×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb envergar |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| (= espatllar), escalivar (= escarmentar), | envergar | i envelar (amb tots els significats del verb fotre fora el | | de primer conservant una llarga antena caiguda cap a proa i finalment | envergant | la caiguda de proa de la vela cangrea directament a l'arbre, i afegint el | | En ser davall el portaló, on les vaires verdes de la fosca | envergaven | olor de fems, vas destriar que, tot entrant a mà dreta, t'hi | | desencruar envestí la tradició que els mascles de la terra | enverguen | , quan senten prop la femella i s'hi ataquen per | | -li: —¿Què? ¿Estam entesos? —Mirau, dimoni —respongué es jai, | envergant | -li una fumarellada p'es nas, que per poc l'ofega—: tal com vós m'heu donat | | en les estrelles de Mallorca!» Aquestes foren les primeres paraules que t' | envergà | na Sally dins el cuc de l'orella mesclades amb uns perdigons de saliva, | | llumets de Nadal. Parteixen cap al Varadero. Allà, damunt les roques, s' | enverguen | una mitsubishi perhom amb whisky. Quatre illes humanes i | | -ho al seu futur marit. Pere Miquel va tenir un atac d'ira. Un poc més i t' | enverga | una mansiula. Sempre havia estat molt violent. Des de llavors Maria | | se va aficar per endins i com se va veure dins sa des guarda-robes li va | envergar | tal mufada que la va xapar. De s'esglai, va omplir sa cambra de cervesa i | | era aquest, que ell només tenia una filla que nomia Joana. I tu, qui ets?, | envergava | a mumare. Ah! Sí, Betty, my darling!, amollava amb veu | | eixancada? / —És per mor d'una pipada / que n'Antoni em va pegar; / m' | enverga | tal pipejada / que sa cleca em va esqueixar. No la trobes perfecta? | | fas, locando. —Què faig? Ara ho veuràs, què faig. Agafa s'ase i li | enverga | ganivetada en es coll i aquell animal va caure estès, va donar sa sang | | cabrit de vinya no vol sortir que no tenga la tripa plena. I s'aigua va | envergar | llongo cap en es foc i es foc, com va veure s'aigua que hi anava amb cara | | n'hi ha cap de viu se'n temerà. I ho varen fer així i aquell que era viu | enverga | bot i ja va tenir es cul cremat. I el varen posar amb sos altres i es seu | | que no tot són paraules. Au mem, si ets tan valent com dius! Es lleó | enverga | revinclada i amb un salt se planta enmig des camí, davant aquell home, i |
|
