Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ni cap esperança d'arribar en lloc, poble ni cortal. Caminàvem d'esma,	entollant	-nos sovint. Les gotes ens regalimaven pel coll, penetrant esquena avall i
i escampar-vos pels nostres plans decadents i aigualits, on l'ànima s'hi	entolla	cada dia entre pudors i xerrameques. Poblet Abans de fer adéu a la xamosa
una mena d'atzagaia vella, i ja s'havia escolat. Sang roja, abundosa, s'	entollava	barrejant-se amb l'aigua de pluja d'una fotja. El taparen a correcuita
sense cul, però al qual, la Mònica, que no deixava d'ésser manyosa, hi	entollà	, amb filferros i cordills el tapador de zenc d'una marmita aixafada que,
una mica més enlaire les aigües s'hi esmunyen al damunt, mentre que s'	entollen	a la part ocupada pel quaternari, més disgregable, però amb elements
de la victòria trabuques el guerrer, i en la pujada	entolles	el carro al carreter, poses pinassa fina en el camí
venia amb la bóta plena, treia la goma per fer de pipa, xuplava l'aire,	entollava	d'aigua vuit o deu rodolins dels que jo havia fet al voltant dels
potser m'ho semblava a mi, només... Però hi havia clots al camí, i estava	entollat	, per la pluja d'aquella matinada. Després d'un estiu tan sec, a la fi
canes y mitja, la canya feya dèu pams... En Brianet prengué'l regle y l'	entollà	a la canya, dins meteix de la bauma; després s'aplanà sobre'l sòl y anà
las ayguas, després de las tempestats, s'escorren per las vessants ò s'	entollan	en las terras baixas pera fondres en ellas, aixís vingué un dia, senyors,
—A la calda foscor d'abruptes foranies— I furgar els clots on s'	entollen	les aigües. Et perds pertot on s'asseca la fulla, I
els coltells i s varen deixar relliscar poc a poc fins a dins del pati.	Entollant	-se en bassals de fang espès i llepiçós, i empassegant am sots i runa que
a poc a poc en l'aire. Ningú. Silenci. Per terra un amorell que el fang	entolla	. (De cop, has vist arrenglerats en el prestatge, dins flascons de
agafat el camí de la font. Sobre aquest tros de camí, que fins fa poc s'	entollava	en caure quatre gotes, han tirat unes quantes palades d'asfalt i sorra.
escric al Serni per dir-li que el trobo a faltar, com si la tinta s'	entollés	al paper, els mots se m'encallen. Mirant la casa del davant em veig al
enguany —deia un. —Ha plogut tant i bé que els bancals s'	entollen	. Al riu del meu poble, el gorg eixut s'ha reomplit d'aigua clara. Els
«xarco», com en dèiem bàrbarament dels bassalets d'aigua de pluja que s'	entollaven	als carrers fangosos. Catiusques! Ignore d'on prové aquesta denominació,
de la humitat. Així com els terrenys argilosos tendeixen a retenir i	entollar	l'aigua, els calcaris fan l'efecte contrari. Aquest fet, doncs,
cos, si té set li hem de donar aigua però si no ens la demana no l'hem d'	entollar	amb dos litres d'aigua al dia, com ens diuen els anuncis publicitaris.
La biblioteca de nit (traducció apòcrifa) Què en dieu, homes? Hi	entollareu	les mans, en aquesta tasca? Herman Melville, Moby Dick
cap al centre de la gran plana no hi quedi res, ni ningú. Les pluges s'hi	entollaven	i formaven petits estanys, dels quals l'actual estany d'Ivars és la
creixin amb força. De vegades no n'hi ha prou i amb l'aigua les terres s'	entollen	amb facilitat i s'han hagut de fer mines i desguassos que avui passen