Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fins molt després no se'l veié ja amb cap altra noia. Després tornà a	envair	-lo la nostàlgia. Tornà als seus llibres en llargues temporades de
i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror l'	envaí	d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà,
seves aigües, convertit en torrent, i furients onades orlades d'escumes	envaeixen	els conreus de la vora. Això acostuma succeir principalment a la tardor,
sense parar: "Vina... Vina... El riu creix; les aigües desbordades	envaeixen	el poble i arriben a la nostra casa... Vina! Vina!" I altra vegada
vegada més alarmat. Trucà amb els nusos a la porta; ningú no contestà. Ja	envaït	per la por i trasbalsat, anà a comunicar-ho a sa cunyada. —Escolta,
surt com un fum de les carenes fosques, cobertes d'alzines. Tot d'una	envaeix	el paisatge. De la finestra estant, veiem, més dibuixada, més precisa,
que hi ha a l'esquerra, davant per davant de la que moments abans ha	envaït	l'escamot que encara no ha reaparegut, tot i l'espontània recuperació
tot, Marina no es podia explicar el perquè d'aquell desassossec que l'	envaïa	durant les hores de soledat a la masia. Llavors tot el seu esforç, tota
dalt a les serres, rera uns núvols espessos, i les ombres començaven a	envair	la vall. Jaume, a l'ombra dels arbres, anava malecó amunt, camí de l'hort.
i a l'horitzó s'apagaven les darreres fulgors de la tarda. Començà a	envair	-lo un sentiment de còlera. Agafà l'aixada, sortí al camí i cridà de cara
l'havia curat. Com coïa l'alcohol sobre la carn viva! Però de seguida va	envair	-lo un dolç benestar. Que bé se'l sentia, el peu, allí dintre, i que
i hores evocant-lo i m'arriba aïllat, primer, sols un somriure que ho	envaeix	tot, que tot ho esborra, i es va fent gros i omple tota la cambra. I resta
blancs, em parlarien d'ella, me la farien recordar. —La meva presència t'	envairà	com una ombra, t'envairà entrant-te pels ulls, endins, ben endins fins a
me la farien recordar. —La meva presència t'envairà com una ombra, t'	envairà	entrant-te pels ulls, endins, ben endins fins a l'ànima... Al cap d'un mes
i, altra vegada, com en els dies llunyans del nostre encontre al vaixell,	envaí	amb força deletèria el meu passat fins a esborrar tot el que no li
aquest horabaixa o si un sentiment, que encara em preocupa més, m'ha	envaït	, traint-me: la insatisfacció. Sergi ha estat molt delicat amb el meu cos
que de sobte s'apoderava d'ella ni aquella mena de timidesa que l'	envaïa	quan la tenia davant. Res no calia. Res perquè ja no hi era. Potser mai
12,30 Com pot ser d'embolicada aquesta sensació que ho	envaeix	tot, que pertot se n'entra! La sensació de buit, de provisionalitat, on
robes oscil·lava entre el verd plom i el castany torrat. La tropa que ha	envaït	el nostre vaixell estava constituïda per fragments d'aquesta púrria
pel meu gust, són els menys recomanables. Aquí l'explotació comercial ha	envaït	la simple tendresa de l'arquitectura indígena fins a destruir-ne els
tahitià, no hi posava ànima vivent. Però sí, sí! En aquest hotel —	envaït	per gent de tota mena— em rep una noia estranya, amb un ull fora de lloc
folls turistes de la "Moana", que s'havien apoderat de l'hotel i havien	envaït	el moll de l'alegria més poca-solta. Pederastes amb eslips de pareu i
a proa per exemple, on us en podríeu escapar una mica. Però la proa està	envaïda	pel bestiar, pels camions, per les calaixeres, pels harmòniums, per les
la presència dels crancs, que a casa nostra viuen a l'aigua i que aquí	envaeixen	la part sòlida del país. Tahití i totes les illes estan infestades d'uns
pota, entre poruc i petulant. Els garrins negres, després dels crancs,	envaeixen	la meva vida de relació. Aquí els garrins són els únics mamífers que
tinguessin el perill hugonot als Pirineus i un eixam de francesos hagués	envaït	pacíficament el país. També els sobtà, i desfavorabilíssimament, la
alternaven amb els militars, i que a les darreries de segle Catalunya fou	envaïda	dues vegades per les tropes de Lluís XIV. Tanmateix, ja n'hi havia prou.
