×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb entrellucar |
Freqüència total: 203 |
CTILC1 |
ja vella i privada de tot conhort, s'oblidà del seu orgull —potser havia | entrellucat | també la bondat fonamental d'ell—, i li pregà que la deixés anar amb ell | feien abans que aquí arribessin els colonitzadors, en el punt que | entrellucaven | una de les grans piragües dels vells maoris. Quan els primers blancs | dels territoris de la Monarquia hispànica; la segona, de caire futurista, | entrellucava | , com hem vist en planes anteriors, la possibilitat d'adquirir, a través | amb la fruita; a la prada cerdana els nostres s' | entrelluquen | fins a ser una claror que desvetlla, tan íntima, una | rastrejar les pauses de reconciliació amb una realitat que, ells també, | entrelluquen | prenyada de significats. Figurativista és, en resum, tota la pintura que | dels diferents nivells de la realitat social. Com Durkheim sembla haver | entrellucat | de vegades, el fonament de la sociologia resideix en una "sociològica". | en un altre lloc (6, pàg. 133 ss), Bergson ha | entrellucat | la importància del paper que la noció d'espècie, a causa de la seva | que tremolava. Tot era confusió dintre meu. En unes poques hores havia | entrellucat | coses sublims amb les explicacions poètiques del mestre, i després, ell | volgut que jo els descobrís el meu intent abans, i ningú no havia sabut | entrellucar | l'horrible angoixa amb què jo em debatia feia temps. No m'havien explicat | la llum freda de l'alba o dubtosa d'un fanal; aquella infeliç que havia | entrellucat | en moments de lassitud, extenuada, pobreta, per la disbauxa o, tal | i de mal humor que altres dies. L'espià durant tot l'àpat. De sobte va | entrellucar | la carta del director sota els plecs del diari. Estava intacta. | les estalactites. El seu plany encomana un misteri. Mes no hi ha manera d' | entrellucar | -la ni de saber on nia. I el duc petit? Qui tingués un duc petit! És | els ulls, escorcollar la tenebra, i res, no vaig veure res. Ni tan sols | entrellucava | la grípia. Si les mules no es destacaven de l'ombra és perquè no hi eren. | El sant Guillem de la realitat no desdiu extraordinàriament del que jo | entrellucava | . Fins té aquest avantatge que es presenta amb els fils que el lliguen a | a la igualtat davant la mort, diria hom aquests cementiris islàmics. | Entrelluquem | molt lluny, per tramuntana i per ponent, la desolada silueta de l'Atlas | per la ventada, regolfant a la costa. Davant, a la riba calabresa, | entrelluquem | Escil·la. Avall dels peus, amb un calfred d'horror dessota l'epidermis, | per les parets a cada punt i llançar les mortes. Algú ja l'havia | entrellucat | en aqueixos afers i maleït siga si no començaven a sospitar la tramoia. | d'anhels, com l'aigua de la boira, tan enganyosa. Tan enganyosa! Sobre, l' | entrellucar | sol·lícit dels estels. També com la Laia. Hi havia en el fons dels seus | dolents. Es desfeia de gust, per contra, i de joia, quan es començava d' | entrellucar | vagament que els esdeveniments s'anaven posant d'una manera que fatalment | deixaven estar el traïdor dins la seva barraca, ja sia per haver-lo | entrellucat | o per haver fet l'àpat una estona abans que ell arribés, car l'hereu | de gustar l'emoció d'heure-se-les amb el senglar. Un jorn arribà a | entrellucar | tota la canilla empaitant-ne un a doscents metres d'ell. Era una llarga i | per veure ço que hi ha més enllà de l'horitzó, vull dir que els deixava | entrellucar | aquelles coses transcendentals que només abasten els ulls somniadors... | La cabana està enmig d'un figueral, i, a sota una figuera, m'ha semblat | entrellucar | -hi una mena d'andròmina que m'ha obert el cor a l'esperança. No m'he | de Déu, consubstancial al Pare, podem, a través del seu capteniment humà, | entrellucar | una reverberació de la simplicitat de Déu. Déu és simple: una sola | vista la idea pura, espiritual de Déu, continguda en l'Antic Testament i | entrellucada | ja per Aristòtil i els clàssics