Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o menys ingenu, cada cop més reduït i indiferent, et serà impossible d'	envanir	-te amb les teves experiències i aventures a Nysa, perquè no existeix sinó
convençuts que concertaven una boda perfecta. No haurien hagut d'	envanir	-se'n ni de penedir-se'n, després, car qui decidia, de fet, aquella
en les quals l'esperit ignasià es feia més palès. Servien perquè el xicot	envanit	pels mèrits personals o per la seva posició en les classes o per la
l'estovament moral produït per ella en l'home més fred i més correcte va	envanir	-se d'una manera pueril. Bobby li feia l'efecte d'una mena de Lewis Stone;
orgullosament, segons la moda del dia per als poetes i artistes. M'	envaneixo	d'ésser poeta i, ai las!, d'ésser batxiller. Em presentaré a casa meva
ric de tot el cabal acumulat, flor del teu llinatge. El teu cant? no te n'	envaneixis	. Si sona el violí bellament, hi ha un arc que amanyaga les cordes i uns
l'amable condició sota ruda aparença i t'ama doblement de ser bo i de no	envanir	-te'n. Així com ets símbol de la constància i de la fortalesa, haurien de
En Milà. I aprofitem-ne encara una altra: la de la seva dignitat. Mai no l'	envaniren	ni les divulgà les honors que li eren atorgades, ni l'alta estima que li
fins al Riu d'Or, més al sud que el famós Cap de Nou que l'infant Enric s'	envania	d'haver fet passar per primera vegada a les naus portugueses, en
que tampoch allí eren tan, tan comptats els curiosos que'ns poguessim	envanir	de no sofrir empentes y apretades, ni de no sentirnos demunt y ben sovint
posseir un delicadíssim instint poc comú entre els homes europeus que s'	envaneixen	de caminar pels asfalts. De les pistes dels antílops, de les costums dels
més perdurables. Qui hagi vist dues o tres teles de Carrière podrà	envanir	-se de conèixer una gran personalitat de la moderna pintura,
aquell recó de món amb els seus pastitxos, li contesto per acabar-lo d'	envanir	. —Digueu, el Ministre d'Obres Públiques! Presumit com solen
i un petit rebedor. Si no es gaudia d'una vera cambra de bany, podia	envanir	-se d'una galerieta coberta, amb un safaretget; i Arnau i Ramona passaren
és el sanatori de la poesia decandida. Dels certàmens literaris No t'	envaneixis	, jove poeta: pensa, després dels aplaudiments amb què t'has vist
Era feliç en gran manera, però gens envanit; un bon cor mai no s'	envaneix	. Pensà còm havia estat perseguit i menyspreat, i ara els sentia dir a
que sigui una mala persona), en tenen tots els pobles. Del que no poden	envanir	-se gaires ciutats ni viles és de posseir un monument ni la meitat tan
d'una obra espiritual. IV Mar alta Si els mallorquins poden	envanir	-se d'una contribució seriosa i positiva al desplegament de la ciència, és
que comença amb la mateixa vocal que la llur: l'ordre, l'abundancia, s'	envaneix	, n'es, d'Europa. Davant tota altra vocal resten invariables: lo
càrrec polític de l'Imperi britànic, parlava sovint l'idioma gal·lès, i s'	envania	d'ésser del País de Gal·les, com tants i tants d'altres, ara encara, quan
entristir; valent, envalentir; dolent, endolentir; bru, embrunir; va,	envanir	; tebi, entebeir; musti, emmusteir; fat, enfadeir; mans, emmanseir; bord,
es deu al caràcter d'aquesta, abstractiu i sovint verbalista. Hom s'	envania	de paraules i nocions buides. Això és el que feia preguntar a Voltaire:
d'Adelaisa i del seu caràcter és també viva i animada. Criatura tendra, s'	envaneix	una mica quan l'han feta abadessa, i sent un irresistible desfici dintre
gradual i progressiu. Bernat de Rocafort, geni portentós de la guerra,	envanit	excessivament pels seus triomfs a l'Asia Menor i a l'orient d'Europa, no
societat materialista del segle XIX", diu el comte de Mun, "s'	envania	d'haver fundat per a sempre un ordre social que tenia la seva base en
claredat que en tot temps en tingué la ciència digna d'aquest nom. Kant s'	envania	que el seu punt de vista respecte de la naturalesa de l'experiència era
de la incultura i de la misèria, com ha fet la civilisació de què tant s'	envanixen	aquells qui són al cim d'esta piràmide llaurada amb la suor i la sang
prudència i menys ambició. Orgullós de les dificultats que havia vençut,	envanit	per les seves heroïcitats, no fa cabal de l'ajut que els déus li han
d'aqueixes idees de progrés, de llibertat i de justícia, de què s'	envaneixen	com si en fossin únics progenitors tants Estats civilitzats d'ara.
