×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb entreveure |
Freqüència total: 1266 |
CTILC1 |
ni en els mapes alemanys més minuciosos. Qui sap, només, si l'has d' | entreveure | , boirosa, molt de tard en tard, en el fons i més enllà dels teus somnis. | més sensible, més angoixosa en el contrast amb la felicitat que en ella | entreveia | . Tino Costa, en la nocturna solitud, enmig d'aquell silenci opressor que | de sinceritat tal, que àdhuc ell s'estremí, com si per primera vegada | entreveiés | tota la profunditat de l'amor d'ella, i va experimentar un cert | arribà a oïda seva. A baix, en l'obscur marc d'aquella porta | entreveié | confusament la figura de tia Càndia que mirava cap al balcó. Mila obrí | hi torna; sempre aquell pes, aquella angoixa ofegada. Hi ha dies que | entreveieu | la pau com un bé pròxim, però tot d'una diríeu que el temporal | dos desapareixen cap a la sala il·luminada que els restants només poden | entreveure | un moment, perquè la porta es torna a tancar tot seguit. Hi ha una espera | el volum de les sines que pesen contra la brusa escotada i que permet d' | entreveure | la depressió fina que les separa en dos hemisferis iguals, la cintura i | seus ulls la nit anava enfosquint-se de més en més; al seu davant tot ho | entreveia | ja entre ombres. S'agafà a les branques i començà a pujar feixugament, | de Montjuïc. Vivíem en plena disbauxa dictatorial, i el Baró de Falset | entreveia | gangues magnífiques. Aquella era la seva realitat brillant i esplèndida; | La grolleria inicial del monòleg de Guillem, a Conxa li donà a | entreveure | un "cas". Un "cas" com els que ella havia perseguit amb la deformació | els regalims de la mànega per a l'aigua de les locomotores... Laura ho | entreveu | i passa una mica encongida, agafada al braç del marit, el qual saluda | amb la xocolata presa i uns quants sécs al front. Laura, mig asseguda, | entreveu | en la penombra l'esclat dels miralls: la polidesa dels mobles nous: el | és serena i quieta; al capdavall de l'escletxa d'un carrer, Laura ha | entrevist | una verdor d'arbres, un començament de muntanyes blaves; la possibilitat | tutús de les ballarines angleses. A la claror dels fanals, Laura | entreveu | els medallons i les columnetes renaixentistes d'un casal, millorat amb | li claven a les espatlles; li estranya que el maniquí amb cotilla que ha | entrevist | a l'aparador, s'ostenti tan tapat dins unes robes balderes. —És que quan | s'acosta als vidres gebrats per un tel de vapor; els fanals del carrer s' | entreveuen | com estels difusos. Obre el balcó, però la boira, espesseïda, no fa | somriure... Fins que un vespre, a començaments de novembre, va semblar-li | entreveure | un canvi d'expressió en els trets d'aquell rostre delicat, una | els somriures, les actituds, les harmonies de gest d'aquella dona que | entreveia | com movent-se al ritme d'una dansa serena, en la penombra dels insomnis. | del Remei senyala l'Àngelus; per l'escletxa dels porticons s' | entreveu | una ratlla clara del capvespre, de cel sense boira. Laura canvia de | amb uns ulls com estrelles! Ell, menys intel·ligent, tal com li ha deixat | entreveure | mossèn Civera, el director? Home insolent! —Faci com el papà —orienta la | Pensa que aquelles criatures que la volten entre jocs i rialles deixen | entreveure | uns vagues inicis de les males passions temudes, de què voldria | . Això és "perfecte", i el món al qual la "cosa" inefable que em fa | entreveure | ha de pertànyer, no és així. Això és "perfecte", i jo, l'home que | és així. Això és "perfecte", i jo, l'home que sóc i que he d' | entreveure | aquella cosa inefable, no sóc "perfecte" i no m'hi puc ajustar. Potser | prodigiosa i pertorbadora de la perfecció inaconseguible que em fa | entreveure | Bach. 31 de març No és gaire fàcil de parlar del que veig | no sàpiga com és ni què és, i m'agrada tant la plenitud tremenda que hi | entreveig | en cada instant present, que jo mateix