DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
entristir V 698 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb entristir Freqüència total:  698 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no caldria dir-ho— la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al
de dir no sigui massa greu, per a no tenir tant per perdonar, perquè m'entristeixo per ells: pel meu padrí, pel meu pare i per la meva mare, per tots els qui
sí, abrandat per un impuls salvatge d'ira, però mai no passà d'això; s'entristia; a vegades havia i tot plorat, i acabava sempre per anar-se'n. Amb tot,
seu pare sempre era per Mila motiu d'alegria: ara fins la seva arribada l'entristí. Ell, nogensmenys, no digué res. Acollí amb evident disgust el que li
Mila es sorprengué una mica que ell fes cas d'aquelles coses i s'entristí; però el creia sincer i, encara que a contracor, s'hi conformà. Això no
era aquí; que el seu cor palpitava més accelerat en presència seva; que s'entristia quan ell marxava i pregava després a Déu perquè tornés. I es sentia, quan
li endevinà la torbació, i també ell en aquell moment es sentí torbat i s'entristí pel propi sentiment. "Sileta s'ha fet dona —es digué—: és natural." Ella
cosa d'ell, per si d'ell es sabia alguna cosa a Santa Maria, i el padrí s'entristí encara més, perquè veié que les coses, a l'ànima de Mila, persistien
es sentia penedit d'haver tornat a Santa Maria. Mila, sentint-lo, s'havia entristit, però no li concedí la importància que tenia i que només ara sabia veure.
algun conte dels molts que sabia; conte que la nena escoltava encisada, entristint-se o desfent-se en rialles, segons el sentiment que li despertava. No
i de primer antuvi fins sentia rancor contra ell. Després Tino Costa s'entristia: es deia que tenien raó, i suplicava novament la seva mare que apressés
tantes vegades repetida en els seus moments de còlera, no hi ha dubte que entristia la meva tia i li causava pena. Fingia, això no obstant, de no fer-ne cas
pot servir unes mongetetes tendres per al gosset d'una senyora, que s'ha entristit i no els vol menjar res. Mr. Rivnac sap els caus del bon alcohol, l'hora
o de manca absoluta d'imaginació... Les meves divagacions han acabat d'entristir Mr. F. G., el qual ha començat a mastegar un soi-disant filet de
dit: Té, ja està. Ja ha caigut la víctima innocent. I el cor se m'ha entristit. Però, ara, en veure't, [(Agafant el seu gran to)] en reveure
al fons, viu un escriptor "d'idees avançades", el nom sol del qual ja entristeix l'esperit. Les senyores velles abaixen la vista en passar per davant
es lliurava a les efusions familiars tot declarant que la solitud l'entristia. Era aficionada a les frases vagues: —Vosaltres estimau N'Obdúlia —solia
aquells vespres abandonaven les cambres desertes com si la solitud els entristís, igual que entristia la propietària, per anar a col·locar-se
les cambres desertes com si la solitud els entristís, igual que entristia la propietària, per anar a col·locar-se desgraciadament l'un vora d'una
declaraven que la gràcia consistia en allò, però en el fons del cor s'entristien pensant que aquelles nines, en créixer quatre dits, desertarien el camí
acusador. Tomàs, que havia començat aquella tarda amb tan bon humor, s'entristí de sobte; la pròpia estructura reflectida a la lluna d'un mirall, va
menjador. L'esquivesa d'aquella persona desvalguda, obtusa, cellajunta, entristí més Laura que no pas l'allunyament de tota la família, la qual rebutjava
y emprengué 'l camí de la ciutat vella. La posta de sol no havía lograt entristirlo; sentía refetas las forsas, y fòra la pesantor del cap, aquell
d'escates. L'aire portava olors del camp, frescors de la nit; jo m'entristia de tanta dolcesa, sense saber per què. No podia sospitar que tot
dones pel mateix que tu i les pago. Estic content de pagar-les i res no m'entristeix com el fet de no portar cinc pessetes a la butxaca. Tu els contes
els meus mals, les meves flaqueses?" Però aquest pensament ja no pogué entristir-me. Em semblà que m'eren igualment necessàries la salut i la malaltia.
