Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de la tempestat	enverinant	-se contra els obstacles. Però es sentia llunyà, cada vegada més llunyà,
sacsejava els ous. Com més avançats estaven en la feina de covar, més s'	enverinaven	. Més febre. Més ganes de voler picar. Quan ficava la mà per sota de les
del marit. La rancúnia de la cunyada, esvaïda uns quants segons, s'	enverina	més quan el seu germà insisteix: —Has tardat a aprendre-ho; però ara
La sospita de Teresa anà enroscant-se, a la manera d'un escorçó que li	enverinava	la gelosia, Mai com aquells dies no va estar-se tantes estones a vora de
la Bordeta i l'altre a Sant Feliu. —He rebut un anònim. —Veu? La cosa s'	enverina	... No ha pensat... —No he pensat res. Seguirem tal com hem seguit fins
en el camp del pur determinisme fisiològic. El que més ha contribuït a	enverinar	la "posició" vitalista ha estat la paraula "força" vital. Això és
inútils, estúpides preguntes: per què?, per a què? —vénen de nou a	enverinar	-te el cor. Aquesta àmfora inacabada, contra la qual s'havia romput, quan
esclatà en sanglots. Vaig apressar el pas; totes aquelles alegries m'	enverinaven	el cor. Va sorgir en mi la vella sirena, rodanxona, perfumada, assaciada
els ultrapassava, i dèiem: "És boig". Així passava el temps, dolçament	enverinat	pels records. L'altra ombra, la del meu amic, també m'afeixugava l'ànima
contat, perquè nosaltres no ho sabem d'una manera positiva, el projecte d'	enverinar	paulatinament les aigües de la ciutat amb el verí del microbi del còlera
incomprensible, però, el fet que, a mida que hom pensa més, més creix i s'	enverina	la discòrdia entre els homes que viuen en una mateixa comunitat, i que, a
els ciutadans peninsulars, no trigarien els conflictes a esclatar-hi i a	enverinar	les relacions peninsulars. Portugal recelaria de la invasió industrial i
el desori. Foren la seva tossuderia, el seu aire desafiador, que havien	enverinat	la desavinença. Altrament, tot hauria finit en joc i riure. Ni una gota
fracassar. De nosaltres dependrà, per tant, que les qüestions socials s'	enverinin	o s'encaminin més aviat per vies de solidaritat en el treball i
polítiques intestines, i l'Estatut en lloc de pacificar hauria vingut a	enverinar	i exaltar. Cal, per tant, com ha preconitzat la Lliga en el seu
rivalderia no hagués brollat el ferment tràgic que més cruelment	enverina	les passions, tant en xics com en grans: l'enveja. Els nens del poble,
nacional. La guerra no sols no ha solucionat el problema, ans encara l'ha	enverinat	. Ha mort Àustria-Hongria, el famós "mosaic de nacions", però n'han
que passen a l'istiu, entre gent desenfeinada, quan apreta la calor i s'	enverinen	totes les misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que
relaxa o es disol, enfront d'una lluita per l'existencia que cada dia s'	enverina	, davant dels conflictes entre el diner i el treball que tot sovint
grandària acostumada i pren proporcions de monstre, quan amb la seva bava	enverina	les fonts i amb el seu alè crema i capola tot el que aixafa, de pertot
fins aleshores, donà origen a constants discussions que progressivament s'	enverinaren	fins a arribar a la ruptura violenta. Després de l'aparició del darrer
farien l'efecte d'un glaç a través de la vostra alienació d'esperit i	enverinaríeu	el vostre plaer. La inquietud es convertiria en angoixa i l'enuig en
ha —féu tímidament una altra.— La qüestió és aterrir Barcelona... Amfós,	enverinant	-se, prengué la paraula amb aplom. —El que passa a Barcelona no es veu
l'esglai. Si no havia fet res... què li podia passar? Per més que	enverinessin	la cosa, si la veritat sura com l'oli, on anirien a raure?... Potser sí
la mar, sense parar esment en la presumida. Els seus pares l'acabaren d'	enverinar	. —Ai, que fina! Que delicada! És com un pomell d'algues, la nostra filla
podríem dur endavant coses profitoses. Aquelles paraules d'ella, a ell l'	enverinaren	com una flor de baladre, i s'encabudí a demostrar-me que ell, sense mi,
tots els possibles. Infeliços! No hi entenen res. Com més hi malden més l'	enverinen	. I tan fàcil que és de guarir-la! —Fàcil! A mi m'ho diu,
casa en passar-ne la porta l'han alleujat i eixamorat. El mal tornaria a	enverinar	-se, això sí. Però l'en aturarem amb una medicina que rosega totes les
I quin avís més terrible! No, l'infant no estava guarit. La malura s'	enverinava	de bell nou, tal com havia predit la senyora Úrsula. Calia, doncs, no
fins al blanc dels ulls. ¿Quina beguda del diable li havien donat? Volien	enverinar	-lo? Ah, aquella gent de Barcelona! Els presents trobaren l'incident
el crit que els desfeia els braços, que els glaçava la sang, i els	enverinava	la ternura! El primer fruit esperat l'haurien engendrat per a la tomba.
se; calma, encalmar-se; coratge, encoratjar; ràbia, enrabiar-se; verí,	enverinar	-se; cabòria, encaboriar-se; neguit, enneguitar-se; rogall, enrogallar-se
per la lluita, sinó que es complau en agraviar aquest dolor natural,	enverinant	i fent insoportable aquesta gran aflicció que pesa damunt l'humanitat.
traumatisme, el capgirament. És la lògica revolucionària, que és ço que	enverina	les sangs i no té aturador, perquè mai falten premises per deduir-ne la
ha produït gran ira dels extremistes, que volien que la qüestió s'	enverinés	fins a no tenir remei. I tan mateix, la voluntat individual és la única
gas clor crema el pulmó. La iperita rosega la pell. Els òxids de carbon	enverinen	la sang. Que ara s'ha descobert el gas leprós —se n'ha parlat molt
conhortadores efusions. El problema de les races s'hi enfila, expandeix,	enverina	; i també s'hi apaivaga, esponja i produeix emocionants escenes de
temps és irreversible i el que ha estat ha estat purament i simplement.	Enverinàrem	la vida de les persones que més estimàrem. A les persones indiferents, no
cap a les caixes dels nostres homes de negocis pot infeccionar-nos i	enverinar	-nos, o pot redimir-nos; aquesta riquesa pot causar-nos la malaltia i la
horts en dia feiner. Es penedeix d'haver tornat. La indiferència del noi	enverina	la ira del mestre. Exhaurides les grans frases, s'atura. Fulmina la
maltractada fou pels uns com pels altres; els odis i les rencunies que ho	enverinaren	tot, produíren represalies, focs i assolaments esgarrifosos; i moltes
del mestre Queralt i pretenia emular-lo dins i fora de la Catedral, i	enverinava	la disputa el fet que l'organista es considerava autònom i fins a cert
fan extremadament sensibles. Los hidròpics i reumàtics se	enverinen	per no rès. Los que pateixen del ventrell i ventre son
a la ferida cataplasmes i untures que tirin, perquè lo que fan es	enverinar	la ferida i ocasionar un flemó o panadís. Los ganxets clavats a la
cap acció tòxica sobre aquests animals s'elimina bona part per la llet,	enverinant	son principi actiu al qui l'ha ingerida. Al cap de 3 o
ab el sigle XVIII. Y, malgrat aixó, quan aquesta controversia s'	enverina	o ens apassiona y, entorn de la nostra Constitució de 1812, se
els peus fets una carnisseria a causa dels penellons perennes, que se'ls	enverinaven	i es rebentaven. La gana era atroç, segons els dies, perquè la carn,
Inexpert o inconscient, el meu primer assaig, en lloc de dissuadir-me, m'	enverinà	amb el tuf meravellós dels escenaris. Allò fou la primera caiguda, i he
més o menys pintoresc ni de l'Atlàntic ni del Pacífic. El teatre m'havia	enverinat	i em començava a enverinar el periodisme. Sabia que, per als qui
l'Atlàntic ni del Pacífic. El teatre m'havia enverinat i em començava a	enverinar	el periodisme. Sabia que, per als qui deserten, el nostre país era

Pàgina 1 (de 8)

50 següents