Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que pesa molt. Els objectes tenen ànima, em consta, un cor pudorós, i s'	enutgen	. No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per escarmentar-te, i et malmeti
En Sergi ha intentat calmar-me. Malgrat que l'he decebut i que s'ha	enutjat	amb mi, ha estat molt amable. —Si el que vols és sortir a fer una volta,
posat en el recó més obscur de la botiga. Era l'hora en què jo llegia i m'	enutjava	que ella em vingués a destorbar. El primer dia ja vaig comprendre que
fer. Sense cap preparació científica, les ciències físiques i naturals m'	enutjaven	. La llibertat de l'estudiant universitari em venia ampla. Jo en feia un
tingut sempre amb mi? Àdhuc una cosa d'ell, que moltes vegades m'havia	enutjat	, ara la trobava ben insignificant. I era que sovint no volia dur camisa,
aviat, uns altres braços, joves. Si massa conversar, però, t'	enutja	, jo prou consentiré a una breu absència: la millor
i gens a prova de la temptació. Tu, tu mateixa t'	enutjaries	amb menyspreu pel greuge, bé que no reeixís; no és que
Després d'aquesta ofensa tan petita, ¿Déu es pot	enutjar	, o ha de lloar-vos més aviat la coratgia intrèpida,
i es va fondre." Els camperols es cargolaven de riure. Sfakianonikolís s'	enutjà	, s'avergonyí. Es tombà cap a la porta. —Plou! —digué, per canviar de
d'una figuera i es posaren a caminar damunt les lloses del pati. Zorbàs s'	enutjà	, va agafar una pedra i els va espantar. A l'altre racó del pati els
van callar, es van riure de mí, i aixís com altres vegades això m'hauria	enutjat	, ho vaig creure de bon auguri. Quan miren, senyal que t'han vist; quan
després s'ennuvola, i ara és dolçor i manyagueria, ara fa veure que s'	enutja	, perquè en cada mudança pugui l'amor trobar una gràcia nova i en vingui
a veure. Desitjant no ser vist acamina depressa, qualsevulla explicació l'	enutjaria	, però de sobte es troba davant de tres mongetes que s'esglaien al
els xantres. Els provincials i els bajans estan sempre disposats a	enutjar	-se i a creure que la gent es burla d'ells o que els menysprea; cal no
murries, de silenci y displicencies. L'Antolí's sentía contrariat, estava	enutjat	de debò per les sospites y recriminacions injustes de sa muller. Mes
perquè els diaris insisteixen en tenir-los, i no els podem negar sense	enutjar	-los. Ens cal mostrar constantment al públic les coses que anem fent, o bé
plau perquè significa la recapta nul·la per al trist orfeonista, i no us	enutja	perquè és impossible que l'expressió del delit i de la joia d'un infant
per a la vida, ha de discutir de negocis, d'esports i de política; ha d'	enutjar	-se i cridar si cal. En el curs de la major part de les hores de cada dia
són nombrosos els accidents que aquestes bèsties ocasionen als que les	enutgen	d'una piroga estant. En Roosevelt conta com va ésser escomès per un
de les regions que no tenen contacte amb els blancs, sense ésser	enutjat	i trobant sempre bona cara. Fins i tot, s'hi troba massa bé, i costa
s'aturen i deixar-los cridar és la solució normal de llur atac. Si	enutjat	per l'obstinació, un home es tomba de cara a ells, i fa geste
a distància per mitjà de la ràdio. I ha rigut com una criatura en lloc d'	enutjar	-se! I l'arribada d'En Sànchez tallava aquella conversa per fer esclatar
, no'n restará ni una! —Déu os faci profeta, perque tant com a vos, m'	enutja	aquest pseudo art d'esperits afamellats. XXII Teníu contret un
vint. Diu: —Per amor dels vint no destruiré. —Oh, torna ell, no s'	enutjarà	Missenyor, i aquesta volta no més parlaré: Pot ésser se n'hi trobaràn
Ho veus, com tinc raó? Arnau, esbalaït del curiós malentès, va començar a	enutjar	-se. —Mira, noia —va dir a Ramona que ja li presentava la seva entristida
fer un bon consireig. La noia, amatent sempre a l'arribada d'ell, no s'	enutjava	pels retards d'Arnau; feia una cosa més amoïnosa per a ell: se
amb tanta de passió recullo el que diu; però qui fa el contrari d'això m'	enutja	(com millor parla, més) i em fa semblar enemic dels discursos. No conec
en Bau deia aquestes coses van arribar a commoure en Boi. —El teu amo s'	enutjaria	si el deixaves —li digué, començant a consentir. —Qui, l'amo? Ai, que
que li parlava no li pogués veure la cara més que incompletament. —No us	enutgeu	, Marciana, us ho prego! —li demanà ell, atribuint a enuig l'actitud
que parlés amb Marciana. I jo puc dir-vos que el senyor baró no s'	enutjaria	pas de saber el meu afecte per la seva filla. Així, a menys, ho deixa
gat mesquer, i cridà: —¿Qui pica d'aquestes maneres? —Sóc jo. No us	enutgeu	, home! —féu en Bau. —Qui et fa trucar a cops de roc, tan ganàpia
el cas, ens empassarem el formatge sense fer massa escarafalls per no fer	enutjar	el pare. De vegades, no pas massa sovint, la taula s'allarga... i hi cap
tres moltes."" I en altres cartes el bo d'En Finestres fa com qui s'	enutja	perquè N'Ignasi de Dou mai li envia la nota del que val el cacau que
de l'esperit les inquietuds i la rosegadora angúnia." "I s'	enutja	perquè ho posa en dubte, i vol que ho afirmi rodonament, que l'arbre del
va ésser perquè sentírem ben clara la rialla de l'oncle que, en compte d'	enutjar	-se, s'ho havia pres de broma. Sapigueu, doncs, que en aquell bosquet de
veure. Desitjant no ésser vist camina de pressa, qualsevulla explicació l'	enutjaria	. Tot inútil: ve't aquí que de sobte es troba davant de tres monges que
ànim des de la rústega cavalcadura, no feia possible la conversa. No s'	enutjà	, tanmateix. Començà de rumiar. Si tinguéssim la sort que Joan Antoni ens
no existia. Línies, color, formes! Principis i teories, pel dimoni! Res l'	enutjava	tant com passar una hora tancat entre artistes i escriptors que
dels seus amics era enorme, certament, i, tanmateix, la Piccottina no s'	enujà	amb mi. És que potser la bestioleta capia, per fi, que en el món no tot és
després de ""Nostre pa de cada dia dau-nos, senyor?"" —No us	enugeu	, mareta estimada —féu la petita.— ""Poseu-hi, si us plau, força
que no considerés aliè res d'allò que és humà? Però ja fa estona que m'	enutja	aquest savi. Més valdrà que parlem de la resta dels meus benifets.
resultarien insignificants si poguessin ésser vistes. Constatades de prop	enutgen	, molesten perquè generalment resulten incomprensibles. Un dia que
a la banda. Generalment, als antiracionalistes no els interessa, ans els	enutja	, saber alguna cosa concreta. Per què? El més petit problema bàsic em
està fora de tota vanitosa vel·leïtat. Aquests papers m'avorreixen i m'	enutgen	, però faig un esforç per mantenir-los al dia, perquè només quan m'encaro
tenia una ironia molt totxa. —No, germanet, senyora l'ostra. Aquesta va	enutjar	-se del poc èxit del seu acudit i els avià. —Aneu a trobar la Serpent de
he fet el viatge debades? —digué, defraudada, la Importància. Per no	enutjar	-la, ben repartida, una mica entre totes les coses van carregar-se-la, per
procuraren distreure'l, i era endebades. Moix, capcot, callat, tot l'	enutjava	i no havia recobrat aquella rialla esplendorosa, ni aquella vèrbola
les línies cansant els sentiments, terra que ensorrava l'instint. I s'	enutjà	de pensar així. Ara ell era un home i ella una dona; tots dos estaven
les vies, agafant-se el barret amb les mans perquè no li voleiés. Xebo s'	enutjà	per l'entossudiment de l'altre. Un pudor que no podia explicar-se i un
riuràs i bufa més fort encara, i mou una forta tempesta. Quan ja el joc l'	enuja	, aleshores, calla. I la Quietud torna al Bosc i el Sol surt; els ocells

Pàgina 1 (de 9)

50 següents