xinesos, sinó que ens mostra la nova | la racionalització natural de què parlàvem suara. A la seva llum podem | entrellucar | les supremes finalitats del mal que, fora del pecat, no sols el | de fruits tropicals, testos de flors, olor de rom i regust de canya—, s' | entrelluca | la silueta d'una parella que es donen les mans; --/Hasta ahorita, | en feien cas. A poc a poc, els seus ulls s'anaven acostumant a la foscor. | Entrellucava | ja els contorns de les butaques, de les cornises dels pisos, dels | amigues. Descompto del conjunt la cursi comtessa espanyola, la qual vaig | entrellucar | un dia, en una manifestació religioso-política, presidint un grup de | l'Albí produeix pertorbacions inversemblants, arbitràries. Jo l'havia | entrellucat | una vegada, i tinc present que de resultes de l'entrellucament vaig | visqui, no en que mori...""" "—Subtil idea —vaig murmurar, capficat, | entrellucant | estranyes perspectives." "—Sí, Creixells... Mai, mai, per res ni per | del Molí de les Pollines, de cercar la farina, va tenir mig esglai a l' | entrellucar | una minyona, sola, que eixia de la Balma del Castell i corria, tota | vivim, en matèria de règim local, uns moments de transitorietat: | entrelluquem | l'esdevenidor, però estem alhora subjectes al passat, que encara no ha | tenir per a nosaltres l'esclat d'una guerra entre Itàlia i França? No | entrelluqueu | en tot aquest greu conflicte la possibilitat que Catalunya, la pàtria | amb grans sacsades dels seus cossos panxuts. Bon punt l'àvia els va | entrellucar | , en voleu, de riallades! Aleshores els simis, afrontats, van girar cua i | es va acostar a poc a poc a la boca de la cova. Així que el gegant va | entrellucar | la closca del cranc, la boca se li feia aigua. I, en ser-hi propet, | de superar pels infants, però és molt suggestiva, raó per la qual, un cop | entrellucada | , circula ràpidament entre ells i s'inutilitza. També hi ha en les nostres | a fer insostenible econòmicament el conreu de la vinya. Permetia no més | entrellucar | la salvació, una concentració parcel·lària acompanyada de la construcció | que jo sospito d'identitat, entre talent i atenció espontània, ja | entrellucada | per Théodule Ribot!) Des de llavors, és tot l'home qui treballa. Totes | el filòsof tal vegada que més sàviament ha escrit sobre el bell, | entrellucava | ja aquest tarannà de la bellesa artística quan deia que un bell cos és | aixecar els ulls en l'aire. Es palpa, gairebé, i fins els més orbs poden | entrellucar | -ho. Creiem, doncs, que la Filosofia de la Història, bo i mostrant-nos | i inescrutables judicis. Com dèiem suara, no es preocupa d'assenyalar, ni | entrellucar | almenys, cap altra finalitat en tota aquesta acció misteriosa de la | sense cap que's preparés pera embestir als qu'entravan. La Mila encara | entrellucà | la pedra esmolada y llefiscosa d'una aygüera, les portes d'un armari, el | un'atr'hora, ermitana... Tot ho vorèu poch a poquet ¿no fa?— Y fentli | entrellucar | de passada'ls rahims de presentalles que penjavan de les parets —tauletes | dels pinetons d'abaix: tots estirant els colls desllorigadament pera | entrellucar | lo que passava en l'altar, y tots enlayrant y presservant lo més possible | cas es que no n'hem vist un gra de sanabre!— La Mila, paumada, comensà d' | entrellucar | el misteri. ¿Volste jugar que aquella dòna parlaría de diners? —Reyna!— | exteriors com de motivacions internes. Heus ací, doncs, com ja comença a | entrellucar | -se tot l'entreforc de fenòmens tangibles que ens poden servir de base per | vet aquí que al seu lloc ja no hi ha res, car la vaga aparença que ha | entrellucat | s'és esvaïda de sobte en la foscor subterrània. El dolor d'Orfeu no té | ara mateix, ens diu tota la complexitat de la política i ens deixa | entrellucar | l'abast immens de la seva acció. Mes, no és pas així com hem de tractar | influència decisiva en el cor de l'optimista, així com l'habitud de no | entrellucar | en les coses més que ombres i mals determina i endega la vida a un |
|