Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de rialla inextingible. Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, immortals i no	envellim	, un destí terrible per a uns monstres com nosaltres, en una tal
s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a seguir-lo? En anar	envellint	, el tenim, malcontents, cada cop en menys estima. No deixarem de
la cucala, la gralla i tots els altres còrvids —que són forts i sans i	envelleixen	molt—, per la seva suposada erudició en l'oionística i en la màntica, i
a no comprometre's des d'un còmode silenci. "Jo t'he criat, vull	envellir	amb tu", mirava de balancejar cap a una peremptòria amnistia la matrona.
a Argona, cuita-corrents; veié morir després el pare de la nena; veié	envellir	l'Arcisa, la mare, cada dia més fidel a la masia i a l'amo; veié envellir
envellir l'Arcisa, la mare, cada dia més fidel a la masia i a l'amo; veié	envellir	Andreu, el mosso, i també ell al seu torn envellí. A mesura que anava
masia i a l'amo; veié envellir Andreu, el mosso, i també ell al seu torn	envellí	. A mesura que anava fent-se vell anà sentint-se més i més vinculat a
ja cap motiu per a esperar més. Els promesos tenien l'edat; els sogres	envellien	ràpidament, i la il·lusió d'ells era veure el fill casat abans que els
cada nit a una hora determinada a renovar-los el menjar. Andreu ha	envellit	a la masia, però es manté solter. També allí a l'estable, en les
desesmat; estava terriblement pàl·lid. En una nit semblava haver	envellit	, i les cames li tremolaven, li tremolaven les mans. Maria Rosa havia
tants d'horabaixes, nits, matins, migdies, tardes com he necessitat per	envellir	, com si al temps li fes mandra de fuetejar-me de cop amb el seu estigma i
de l'escala. El pare raonava amb la mare a la cuina.	Envellia	la mare sobre els perols absurds, blanquejaven les grenyes
amb tanta de vida... ¡Jesús, Senyor! Una figura així sembla que no hagi d'	envellir	ni es pugui morir mai. Perquè tenia una salut de cavall, Déu me perdon.
mental. No estic trist quan escric, sinó que ric, i l'	envellir	no m'ha donat encara el trauma que, pel que es veu, a
malla". Però que el mot fos vell no vol dir pas que la cosa hagués	envellit	. Lope de Estúñiga (1434) proposa als germans valencians Joan i
. I no és pas que per a mi el temps no passi, perquè prou ho veig que s'	envelleixen	, però d'alguna manera no me'ls modifica prou; com si, alhora que hi
i els períodes "primitius" de les arts sàvies són els únics que no	envelleixen	, ho deuen a aquesta consagració de l'accident al servei de l'execució, és
sabut desaparèixer a temps ni evolucionar. La fàbrica, com ell, havia	envellit	; ell i la fàbrica havien acabat per assemblar-se. Per damunt el lívid
Es concentra. Resa amb intensitat... No, no tornarà, però ella també ha	envellit	i no pot ser gaire lluny el dia que emprendrà el mateix camí. La
cada gest... L'havia convertit en aquell home trist, abatut, gastat, que	envellia	precipitadament, en un estranger ja irreductible, que no parlaria mai més
de desesperació, ni paraules inútils. Hi ha temes que ni comprometen ni	envelleixen	: seran aquests els nostres temes. No em faràs mai cap pregunta que se
o preguntar ""per què"", delataven la teva senyoria... Però	envellíem	de pressa i era un consol constatar que el temps passava..."
a casa, enterbolit pel vi. El banc i la garita són els mateixos, però han	envellit	com jo. El gos no és el Neró; és un altre el que m'ha fet companyia.
com més em coneixia més em detestava." "Havia confiat que, en	envellir	, la imatge de la teva infidelitat es dissiparia gradualment fins a quedar
intactes, però en mi s'operaven imperceptibles, constants modificacions.	Envellir	, en el meu cas, no era oblidar. Déu sap que no oblidava, que el meu despit
conxorxes, dels vostres pactes amb proveïdors i venedors? El vell Cosme	envellia	, però no envellia prou de pressa. Era tanta la vostra filial sol·licitud
vostres pactes amb proveïdors i venedors? El vell Cosme envellia, però no	envellia	prou de pressa. Era tanta la vostra filial sol·licitud que arribàreu a
ulleres li ballaven al capdavall del nas. Semblava haver tingut pressa a	envellir	, a fer com ell: asseure's en un marge i deixar escolar el temps. Es
gruix incommovible d'aigua; gairebé el tocava amb la punta dels dits: no	envellia	, perdurava. Va tombar el cap. Mònica pujava cautelosament les escales.
la veritat a mitges. De vell, ho és aquell qui vol; però si ens proposem	envellir	ens queda un sol recurs: fer-nos vells abans d'hora. —Jo, si no fos
Electra, més bonica que jo, però ja veuràs com els meus besos et faran	envellir	. Abans de sis mesos, t'hauré deixat com una vella i jo continuaré essent
vestida de blanc, dansava a l'escala del temple? Electra. —He	envellit	en una sola nit. Orestes. —Encara ets bonica, però... on he vist
Què se n'ha fet, de la teva frescor de pagesa? En una sola nit se t'han	envellit	els pulmons, el fetge i la melsa; el teu cos s'ha convertit en una
viatgen molt de pressa, el seu temps s'escorre més retardat i no	envelleixen	tan de pressa com nosaltres. Imaginem que l'un aterra l'any 1715
i repicava el tamborí—: Què et passa, amic meu? T'has tornat pàl·lid, has	envellit	, patró. Jo, en dies com avui, em torno de nou una criatura, reneixo, com
que sóc vell i faig tot el que puc perquè ningú no tingui esment que he	envellit	; salto, ballo, ballo, els ronyons em fan mal, però ballo; bec, em roda
com aquell, un diable en mi i l'anomeno Zorbàs. El Zorbàs de dins no vol	envellir	, no, no ha envellit, és un ogre, té els cabells negres com el corb,
en mi i l'anomeno Zorbàs. El Zorbàs de dins no vol envellir, no, no ha	envellit	, és un ogre, té els cabells negres com el corb, trenta-dues (número
un altre cop, s'alçà la cançó; ressonaren els barrancs:" "M'he	envellit	, minyons, després de quaranta anys de clefta..." "Bon humor
un tòpic de Job, o de qualsevol altre "vell" memorable. Viure és	envellir	, com a mínim. Pere March hi parlava de la mort: eludim una tan tètrica
-nos a la noció de "vellesa". No s'és jove "tota la vida".	Envellim	, ¡ai! Els minyons d'avui —peluts o rapats, "hippies o "skinheads— no
escrivia: "Al punt que hom naix comença de morir..." Viure és	envellir	, envellir és morir. En alemany o en llatí, aquestes trivialitats resulten
"Al punt que hom naix comença de morir..." Viure és envellir,	envellir	és morir. En alemany o en llatí, aquestes trivialitats resulten
de la Beauvoir— del Cançoner Satírich, quan un comença a	envellir	, les "veroles" es multipliquen. Són ganes de continuar essent jove:
dia hi ha més vells, i cada dia hi ha molts més joves que, al seu torn,	envelliran	, i així successivament. Si Déu no hi posa remei, l'embolic serà enorme
de continuïtat i la col·laboració que tant ha afavorit a d'altres. Tot	envelleix	aviat, tot passa i s'enruna amb facilitat. La inestabilitat és la seva
els boscos que envaeixen, les belles dones oblidades, les lleones que	envelleixen	, la tomba de les quals a penes se sent tornar a tancar; únicament potser
partida de la Vie de Rancé: una passió malaurada, no la d'	envellir	, sinó la d'ésser vell, tot sencer passat al costat del temps pur,
la viatgera de nit no pot guarir contínuament de la desgràcia d'	envellir	; i és que d'un costat hi ha el temps dels mals reals que no poden tenir
perdut de vista des de feia temps, el narrador percep amb estupor que han	envellit	: el Temps, que li ha tornat l'escriptura, amenaça en el mateix moment de

Pàgina 1 (de 20)

50 següents