×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb envelar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
| la Guàrdia Civil estava xiulada, no el volien perquè l'oncle era un ase i | envelat | pel conyac —que fins i tot a vegades duia amagat sota el llençol—, en | | o coberta plana de la qual —s'envelador— serveix al moliner per a | envelar | les antenes del molí. Altres vegades a Mallorca, i quasi sempre a | | balconada de fusta, a manera de galeria circular, on el moliner sortia a | envelar | les quatre aspes i a maniobrar amb el bastiment, per tal de fixar, per | | escalivar (= escarmentar), envergar i | envelar | (amb tots els significats del verb fotre fora el primari de sentit | | Li volia dir tantes coses que no em sortia res. Després, m'hi vaig | envelar | i les paraules s'aboldronaven al cap de la ploma com un eixam d'abelles a | | altres paraules, la veritat s'enfosqueix per la ignorància, el desvelat s' | envela | . Llavors s'esdevé el següent: jo només em puc fer tot fent la veritat. De | | per tal de protegir el públic dels rigors del sol, començà hom a | envelar | alguns dels carrers per on passava la processó del Corpus. Primerament | | les representacions dels Misteris i entremesos. L'any 1426 foren | envelades | també la plaça de la Seu (o de la Mare de Déu, l'única que en | | I tant se val les paraules o arguments que s'emprin per tal d' | envelar | aquesta realitat, el fons resta expressat amb tota claretat. Aquesta | | susto li va caure es ciri, y en lloc de envestir de cap a-n-es portal li | envela | á tota maquina de cap al Roser y va estar mes de mitja hora amagat dins | | els pagesos. El talla-vent del campanar apuntava el Llevant. Els moliners | envelaven | , desplegant l' entorcillament del drap, en forma de ble, com un gran cuc | | al aixecar las áncres.] Pescadors. Ja aixecan las cadenas, ja | envelan | las antenas, ja giran lo timó! Noyas. Ay pobre Marieta presonera | | teu remot origen. Vingueres del No-Res? Un dens i espès brancatge t'havia | envelat | potser la claror dels ulls? No. Vingueres de la nit que infanta l'Alba. | | cop s'esquitlla el dia. Caça el dia. No esperis res de l'hora. | Envela | l'agonia dels rellotges. Sigues fondal d'esquelles, cim de | | compassió. Quan sortires de ca ton pare agafares la bicicleta i li | envelares | cap al pujol de Sa Coma. Miraves els camps d'ametllers com si les verdors | | tènues dels pits, un embat li descobreix les cuixes, un altre li les | envela | amb un tel transparent, com si jugara amb ella, com si executaren plegats | | el seu vòmit amb violència, els tolls que han anat expandint-se i que ara | envelen | el pati sencer, que li han impedit de passejar com guarda costum de fer | | pel nostre rei, Sebastià! L'Emperador: Ara t' | enveles | amb la clàmide! T'enveles igual que una verge que hom | | Ara t'enveles amb la clàmide! T' | enveles | igual que una verge que hom ultratgés o que volguessin | | al turmell amb vetes o cordons; espardenya vigatana, la que és | envelada | i de color negre; espardenya de Valls, la que té set vies de veta | | Tot i això, baixaven zigzaguejant costa avall per evitar que el tronc s' | envelés | . —Quan anava una mica forta tornaves a girar l'animal que les aguantés. | | (Tira-li 'fes, fes'; Fot-li) i també en predicats com | envelar | -li (Aviat li envelarem cap a la serra de Tramuntana). A més, | | Fot-li) i també en predicats com envelar-li (Aviat li | envelarem | cap a la serra de Tramuntana). A més, els pronoms de datiu (i no | | dalt la costa, per si no s'engegava a l'hora de tornar. De tornada "hi | envelava | quatre al·lots". Trinidad Subirats Pons (es Migjorn Gran, 1945) | | camps de conreu. Els carros que baixaven als mercats de Barcelona eren | envelats | i tirats per un, dos i fins a quatre cavalls. A banda dels carros d'ús |
|