coses... ¡Com ens criticarien aquestes discretes dames que no tardaran a	envair	la casa i que n'estan tan assabentades! Capítol V Preparatius
senyores començaren a parlar malament de la colònia estrangera que havia	envaït	el barri del Terreno i els grans hotels implantant costums
no estimin el color local com fa alguns lustres. Una onada de "present"	envaeix	el món. Els nord-americans que tenen alguna renda vénen a Europa per
I les paraules són hermètiques, petits mons inabordables que no es deixen	envair	pels mons estranys. Res no importava per al clan de /Bé hem
ben acotxat dessota de les ales. Veus aquesta ombra que	envaeix	el pla? És d'aquella carena més llunyana; suara era
salteu, que tanca enllà hi ha els catalans. I aneu-ho	envaint	tot com una flama, de l'Ebre al més enllà del Pirineu,
Bobby no hi ajuntava la por i el dolor naturals que en un cas semblant	envaeixen	a un home que s'aguanta amb els seus peus i té un cor lliure; la por de
muntanyes i el pas del riu varen tancar. A poc a poc l'aigua	envaí	tota la vall silenciosa; la gent del poble,
Laura anà submergint-se en un altre cercle d'estats menys vagues; l'	envaí	un gran entristiment; de sobte va pesar-li la buidor de la seva vida i
com si hagués conegut una ciutat en el temps de l'Imperi romà i, després	envaïda	pels bàrbars, o bé haver-hi estat en l'Edat mitjana i, després, en ple
els qui ja eren prestigis quan nosaltres érem joves, i que el comencin a	envair	els joves d'ara, gairebé excessivament afalagats pel que representen de
de Llúria va batre l'esquadra francesa dels Anjou que, en aquell moment,	envaïen	Catalunya i assetjaven Girona, mentre el país, impressionat per la
això, res de tot allò no hauria estat possible si les aigües no haguessin	envaït	i fecundat la plana. De la mateixa manera que les estacions i els vents
estrangers, aquells espanyols que els frondistes no vacil·len a invitar a	envair	el país per tal d'imposar llurs voluntats a aquesta mateixa Cort que
moment s'apaivagaven les meves fúries; una dolcesa poètica i saborosa m'	envaïa	tot; creia en la paraula d'ella i que era per un excés d'amor que la noia
una malenconia mòrbida i àrida, unes idees de negació i de mort	envaïren	lentament i porfidiosament la meva ànima. Sense creences i sense cultura,
cap confidència sobre coses de família o sobre l'angoixa i l'amargor que	envaïen	per moments el meu esperit. Ja no la considerava com una amiga ni com una
d'irritació agregés la tendresa i l'amor. Aquesta irritació de vegades ha	envaït	la meva ànima, i la meva mare l'ha presa per un veritable desamor o per
fet per mi, els que feia actualment, i aleshores l'amor i la gratitud	envaïen	totes les puixances de la meva ànima. I, tanmateix, no podia doblegar-me
vint anys. Aquells dies foren traspassats els límits. L'embriaguesa ho	envaí	tot. Recordaré un detall significatiu i prou. Un dia em vaig adormir
vivíem, davallaven lentament, trigaven a posar-se a terra. A poc a poc m'	envaí	una estranya fúria de destrucció, talment un accés de sadisme. No
fet a vint anys, que ja series cèlebre, i ja ho veus, no ets res! M'	envaí	una forta vergonya de mi mateix, sobretot en recordar amb quina il·lusió
d'anàlisi que aleshores ja començava de turmentar-me. A poc a poc m'	envaïa	una tristesa, una enyorança de no sabia quin bé perdut. Si voleu, era ben

Pàgina 1 (de 44)

50 següents