Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

divins. Hem presenciat el d'Hera amb el Moiragetes i hi vàrem haver d'	entonar	, amb les nostres veus esquerdades, l'himne de l'himeneu. També el de
o en una ocasió diferent Tino Costa hauria despenjat la guitarra i hauria	entonat	a les seves notes una vella i alegre cançó que sentia ressonar dintre
donà una ensopegada i hagué d'agafar-se a la paret; tornà a caminar i	entonà	de nou la seva cançó: /Era bonita y chiquita, yo la quise de verdad,
el líder, que algú deia que era papissot. No ho és. Té la veu greu, ben	entonada	. Només s'ha entrebancat en un mot: fraternalmente. Ha
He treballat en el Ker, però no pas amb delit extraordinari; em costa d'	entonar	-me, tot i que em sobrealimento (més pa, més patates, més mel). Llegeixo
Ell l'ulla amb malfiança. —Un cordial? —Una cosa d'herbes, però que	entona	... Ja veureu. Omple la copa fins dalt de tot i ell l'accepta amb la
coets, trons i canonades. Les bandes dels regiments es relleven per	entonar	himnes patriòtics, i com que fa bon temps els carrers vessen una gentada
cabassos i cistells que feia amb destresa, i fins de tant en tant	entonava	una cançó. Era feliç. A dintre la casa ella feinejava, preparant el
mor, Senyor! Miquel de la Rutlla no la deixava acabar i, tot anant-se'n,	entonava	una cançó contra les velles, amb la qual la treia de polleguera. Llavors,
"Seràs meva". Encengué el cigarret, s'enfonsà la gorra una mica més i,	entonant	una cançó en veu baixa s'allunyà pel mig del carrer. L'endemà cap al
la tristesa, i contra la incivilitat, agafa el salm i	entona	el salm, car aquest temps és temps de salm. No hi ha
i salta els murs més alts de les presons. Mac Sweney l'ha	entonada	i ara volant lleuger, ni un cavall blanc, l'ha
i En Bernat canten llurs noces, amb les dames i cavallers. Tots plegats	entonen	un himne a la copa d'or redimida, que serà la seva divisa i que torna la
tallat amb filigrana d'or. És de París! —Per a quan vagis al teatre.	Entona	molt bé damunt la pell, i blanca com ets tu... La Ventura fa una ganyota.
de canviar-se el vestit de carrer per una roba malva, subtil, que tan bé	entonarà	amb l'enfilall d'atzabeges antigues que encara no s'ha posat cap tarda.
a l'hora greu de la cerimònia d'enterrar el cos. La clerecia parroquial	entonà	l'absolta, fent rodona, amb el paraigua sota el braç i la mirada
á la cadira y, la copa en la má esquerra, en la dreta l' ampolla penjant,	entoná	'l brindis de La Gran Duquesa, fentli coro 'ls demés. Per fí, ventá l'
i no sofria rumiant les meves tristeses. Que bé que estava allí sol! Com	entonaven	el fred i la pluja amb l'estat del meu esperit! "Que m'agafi una
i, quan apareixia, ells, a mitja veu, per no ésser sentits de fora,	entonaven	/L'Internazionale\. Em feien seure al cap de la taula i
i sonaven paraules d'argot de les que m'havia dit Josep. Alguns	entonaven	cançons. Recordo que a la taula del meu costat tres homenassos fent cor
bales, el beneficiat de la parròquia dirigix els cantors de la vila que	entonen	les notes de Perosi o de Gounod. Al presbiteri hi ha alguns sacerdots
aquell instant inolvidable, un verdader é inspirat himne que tots plegats	entonabam	á la pau de casa... —Y bé, —deya lo nostre angel de concordia, mentres ab
cridarem donya Clotilde i el teu cosí d'Amèrica, i a llàgrima viva	entonarem	un duo d'amor arravatador i frenètic!" —Cada matí quan em despertava em
llagrimejant d'emoció, s'agenollés al costat d'ella i no s'avergonyís d'	entonar	les cançons nadalenques. I, per coronar la festa familiar, com
una mica li passaria tot. Veus?, a mi, aquesta copa ja em comença a	entonar	. Amb una altra seré capaç de cantar com ells. A tu i a mi ens han negat l'
dels impurs, ja molt lluny, i el teu puig sacre cenyint, t'	entonaran	llurs al·leluies nascuts de dintre el cor, himnes de lloa,
avançar-se plens d'immensa alegria, i, apropant-s'hi,	entonaven	llurs càntics de victòria, a l'ombra de les palmes, i els
hi van, alegres, tot seguit, i escolten els villancets que	entonen	chors angèlics. Té per mare una Verge, i és el Pare
cap, poguérem destriar, aplegada en la plataforma del cor, la gent que l'	entonava	amb una veu de nas. Era una gent extraordinàriament humil, talment
amb la lletra i amb la música. Per què té tanta força una cançó	entonada	per tots? Cal que pensem en la sincronia interaccional. De sobte, una
dels participants són abundants, pot transformar-se per una cançó	entonada	per algú del grup, si aconsegueix de debò l'assentiment de tothom. La
immediata al Poeta? Confegint els seus versos hem après de llegir català;	entonant	els seus càntics religiosos hem alçat la veu en el temple de Déu; infants
altra hora, el cap ple de brogit i visions d'àpats pantagruèlics i àngels	entonant	l'al·leluia i pastors amb samarra nova i camisa neta, els bens rentats i
poble un chor de pagesos, agraïts del raïm i del vi, al volt de l'ara	entona	a Dionís el ditirambe, cantant sos sofriments i ses victòries. Però això
sentí que en la trinxera d'enfront els seus enemics alçaven la veu	entonant	el Pare Nostre en la seva mateixa llengua, en la llengua de llurs avis
sobte, una colla de treballadors, que baxava en direcció a Vía Flaminia,	entonà	una barcarola: /Sulla sponda che scorre veloce, la leggera battana
solament barbotejàveu un indigne xerroteig d'infant, sinó que fins i tot	entonàveu	les vostres veus marcials i fèieu per manera de cantar! "Gronxeu
de llavors els agrada molt la fulla verda, perquè els refresca i els	entona	. L'aliment preferit per la majoria dels ocells del nostre camp són les
variats: el blanc i el negre, el cendrós, el blau de cel i el groc, van	entonant	-se en cada una d'aquestes menes; algunes, com la del bigoti, tenen uns
i pretensiosos d'una pàtria gran i lluny l'escoltava amb respecte	entonar	aquells aires de la terra que responien a un sentiment d'una pàtria de
, no cal que sigui de les més dolces. Vés amb ells, Bagheera, i ajuda'ls a	entonar	. Quan sigui ben fosc, vina a trobar-me prop del poble... El Germà Gris ja
ésser, els àtoms de la meva vida celebraven orgies magnes, en les quals s'	entonaven	himnes de victòria i es bevien embriagueses de llum. Allò era estada una
flotaven pel cel d'orient, prenien una delicada color de taronja. El gall	entonava	el seu cant vespertí. Les campanes de Vilablanca no trigarien a tocar
inflama. Un glop d'aiguardent i una petita proclama enèrgica us acaben d'	entonar	. La idea que algú us mira, els passats, o l'Europa conscient, o un
de la setmana, els diumenges us afavoreix amb un altre do específic: us	entona	en la dignitat. Ja comenceu d'entonar-vos quan tot just hi aneu. I
amb un altre do específic: us entona en la dignitat. Ja comenceu d'	entonar	-vos quan tot just hi aneu. I l'entonació dura fins i tot a través de la
per aquell fresc Jardí de la Mar. Una brisa subtil abrigava i	entonava	el meu cos com un mantell de finíssimes arestes de menut cristall. La
Fluvià\ o /lo gaiter del Llobregat\; els chors d'en Clavé	entonaven	els seus himnes a les gales del Cinca, als pescadors, a la
de reunir-se dos o tres cops la setmana en una clariana del bosc, per	entonar	llurs càntics a l'Altíssim. És negra nit. Una nit oceànica, fresca,
veritable, s'abandonen a la nit tropical, sensual, temptadora... Tot	entonant	pregàries al Senyor, el braç d'un home ha enllaçat la cintura d'una dona.

Pàgina 1 (de 17)

50 següents