×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enverinar |
Freqüència total: 369 |
CTILC1 |
baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de la tempestat | enverinant | -se contra els obstacles. Però es sentia llunyà, cada vegada més llunyà, | sacsejava els ous. Com més avançats estaven en la feina de covar, més s' | enverinaven | . Més febre. Més ganes de voler picar. Quan ficava la mà per sota de les | del marit. La rancúnia de la cunyada, esvaïda uns quants segons, s' | enverina | més quan el seu germà insisteix: —Has tardat a aprendre-ho; però ara | La sospita de Teresa anà enroscant-se, a la manera d'un escorçó que li | enverinava | la gelosia, Mai com aquells dies no va estar-se tantes estones a vora de | la Bordeta i l'altre a Sant Feliu. —He rebut un anònim. —Veu? La cosa s' | enverina | ... No ha pensat... —No he pensat res. Seguirem tal com hem seguit fins | en el camp del pur determinisme fisiològic. El que més ha contribuït a | enverinar | la "posició" vitalista ha estat la paraula "força" vital. Això és | inútils, estúpides preguntes: per què?, per a què? —vénen de nou a | enverinar | -te el cor. Aquesta àmfora inacabada, contra la qual s'havia romput, quan | esclatà en sanglots. Vaig apressar el pas; totes aquelles alegries m' | enverinaven | el cor. Va sorgir en mi la vella sirena, rodanxona, perfumada, assaciada | els ultrapassava, i dèiem: "És boig". Així passava el temps, dolçament | enverinat | pels records. L'altra ombra, la del meu amic, també m'afeixugava l'ànima | contat, perquè nosaltres no ho sabem d'una manera positiva, el projecte d' | enverinar | paulatinament les aigües de la ciutat amb el verí del microbi del còlera | incomprensible, però, el fet que, a mida que hom pensa més, més creix i s' | enverina | la discòrdia entre els homes que viuen en una mateixa comunitat, i que, a | els ciutadans peninsulars, no trigarien els conflictes a esclatar-hi i a | enverinar | les relacions peninsulars. Portugal recelaria de la invasió industrial i | el desori. Foren la seva tossuderia, el seu aire desafiador, que havien | enverinat | la desavinença. Altrament, tot hauria finit en joc i riure. Ni una gota | fracassar. De nosaltres dependrà, per tant, que les qüestions socials s' | enverinin | o s'encaminin més aviat per vies de solidaritat en el treball i | polítiques intestines, i l'Estatut en lloc de pacificar hauria vingut a | enverinar | i exaltar. Cal, per tant, com ha preconitzat la Lliga en el seu | rivalderia no hagués brollat el ferment tràgic que més cruelment | enverina | les passions, tant en xics com en grans: l'enveja. Els nens del poble, | nacional. La guerra no sols no ha solucionat el problema, ans encara l'ha | enverinat | . Ha mort Àustria-Hongria, el famós "mosaic de nacions", però n'han | que passen a l'istiu, entre gent desenfeinada, quan apreta la calor i s' | enverinen | totes les misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que | relaxa o es disol, enfront d'una lluita per l'existencia que cada dia s' | enverina | , davant dels conflictes entre el diner i el treball que tot sovint | grandària acostumada i pren proporcions de monstre, quan amb la seva bava | enverina | les fonts i amb el seu alè crema i capola tot el que aixafa, de pertot | fins aleshores, donà origen a constants discussions que progressivament s' | enverinaren | fins a arribar a la ruptura violenta. Després de l'aparició del darrer | farien l'efecte d'un glaç a través de la vostra alienació d'esperit i | enverinaríeu | el vostre plaer. La inquietud es convertiria en angoixa i l'enuig en | ha —féu tímidament una altra.— La qüestió és aterrir Barcelona... Amfós, | enverinant | -se, prengué la paraula amb aplom. —El que passa a Barcelona no es veu | l'esglai. Si no havia fet res... què li podia passar? Per més que | enverinessin | la cosa, si la veritat sura com l'oli, on anirien a raure?... Potser sí | la mar, sense parar esment en la presumida. Els seus pares l'acabaren d' | enverinar | . —Ai, que fina! Que delicada! És com un pomell d'algues, la nostra filla | podríem dur endavant coses profitoses. Aquelles paraules d'ella, a ell l' | enverinaren | com una flor de baladre, i s'encabudí a demostrar-me que ell, sense mi, | tots els possibles. Infeliços! No hi entenen res. Com més hi malden més l' | enverinen | . I tan fàcil que és de guarir-la! —Fàcil! A mi m'ho diu, | casa en passar-ne la porta l'han alleujat i eixamorat. El mal tornaria a | enverinar | -se, això sí. Però l'en aturarem amb una medicina que rosega totes les | I quin avís més terrible! No, l'infant no estava guarit. La malura s' | enverinava | de bell nou, tal com havia predit la senyora Úrsula. Calia, doncs, no | fins al blanc dels ulls. ¿Quina beguda del diable li havien donat? Volien | enverinar | -lo? Ah, aquella gent de Barcelona! Els presents trobaren l'incident | el crit que els desfeia els braços, que els glaçava la sang, i els | enverinava | la ternura! El primer fruit esperat l'haurien engendrat per a la tomba. | se; calma, encalmar-se; coratge, encoratjar; ràbia, enrabiar-se; verí, | enverinar | -se; cabòria, encaboriar-se; neguit, enneguitar-se; rogall, enrogallar-se | per la lluita, sinó que es complau en agraviar aquest dolor natural, | enverinant | i fent insoportable aquesta gran aflicció que pesa damunt l'humanitat. | traumatisme, el capgirament. És la lògica revolucionària, que és ço que | enverina | les sangs i no té aturador, perquè mai falten premises per deduir-ne la | ha produït gran ira dels extremistes, que volien que la qüestió s' | enverinés | fins a no tenir remei. I tan mateix, la voluntat individual és la única | gas clor crema el pulmó. La iperita rosega la pell. Els òxids de carbon | enverinen | la sang. Que ara s'ha descobert el gas leprós —se n'ha parlat molt | conhortadores efusions. El problema de les races s'hi enfila, expandeix, | enverina | ; i també s'hi apaivaga, esponja i produeix emocionants escenes de | temps és irreversible i el que ha estat ha estat purament i simplement. | Enverinàrem | la vida de les persones que més estimàrem. A les persones indiferents, no | cap a les caixes dels nostres homes de negocis pot infeccionar-nos i | enverinar | -nos, o pot redimir-nos; aquesta riquesa pot causar-nos la malaltia i la | horts en dia feiner. Es penedeix d'haver tornat. La indiferència del noi | enverina | la ira del mestre. Exhaurides les grans frases, s'atura. Fulmina la | maltractada fou pels uns com pels altres; els odis i les rencunies que ho | enverinaren | tot, produíren represalies, focs i assolaments esgarrifosos; i moltes | del mestre Queralt i pretenia emular-lo dins i fora de la Catedral, i | enverinava | la disputa el fet que l'organista es considerava autònom i fins a cert | fan extremadament sensibles. Los hidròpics i reumàtics se | enverinen | per no rès. Los que pateixen del ventrell i ventre son | a la ferida cataplasmes i untures que tirin, perquè lo que fan es | enverinar | la ferida i ocasionar un flemó o panadís. Los ganxets clavats a la | cap acció tòxica sobre aquests animals s'elimina bona part per la llet, | enverinant | son principi actiu al qui l'ha ingerida. Al cap de 3 o | ab el sigle XVIII. Y, malgrat aixó, quan aquesta controversia s' | enverina | o ens apassiona y, entorn de la nostra Constitució de 1812, se | els peus fets una carnisseria a causa dels penellons perennes, que se'ls | enverinaven | i es rebentaven. La gana era atroç, segons els dies, perquè la carn, | Inexpert o inconscient, el meu primer assaig, en lloc de dissuadir-me, m' | enverinà | amb el tuf meravellós dels escenaris. Allò fou la primera caiguda, i he | més o menys pintoresc ni de l'Atlàntic ni del Pacífic. El teatre m'havia | enverinat | i em començava a enverinar el periodisme. Sabia que, per als qui | l'Atlàntic ni del Pacífic. El teatre m'havia enverinat i em començava a | enverinar | el periodisme. Sabia que, per als qui deserten, el nostre país era |
|