DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
enterrar V 2203 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb enterrar Freqüència total:  2203 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del cadàver del pare, en el mateix arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi
despulles dels enamorats i en barregen les cendres en una única urna, que enterren sota l'ombra d'aquell arbre, els fruits del qual i de la seva estricta
no podràs saber el que representes per a mi, Mila. Vaig venir aquí per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una pausa,
representes per a mi, Mila. Vaig venir aquí per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una pausa, i després, més tristament, afegí: —
ho faria; hi posaria la mà al foc. —Quan serà l'enterrament? —Sileta, l'enterraran demà al matí. Per a ell no hi haurà cerimònia: no era batejat. —Estava
pronosticada. —A ell se l'enduran aquesta nit; el posaran en un taüt i l'enterraran al civil; no hi haurà cotxe ni cerimònia. En aquell instant es produí un
... Com t'ho diré? Quan un posa fi a la seva vida per la seva mà, l'enterren sempre al civil? —Per què preguntes coses semblants, Mila? —És per
i tot el que et proposis ho aconseguiràs. Quan jo em mori, fes que m'enterrin al costat d'ell, padrí. —Però, Mila... Per què dius aquestes paraules?
a Déu. El pare de Mila es restituí a les seves terres d'Argona, com per enterrar-s'hi ja definitivament. Ni en aquesta hora no pogué donar a l'oblit el
no sap res. —I a l'hospital? —Tampoc. Si és morta, la deuen haver enterrada d'amagat. La noieta l'estira, com impacient ara que s'ha decidit o l'han
ha desaparegut tot, homes i material; només queden els nínxols. —No els enterreu de seguida? —pregunta. —No sempre. —Quan he entrat, aquí n'hi havia uns
en sentir l'impacte de la llum. —Però quants dies esperen, abans d'enterrar-los? —pregunta amb un fil de veu mentre es lliga el mocador a la cara per
indrets on fa anys i anys que no ha posat els peus ningú. —I quan han d'enterrar-hi algú? —El cas es presenta rarament. Són els indrets on tenien nínxols
Em penso, encara que no ho diuen, que en aquests casos acaben per enterrar-los en qualsevol lloc... Ja hi som, ara. L'ascensoret s'ha aturat i
té els peus coberts i el de la barbeta li crida: —Que potser voleu que us enterrin? Aleshores salta enrera i s'atansa de nou als dos homes, cap al costat
si vols, podem donar un cop d'ull al carner. —Al carner? —Sí, on enterren els cadàvers no incinerats. —Els deuen cobrir de terra... —De moment, no.
—la mateixa cistella del pa feia de plateret— diners per a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos els seus ulls, però res més. Jeia amb els braços
Ben segur que abans de fer-se fosc ja hauran recollit prou per a enterrar-lo. Les últimes paraules s'havien desarticulat perquè la tartana
a deixar a l'església de la Ciutadella, car no s'ha decidit encara on cal enterrar-lo. A poc a poc, durant el lent estiu l'entusiasme s'apaivaga. Jeroni
buit fins que la pesta no ha aconseguit omplir-lo, on no s'ha deixat enterrar cap home honrat de Barcelona. El vell Campdepadrós corre el màxim risc,
escassos que s'havien casat quan ocorregué el fet. Miquel de Sisons fou enterrat; la gent desfilaren i Càndida restà sola a la casa. Al capvespre la vella
! —Ai, Déu meu! Valga'm la Verge dels Dolors! Vinc del raval. Avui han enterrat el pobre Miquel, i la Càndida... Ai, Senyor! No sé com les permet, Déu,
li anomenessin la filla, i fou, en veritat, com si aquella nit l'hagués enterrada. Però la vella Pigada s'acabà també aquell dia per als treballs, per a la
Marina em deixà com a penyora el seu amor i la mar que s'encarregaria d'enterrar-la. Vostè creurà que això és impossible, inversemblant. Els cadàvers dels
a les de Lugne Poe. És solter, reaccionari i escèptic. Va a Tahití per enterrar-hi la seva manca de conviccions. O. M. és suís alemany, de Zuric, però
entre els vegetarians, torrats d'aigua de coco, i entre els decebuts que enterren llurs drames en el whisky i en el coral del lagon. Aquí hi ha
el replegament del país cap al seu refugi essencial, cap al treball que enterra decepcions i desperta noves esperances. Gairebé gosaria afirmar que el
no sols colgaren els cossos del gran Frederic d'Aragó i de Martí el Jove; enterraren el bo i millor de l'empenta catalana del Trescents. Desfet, el baronatge
que ens feien mal. Ara les eines fugen dels dits, i cauen i s'enterren dins l'àvida bondat del llot. Les dones tremolen de
la primera i darrera aventura amorosa de Dona Obdúlia Montcada, que en enterrar definitivament el seu cor es tornà dura i perversa com una abadessa de
encara una arma i no sabia si entregar-la o bé enterrar-la. No cal dir que fa molt temps que s'han podrit les
Fou una pàtria. Va morir tan bella, que mai ningú no la gosà enterrâ: damunt de cada tomba un raig d'estrella sota de cada
aixecar! que ahir moria Pau Claris i ara el duen a enterrar. El porten a pes de braços, com si anés a celebrar,
vespre que és oberta la tomba de Sant Joan; si no l'enterren de pressa, tornarà a córrer la sang!— Pau Claris tenia un calze
calze que qui sap on deu parar! Tres cents anys que l'enterraren i ningú el desenterrà. Que remoguin bé les cendres
color de maduixa... i pensava que no sabia on havia mort ni si l'havien enterrat, tan lluny... ni si encara s'estava damunt de la terra i de l'herba seca
i va tornar i va dir: ¿vostè es pensa que tinc ganes de casar-me i d'enterrar-me i ser la senyora del cafeter de la cantonada? Es va asseure al
la burxava amb la virolla del paraigua ben endins de la terra i l'enterrava. I si topava amb alguna senyora de les que em coneixen i em deia, ¿que no
en dues o tres jugades, i en una de més forta que les altres, Frederic hi enterrà el dot de la seva dona. Els Carreres i els Lloberola renyiren. Maria
encara més. L'endemà el trobaven mort i ningú no es prenia la pena d'enterrar-lo; hi havia massa feina a pujar carreus; el llançaven allà darrera,
odorant, quan fineixin les absoltes al jardí serà enterrat. Ja davallen tots els monjos del cor, els fronts acalats;
doctor Grau féu costat al pare afligit a l'hora greu de la cerimònia d'enterrar el cos. La clerecia parroquial entonà l'absolta, fent rodona, amb el
Sant Gervasi i Sarrià. 1953 29 de març Ahir al matí vam enterrar, al cementiri de Sant Genís dels Agudells, les cendres del bon amic i
seva família ha fet portar de Burgos, per complir el desig d'ell d'ésser enterrat en terra catalana. Al cel sigui. No és hora de parlar de la història, de
estret, sense nínxols, i el silenci persistia. En el fons, el van enterrar. El rector, com esporuguit, va resar l'absolta. Just quan acabava, van
rendiment", va dir al pare Romanyà, que l'acompanyava, que voldria ésser enterrat a Catalunya i que, per això, "enmig del dolor que aquest acte ens fa
amb onades de dolor esglaiadores, i tot Anglaterra s'enterri en unes tombes tenebroses, els orfes i les viudes no viuran
les sonoritats: mentre es desenrotlla la cerimònia d'inhumació, "els qui enterren el mort parlen entre ells, però els altres no diuen ni un mot".
passos de Sant Antoni?... qu' avuy com que tot es trasmuda, ja me l' han enterrada las casas del carrer de Ronda... —Ah, sí, sí, que tenía un reixat gran ab
don Miquel. —No ploris, no 't desesperis, filla: no es lo teu el qu' enterran, es lo de donya Mercé.— La Toneta 's negava á escoltarla, rodant lo cap,

  Pàgina 1 (de 45) 50 següents »