Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
enveja F 2181 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb enveja Freqüència total:  2181 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

galliner, fins al bell mig del xaró, de /Madame Butterfly\. L'enveja us rosegaria si sabíeu quina veu d'or canta la part de la senyora
tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és,
ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'afany de poder? Que desgraciat el qui es lliura a una
fa desitjar-lo, ¿no sentirem més aviat la ira de no sentir-la, o l'enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l'edat en què pugui veure'm
: la ira i la luxúria, la gola i la peresa, la supèrbia, l'avarícia, l'enveja. Les diferències d'una moral a l'altra són mínimes: es plantegen en
bon grapat de figures de delicte s'hi relacionen immediatament. No és l'enveja allò que els Estats penen, però sí la injúria o el robatori; no la ira,
que impulsaran l'home a realitzacions i empreses de signe positiu. L'enveja serà tan corrosiva com vulgueu, però la voluntat d'equiparar-se al veí,
i que he trobat per molt bon preu una residència que faria empal·lidir d'enveja el teu homònim, el mala pècora de l'Erasme de Gònima, i el propi Virrei
xicot per fer feliç el pare més exigent, fins podia percebre un timbre d'enveja en les veus amigues quan li deien: Hem vist el teu hereu! Per què, doncs,
rebre, com una pluja benigna, mirades enfervorides d'admiració i d'enveja. Seria preferible que no fos així. Però és així i no podem canviar-ho.
arreplegat tants diners com ell ni tenia un palau tan hermós. Sempre l'enveja, sempre el mateix, Manuel. L'endevinaire aconsellà a l'home ric que
de Jaume reunit amb els seus amics. En el fons, també hi devia haver una enveja secreta. Fos com fos, és el cert que una nit Borra portà la seva audàcia
El record de la humiliació que li havia inferit s'afegia ara a l'enveja de veure'l prosperar, de veure'l feliç amb la dona i el fill, mentre que
se li omplia de fel i cada cop que mirava l'horta del costat una ona d'enveges li enfosquia la imaginació, li portava negres pensaments. Aquell any els
ostentosament i jo, només jo, no m'hi pogués acostar. Fins i tot sentia enveja de la gent que feia cua per treure les entrades del cinema, allà on és la
totes les característiques de la vida de província. Els prejudicis, les enveges, les rancúnies, les antipaties, les xafarderies, tot allò que crea un
a causa d'un suposat individualisme anarquitzant, del sentiment d'enveja individual i col·lectiu, de l'aferrament a l'espai i a l'ambient
la beguda, saps? D'aquell temps que tu i jo... i que algú es corsecava d'enveja i t'anava a la saga com un lladre. No sé pas com va anar: el Quim i
encara... El judici dels homes era francament afalagador. Les senyores —enveja al cap i la fi— resultaven més agres: —¿Trobau que topa dur tants de
de la devoció de Dona Obdúlia, que li tenia al mateix temps antipatia i enveja. Els equilibris que la poetessa necessitava sostenir eren terribles. Dies
Hagueren de dur tintura de iode. Capítol XVII Enterraments Tenia enveja d'aquell enterrament. A províncies, les ocasions de manifestar
els Montenegro... La improvisada rica i ben vestida es tornava verda d'enveja. Mai no aconseguiria ella que el dia de la seva mort Dona Maria Antònia
bèstia de Collera, que havia resultat una apoteosi. Ella no tenia enveja dels parents, com la improvisada, perquè els Montcada eren de millor
mentre els espígols flairen d'un a un amb la frenada enveja dels humils. Humils, ha ha! Jo també en sóc, d'humil! (Més
preu. La nostra esperança és ambició i enveja maligna; tot és vanitat. Ara callaria. Però encara
despullat. Marca del talent dur. I quina angoixa, d'enveja o de menyspreu, ens va burlant! Pensem que és vil qui deixa vida buida?
