DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
envelar V 25 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb envelar Freqüència total:  25 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la Guàrdia Civil estava xiulada, no el volien perquè l'oncle era un ase i envelat pel conyac —que fins i tot a vegades duia amagat sota el llençol—, en
o coberta plana de la qual —s'envelador— serveix al moliner per a envelar les antenes del molí. Altres vegades a Mallorca, i quasi sempre a
balconada de fusta, a manera de galeria circular, on el moliner sortia a envelar les quatre aspes i a maniobrar amb el bastiment, per tal de fixar, per
escalivar (= escarmentar), envergar i envelar (amb tots els significats del verb fotre fora el primari de sentit
Li volia dir tantes coses que no em sortia res. Després, m'hi vaig envelar i les paraules s'aboldronaven al cap de la ploma com un eixam d'abelles a
altres paraules, la veritat s'enfosqueix per la ignorància, el desvelat s'envela. Llavors s'esdevé el següent: jo només em puc fer tot fent la veritat. De
per tal de protegir el públic dels rigors del sol, començà hom a envelar alguns dels carrers per on passava la processó del Corpus. Primerament
les representacions dels Misteris i entremesos. L'any 1426 foren envelades també la plaça de la Seu (o de la Mare de Déu, l'única que en
I tant se val les paraules o arguments que s'emprin per tal d'envelar aquesta realitat, el fons resta expressat amb tota claretat. Aquesta
susto li va caure es ciri, y en lloc de envestir de cap a-n-es portal li envela á tota maquina de cap al Roser y va estar mes de mitja hora amagat dins
els pagesos. El talla-vent del campanar apuntava el Llevant. Els moliners envelaven, desplegant l' entorcillament del drap, en forma de ble, com un gran cuc
al aixecar las áncres.] Pescadors. Ja aixecan las cadenas, ja envelan las antenas, ja giran lo timó! Noyas. Ay pobre Marieta presonera
teu remot origen. Vingueres del No-Res? Un dens i espès brancatge t'havia envelat potser la claror dels ulls? No. Vingueres de la nit que infanta l'Alba.
cop s'esquitlla el dia. Caça el dia. No esperis res de l'hora. Envela l'agonia dels rellotges. Sigues fondal d'esquelles, cim de
compassió. Quan sortires de ca ton pare agafares la bicicleta i li envelares cap al pujol de Sa Coma. Miraves els camps d'ametllers com si les verdors
tènues dels pits, un embat li descobreix les cuixes, un altre li les envela amb un tel transparent, com si jugara amb ella, com si executaren plegats
el seu vòmit amb violència, els tolls que han anat expandint-se i que ara envelen el pati sencer, que li han impedit de passejar com guarda costum de fer
pel nostre rei, Sebastià! L'Emperador: Ara t'enveles amb la clàmide! T'enveles igual que una verge que hom
Ara t'enveles amb la clàmide! T'enveles igual que una verge que hom ultratgés o que volguessin
al turmell amb vetes o cordons; espardenya vigatana, la que és envelada i de color negre; espardenya de Valls, la que té set vies de veta
Tot i això, baixaven zigzaguejant costa avall per evitar que el tronc s'envelés. —Quan anava una mica forta tornaves a girar l'animal que les aguantés.
(Tira-li 'fes, fes'; Fot-li) i també en predicats com envelar-li (Aviat li envelarem cap a la serra de Tramuntana). A més,
Fot-li) i també en predicats com envelar-li (Aviat li envelarem cap a la serra de Tramuntana). A més, els pronoms de datiu (i no
dalt la costa, per si no s'engegava a l'hora de tornar. De tornada "hi envelava quatre al·lots". Trinidad Subirats Pons (es Migjorn Gran, 1945)
camps de conreu. Els carros que baixaven als mercats de Barcelona eren envelats i tirats per un, dos i fins a quatre cavalls. A banda dels carros d'ús