Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la vida. Asclepi "El déu metge porta en una mà un bastó de caminant",	enunciava	des d'un magnetòfon una veu ampul·losa, que no era la de Pulcre
Tanmateix, té cara de viudo de mala jeia. Com es diu?" "Pan", va	enunciar	, cortès, Pulcre Trompel·li. "Un altre castellà", encetava a
i un afinat desplegament de la industrialització els fa possibles. Per	enunciar	-ho d'una manera discretament grotesca: el televisor, l'avió a reacció, el
sense per això abdicar les seves condicions d'antagonistes, ni deixar d'	enunciar	-les, encara que sigui cautelosament. L'equilibri, tan precari, en què
recita amb una contundència de proverbi, apodíctica i fatal. I la idea	enunciada	, que és una justa observació psicològica i moral, es converteix en una
més il·lustre de tots els irònics: Sòcrates. Ell sabia que no tot es pot	enunciar	directament, que hi ha veritats que han de dissimular-se, d'encobrir-se
en les societats matrilineals —en què les prohibicions són estrictes i	enunciades	en termes de clans, dels quals es pot dubtar sovint si provenen de
teoria quàntica de la dispersió basada en les regles generals que havia	enunciat	Einstein per a les probabilitats d'ocurrència dels processos d'absorció i
malentesos i d'explicar que tota la qüestió es reduïa a un esforç per a	enunciar	clarament les condicions que permeten en cada camp del coneixement
em perdré. Això són filosofies. Quan jo veig ferro, és ferro. I quan	enuncio	la llei que la calor dilata el ferro, la llei es complirà ací i a tot
Però escolteu: ¿algú va demostrar que Newton no tenia raó quan	enunciava	que la propagació de la llum es feia en línia recta com un tret de
sí que ens arribaríem a entendre. Però la clau d'aquesta selecció, la vau	enunciar	per passar d'una espècie a una altra i així inventar la creació de tots
¿Em voldríeu dir sumàriament l'abast d'aquests enemics que m'heu	enunciat	: Guerres i Proteccionisme? Hausser. —Ben a gust, però jo havia
Quan el ferro es dilata per acció de la calor, la llei causal que l'	enuncia	és física. El llenguatge que emprem és físic. Si hem de descriure una
separar aquells que són més dissemblants; o com un mitjà artificial per a	enunciar	, de la manera més breu possible, proposicions generals, és a dir, donar
algun pla desconegut de creació, o bé és simplement un esquema per a	enunciar	proposicions generals i per a col·locar plegades les formes més semblants
difereixen a vegades enormement en els caràcters més importants: hom pot	enunciar	a penes un sol fet en comú dels mascles i dels hermafrodites adults de
la manera com allò és dit. Aquest principi, més o menys ho sabem tots, s'	enunciaria	així: eviteu les expressions fosques així com l'ambigüitat, i sigueu
en el text escrit) tendeix a reflectir l'ordre dels processos d'allò que	enunciem	. També diem "el rector i el vice-rector", o "el president i el
escric aquestes línies, una altra por m'assalta: que les inquietuds que	enuncio	siguin, en fi de comptes, una por d'escriptor. Els qui ens dediquem a la
són, en gran mesura, de caràcter causal o "intencional", això és, que	enuncien	causes o intencions (o ambdues), però no està exclosa la possibilitat que
a sola Castilla España y a solos los castellanos españoles", prou	enuncia	el disgust provincià. No sé si dir-ne complex d'inferioritat fóra just.
deriva de la manca de demostració prèvia de molts punts que han d'ésser	anunciats	abans d'ésser demostrats; quinta, la que hi dona l'ombra natural que hi
anat a la classe de metafísica d'En Llorenç i diu que cada vegada que	anunciava	un concepte filosòfic es quedava parat com extasiat i acabava dient que
diverses. Una forma, la del catalanisme històric, és la que acabem d'	enunciar	. Una altra forma, la del catalanisme anti-històric, consisteix en fer
i dels primers dies de la caiguda de la monarquia. Ni la República podia	enunciar	un programa d'ordre estrictament polític, ni menys encara, essent
que anomenem veritat. En aquest punt, el problema que se'ns planteja pot	enunciar	-se així: "¿com s'ajusta la intel·ligència al seu objecte?" Per bé que és
a tantes unitats discontínues, escampades? Què és el que permet a Proust	enunciar	la seva obra? En una paraula, què és el que l'escriptor troba, simètric a
confidències autoritzen a usar un mot tan novel·lesc) davant la frase pot	enunciar	-se de la manera següent: la frase és un objecte, en ella una finitud
lloc (vistes, olors, bufades, cenestèsies, temps) que el significant s'	enuncia	de la manera més fàcil: el lloc s'exposa a ésser la figura del desig,
vers ella, res perd una mica de sentit, cada vegada que hom l'	enuncia	(que hom el de-nuncia). Cal fer trampa. El res no pot ésser agafat
teleologia: alguna cosa que és molt sovint del pur significant ha estat	enunciada	—i el significant mai no ha estat passat de moda. 1971
diverses. Una forma, la del catalanisme històric, és la que acabem d'	enunciar	. Una altra forma, la del catalanisme anti-històric, consisteix en fer
a aqueix cimal de la meva meditació que suara només tenia alè per a	enunciar	, això és que la raó fa de la idea d'eternitat una condició de la
tradició cultural. Tot plegat no és més que el preàmbul del que volíem	enunciar	; si malgrat les irregularitats dels idiomes històrics admetem que cada
terra, de manera que es complia matemàticament aquella fórmula que hem	enunciat	quan hem dit que a major catalanitat, major castellanitat. Si al
"Reus o la joventut", "Reus o l'esperança", jo gosaria d'	enunciar	aquella apologia, si estigués en mi de saber-la escriure. Entre les
el clos de la Catalunya Nova, només, un mateix concepte el podeu sentir	enunciar	amb cent mots diferents. Cada accident geogràfic crea la seva parla
"quan estaríem llestos de les nostres bellíssimes dames", manera d'	enunciar	el cas que semblà decantar Joe a augurar les pitjors conseqüències. La
tindran la mateixa resultant que les forces dades ©. Així, podem	enunciar	que: Les forces distribuïdes d'una manera qualsevol en un pla i
sobre una recta; aquesta recta és anomenada eix polar. Així, podem	enunciar	que: els costats homòlegs de dos polígons funiculars corresponents a
una idea general, tractarem de triar-ne algunes, encara que només sigui	enunciant	-les. Com també ho farem d'aquells fets que, sense obeir a una llei
Heus ací, doncs, una confirmació del fet general que Ferran Soldevila	enuncia	així: "Quan tot un poble es desvetlla, tots els seus components
biològic, no és pas exclusiu dels antibiòtics, puix fou ja observat i	enunciat	com a llei general per Riched l'any 1906 en els seus treballs
dins el domini del vent clàssic de l'Empordà, n'obtingué dades que	enunciaven	en forma categòrica molts problemes fins llavors insospitats, i que,
els modes següents: a) L'indicatiu és el mode amb què són	enunciats	els fets que es consideren reals i efectius. b) El
no com a real sinó com a realitzable. c) El subjuntiu	enuncia	els fets com a existents només en la imaginació del qui parla, el qual
preposició de, els noms usats pleonàsticament que ja havien estat	enunciats	amb els pronoms en o ho; exemples: Allà n'hi ha una, de
es planteja per mitjà d'una proposició. Com que una definició no	enuncia	una atribució, i tenint en compte que l'atribut no és més que un
sec és humit, acabem per afirmar que aquestes dues coses s'exclouen i ho	enunciem	com si fos quelcom necessari; en altres paraules: arribem a la conclusió

Pàgina 1 (de 12)

50 següents