que afecten una minoria ben petita d'homes. I aquest pensament no m'entristeix. M'encoratja. Quelcom s'ha produït dintre meu, un canvi, una decisió. Sí,
el dia d'avui, d'avui que és diumenge; haver de dormir a l'asil, no m'entristeix! No em priva pas de trobar bell això que estic mirant, d'embadalir-m'hi,
ha tingut més atracció que jo sobre aquella dona. I això m'inquieta, m'entristeix. I, alhora, sento la misèria de l'acte sexual realitzat d'aquesta manera,
y á las exigencias de la Filomena, no vaig saber si alegrarme ó entristirme de la meva obra. La conciencia, per una part, me deya:— Gracieta, t'
incapás d' experimentar un moment de felicitat. Perqué lo qui no pot entristirse, malament podrá, durant sa vida, disfrutar ni un segon d' alegría y de
Ni un sol mot. Me basto y sobro per arreglar ma conducta, si avuy t' entristeix un dubte, no miris si bé ó mal obro. Quant la llibertat recobro faitx lo
es tan terrible que sols fel y amargor podré donarte. Timb· M'entristeixes amor. Dígasme prompte las desventuras que 'l teu cor amargan y, ó no hi
qui ets. Orestes. —És un home? El Pedagog. —Ah, com m'entristeixes! ¿Què n'has fet, doncs, de les meves lliçons i d'aquest escepticisme
fent regalar la sava més fonda del teu cor, quan la vellesa l'entristía. Aixís en la vessant rojenca, ennegrit i nuós s'enflora
d'entendre's mútuament. Cadascú creia ser posseïdor de la veritat i s'entristia en considerar els seus semblants, i plorava, i es colpia el pit... No
No hi ha prou herència per a exercir el deure de dispersar-la. I no ens entristeixi que triguin força a venir les grans realitzacions, els grans homes: ells
edificant i no destruint, esmenant i no corrompent, il·luminant i no entristint. Profecia, (¿i què érem tots plegats, observàvem ja llavors, sinó
beneir tres dies, jo al veure que se n'anava no vareig plorar per no entristir-lo, no vareig parlar de confessar per no donar-li un esglai, i al cap de
... que no et pots casar... que... que no et convé... La cara de l'hereu s'entristí. —Si, ja m'ho vaig pensar que us ho diria... N'hi ha per dies,
plats es succeïen, i Eugeni no n'esguardava cap. El no veure la dama l'entristia. Menjava seguit, seguit. I a cada pas, eixarreïda la llengua, l'esponjava
per un vent desplaent i humil restaren en solitud. El noi de Moré s'entristí pressentint l'oblit. Deixà de rondar la casa. Es situà al llindar de la
a cops de peu, a la faisó de qui trepitja escarabats. Aquest pensament va entristir-lo més del que ja ho estava per la seva horrible taleia. Anà a recollir
es veuen les estrelles. En Melrosada sent una frescor deliciosa, i s'entristeix pensant en la xafagor de la seva cambra i els roncs d'un veí seu
sé per què sembla que aquesta nit, el bon professor, després de rumiar i entristir-se, entre tanta ginestera d'or, hagi collit un brotet esquifit
daurats; però què s'hi ha de fer! Aquest to elegíac d'en Melrosada ha entristit una mica la conversa. La Lluïseta, amb la seva alegria animal, i passant
i s'acontenti del que li donen, una puput, si no pot rodar ben lliure, s'entristeix i no fa la feina que li pertoca, i en el camp hi ha milers de bèsties que,
Una vegada un lladregot s'esmunyí dins la barraca d'un pobre ermità, entristint-se de no trobar-hi bon furt. L'ermità, condolgut de la desil·lusió del
mans; no us farem cap dany." Però, un altre pensament més profund m'entristia: una sorda aprehensió d'haver-lo ja causat aquell dany. VI No,
d'un membre propi amputat!... Ella, lluny d'ell, comença de pregonament entristir-se; ell es dóna a despacientar-se. Ella oposa a les preguntes de galants

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »