Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tanche, se ne va de ninche nanche", va sentenciar, despitada i	envejosa	. I sortia de la cambra amb un batre de porta tan violent, que els golfos
ens defineixen com a grup diguem-ne ètnic a part. Segons ells, som	envejosos	, pagans, inclinats a l'obscenitat jocunda, racionalistes, avars,
Cèlia feia notar avui que aquesta falta de queviures ens torna egoistes,	envejosos	, mesquins. Sèneca deia que les guerres ens fan pacients i coratjosos;
dona es torna a tombar, ara amb una altra expressió, satisfeta i alhora	envejosa	. —Em sembla que heu tingut una conversa molt interessant... —Sí —reconeix
potser l'inculpava injustament. Sempre hi havia gent malintencionada,	envejosos	, criminals... ¿Què sabia un? S'esforçà a dominar-se amb aquestes
—respon Laura no gens convençuda. —No ho creguis; o és que alguna	envejosa	se'ns l'ha quedat perquè vol casar la filla amb ell i els feia mal d'ulls
Una tarda, per mor d'una partida de caramboles contradictòria, un	envejós	de la bona fortuna de Tomàs al·ludí davant d'ell el comaratge recent.
passional; amb la imaginació hauria assaborit el cos de la meva amiga,	envejós	de mi, que n'havia conegut el gaudi, i mofeta que allò que hauria
llur desig de conèixer, i que rebutgin les ordres	envejoses	, inventades perquè no siguin res els qui podrien ser
riquíssim de favors, de poder i preeminència, però	envejós	del Fill de Déu, pel Pare honorat aquell dia en proclamar-lo
sorpresa, i poder seure en el seu tron l'altívol i	envejós	pretendent; però follia, ja a mig camí, es mostraven llurs
s'adreça al Fill parlant-li en aquests termes: "S'equivocava l'	envejós	contrari, jutjant-los tots rebels com ell: pensava
súpliques van pujar fins al Cel, no esgarriades pels	envejosos	vents, fent-les errívoles o aconseguint frustrar-les:
l'enveja trista, l'enveja dels impotents, és l'enveja nefasta; el pobre	envejós	es consumeix de pena. ¿I, l'enveja forta? ¿No podria transformar-se en una
I si per arribar-hi ens cal combatre, exigim al davant nostre enemics, no	envejosos	. Gent d'ofici també: no gent desvagada. Autoritza aquesta exigència la
motius. Aquests homes d'abstinència són tan gelosos del que no volen i	envejosos	del que no prenen, que va ésser motiu que jo saltés d'aquella
del metge un segon Orfila, del més senzill banquer un nou Rothschild. Els	envejosos	del poble suposen que aquexes exageracions son filles de l'immoderada
per fora; un home orgullós és un home que s'escolta per dins. Hi ha l'	envejós	(de primera categoria) que és un envejós de conceptes i l'envejós (de
que s'escolta per dins. Hi ha l'envejós (de primera categoria) que és un	envejós	de conceptes i l'envejós (de segona categoria) que és un envejós
Hi ha l'envejós (de primera categoria) que és un envejós de conceptes i l'	envejós	(de segona categoria) que és un envejós d'adjectius. És de desitjar,
és un envejós de conceptes i l'envejós (de segona categoria) que és un	envejós	d'adjectius. És de desitjar, naturalment, que les bones persones estiguin
pecat i d'aquell crim del que, per amor de tu i de la teva companyia, fou	envejós	del seu graciós germà i l'occí. Miserere! Obscurs són, Senyor, els
de grues viatgeres. Semblaven creus, i les seguíem amb la mirada devota,	envejosos	, amb ganes de fendir l'espai estesos de braços, vers noves terres, vers
objecte de la seva crueltat. Aviat, però, s'hi acostumà. Sols les noies,	envejoses	de la bellesa actual, esmentaven en llurs converses, fent posats d'una
aviat s'oblidaven d'ella, la rerassegada. Per un moment, ella s'atura,	envejosa	del goig de les amigues, que ja s'allunyaven i, alenant, se'n torna, molt
fent compassió o fent enveja. Però l'enveja és de més durada, perquè l'	envejós	té més constància. XXX Com més enemics ha tingut un home més
I el discret és el qui se'n ruboritza. L'esbarzer És l'eura dels	envejosos	. Els remordiments Són el verdet de l'ànima. La primavera És la
en tindrà prou per exposar-se a la crítica més cruel. Car hom és tan	envejós	dels que fan veure que coneixen aquesta ciència, que si no es
aquella dita, de la qual sento que acostumen a mofar-se alguns malvats i	envejosos	: "Cedeixin les armes a la toga, cedeixi el llor a la glòria cívica."
