Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una veu ampul·losa, que no era la de Pulcre Trompel·li. "Per la vara s'	entortolliga	una serp, animal endevinaire. En l'altra mà duu sovint una copa, per a
fa davallar arran de paret. Aleshores el noi es deixa anar endavant,	entortolliga	també els peus a la corda que penja del travesser i, a poc a poc, es va
fent gatzara i es presentava al menjador cantant. S'asseia a taula i	entortolligava	les cames als barrots de la cadira. Jo encara no havia vist la botiga i
sota del seu braç i el vaig abraçar pel pit. Encara tenia fred. Li vaig	entortolligar	les cames amb les meves cames i els peus amb els meus peus i vaig fer
amb una punta de coqueteria en la fresqueta del mocador que s'	entortolligava	al coll, com si prenguessin un bany de seda. Don Tomàs era un home alt,
anava dels llavis a la punta dels peus; els dos cossos es travaven i s'	entortolligaven	i les mans volien arribar més enllà de les costelles. Quan els ulls de
observar la finestra il·luminada del saló que donava al jardí. S'	entortolligava	la bufanda al coll, i el seu propi alè, que retrobava tebi encara en el
moments se'l va mirar en silenci, amb les seves rodones pupil·les de gat,	entortolligant	-se una ala del bigoti i remugant indesxifrables paraules. En quedar-se
befat i que feia dies que experimentava malestar moral. En sortir em vaig	entortolligar	la bufanda al coll, i de seguida em vaig oblidar de Déu per retrobar en
sofreix, s'ha embolicat amb el seu destí com els cavalls esventrats s'	entortolliguen	les potes amb els intestins. I ara, faci el moviment que faci, s'ha
o uneixen vinya amb om; i els núbils braços ella li	entortolliga	, emmaridada, i, com a dot, els seus raïms li aporta
per l'olor d'aquell fruit agradosíssim. Pel tronc molsós m'	entortolligo	, ràpid, car, massa amunt, les branques requerien la
dos braços s'aferren, que les cames se li ajunten i	entortolliguen	, fins que cau, a l'últim, i és un serpent esgarrifós,
barquers. Mirava, mirava, i una xarxa de mar, de pluja i de partida anava	entortolligant	, molt espessa, el meu cor. Tenia els ulls clavats a la proa negra d'un
en la vida m'havia fet no solament quedaven sense resposta, sinó que m'	entortolligaven	i m'enferotgien. I les meves més grans esperances dequeien,
cinta negra amb lletres de foc. La flama del ciri li va caure damunt, s'	entortolligà	com una serp i es va fer cendra. Quin pes em vaig treure de sobre, Déu
al moment de la recreació. En Quimet acudia, l'escaibre a la mà, l'	entortolligava	ben estret i, zas!, el descabdellava al damunt de la llosana. L'escaibre
manera, quan la resta del vora-viu esqueixat de la meva roba se m'	entortolligà	entre les cames. Vaig trepitjar-lo i vaig caure violentament de cara. En
parra que ls hi dona. De la parra en surten les prunes que una prunera hi	entortolliga	, i la prunera fa taronges que li deixa un taronger que no té prou lloc
el que vaig poder, però cada solemne frase en particular, fou mesclada i	entortolligada	i teixida per dins i per fora amb allò de "O germans! foradeu, sigueu
ben descordades... Així! Àngela!... estufades, esbalandrades... Ara,	entortolligueu	-vos es tapaboques entre coll i closca ben amunt. Qui no pensarà que sou
que ja veieu els voltors davallar a grans espirals, que convergeixen i s'	entortolliguen	a cinquanta metres al damunt de l'animal mort. Tan aviat com podeu,
Xenofont en veure el mar, tothom corregué, i la filera de la caravana s'	entortolligà	. Els negres deixaven els bagatges i es ficaven de cames a la bassa;
herbes sense dificultat, ràpidament, just fregant-les, i els homes s'hi	entortolliguen	i s'hi debaten amb força cops de cames, i no poden arribar a fer camí.
ni el caçador negre més enèrgic, no pot mantenir una cursa: les cames s'	entortolliguen	amb l'herba, i el cos no avença. En canvi, l'elefant que carrega, no troba
perquè el fons està clafert d'arbres grans com un pi, on la xarxa s'	entortolliga	i es perd. Prop de Sant Pol es troben la Carrana, la Barra,
anella en penjava una cadena descomunal que, per l'altre extrem, venia a	entortolligar	-se al braç d'en Met. Ambdós feien gran patxoca. L'ex-menuder servava tots
ja blau, ja groc. Brincava, serpentejant per la blancor de la tela, s'	entortolligava	, es nuava tot sovint. En la foscor del fons de la capsa, lluïa el fals
d'altre. A veure, Botes, les teves fineses. El dissortat donava voltes,	entortolligant	-se amb la cadena, s'entrebancava, bavava de voluptat. Intervingueren unes
prenia fantàstiques formes. El fum de l'encens ascendia en anelles i s'	entortolligava	amb l'or i la fusta dels retaules. S'aprimava la cera dels canelobres i
amagats, amb un torrent que canta en la boscúria. I a poc a poc el camí s'	entortolliga	, serpenteja i s'enfonsa dintre un laberint imposant de valls i de
tots, i les branques dels mapés i dels joves palmers, s'hi	entortolliguen	formant una xarxa impenetrable. Ni la lluna claríssima dels tròpics, ni
la qual el seu pare estava sofrint. El que passà fou que en Bau hagué d'	entortolligar	-se el cap de manta al braç, perquè essent més alt que en Boi, la cadireta
va néixer per la dansa i les serpentines invisibles del vals se li	entortolligaren	a les cames des de que tingué ús de raó. Arribar a Barcelona i ballar, va
sobre una sina de donzella. Enfilalls de pedreria lluminosa, llargs que	entortolligarien	tot el cos d'una dea. Robes transparents com una boirina d'argent damunt
una ardida flama virolada amb tots els colors del peix colgat, la qual li	entortolliga	tot el cos, cremant-lo dolorosament, però sense consumir-lo. A l'últim, la
en murmurar el seu nom la trobà graciosa i gentil. Els seus cossos s'	entortolligaven	com les encordillades d'una eura, però no es coneixien, que l'oblit de
dominat per una estrebada vigorosa i era molt errívol que la cua no s'	entortolligués	amb el cordill del contrari i que no el fes seguir. Així fou com en pocs
el cordill enemic a mig aire del vol i, quan amb un ràpid remolí li pogué	entortolligar	la seva cua, entrà de valent i, trencada la calima pel mig, l'estel de
quals, de l'arrel estant fins al cim de tot, era en constant moviment. S'	entortolligaven	estretament al voltant de qualsevol cosa que poguessin haver, i mai no la
malfia't d'aquest tros que és massa prim, mira, vigila, toca i escolta,	entortolliga	i desentortolliga, fes quatre nusos que ara sembla que tot cau... que
tanmateix. Un llaç, tirat des de l'ombra per una mà destríssima, va	entortolligar	-se al seu cos, fent-li caure l'arma dels dits. En Lau i el Roig
boja, frenètica, sense esperança. Les boles dels indis no trigaren a	entortolligar	-se a les potes del cavall, obligant-lo a fer un capgirell. Goisueta, com a
de contar-te el feliç trobament de Lídia. El record d'aquells mots, que	entortolliguen	els meus nervis cada vegada que els veig giravoltar davant els meus ulls,
a trencar aquell silenci, reculà espantada. Lídia féu un grinyol encara i	entortolligà	els braços com un pop que no troba cap presa. Vaig acostar-m'hi més i em
o els meus dits li prodigaven la meva tendresa, el seu cos semblava	entortolligar	-se i encara la seva veu tenia set de noves carícies. —Estimat, estimat,
mai no reeixien a esquivar aquell no aneu pas a casa, que se m'	entortolligava	amb qualsevol cosa que se m'acudís, així com hauria fet una dolor
just per tombar el disc de senyals i posar la cadena del pas a nivell. S'	entortolligà	el tapaboques al coll, s'enfonsà la gorra i eixí al defora, tancant la
ventregada. Cp. ensalgar (de ensalegar), envestigar,	entortolligar	, ronyagut. ic. Estellicó, ploricó, ploriquejar, porticó,
branquilló, troquilló. Oll. Potollar; cp.	entortolligar	. In. Plovinejar, enguerxinar-se, aixafinar, engreixinar,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents