DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
entrar M 2 oc.
entrar V 40120 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb entrar Freqüència total:  40122 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'una barreja de verd blanquinós i de blau, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma de moure
la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu alta: "He entrat al meu jardí, germana meva, esposa. He collit la meva mirra amb el meu
seva actitud militar el suposem un heroi. Com que una munió de bestieses entra en aquest concepte, i altrament cal aprofitar l'antigalla del casc i de
magnífics, a través del bosc de roures i d'alzines, al riu proper. Hi entra fins als genolls i s'hi emmiralla. Atansa, potser d'esma, la mà esquerra
. "Si no m'atens, jo no puc ni vull que a la força em parlis. Però entra de seguida al palau, a canviar-te de vestit. No consentiré que sopis amb
i se sentia admesa per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim esglai vaig caminar damunt
a casa de Tino Costa era oberta, i Sileta pujà desalenada les escales. Entrà com un alè de primavera, radiant de joia, el rostre encès per l'emoció i
felicitat, però potser el pare s'hi sentí encara més. Tots dos semblaven entrar en porfídia per veure qui feia Mila objecte de més atencions. Sense la
de la gatzara general, com un déu, en un isolament en què no se sabia si entrava més el menyspreu o la indiferència dels altres, o l'orgull d'ell, si era
dos darrers versos, marcant la cadència amb les mans, picant, i el ball entrà en un ritme encara més mogut. El vell Candaina semblava haver-se oblidat
causà en el seu esperit una profunda impressió i s'esforçà de seguida per entrar-hi en contacte. La figura noble i serena de l'ancià, amb el prestigi de
seu pit. Un dia, algun temps després, quan ja llur amistat comuna havia entrat en un terreny de mútues confidències, car a la primera entrevista es
en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn de la gàbia i va
al col·legi. L'alegria que tingué Donya Maria en veure-la entrar, no la vulgueu saber. Algunes de les noies deixaren els llocs i
dia —era pels volts de Nadal, i feia una nit freda i ventosa— ell entrà més sever que de costum, tancat en un silenci sinistre. Ella sortí a
l'hora de tancar els portals. Passada aquesta hora era impossible entrar a Santa Maria. Una tarda d'aquelles succeí amb el vell Costa un cas
dient que no era encara l'hora. Aquell vespre el vell Costa no pogué entrar a Santa Maria, i, vulgues que no, hagué de tornar-se'n a la masia, on
anhelant. Assabentada per la serventa d'allò que havia succeït, entrà feta una fúria, sense respectar l'estat d'ell. —Què li has dit, a ta filla
bavejant, i agitat per un continu tremolor. A la nit el vell Costa havia entrat en l'agonia. Pare i filla no tornaren ja a veure's. Tres mesos després,
dreta, ha anat perdent la hisenda i la vergonya? ¿Déu no diu res del qui entra per la hisenda del seu germà com per camp sense senyor, i pessic ací
. Ja saps com és la Beneta: és una ànima de càntir, una beneïda de Déu. Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de la pròpia veïna, es dirigí a
podia oferir-li? ¿Viuria, com un vulgar paràsit, de les riqueses d'ella? ¿Entraria, amb la seva ànima orgullosa a formar en l'estol dels cínics sense honor
digué que no tenia gana, i ella el mirà amb un començ d'esglai. El veié entrar a la seva habitació i el veié sortir poc després vestit ja amb el seu
ja clarament la pròpia desgràcia: no calia pas que la hi digués. Ell entrà de nou a la seva cambra, i poc després tornà a sortir amb el capell
El veu en aquell dia en què, acabat de sortir de l'escola, entrà a casa tot traspostat —era encara molt petit. Va córrer cap a ella sense
