×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enutjar |
Freqüència total: 429 |
CTILC1 |
que pesa molt. Els objectes tenen ànima, em consta, un cor pudorós, i s' | enutgen | . No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per escarmentar-te, i et malmeti | En Sergi ha intentat calmar-me. Malgrat que l'he decebut i que s'ha | enutjat | amb mi, ha estat molt amable. —Si el que vols és sortir a fer una volta, | posat en el recó més obscur de la botiga. Era l'hora en què jo llegia i m' | enutjava | que ella em vingués a destorbar. El primer dia ja vaig comprendre que | fer. Sense cap preparació científica, les ciències físiques i naturals m' | enutjaven | . La llibertat de l'estudiant universitari em venia ampla. Jo en feia un | tingut sempre amb mi? Àdhuc una cosa d'ell, que moltes vegades m'havia | enutjat | , ara la trobava ben insignificant. I era que sovint no volia dur camisa, | aviat, uns altres braços, joves. Si massa conversar, però, t' | enutja | , jo prou consentiré a una breu absència: la millor | i gens a prova de la temptació. Tu, tu mateixa t' | enutjaries | amb menyspreu pel greuge, bé que no reeixís; no és que | Després d'aquesta ofensa tan petita, ¿Déu es pot | enutjar | , o ha de lloar-vos més aviat la coratgia intrèpida, | i es va fondre." Els camperols es cargolaven de riure. Sfakianonikolís s' | enutjà | , s'avergonyí. Es tombà cap a la porta. —Plou! —digué, per canviar de | d'una figuera i es posaren a caminar damunt les lloses del pati. Zorbàs s' | enutjà | , va agafar una pedra i els va espantar. A l'altre racó del pati els | van callar, es van riure de mí, i aixís com altres vegades això m'hauria | enutjat | , ho vaig creure de bon auguri. Quan miren, senyal que t'han vist; quan | després s'ennuvola, i ara és dolçor i manyagueria, ara fa veure que s' | enutja | , perquè en cada mudança pugui l'amor trobar una gràcia nova i en vingui | a veure. Desitjant no ser vist acamina depressa, qualsevulla explicació l' | enutjaria | , però de sobte es troba davant de tres mongetes que s'esglaien al | els xantres. Els provincials i els bajans estan sempre disposats a | enutjar | -se i a creure que la gent es burla d'ells o que els menysprea; cal no | murries, de silenci y displicencies. L'Antolí's sentía contrariat, estava | enutjat | de debò per les sospites y recriminacions injustes de sa muller. Mes | perquè els diaris insisteixen en tenir-los, i no els podem negar sense | enutjar | -los. Ens cal mostrar constantment al públic les coses que anem fent, o bé | plau perquè significa la recapta nul·la per al trist orfeonista, i no us | enutja | perquè és impossible que l'expressió del delit i de la joia d'un infant | per a la vida, ha de discutir de negocis, d'esports i de política; ha d' | enutjar | -se i cridar si cal. En el curs de la major part de les hores de cada dia | són nombrosos els accidents que aquestes bèsties ocasionen als que les | enutgen | d'una piroga estant. En Roosevelt conta com va ésser escomès per un | de les regions que no tenen contacte amb els blancs, sense ésser | enutjat | i trobant sempre bona cara. Fins i tot, s'hi troba massa bé, i costa | s'aturen i deixar-los cridar és la solució normal de llur atac. Si | enutjat | per l'obstinació, un home es tomba de cara a ells, i fa geste | a distància per mitjà de la ràdio. I ha rigut com una criatura en lloc d' | enutjar | -se! I l'arribada d'En Sànchez tallava aquella conversa per fer esclatar | , no'n restará ni una! —Déu os faci profeta, perque tant com a vos, m' | enutja | aquest pseudo art d'esperits afamellats. XXII Teníu contret un | vint. Diu: —Per amor dels vint no destruiré. —Oh, torna ell, no s' | enutjarà | Missenyor, i aquesta volta no més parlaré: Pot ésser se n'hi trobaràn | Ho veus, com tinc raó? Arnau, esbalaït del curiós malentès, va començar a | enutjar | -se. —Mira, noia —va dir a Ramona que ja li presentava la seva entristida | fer un bon consireig. La noia, amatent sempre a l'arribada d'ell, no s' | enutjava | pels retards d'Arnau; feia una cosa més amoïnosa per a ell: se | amb tanta de passió recullo el que diu; però qui fa el contrari d'això m' | enutja | (com millor parla, més) i em fa semblar enemic dels discursos. No conec | en Bau deia aquestes coses van arribar a commoure en Boi. —El teu amo s' | enutjaria | si el deixaves —li digué, començant a consentir. —Qui, l'amo? Ai, que | que li parlava no li pogués veure la cara més que incompletament. —No us | enutgeu | , Marciana, us ho prego! —li demanà ell, atribuint a enuig l'actitud | que parlés amb Marciana. I jo puc dir-vos que el senyor baró no s' | enutjaria | pas de saber el meu afecte per la seva filla. Així, a menys, ho deixa | gat mesquer, i cridà: —¿Qui pica d'aquestes maneres? —Sóc jo. No us | enutgeu | , home! —féu en Bau. —Qui et fa trucar a cops de roc, tan ganàpia | el cas, ens empassarem el formatge sense fer massa escarafalls per no fer | enutjar | el pare. De vegades, no pas massa sovint, la taula s'allarga... i hi cap | tres moltes."" I en altres cartes el bo d'En Finestres fa com qui s' | enutja | perquè N'Ignasi de Dou mai li envia la nota del que val el cacau que | de l'esperit les inquietuds i la rosegadora angúnia." "I s' | enutja | perquè ho posa en dubte, i vol que ho afirmi rodonament, que l'arbre del | va ésser perquè sentírem ben clara la rialla de l'oncle que, en compte d' | enutjar | -se, s'ho havia pres de broma. Sapigueu, doncs, que en aquell bosquet de | veure. Desitjant no ésser vist camina de pressa, qualsevulla explicació l' | enutjaria | . Tot inútil: ve't aquí que de sobte es troba davant de tres monges que | ànim des de la rústega cavalcadura, no feia possible la conversa. No s' | enutjà | , tanmateix. Començà de rumiar. Si tinguéssim la sort que Joan Antoni ens | no existia. Línies, color, formes! Principis i teories, pel dimoni! Res l' | enutjava | tant com passar una hora tancat entre artistes i escriptors que | dels seus amics era enorme, certament, i, tanmateix, la Piccottina no s' | enujà | amb mi. És que potser la bestioleta capia, per fi, que en el món no tot és | després de ""Nostre pa de cada dia dau-nos, senyor?"" —No us | enugeu | , mareta estimada —féu la petita.— ""Poseu-hi, si us plau, força | que no considerés aliè res d'allò que és humà? Però ja fa estona que m' | enutja | aquest savi. Més valdrà que parlem de la resta dels meus benifets. | resultarien insignificants si poguessin ésser vistes. Constatades de prop | enutgen | , molesten perquè generalment resulten incomprensibles. Un dia que | a la banda. Generalment, als antiracionalistes no els interessa, ans els | enutja | , saber alguna cosa concreta. Per què? El més petit problema bàsic em | està fora de tota vanitosa vel·leïtat. Aquests papers m'avorreixen i m' | enutgen | , però faig un esforç per mantenir-los al dia, perquè només quan m'encaro | tenia una ironia molt totxa. —No, germanet, senyora l'ostra. Aquesta va | enutjar | -se del poc èxit del seu acudit i els avià. —Aneu a trobar la Serpent de | he fet el viatge debades? —digué, defraudada, la Importància. Per no | enutjar | -la, ben repartida, una mica entre totes les coses van carregar-se-la, per | procuraren distreure'l, i era endebades. Moix, capcot, callat, tot l' | enutjava | i no havia recobrat aquella rialla esplendorosa, ni aquella vèrbola | les línies cansant els sentiments, terra que ensorrava l'instint. I s' | enutjà | de pensar així. Ara ell era un home i ella una dona; tots dos estaven | les vies, agafant-se el barret amb les mans perquè no li voleiés. Xebo s' | enutjà | per l'entossudiment de l'altre. Un pudor que no podia explicar-se i un | riuràs i bufa més fort encara, i mou una forta tempesta. Quan ja el joc l' | enuja | , aleshores, calla. I la Quietud torna al Bosc i el Sol surt; els ocells |
|