×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb entaular |
Freqüència total: 502 |
CTILC1 |
venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu vell, no pas silenciós, no | entaulava | de debò cap conversa, i els seus soliloquis ferien amb una impiadosa | aquella crisi religiosa: podien influir estentòriament en el debat que s' | entaulava | entre l'ortodòxia i el reformisme. Tothom desitjava la incorporació | dels estables, sotjava la vibració dels narius ofesos de l'enemiga; | entaulava | converses soporíferes amb la majordona i les masoveres dels rodals, que | és pas de naturalesa diferent de les obres que discuteix i amb les quals | entaula | diàleg, mal que sigui per condemnar-les. ¿Com es podria aplicar la raó | aquell americanot era un esgarría crias. Mentrestant anavan | entaulant | se 'ls demés estudiants, sentint no esser de la partida, y un cop de | l'altra por. Va contribuir a tranquil·litzar-me l'esperit el fet d'haver | entaulat | amb Josep una veritable conversa que jo em proposava no deixar caure. | Vols que provi si demà cap al tard...? —Sí. Beu, celebrem-ho. S' | entaula | amplament, sense llevar-se la capa. Està magnífic. Enlaira la copa amb | Zorbàs badallà, com enutjat. Vaig comprendre que no estava d'humor per a | entaular | conversa. Vaig somriure. —Et molesta parlar, Zorbàs? —No és que em | llavis prims. Tenia un cert aire decidit i viril. I, jo que detesto d' | entaular | converses fàcils, no sé què em va empènyer. Em vaig girar: —En què pensa? | criatura que és la dona! Ha arribat a ensarronar el mateix Déu! Ens | entaulàrem | , ens llançàrem sobre els plats, beguérem vi; el nostre cos se sentia | l'arcàngel, l'aire feia fortor de sofre, però ningú no la sentia. Es van | entaular | . "Zacarias —em fa el monjo refectorer—, que no véns a menjar?" Jo, | i no d'altres, en nombres majors o menors; segons que els que entraven | entaulessin | o no una competència més o menys directa l'un amb l'altre o amb els | per manca d'alimentació, acaben en controvèrsia. La controvèrsia sol | entaular | -la quasi sempre el viatjant amb els parroquians de la casa, que solen | mena. I perquè no el poguessin atacar de trascantó i desfer-li la jugada, | entaulà | conversa amb els homes de la falç i del martell i feren pacte i avinença. | darrera de les ulleres) comença a parlar la primera; ella voldria que s' | entaulés | una conversa a son plaer. En son cervell, expremut per tants anys de | els recons, enllumenant a l'ensems dues cares com dues flors estranyes. S' | entaulà | una conversa d'ensomni; les paraules s'envolaven dels llavis evocadores | amb un major respecte, com si hi descobrís ignorades virtuts. Decidit a | entaular | -se fora de casa, Eugeni començà a caminar per la ribera, vers el pont de | en moviment per tal de decantar el país a la participació a la guerra. S' | entaulà | una lluita violenta entre neutralistes i intervencionistes, la qual no | el poder no fou aprofitada. La classe obrera fou vençuda sense que | entaulés | el combat decisiu. El seu destí quedava des d'aleshores predeterminat: la | a l'Emilia, hi ha hagut veritables insurreccions de pagesos. A Faenza s' | entaulà | un combat que durà més de quatre hores. Pel que fa als obrers, els quals | sota la influència del desenvolupament de la revolució proletària, s' | entaulà | al camp una lluita aferrissada entre els pagesos pobres, que se sentien | cad'any hi entro ab més pler. Atravesso'l menjador de segona, ahont s' | entaula | 'l públich humil ab carreters y cotxers, el de primera, més endressat, | en crearla aquelles facultats, en Solà's llensà a contradirlo, | entaulant | se llavors una polèmica que durà ja fins al llevant de taula. Però | del seu voltant per foragitar-lo del lloc que havia escollit, on pensava | entaular | -se; i retardava l'hora del retorn pel gust d'oir-lo empessonar amb les | que pogués comparar-s'hi en gruix i estatura. Resultava imposant, i s' | entaulaven | discussions i, àdhuc joguesques, sobre la seva força i el seu pes, que | amb oli, que com a requisit de postres havía fet la Joaneta, tornà a | entaular | -se, amb motiu del llit on havía de dormir María Gloria. I aquí sí que les | bulliciosa, l'altra analitzadora i per més que aquesta darrera tractés d' | entaular | diàleg per posar les coses en son lloc, tot fou inútil: l'optimisme | Popular Ucrainiana, el seu dret absolut a separar-se de Rússia o a | entaular | negociacions amb la República russa sobre unes possibles relacions | i s'hi debaten amb força cops de cames, i no poden arribar a fer camí. | Entaular | la lluita amb aquests animals, en terreny d'herba grossa, és del més | encadenat, tractava d'amanir un somriure, de fer-li un senyal amistós i d' | entaular | conversa; tot en va. El visitant agemolia les orelles, eriçava el pèl, es | fet portar, d'amagat, un barril de cervesa. Un intens i viu parlament s' | entaula | entre el meu amable company de viatge i el gran chef de districte. | en res no era optimista, llevat de quan es tractava d'afers judicials. | Entaulava | les demandes o les contestava amb l'íntima convicció que els arguments | nina. Està trist, demacrat. —Porta una cervesa! —li diu un camàlic suat, | entaulant | -se. Mentre el cafeter passa el drap per sobre la taula, el camàlic li diu | s'abocava a la finestra del darrer pis per observar-la atentament, va | entaular | diàleg amb ell i li proposà la seva amistat. No obstant, l'amistat de les | a l'ensems les dues cares japoneses com dues flors d'estufa. S' | entaulà | una conversa d'ensomni; les paraules prengueren una gran força evocadora; | arraïmats en la costera d'un turonell, en un hostal del qual m'he | entaulat | davant d'un plat de sopa de peix, un "guiat" de conill amb samfaina, | els seus parents. Trobà l'amic a la sala d'espera. Així que s'hagueren | entaulat | en un recó que tenia tota la intimitat que pot tenir un restaurant de | no fóra pas un estatge digne d'ella; però haig de fer mans i mànegues per | entaular | -hi coneixença. Després jagué tan llarg com era a l'altra banda d'una | (Una pausa, veus somortes; el locutor reprèn.) "La lluita s'ha | entaulat | a la plaça de la Universitat, entre la guàrdia d'assalt i les forces | entràvem en el primer establiment que trobàvem per dinar. Una vegada | entaulats | , escoltava amb la més gran atenció el que el cambrer o la minyona | que era un infeliç. Per fortuna, però, havíem arribat al menjador i ens | entaulàrem | ràpidament. Aparegué una criada vella, petita i seca que encara no havia | i energumènics amics de Torroella de Montgrí, fou suficient per a haver d' | entaular | una lluita idiota, incomprensible i inútil que convertí una iniciativa | els qui tenen la terra. Però tinc la impressió que, si la lluita s'hagués | entaulat | contra la gent d'esquerra, la situació hauria estat igual. —Vols dir? | Després dels compliments de rutina, ens dirigim al menjador i ens | entaulem | . Gori fa la pregunta habitual amb una certa prosopopeia. Diu: —Què hi ha | un bri de fonoll a l'orella i després deixar-se caure a berenar. Sabia | entaular | -se a les cases dels altres amb impressionant naturalitat. A Gervasi, no | una fascinació estranya. Al vespre, cauen quatre gotes i la tramuntana s' | entaula | amb una irruència glacial. Sento la fredor als ossos dels anys passats, | la rotació del vent: el gregalet matinal ha rondat a sud-oest i s'ha | entaulat | un llebetjol petit, lleugerament humit i més fresc. Quan sortim a la | d'absorbir, quan no és realment horrible. A les deu del matí, francament | entaulat | el gregal, hi ha de vegades una llum tan forta, tan enlluernadora i | que el cos es mantingui en una ombra fresquíssima. Quan a la tarda s' | entaula | el vent de garbí, les coses milloren notablement: els horitzons | completa. Quan el grop ha entrat en la invisibilitat més absoluta, s'ha | entaulat | un llebetjol minúscul —el capvespral, que deia el senyor Pere Jubert. |
|