collites. Ni una sola de les tasques del camp m'era estrangera, i, sense	envanir	-me, jo crec que hi era tan entès com en la confecció del calçat." "A
aliment, no gormanderies o llaminadures. 4. No tens raó d'	envanir	-te pel menyspreu del superflu. Seràs digne de lloança si menystens el
i que donen la mesura d'una llei superior aclaparadora perquè l'home no s'	envaneixi	massa i es compari amb Déu per l'alè diví que ha descobert en ell mateix.
Li agradava en canvi, no figurar. Si portava un vestit llampant no se n'	envania	pas. Que es pintés i que es posés bufó no representava per a ell res.
de modernitat, d'esperit innovador i de personalitat. L'art que pot	envanir	-se d'iniciar les requestes encertades o desencertades de l'art
pare l'any 1834, i els èxits que allà va obtenir, en comptes d'	envanir	-lo, van revelar-li les llacunes de la seva formació professional. Per a
al Passatge Saulnier, lliçons que donaven to, i de les quals ella s'	envania	, dient que li havia calgut anar-se'n precipitadament de París, al retrò
de renovació i de transformació. Ara us diré, sense que això hagi d'	envanir	-nos gens ni gota, puix les facultats innates vénen de Déu, ara us diré,
blanca. I si els poetes no saben poar els secrets d'una raça, ¿qui podria	envanir	-se de saber-ho? Tenim poc seny, molt poc seny, tant considerats d'una
les arts. Lo que hi ha ès que en totes les demés arts sembla que un puga	envanir	-se de no conèixer la técnica. Això en arquitectura no ès permés,
per tots conceptes en els nostres països. Però els americans, que se'n	envaneixen	, ni la glòria d'haver-lo inventat es poden atribuir. Es fa per primera
espera la victòria definitiva del logos. El logos no té la missió d'	envanir	, però està malalt com "tota la resta" malalt de pecat original.
piadosíssim Jesús! ¿quí s'avergonyirà d'ésser humil amb els nens? ¿quí,	envanint	-se per sa grandesa o per sa ciència, s'atrevirà a despreciar la petitesa,
que coneixen la meva obra ja ho saben. I no vull que pugui semblar que m'	envaneixo	del que era natural expressió del meu sentir i del meu pensar, senzill
Els xicots estaven contents de marxar: allò de vestir-se de caqui els	envania	. Les xicotes se'ls menjaven amb els ulls. Però els pares hi perdien. I a
somriure, un camp immens per a perdre's, una natura rica i feconda per a	envanir	-se d'haver vist per primera vegada la llum en els seu si tenen per
alguna cosa de preu sobrehumà. La nostra ànima mesquina es decantaria a	envanir	-se'n. Seria possible que arribessim a il·lusionar-nos amb la nostra
com per la pretensió dels magnats en no voler pagar els drets comuns,	envanits	pels títols de noblesa atorgats darrerament. D'aquests intents ens
aquella aparatosa originalitat, aquells enlluhernadors sistemes ab que s'	envanexen	les filosofíes d' altres paísos, l' alemanya ó l' italiana, per exemple.
la seva voluntat; si pensés llògicament o pel seu propri esfors, s'	envaniría	de pensar tan bé perquè hem de convenir en que es realment admirable que
increpa sinó que amenaça públicament. Amic: Si la vostra actitud us	envaneix	i ensems us honora, podeu oferir el vostre guardó a la memòria del lloat

Pàgina 1 (de 3)

50 següents