×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb entristir |
Freqüència total: 698 |
CTILC1 |
no caldria dir-ho— la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni | entristir | . Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al | de dir no sigui massa greu, per a no tenir tant per perdonar, perquè m' | entristeixo | per ells: pel meu padrí, pel meu pare i per la meva mare, per tots els qui | sí, abrandat per un impuls salvatge d'ira, però mai no passà d'això; s' | entristia | ; a vegades havia i tot plorat, i acabava sempre per anar-se'n. Amb tot, | seu pare sempre era per Mila motiu d'alegria: ara fins la seva arribada l' | entristí | . Ell, nogensmenys, no digué res. Acollí amb evident disgust el que li | Mila es sorprengué una mica que ell fes cas d'aquelles coses i s' | entristí | ; però el creia sincer i, encara que a contracor, s'hi conformà. Això no | era aquí; que el seu cor palpitava més accelerat en presència seva; que s' | entristia | quan ell marxava i pregava després a Déu perquè tornés. I es sentia, quan | li endevinà la torbació, i també ell en aquell moment es sentí torbat i s' | entristí | pel propi sentiment. "Sileta s'ha fet dona —es digué—: és natural." Ella | cosa d'ell, per si d'ell es sabia alguna cosa a Santa Maria, i el padrí s' | entristí | encara més, perquè veié que les coses, a l'ànima de Mila, persistien | es sentia penedit d'haver tornat a Santa Maria. Mila, sentint-lo, s'havia | entristit | , però no li concedí la importància que tenia i que només ara sabia veure. | algun conte dels molts que sabia; conte que la nena escoltava encisada, | entristint | -se o desfent-se en rialles, segons el sentiment que li despertava. No | i de primer antuvi fins sentia rancor contra ell. Després Tino Costa s' | entristia | : es deia que tenien raó, i suplicava novament la seva mare que apressés | tantes vegades repetida en els seus moments de còlera, no hi ha dubte que | entristia | la meva tia i li causava pena. Fingia, això no obstant, de no fer-ne cas | pot servir unes mongetetes tendres per al gosset d'una senyora, que s'ha | entristit | i no els vol menjar res. Mr. Rivnac sap els caus del bon alcohol, l'hora | o de manca absoluta d'imaginació... Les meves divagacions han acabat d' | entristir | Mr. F. G., el qual ha començat a mastegar un soi-disant filet de | dit: Té, ja està. Ja ha caigut la víctima innocent. I el cor se m'ha | entristit | . Però, ara, en veure't, [(Agafant el seu gran to)] en reveure | al fons, viu un escriptor "d'idees avançades", el nom sol del qual ja | entristeix | l'esperit. Les senyores velles abaixen la vista en passar per davant | es lliurava a les efusions familiars tot declarant que la solitud l' | entristia | . Era aficionada a les frases vagues: —Vosaltres estimau N'Obdúlia —solia | aquells vespres abandonaven les cambres desertes com si la solitud els | entristís | , igual que entristia la propietària, per anar a col·locar-se | les cambres desertes com si la solitud els entristís, igual que | entristia | la propietària, per anar a col·locar-se desgraciadament l'un vora d'una | declaraven que la gràcia consistia en allò, però en el fons del cor s' | entristien | pensant que aquelles nines, en créixer quatre dits, desertarien el camí | acusador. Tomàs, que havia començat aquella tarda amb tan bon humor, s' | entristí | de sobte; la pròpia estructura reflectida a la lluna d'un mirall, va | menjador. L'esquivesa d'aquella persona desvalguda, obtusa, cellajunta, | entristí | més Laura que no pas l'allunyament de tota la família, la qual rebutjava | y emprengué 'l camí de la ciutat vella. La posta de sol no havía lograt | entristir | lo; sentía refetas las forsas, y fòra la pesantor del cap, aquell | d'escates. L'aire portava olors del camp, frescors de la nit; jo m' | entristia | de tanta dolcesa, sense saber per què. No podia sospitar que tot | dones pel mateix que tu i les pago. Estic content de pagar-les i res no m' | entristeix | com el fet de no portar cinc pessetes a la butxaca. Tu els contes | els meus mals, les meves flaqueses?" Però aquest pensament ja no pogué | entristir | -me. Em semblà que m'eren igualment necessàries la salut i la malaltia. | que afecten una minoria ben petita d'homes. I aquest pensament no m' | entristeix | . M'encoratja. Quelcom s'ha produït dintre meu, un canvi, una decisió. Sí, | el dia d'avui, d'avui que és diumenge; haver de dormir a l'asil, no m' | entristeix | ! No em priva pas de trobar bell això que estic mirant, d'embadalir-m'hi, | ha tingut més atracció que jo sobre aquella dona. I això m'inquieta, m' | entristeix | . I, alhora, sento la misèria de l'acte sexual realitzat d'aquesta manera, | y á las exigencias de la Filomena, no vaig saber si alegrarme ó | entristir | me de la meva obra. La conciencia, per una part, me deya:— Gracieta, t' | incapás d' experimentar un moment de felicitat. Perqué lo qui no pot | entristir | se, malament podrá, durant sa vida, disfrutar ni un segon d' alegría y de | Ni un sol mot. Me basto y sobro per arreglar ma conducta, si avuy t' | entristeix | un dubte, no miris si bé ó mal obro. Quant la llibertat recobro faitx lo | es tan terrible que sols fel y amargor podré donarte. Timb· M' | entristeixes | amor. Dígasme prompte las desventuras que 'l teu cor amargan y, ó no hi | qui ets. Orestes. —És un home? El Pedagog. —Ah, com m' | entristeixes | ! ¿Què n'has fet, doncs, de les meves lliçons i d'aquest escepticisme | fent regalar la sava més fonda del teu cor, quan la vellesa l' | entristía | . Aixís en la vessant rojenca, ennegrit i nuós s'enflora | d'entendre's mútuament. Cadascú creia ser posseïdor de la veritat i s' | entristia | en considerar els seus semblants, i plorava, i es colpia el pit... No | No hi ha prou herència per a exercir el deure de dispersar-la. I no ens | entristeixi | que triguin força a venir les grans realitzacions, els grans homes: ells | edificant i no destruint, esmenant i no corrompent, il·luminant i no | entristint | . Profecia, (¿i què érem tots plegats, observàvem ja llavors, sinó | beneir tres dies, jo al veure que se n'anava no vareig plorar per no | entristir | -lo, no vareig parlar de confessar per no donar-li un esglai, i al cap de | ... que no et pots casar... que... que no et convé... La cara de l'hereu s' | entristí | . —Si, ja m'ho vaig pensar que us ho diria... N'hi ha per dies, | plats es succeïen, i Eugeni no n'esguardava cap. El no veure la dama l' | entristia | . Menjava seguit, seguit. I a cada pas, eixarreïda la llengua, l'esponjava | per un vent desplaent i humil restaren en solitud. El noi de Moré s' | entristí | pressentint l'oblit. Deixà de rondar la casa. Es situà al llindar de la | a cops de peu, a la faisó de qui trepitja escarabats. Aquest pensament va | entristir | -lo més del que ja ho estava per la seva horrible taleia. Anà a recollir | es veuen les estrelles. En Melrosada sent una frescor deliciosa, i s' | entristeix | pensant en la xafagor de la seva cambra i els roncs d'un veí seu | sé per què sembla que aquesta nit, el bon professor, després de rumiar i | entristir | -se, entre tanta ginestera d'or, hagi collit un brotet esquifit | daurats; però què s'hi ha de fer! Aquest to elegíac d'en Melrosada ha | entristit | una mica la conversa. La Lluïseta, amb la seva alegria animal, i passant | i s'acontenti del que li donen, una puput, si no pot rodar ben lliure, s' | entristeix | i no fa la feina que li pertoca, i en el camp hi ha milers de bèsties que, | Una vegada un lladregot s'esmunyí dins la barraca d'un pobre ermità, | entristint | -se de no trobar-hi bon furt. L'ermità, condolgut de la desil·lusió del | mans; no us farem cap dany." Però, un altre pensament més profund m' | entristia | : una sorda aprehensió d'haver-lo ja causat aquell dany. VI No, | d'un membre propi amputat!... Ella, lluny d'ell, comença de pregonament | entristir | -se; ell es dóna a despacientar-se. Ella oposa a les preguntes de galants |
|