Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es va enganyar Zeus, força cansat de tantes recents lluites i	enterbolit	per la victòria. "Casem-nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava
aquell dia força entremaliat. "Vola sempre damunt el teu cap, per	enterbolir	-te la intel·ligència i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser
els cigarrets que s'havia ja fumat. De sobte, entre les boires que li	enterbolien	el cervell, sobre la taula, posada de cara, veié la imatge de sant
peus delicats sagnaren; la fatiga la rendia i sentia que els ulls se li	enterbolien	, però ella continuava caminant. Així se li anà fent de nit la primera
impossible que pogués mantenir-se encara dempeus; el cervell se li	enterbolia	i davant seu tot anava ja confonent-se amb la tenebra. No obstant, no
més vulgar. Immersos en elles, no acabem de veure com condicionen o	enterboleixen	la desimboltura del nostre comportament. Moltes "rutines", a força de
de Poblet. 11 gener. Fa un dia clar, però aviat s'	enterboleix	una mica, i un vent fort, intermitent i dramàtic remou els arbres
brillen les puntes de les cigarretes, però l'atmosfera no sembla pas	enterbolir	-se, és ja tan densa que res no pot empitjorar-la. Damunt els finestrals
—És d'estricta justícia. —Què han fet? —pregunta ell. Els esguards s'	enterboleixen	sobtadament, un dels homes el subjecta pel braç i comença a retorçar-l'hi
estat tan de nit. 11 (12) La remor va percudint crani endins, l'	enterboleix	i el sensibilitza en el seu fer monòton i sostingut, però encara no obre
que li preparava el bany, que treia la pols amb un drap humit per no	enterbolir	més l'aire, que plorava silenciosament i suava, car malgrat ser a
Llòbrec se'ls va emportar. Amb la seva sang impura s'	enterbolí	tot el mar. Beneïda santa Eulàlia, Patrona de la
senyo el pit i me'l sento remull d'un glop de sang que el seny	enterbolia	. I al cercar-vos a Vós, esmaperdut, veig dret al meu davant que
aquella olor antiga d'hule que, pel nas, se'm ficava al cervell i me l'	enterbolia	. L'adroguer de les veces tenia la botiga oberta. Una minyona escombrava
Jo els cuidava, els posava espart nou. L'aigua dels abeuradors no s'	enterbolia	ni quan feia calor... I l'endemà ho vaig explicar a una senyora que es va
en estintolar-se contra el braç de Bobby; la seva memòria que s'anava	enterbolint	, feia un esforç per separar els records més tendres d'ella i d'aquella
com una boira llunyedana. Comença a fer frescor. Dolça la son	enterboleix	la vista i, al davallar del cel la mitja nit, la
que el cor se li aturaria de debò! I se'n va a la seva cambra, vacil·lant,	enterbolida	per un dolor desconegut fins avui. S'ajeu al llit i sanglota
estranyesa de qui contempla un anormal. Però ella no sabia veure ningú,	enterbolida	per la passió naixent; les tardes de boira es decantava a l'ampit del
mentre que Laura, enclotada entre núvols de mosques a les Aulines, s'	enterbolia	en els vapors del somni ingrat; es baratava la vida de debò, que tant
comaratges. Un tel de boirina tot just esfuma els angles de les cases i	enterboleix	la llum dels fanals. Laura no gosa travessar la plaça per no sofrir
prou vegades per arribar-la a saber distingir. Però la calor ho	enterboleix	tot, com si es condensés en forma de gotes d'aigua tèrbola o de suor en
per la humitat de l'aigua cansada i amb reflexos de mercuri, un puntet	enterbolida	per la quietud; és a dir, amb la pàtina del paisatge lentament elaborat i
Pensava en sos pares, difunts, en sa orfanesa, y una llágrima traydora li	enterbolía	la vista; mes, de sobte, com si algun desengany crudel li fes envejar l'
Perqué cremavan tants llums desde mitja tarde? Perque la vista se li	enterbolía	, y ella 'ls havía fet encendre assedegada de claror. Peró ara 'l veya bé,
les voluptats banals que et surten al pas. I així que la teva alegria s'	enterboleix	, adéu triomfs. De l'orgull passaràs al neguit i al corcó. La davallada no
i altre—, i dintre meu deixava un pòsit d'humiliació i de vergonya que m'	enterbolia	l'ànima durant molts dies seguits. Quan m'aixecava d'aquesta prostració
art diferent del que fins aleshores m'havia seduït, embriagat i, potser,	enterbolit	. D'un altre art i d'una altra concepció de la vida. Tot jo, després
jove. Generalment quan arribava la primavera o començava la tardor, se m'	enterbolien	els pensaments. M'encabritava com un poltre. Devia renillar i tot. Segons
, què vols que en faci, jo? —El que et sembli, Cosme. El foc l'	enterbolia	. El reflex de les flames, se'l sentia com un pes que li enduria la
"Manté impertorbable el record d'aquell vespre que vaig tornar a casa	enterbolit	pel vi i que vaig besar-la." No l'havia oblidada, aquella escena
M'he assegut tal com em vaig asseure fa anys, un vespre en tornar a casa,	enterbolit	pel vi. El banc i la garita són els mateixos, però han envellit com jo.
Zorbàs també es tornà groc, després verd, els seus ulls espurnejants s'	enterboliren	. Solament cap al tard la seva mirada s'animà. Va estendre el braç i
casa per rellucar les noies que anaven a la font. La seva vista s'havia	enterbolit	, no distingia gaire bé. Cridava, doncs, a les noies: "Qui ets, tu?
juro, patró, que és la primera vegada que ho veig. Els ulls se li havien	enterbolit	. —Eh, Zorbàs —li vaig cridar—, que t'has tornat boig? —No riguis
cant l'avia de ton avia, i tot feinejant; no l'ha	enterbolit	l'aire de la vila: parla d'una infant qu'encara no fila. S'en
al revés, un paper molt diferent i el consideren com un traïdor que ve a	enterbolir	la font al matí de Sant Joan. I, ben mirat, no hi ha contradicció entre
més condicionarà els qui treballin en aquest domini perquè no puguin	enterbolir	involuntàriament la "puresa" que s'ha aconseguit. Cal dir que en la
mig" s'interfereixen en la col·lisió dels extrems, i l'emboliquen, l'	enterboleixen	, i fins i tot la suplanten. Els d'"en mig" estaven condemnats a
"vells verds", en la política, en la literatura, en... —contribueixen a	enterbolir	les aigües. Però l'única cosa seriosa i ferma excedeix la nostra eventual
mira d'escamotejar l'única realitat pròpia dels valencians: l'oculta, l'	enterboleix	o la nega. II. Atzars del particularisme Un mateix poble
i que aquesta rajava vermella quan les grans hecatombes d'Olímpia	enterbolien	de sang les aigües del riu d'Elide. Encara avui, al port, prop d'Aretusa,
llibre que els Heterodoxos de Menéndez y Pelayo?— no	enterboleixen	pas ni el recte judici moral ni el bon gust literari del nostre futur
hi veiés segons les seves llums, però que la tasca del traductor no li n'	enterbolís	mai la transparència de les aigües. Per això es revoltava si li era
com les llums d'un món directe, impensat, que no vindria a	enterbolir	, amoïnar cap lògica: que les paraules pengin com bells fruits de l'arbre
la puresa del discurs: res d'humà (si no d'interior al grup) no ha d'	enterbolir	la conquesta brillant de l'Eina (L'île mystérieuse és el
emmatzinàvem el nostre patrimoni espiritual, del pesombre que ens	enterbolia	la ment i no ens deixava pensar res que no fos. —¿On anirem a parar?—
popular "pujar els fums al cap" és molt expressiva: el fum emboira i	enterboleix	i pot arribar a ofegar. Tota la tàctica de l'adulador es basa en això: a
cel, el pla i la muntanya, la boira i el núvol. I ningú no pot dir si	enterboleix	el món la pluja que cau o l'alè de la terra que fuma. La casa n'esdevé més
de l'horta i la ciutat de l'horitzó i alhora un nuvolet de melangia havia	enterbolit	sos ulls. Aquesta nena era sola (un dia sos pares creuaren l'Atlàntic per

Pàgina 1 (de 14)

50 següents