DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
envair V 1965 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb envair Freqüència total:  1965 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fins molt després no se'l veié ja amb cap altra noia. Després tornà a envair-lo la nostàlgia. Tornà als seus llibres en llargues temporades de
i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà,
seves aigües, convertit en torrent, i furients onades orlades d'escumes envaeixen els conreus de la vora. Això acostuma succeir principalment a la tardor,
sense parar: "Vina... Vina... El riu creix; les aigües desbordades envaeixen el poble i arriben a la nostra casa... Vina! Vina!" I altra vegada
vegada més alarmat. Trucà amb els nusos a la porta; ningú no contestà. Ja envaït per la por i trasbalsat, anà a comunicar-ho a sa cunyada. —Escolta,
surt com un fum de les carenes fosques, cobertes d'alzines. Tot d'una envaeix el paisatge. De la finestra estant, veiem, més dibuixada, més precisa,
que hi ha a l'esquerra, davant per davant de la que moments abans ha envaït l'escamot que encara no ha reaparegut, tot i l'espontània recuperació
tot, Marina no es podia explicar el perquè d'aquell desassossec que l'envaïa durant les hores de soledat a la masia. Llavors tot el seu esforç, tota
dalt a les serres, rera uns núvols espessos, i les ombres començaven a envair la vall. Jaume, a l'ombra dels arbres, anava malecó amunt, camí de l'hort.
i a l'horitzó s'apagaven les darreres fulgors de la tarda. Començà a envair-lo un sentiment de còlera. Agafà l'aixada, sortí al camí i cridà de cara
l'havia curat. Com coïa l'alcohol sobre la carn viva! Però de seguida va envair-lo un dolç benestar. Que bé se'l sentia, el peu, allí dintre, i que
i hores evocant-lo i m'arriba aïllat, primer, sols un somriure que ho envaeix tot, que tot ho esborra, i es va fent gros i omple tota la cambra. I resta
blancs, em parlarien d'ella, me la farien recordar. —La meva presència t'envairà com una ombra, t'envairà entrant-te pels ulls, endins, ben endins fins a
me la farien recordar. —La meva presència t'envairà com una ombra, t'envairà entrant-te pels ulls, endins, ben endins fins a l'ànima... Al cap d'un mes
i, altra vegada, com en els dies llunyans del nostre encontre al vaixell, envaí amb força deletèria el meu passat fins a esborrar tot el que no li
aquest horabaixa o si un sentiment, que encara em preocupa més, m'ha envaït, traint-me: la insatisfacció. Sergi ha estat molt delicat amb el meu cos
que de sobte s'apoderava d'ella ni aquella mena de timidesa que l'envaïa quan la tenia davant. Res no calia. Res perquè ja no hi era. Potser mai
12,30 Com pot ser d'embolicada aquesta sensació que ho envaeix tot, que pertot se n'entra! La sensació de buit, de provisionalitat, on
robes oscil·lava entre el verd plom i el castany torrat. La tropa que ha envaït el nostre vaixell estava constituïda per fragments d'aquesta púrria
pel meu gust, són els menys recomanables. Aquí l'explotació comercial ha envaït la simple tendresa de l'arquitectura indígena fins a destruir-ne els
tahitià, no hi posava ànima vivent. Però sí, sí! En aquest hotel —envaït per gent de tota mena— em rep una noia estranya, amb un ull fora de lloc
folls turistes de la "Moana", que s'havien apoderat de l'hotel i havien envaït el moll de l'alegria més poca-solta. Pederastes amb eslips de pareu i
a proa per exemple, on us en podríeu escapar una mica. Però la proa està envaïda pel bestiar, pels camions, per les calaixeres, pels harmòniums, per les
la presència dels crancs, que a casa nostra viuen a l'aigua i que aquí envaeixen la part sòlida del país. Tahití i totes les illes estan infestades d'uns
pota, entre poruc i petulant. Els garrins negres, després dels crancs, envaeixen la meva vida de relació. Aquí els garrins són els únics mamífers que
tinguessin el perill hugonot als Pirineus i un eixam de francesos hagués envaït pacíficament el país. També els sobtà, i desfavorabilíssimament, la
alternaven amb els militars, i que a les darreries de segle Catalunya fou envaïda dues vegades per les tropes de Lluís XIV. Tanmateix, ja n'hi havia prou.