el coixí perquè el seu cap hi reposés més dolçament; la figura que entrava i sortia a passos silenciosos per por de despertar-lo: sa mare, Tino
en fosquejar, quan els petits estaven més lliurats a llurs jocs i entraven al carro i en sortien i saltaven per damunt de les barres i de tot
passà sense dir res. Començà a pujar les escales, travessà el passadís i entrà a la seva habitació. S'estengué sobre el llit, mullada com anava, i tancà
matí Càndia ha volgut anar veure Mila i que la seva mare no l'ha deixada entrar. Li digué tot el que li vingué bé de dir —ja la coneixeu—, i li prohibí
. —Regnà un silenci i preguntà: —I ella, què fa ara? —No he volgut entrar. He escoltat a la porta; m'ha semblat que dormia. Tampoc no sé com
devers ell, plorosa, suplicant. Ell continuà dret a l'habitació de Mila. Entrà sense dir res i es plantà vora el llit. —Mila! Ella semblava lluny
se'n recordava —el seu mateix germà li ho explicà— del terror que li entrà quan la nit començà tancar-se damunt dels turons, quan es sentí enmig de
començava ja a destacar-se de la massa informe del conjunt. En sentir-lo entrar, el vell aixecà el cap; una alegre sorpresa se li retratà al rostre, i
mateix que tal vegada aquí sabrien alguna cosa de Sia; pensant això havia entrat una mica inquiet; ara veia que el vell no en tenia notícia. —Sí: m'he
si continuaria o fugiria corrents; però, mentre ho pensava, havia anat entrant a l'habitació; ja era dins. No li quedava ja rastre de desig; sentia
quan una veu murmurava en secret a la seva ànima que no hi havia ja d'entrar mai? Però, per què no hi entraria? I ara la veu de l'ancià professor de
a la seva ànima que no hi havia ja d'entrar mai? Però, per què no hi entraria? I ara la veu de l'ancià professor de Santa Maria ressonava als seus
un xic esverada. Arribaren davant d'una taverna, i ell li pregà que entressin: —Tinc set; la set m'ofega. Ella el mirà. Va dir-se: "
d'escapar-se. Ell la subjectava amb força pel braç i tornà a suplicar-li: —Entrem; t'ho prego. Em moro de set. Ella el seguí. Amb les primeres llums de l'
, com a punt de plorar, com si plorés. Obrí de bat a bat les dues fulles i entrà a la seva habitació. Per la finestra penetrava la llum lívida de l'alba.
nou, una mena d'angoixa desesperada, gairebé de plor. La llum que entrava per la finestra venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la
convertit després en tristesa, s'havia temperat, i fins i tot hi havia entrat una feble llum d'esperança. A aquesta llum es realitzà la reconciliació
l'un sense l'altre. Un capvespre, ja fosquejant, quan Manuel del Santo entrà a casa, la criada li digué que Candaina estava a dalt al pis, esperant-lo
al menjador, assegut a una vora de la taula, i Manuel del Santo, abans d'entrar, a través de la cortina de xarxa, el veié ja que jugava amb la vora de
de xarxa, el veié ja que jugava amb la vora de les tovalles, tot nerviós. Entrà decidit. —Què vols? —li preguntà, excitat, gairebé desafiant. —No res...
de genolls contra terra. S'assegué allí mateix, sense poder continuar. Li entrà fred. El camí s'allunyava al seu davant, es perdia en la fosquedat
acumulat a sobre d'ell totes les fatigues d'aquells dies. Se n'entrà a la masia, s'allargà sobre el llit, sense ni despullar-se i al cap de poc
l'hagués estat esperant. Després vaig sentir com li obria la porta i com entrava ell; a ella, no la vaig poder veure. Desaparegué cap a l'escala. Jo em
emmetzinada per sempre, closa a tots els goigs d'ací: que mai més no hi entraria aquella alegria. Més tard Tino Costa havia sentit la ronda. Era ja molt
dolçament sobre el coixí, com adormida. Acudiren nous homes; alguna dona entrava també amb ells; s'anaven agrupant a l'entrada amb rostres d'angoixa.

  Pàgina 1 (de 803) 50 següents »