Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
envejós A 357 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb envejós Freqüència total:  357 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tanche, se ne va de ninche nanche", va sentenciar, despitada i envejosa. I sortia de la cambra amb un batre de porta tan violent, que els golfos
ens defineixen com a grup diguem-ne ètnic a part. Segons ells, som envejosos, pagans, inclinats a l'obscenitat jocunda, racionalistes, avars,
Cèlia feia notar avui que aquesta falta de queviures ens torna egoistes, envejosos, mesquins. Sèneca deia que les guerres ens fan pacients i coratjosos;
dona es torna a tombar, ara amb una altra expressió, satisfeta i alhora envejosa. —Em sembla que heu tingut una conversa molt interessant... —Sí —reconeix
potser l'inculpava injustament. Sempre hi havia gent malintencionada, envejosos, criminals... ¿Què sabia un? S'esforçà a dominar-se amb aquestes
—respon Laura no gens convençuda. —No ho creguis; o és que alguna envejosa se'ns l'ha quedat perquè vol casar la filla amb ell i els feia mal d'ulls
Una tarda, per mor d'una partida de caramboles contradictòria, un envejós de la bona fortuna de Tomàs al·ludí davant d'ell el comaratge recent.
passional; amb la imaginació hauria assaborit el cos de la meva amiga, envejós de mi, que n'havia conegut el gaudi, i mofeta que allò que hauria
llur desig de conèixer, i que rebutgin les ordres envejoses, inventades perquè no siguin res els qui podrien ser
riquíssim de favors, de poder i preeminència, però envejós del Fill de Déu, pel Pare honorat aquell dia en proclamar-lo
sorpresa, i poder seure en el seu tron l'altívol i envejós pretendent; però follia, ja a mig camí, es mostraven llurs
s'adreça al Fill parlant-li en aquests termes: "S'equivocava l'envejós contrari, jutjant-los tots rebels com ell: pensava
súpliques van pujar fins al Cel, no esgarriades pels envejosos vents, fent-les errívoles o aconseguint frustrar-les:
l'enveja trista, l'enveja dels impotents, és l'enveja nefasta; el pobre envejós es consumeix de pena. ¿I, l'enveja forta? ¿No podria transformar-se en una
I si per arribar-hi ens cal combatre, exigim al davant nostre enemics, no envejosos. Gent d'ofici també: no gent desvagada. Autoritza aquesta exigència la
motius. Aquests homes d'abstinència són tan gelosos del que no volen i envejosos del que no prenen, que va ésser motiu que jo saltés d'aquella
del metge un segon Orfila, del més senzill banquer un nou Rothschild. Els envejosos del poble suposen que aquexes exageracions son filles de l'immoderada
per fora; un home orgullós és un home que s'escolta per dins. Hi ha l'envejós (de primera categoria) que és un envejós de conceptes i l'envejós (de
que s'escolta per dins. Hi ha l'envejós (de primera categoria) que és un envejós de conceptes i l'envejós (de segona categoria) que és un envejós
Hi ha l'envejós (de primera categoria) que és un envejós de conceptes i l'envejós (de segona categoria) que és un envejós d'adjectius. És de desitjar,
és un envejós de conceptes i l'envejós (de segona categoria) que és un envejós d'adjectius. És de desitjar, naturalment, que les bones persones estiguin
pecat i d'aquell crim del que, per amor de tu i de la teva companyia, fou envejós del seu graciós germà i l'occí. Miserere! Obscurs són, Senyor, els
de grues viatgeres. Semblaven creus, i les seguíem amb la mirada devota, envejosos, amb ganes de fendir l'espai estesos de braços, vers noves terres, vers
objecte de la seva crueltat. Aviat, però, s'hi acostumà. Sols les noies, envejoses de la bellesa actual, esmentaven en llurs converses, fent posats d'una
aviat s'oblidaven d'ella, la rerassegada. Per un moment, ella s'atura, envejosa del goig de les amigues, que ja s'allunyaven i, alenant, se'n torna, molt
fent compassió o fent enveja. Però l'enveja és de més durada, perquè l'envejós té més constància. XXX Com més enemics ha tingut un home més
I el discret és el qui se'n ruboritza. L'esbarzer És l'eura dels envejosos. Els remordiments Són el verdet de l'ànima. La primavera És la
en tindrà prou per exposar-se a la crítica més cruel. Car hom és tan envejós dels que fan veure que coneixen aquesta ciència, que si no es
aquella dita, de la qual sento que acostumen a mofar-se alguns malvats i envejosos: "Cedeixin les armes a la toga, cedeixi el llor a la glòria cívica."
"Totes les assemblees —diu Rivasol— es composen d'una majoria d'envejosos i d'una minoria d'ambiciosos. Les altres etiquetes són totes iguals".
comú del carrer, en copsava l'abast maligne. Abans, Tristany no era envejós com ara, es digué. I rumiant, rumiant, anà descobrint com l'amic després
tant n'havia sentit a parlar en el Saló de la Senyora Remei, entre envejoses rialletes i pauses d'íntima admiració, per la riquesa de les robes que
ofesa i a l'enveja dissimulada. I... hi ha tants pretensiosos i tants envejosos dissimulats!" "Un poble que es vulgui fer respectar ha de saber què vol
eren els seus deixebles, que un afecte excessiu al mestre tornava envejosos del prestigi de Jesús, l'únic Mestre veritable, la supremacia del qual
nous plans, feia mil projectes, comprava, s'endeutava... i es feia vell. Envejosos i creditors li avinagraven el caràcter, organitzaven bàndols que es
Això és especialment necessari en països com el nostre, que conté tants d'envejosos, tantes persones que no poden viure per elles mateixes, tants devoradors
que vingui la Nit i explicaré a la Lluna i a les Estrelles com ets d'envejós!... En venir la Nit, he tapat la Lluna, i l'Estany no brilla i em diu
ets molt dolent!... Deixa que vingui el Vent i explicaré com ets d'envejós!... Quan ve el Vent em fa plorar, i l'Estany exclama tot satisfet: —Heu's
parra. Corro al camí i li dic: —Caminet, sóc tan gentil que les granotes envejoses no em volen en el safaretx, i sense l'aigua em moriré. Caminet, què faré?
fins a la parra, i dic: —Parra formosa, sóc tan gentil que les granotes envejoses no em volen en el safaretx, i sense l'aigua em moriré. Parra formosa, què
de somnis. El petit dels Bassols diu al germà: —Mira com s'ha quedat l'envejós! Ensems l'acompanyant, que els veu des de l'acera, els crida, reganyós,
muntanya i baixà desesperada costa avall, però en essent ací, una roca, envejosa, va voler barrar-li el pas, llavors, l'aigua, furiosa, li va donar una
I els altres militars embriacs es miraven llur cap, temorencs i envejosos. A qui acudir? La meva situació es feia més desagradable i anguniosa,
Ens allunyàrem tots dos seguits pels esguards dels setze envejosos. Quan fórem a deu o dotze metres de la cantina i jo vaig sentir-me
reca molt de veure-us aquest caient. No esperava pas de trobar-vos-el. Sou envejosa, Biddy, i gruadora. Esteu malcontenta de la meva bona sort i no us podeu
Havisham! —Talment, talment! —digué ella, tot mirant amb delícies l'envejosa, frustrada Sara.— He vist el senyor Jaggers. Ja n'he sentit parlar, Pip. ¿
Així semblà a Tobias, el badoc. Però Tobias era, és un mal home. Envejós, ociós, esgarriacries. Solitari. Luxuriós. Covard i astut. Astut. Cruel.
amb © llarga i © breu: sopa, jove, poma, nebot, envejós, onze, gola, molt, pols, poll, genoll, torre, lliçó, senyor, cantador
sentiments de l'ànima humana. Perquè en tot temps hi ha hagut persones envejoses. Sempre en el curs de la història, des dels primers temps de la
per a dominar les rivalitats entre ells, sovint també fruit de sentiments envejosos, que la creació d'interessos comuns, i per a dir-ho en una síntesi,

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »