideari molt groller sobre l'amor i sobre la vida. Ella, en casar-se | seguit. Lewandowski només pot jeure d'un costat. És per això que hom li | entatxona | uns quants coixins darrera l'esquena. Albert agafa el nen; nosaltres ens | ets tu?, càndida pregunta; sí, mare; apa, bona nit, descansa. L'Aureli | entatxona | d'esma picadura a la pipa... Enraona, fuma, se li apaga, la torna a | de l'estació era abarrotat i cada vagó del tren format semblava una capsa | entatxonant | gent, una mena de tren de conserves, materialment pitjats tots aquells | destra el cornet, dibuixa, broda i traça arabescos cal·ligràfics, mentre | entatxona | , com un joier, confits, ametlles i anissos de papabenet, de mil colors, | de forn. Aleshores es neteja el forn i s'emplena de carbó encès, que s' | entatxona | amb la pala. Quan el carbó arriba fins al nas de la toera es posa una | de l'amplada del forn. Del costat de les porgues s'hi tira carbó i s' | entatxona | , mentre que del costat de l'ore sols es fa un petit llit de carbó ben | i després es posa a bullir; quan ja és cuita es deixa refredar i s'hi | entatxona | cansalada i pernil. A part es prepara la cassola amb un sofregit abundant | diverses: del groc al roig, al verd, a les guspires platejades. Hom hi ha | entatxonat | a dins pólvora amb ingredients diversos, i tot depèn del pis que crema. | i el filo-hebertista contemporani que els ha d'encabir atropelladament, d' | entatxonar | -los, diriem, dins d'una trista i fugissera hora, ocorren coses tan | a enfutismar-se, la dona ho arreplegà tot per tornar-ho al seu lloc, on ho | entatxonà | sense mirar-s'hi gens. I mentre feia cabre una capsa dintre d'un calaix | calaix de la calaixera i en va treure aquella capsa que la minyona hi va | entatxonar | aquell dia de la renyina. La va destapar i va aparèixer una nina de | més normalitzades. La mossa, tota ella bona voluntat, m'ha ajudat a | entatxonar | la mànega al seu lloc, cosa que hem aconseguit dificultosament, perquè, | en les tasques de les veremes. A emplenar els cistells de raïms i a | entatxonar | -los dintre les portadores. Després, els peus descalços, pantalons | El meu cap crema... La botella és buida. Hi ficaré roselles, les hi aniré | entatxonant | una a una i tornarà a semblar plena... I quan vegi el senyor apotecari li | seya enfront de sa xicota, repenjada aquesta en lo banch ahont hi | entatxonava | son pare una caixeta d' albat al escarransit flam d' un llumot d' oli. | setmana, aquells ferros que amb tant dolor un diumenge al matí li havien | entatxonat | a les potes, ja formaven part del cos de la mula. Se sentia confiada i | bon cor sí que en tenia, no és per dir-ho, l'havia estirat i l'havia | entatxonat | al seu costat, ben situada en el segon lloc del tercer banc, i la Roseta, | impiu amb les paraules!". (Hom diu que a la darrera funció s' | entatxonà | al genoll esquerre un vidre. —Ves a quins llocs d'actuar | donar un nou sentit a la nova configuració que resulta, i que no es pot | entatxonar | els sants de qualsevol manera en el primer lloc que ens vingui i tampoc | teva col·laboració, se n'aniria a can Pistraus. Suposem que aconsegueixes | entatxonar | això a la closca del sergent. Ni així t'escaparàs de la ratera. Perquè, | I si és muda, també és per culpa de la guerra; de petita, un soldat li va | entatxonar | alguna cosa a la boca. L'Schweizerkas no el veuré més, i l'Eilif, Déu sap | en un món cada vegada més globalitzat, i que tot el que l'església ens ha | entatxonat | al cap durant segles no era més que un engany, una manera de mantenir el | dos agafadors o cornaleres, un a cada costat. En alguns llocs el raïm s' | entatxonava | a les portadores amb una maça de fusta cilíndrica anomenada piçó. Quan la | de llibres rosegats, retortes, instruments, entre els quals s' | entatxonen | antigalles dels teus passats. Ve-te'l aquí, el teu món! | alimentada amb clofolles d'avellana, que ella mateixa s'encarregava d' | entatxonar | -hi. A tocar de l'estufa —centre absolut de la tertúlia—, en una gàbia, | que quan endreça els calçotets nets al calaix de l'armari, en comptes d' | entatxonar | -los-hi a manyocs, els plega! Ben plegats, Rutona! Millor que una | ja estava acabat i l'orifici de la broca no era gaire ample, només calia | entatxonar | -hi una pedra i deixar-lo com estava. Naturalment, els mohamets no en | de carn que l'espatlla, la cuixa és molt més fàcil de desossar i farcir o | entatxonar | . Aquesta tècnica ja es troba en diferents receptaris de l'època medieval | converses de merda sobre els sentiments i te les facin empassar; te les | entatxonen | coll avall, literalment. Com si tinguéssim fam de sentiments. No |
|