penso que hauria de témer la mort. | viure en la il·lusió —la "il·lusió" de l'art— allò que només podem | entreveure | en algun instant fugisser i intemporal de la realitat. De poder aferrar i | afectuosa que, a través de la vanitat innocent del fort, deixava | entreveure | el respecte per les aportacions i les qualitats dels altres, i | com un seguit de llampecs esborradissos dels quals amb prou feines pot | entreveure | d'on vénen i només molt vagament el que il·luminen. Doncs bé: tot això, | seria molt més llarg i difícil de definir, i en el qual, només iniciat, | entreveia | la possibilitat d'entrar en tot allò que dorm dintre meu i que és la | 2 pàg. 75 i ss.; 5 pàg. 130). S' | entreveu | , doncs, el mitjà de plantejar, de vegades fins i tot de resoldre, | contreya molt sovint, davan á son rostre extraordinaria serietat, fent | entreveure | tot ensemps un geni fort y resolut qu' esqueya bé á la magestat total d' | en Lluís resseguí tot aquell devanter que la fosca enbolcallava, deixant | entreveure | no més qu' un llarch enfilall de finestretas per hont la llum de l' | i secret em produïa un calfred de joia. A poc a poc vaig començar d' | entreveure | que aquelles tonades expressaven coses noves de dintre meu, una melangia, | de l'oncle s'obre pel mig com la capsa punxant d'una castanya i deixa | entreveure | la vermellor dels llavis. No es pot sostreure al contagi de la rialla de | de satisfacció. No ens vol explicar com ha anat; ens fa gruar. Deixa | entreveure | que hi ha algun "suspens". Cadascun de nosaltres es pensa que és d'ell, | per la monstruosa crueltat comesa contra la meva mare, després de fer-me | entreveure | alguns elements del drama, acabaven indefectiblement amb les mateixes | cinquanta anys. La crueltat del pare em semblava horrible, però vaig | entreveure | el joc de les passions, de les febleses, dels encontrats moviments del | al cor. Jo m'adonava que no vivia i envejava la miserable existència que | entreveia | més enllà de la reixa. Les angoixes que allí vaig sentir, la tristesa que | girava els ulls a la meva escassa instrucció. Amb quina pena començava d' | entreveure | la meva ignorància! A més, jo era pobre, poc disciplinat en l'estudi i | tot el cos. Encara hi ha esperança —vaig pensar dintre meu.— I em semblà | entreveure | com hauria estimat un pare intel·ligent i poderós, com m'hi hauria | d'un bon noi. De vegades, amb una frase, amb una expressió, deixava | entreveure | el meu neguit interior, i ells fixaven per un moment l'atenció en mi, | com calia fins a desentranyar-ne el sentit. I així que començava d' | entreveure | 'n les primeres clarícies, la meva alegria era immensa. Però era una | quals s'aixequen grans herbes flairoses. Darrera els murs de vegetació s' | entreveuen | els grassos conreus, i per damunt d'ells s'arrodoneixen les copes de les | això ja són camins devers la mort... Tan aviat com el meu amic em deixà | entreveure | que hi havia un drama dins la seva família, m'interessà trobar les | vincladissa, fina. Dos infantaments no l'havien deformada. Solament vaig | entreveure | que tenia un pit exuberant, poderós, pit de gran mare, que contrastava | del drama que temptava la meva imaginació i l'ambient real que jo | entreveia | tan fort. L'altra veu era l'incert, el vague, la quimera... Però era el | vivents. Un llarg embadaliment, sota la clariana de la figuera, que deixa | entreveure | , com un parpelleig d'estrelles, la lluïssor del cel. I, de sobte, conec | riem. Jo tinc la impressió que l'amo l'ha entès encara que no ho deixi | entreveure | . Gràcies a Déu que es vol pondre el sol! Estic capolat. No hauria pogut | que faig les veremes. Per no mentir no li parlo del meu treball. Deixo | entreveure | que sóc aquí de passada i li prego que em respongui a correu seguit. Amb | res. Em dic que observaré Josep. Em faré ben amic d'ell. Li deixaré | entreveure | que seré el seu company de camí i provaré de fer-li contar la seva |
|