I així l'enuig tos jorns no agreja puix que l'enveja sense galant no fibla tant. Si vols de pressa
de la posició de vostè. I el felicito, senyor Baró: és una posició que fa enveja. La seva escrupulosa consciència, les seves relacions amb la gent d'una
els escrúpols; que si la gent criticava seria per allò que "si l'enveja es pogués tornar tinya"... Guillem es va casar, i als quatre mesos de
meu —prorromp amb una batzegada d'ira. —Encara que val més que et tinguin enveja que pietat; com més enraonaran, més vestits i més flocs et compraré. —No;
gaudia de la satisfacció d'ostentar l'opulència de la casa davant les enveges que endevinava per sota les rialles amables de les visitants. Però al
males llengües; que no tinguin repòs. El triomf, la certitud de l'enveja o de la mortificació de les senyores amigues, li fa lluir els ulls. I
a saber-ho per boca d'aquelles persones fiades, no s'estava de plànyer l'enveja del seu parent amb mots despectius. —Pobre Joanet! em fa llàstima perquè
—respon l'al·ludit, amb sornegueria. —No és pas culpa meva si encara faig enveja! En canvi tu, cada dia més corsecat. —Això, rai!: mentre no em vegi
a sentir-se dir maca per tothom? Volies que et tinguessin enveja... —Jo? —pregunta ell, que ja no es recorda del temps en què es plaïa a
els llavis i després posar-li les mans a sobre... Teresa sentia una gran enveja per la felicitat d'aquella dona odiada; la incomparable felicitat d'haver
d'actituds que Teresa no hauria gosat arriscar. A ella, sols li restava l'enveja eixorca. Laura, enamorada, podia seure cada tarda vora el pendís, per
tenien la barcelonina tancada amb pany i clau, per gelosia de Tomàs i per enveja de la cunyada. Algunes bones persones deien que no la deixaven ni anar a
l'enverinament d'altres dones, que no sabeu mai si és ben bé indignació o enveja! Respirar aire fresc a qualsevol hora del dia o de la nit; escoltar
del seu temps— una mena de desig d'imitació i fins com una secreta enveja de la mena d'elegància poc o molt afectada que havia donat a Xènius una
i aquí hi ha el secret de moltes coses. Sensació, alhora, gairebé d'enveja: quina vida! Ho ha viscut tot: l'aventura i l'esforç ordenat i tens; el
nom es concep a si mateixa com a subjecte, no com a agent: víctima de l'enveja i l'odi dels altres". Aquesta passivitat moral, que reflecteix en
aquell carrer. La seva simpatía era de tal lley qu' arribava á aufegar l' enveja de sos companys. Prou veyan que en aquells dominis eran postergats,
taronja —exclamá en Miquel. Y... —Ets la seva mitja taronja! —deya ab enveja y tota consirosa la Toneta, eixint d' aquella casa hont havía sorprés per
digué la Toneta: —Sabs perqué me la he treta del devant? Perque 'm fá enveja: tot lo dia 'm té 'l meu fill, me sembla que me 'l roba... y pe'l temps
y morts de riure, las minyonas interpretant aquellas imatges ab certa enveja y condol. Com si no fossin prou guapas las catalanas; ¡ara vés si 'ls hi
pregava que fossin més hómens, que 'ls deixessin correr. Una estranya enveja, una criaturesca rivalitat de calaverisme s' apoderá per aixó gayre bé de
noblesa i bondat; jo era la nina del seu ull, i això feia que la mica d'enveja o de gelosia que li pogués tenir es resolgués finalment en més afecte, en
primer de tots, gairebé no feia res més, i per això els altres li tenien enveja, perquè feia un treball reposat. Nosaltres, un equip de vegades de més de
el sol." I vaig veure que tenia raó. I també vaig comprendre l'odi, l'enveja i la gelosia de l'altra, la d'allà baix. Ho vaig comprendre tot, ho vaig

  Pàgina 1 (de 44) 50 següents »