"Totes les assemblees —diu Rivasol— es composen d'una majoria d'	envejosos	i d'una minoria d'ambiciosos. Les altres etiquetes són totes iguals".
comú del carrer, en copsava l'abast maligne. Abans, Tristany no era	envejós	com ara, es digué. I rumiant, rumiant, anà descobrint com l'amic després
tant n'havia sentit a parlar en el Saló de la Senyora Remei, entre	envejoses	rialletes i pauses d'íntima admiració, per la riquesa de les robes que
ofesa i a l'enveja dissimulada. I... hi ha tants pretensiosos i tants	envejosos	dissimulats!" "Un poble que es vulgui fer respectar ha de saber què vol
eren els seus deixebles, que un afecte excessiu al mestre tornava	envejosos	del prestigi de Jesús, l'únic Mestre veritable, la supremacia del qual
nous plans, feia mil projectes, comprava, s'endeutava... i es feia vell.	Envejosos	i creditors li avinagraven el caràcter, organitzaven bàndols que es
Això és especialment necessari en països com el nostre, que conté tants d'	envejosos	, tantes persones que no poden viure per elles mateixes, tants devoradors
que vingui la Nit i explicaré a la Lluna i a les Estrelles com ets d'	envejós	!... En venir la Nit, he tapat la Lluna, i l'Estany no brilla i em diu
ets molt dolent!... Deixa que vingui el Vent i explicaré com ets d'	envejós	!... Quan ve el Vent em fa plorar, i l'Estany exclama tot satisfet: —Heu's
parra. Corro al camí i li dic: —Caminet, sóc tan gentil que les granotes	envejoses	no em volen en el safaretx, i sense l'aigua em moriré. Caminet, què faré?
fins a la parra, i dic: —Parra formosa, sóc tan gentil que les granotes	envejoses	no em volen en el safaretx, i sense l'aigua em moriré. Parra formosa, què
de somnis. El petit dels Bassols diu al germà: —Mira com s'ha quedat l'	envejós	! Ensems l'acompanyant, que els veu des de l'acera, els crida, reganyós,
muntanya i baixà desesperada costa avall, però en essent ací, una roca,	envejosa	, va voler barrar-li el pas, llavors, l'aigua, furiosa, li va donar una
I els altres militars embriacs es miraven llur cap, temorencs i	envejosos	. A qui acudir? La meva situació es feia més desagradable i anguniosa,
Ens allunyàrem tots dos seguits pels esguards dels setze	envejosos	. Quan fórem a deu o dotze metres de la cantina i jo vaig sentir-me
reca molt de veure-us aquest caient. No esperava pas de trobar-vos-el. Sou	envejosa	, Biddy, i gruadora. Esteu malcontenta de la meva bona sort i no us podeu
Havisham! —Talment, talment! —digué ella, tot mirant amb delícies l'	envejosa	, frustrada Sara.— He vist el senyor Jaggers. Ja n'he sentit parlar, Pip. ¿
Així semblà a Tobias, el badoc. Però Tobias era, és un mal home.	Envejós	, ociós, esgarriacries. Solitari. Luxuriós. Covard i astut. Astut. Cruel.
amb © llarga i © breu: sopa, jove, poma, nebot,	envejós	, onze, gola, molt, pols, poll, genoll, torre, lliçó, senyor, cantador
sentiments de l'ànima humana. Perquè en tot temps hi ha hagut persones	envejoses	. Sempre en el curs de la història, des dels primers temps de la
per a dominar les rivalitats entre ells, sovint també fruit de sentiments	envejosos	, que la creació d'interessos comuns, i per a dir-ho en una síntesi,

Pàgina 1 (de 8)

50 següents