coses... ¡Com ens criticarien aquestes discretes dames que no tardaran a envair la casa i que n'estan tan assabentades! Capítol V Preparatius
senyores començaren a parlar malament de la colònia estrangera que havia envaït el barri del Terreno i els grans hotels implantant costums
no estimin el color local com fa alguns lustres. Una onada de "present" envaeix el món. Els nord-americans que tenen alguna renda vénen a Europa per
I les paraules són hermètiques, petits mons inabordables que no es deixen envair pels mons estranys. Res no importava per al clan de /Bé hem
ben acotxat dessota de les ales. Veus aquesta ombra que envaeix el pla? És d'aquella carena més llunyana; suara era
salteu, que tanca enllà hi ha els catalans. I aneu-ho envaint tot com una flama, de l'Ebre al més enllà del Pirineu,
Bobby no hi ajuntava la por i el dolor naturals que en un cas semblant envaeixen a un home que s'aguanta amb els seus peus i té un cor lliure; la por de
muntanyes i el pas del riu varen tancar. A poc a poc l'aigua envaí tota la vall silenciosa; la gent del poble,
Laura anà submergint-se en un altre cercle d'estats menys vagues; l'envaí un gran entristiment; de sobte va pesar-li la buidor de la seva vida i
com si hagués conegut una ciutat en el temps de l'Imperi romà i, després envaïda pels bàrbars, o bé haver-hi estat en l'Edat mitjana i, després, en ple
els qui ja eren prestigis quan nosaltres érem joves, i que el comencin a envair els joves d'ara, gairebé excessivament afalagats pel que representen de
de Llúria va batre l'esquadra francesa dels Anjou que, en aquell moment, envaïen Catalunya i assetjaven Girona, mentre el país, impressionat per la
això, res de tot allò no hauria estat possible si les aigües no haguessin envaït i fecundat la plana. De la mateixa manera que les estacions i els vents
estrangers, aquells espanyols que els frondistes no vacil·len a invitar a envair el país per tal d'imposar llurs voluntats a aquesta mateixa Cort que
moment s'apaivagaven les meves fúries; una dolcesa poètica i saborosa m'envaïa tot; creia en la paraula d'ella i que era per un excés d'amor que la noia
una malenconia mòrbida i àrida, unes idees de negació i de mort envaïren lentament i porfidiosament la meva ànima. Sense creences i sense cultura,
cap confidència sobre coses de família o sobre l'angoixa i l'amargor que envaïen per moments el meu esperit. Ja no la considerava com una amiga ni com una
d'irritació agregés la tendresa i l'amor. Aquesta irritació de vegades ha envaït la meva ànima, i la meva mare l'ha presa per un veritable desamor o per
fet per mi, els que feia actualment, i aleshores l'amor i la gratitud envaïen totes les puixances de la meva ànima. I, tanmateix, no podia doblegar-me
vint anys. Aquells dies foren traspassats els límits. L'embriaguesa ho envaí tot. Recordaré un detall significatiu i prou. Un dia em vaig adormir
vivíem, davallaven lentament, trigaven a posar-se a terra. A poc a poc m'envaí una estranya fúria de destrucció, talment un accés de sadisme. No
fet a vint anys, que ja series cèlebre, i ja ho veus, no ets res! M'envaí una forta vergonya de mi mateix, sobretot en recordar amb quina il·lusió
d'anàlisi que aleshores ja començava de turmentar-me. A poc a poc m'envaïa una tristesa, una enyorança de no sabia quin bé perdut. Si voleu, era ben

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »