×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb envernissar |
Freqüència total: 89 |
CTILC1 |
| de tractar, però quedaran com un parell de miralls, si l'Erasme les | envernissa | amb monyeca. Les prendran per unes sabates de moda. I què, al capdavall, | | em feien cap mena de por. Però després, ah fillets! Al col·legi em varen | envernissar | de no sé què i més tard, a ciutat, em varen empeltar d'allò que en diuen | | fets els graons amb marcs d'alzina ja un bon xic gastats i rajoles sense | envernissar | , de quatre pams de cap a cap, un pam llarg d'alçada i un pam curt de petja | | de Noruega són massa bonics. Semblen una joguina de criatura acabada d' | envernissar | , sortida del basar. Les cases, en general, són de fusta i hom usa | | cor que se us enduen. Tot us riu amb ulls platxeriosos: el cel acabat d' | envernissar | , les campanes jocundes que toquen a missa, els galls que quiquiriquegen | | del front. Wemmick es llevà de matinet, i em temo d'haver sentit com m' | envernissava | les botes. Després d'això començà de treballar a l'hort, i el vaig veure | | senyor Jaggers, vinclant-se i decantant-se damunt de les seves botes ben | envernissades | , em contemplava a mi: —Em reca, Pip —em digué, mentre jo em ficava el | | ponent hi observarà una dama que davant d'un gran mirall es maquilla i s' | envernissa | el cos amb una rara lentitud que hom podria interpretar com una manca | | abunden particularment) demostren que els reversos dels exemplars s' | envernissaven | , de vegades, de blanc i verd, i que de blanc podia envernissar-se, també, | | s'envernissaven, de vegades, de blanc i verd, i que de blanc podia | envernissar | -se, també, l'interior de certes peces de forma. En cap dels fragments | | intens, molt regular i brillant, mentre que el seu revers ha restat sense | envernissar | (com s'esdevé sempre en les peces pintades de Paterna). 2. | | poc ornamentades, figuraven en aquell conjunt fragments d'alfàbies sense | envernissar | o recobertes de vernís d'òxid de plom (de to melat, transparent), en | | ceràmiques musulmanes). De tots aquests atuells de terra cuita sense | envernissar | , els cànters solen oferir una decoració pintada més remarcable. Llur | | text): dues contenint peces envernissades, i altres dues de peces sense | envernissar | ; i encara més: quattuor dotzenes de plats dauratos et bene | | o de sisca. Hi ha també les típiques tauletes de fusta de pi sense | envernissar | , amb les potes divergents o amb dues posts obliqües en comptes de potes, | | ensabonar; sucre, ensucrar; guix, enguixar; sofre, ensofrar; vernís, | envernissar | ; farina, enfarinar; pols, empolsar; midó, emmidonar; turó, enturar-se; | | allí. Mentrestant, els cargols, amb la seva bava lluent, tindrien cura d' | envernissar | l'estadi destinat als principals números de la festa. Les orenetes, amb | | color vermell viu, amb unes flors ensamfainades que semblaven acabades d' | envernissar | . A terra, en un angle, una pissarra i unes carteres de vetes farcides de | | amb les corresponents cadires, unes i altres molt simples i sense | envernissar | . El conjunt oferia un aspecte auster, gairebé monacal. No tenia cap | | , quan para de ploure —plou i fa sol—, el verd dels pins s'abrillanta, s' | envernissa | amb aquella petulància una mica infantil que de vegades tenen, tocades | | de copiar en una reconada... Allí mateix, un pupitre que un dia fou | envernissat | de negre, ara, destenyit, enganxós, ple de clapes. Un crani de cabells | | fusta, com més dura, pesada i compacta millor, i no deu ésser pintada ni | envernissada | , car els reactius, sobretot l'alcohol, xilol, etc., que a cada moment es | | l'arxiu del seu record, sense forçar la màquina, sense retocar-ho ni | envernissar | -ho massa. Però, com que una tria i un endreçament seran inevitables, | | del fuster, hem d'aplegar-hi els aprenents que l'ajudaven, el pintor que | envernissava | , la fàbrica que fornia claus, frontisses, etc.. El fuster tenia el seu | | com a sabó. D'això, amb una ploma, en posaràs per damunt lo que vulgues | envernissar | . Si primer has cuit sa pasta amb aquest vernís ja posat, una vegada cuita | | sa pasta amb aquest vernís ja posat, una vegada cuita l'has de tornar | envernissar | d'esmateix vernís i sucre blanc. Ho posaràs altra vegada en es forn, però | | adherida. L'empleada estigué omplenant mecànicament tubs d'alumini sense | envernissar | interiorment, amb una pomada de la següent composició: Càmfora 5 | | no li plau veure els ranuncles, que sembla que sempre estiguin acabats d' | envernissar | ; la fràgil i pàl·lida anemone (que mor quasi immediatament després | | de color és delicadíssima, i per la seva conservació, cal protegir-la, | envernissant | -la amb la següent solució: Benzina cristalitzada 100 c. c. Goma | | blancs, cal parlar de la creta o carbonat de calç ©, usada sense | envernissar | com a blanc o addició per al blanc i de poca opacitat; del guix o sulfat | | abans de llur col·locació definitiva. Un cop muntades, es procedia a | envernissar | -les. D'aquí que en peces soltes només es vegi vernís sobre la superfície | | Els cavalls anaven al trot i les rodes, negres i vermelles, acabades d' | envernissar | , giravoltaven, lleugeres, passeig de Gràcia amunt. El senyor Nicolau | | passa als cairons i taulells, hom pinta la peça amb una engalba abans d' | envernissar | -la, hom pot obtenir el to de mel tan típic dels cairons de la Bisbal. Per | | d'un negre penetrant semblant al pinyolito, i sobre el qual hom | envernissava | amb goma laca a monyeca. Si la moda s'encetà en el cadiratge, en les | | fusta a treballar, i es pot vogir mecànicament o manual. Tallar, polir, | envernissar | o pintar, encolar, etc., són operacions posteriors, comunes ja a altres | | destil·lar vi, fer tinta o sabó, gravar metalls o vidre, purificar sals, | envernissar | , tenyir. Ell fruïa veient la laboriositat dels nois i com se'ls | | una de les dependensies ahon habien posat dos cuadros novets, acabats de | embarnisar | . Com soc tan curiosa deixí de rosegar y me colí En la Sala. Molta | | espessa l'aigua cau. La pedra roja del palau, com l' | envernissa | aquesta pluja! Sense parlar, s'atura el temps. Parlen els ulls, | | ah!— gemegava, mentrestant, el petit, ja ab ses roges y sanes galtones, | envernissades | per les llàgrimes, qu'ensemps li mullaven les manetes molsudes y | | se traurán ab la escumadora, posantlos en una cassola de terra ben | embarnissada | , y entre tant lo such donará altres 10 ó 12 bulls, | | de fusta ben pulida; en la arca hi disposarás petitas divisions y las | envernisarás | de betum per dins y fora. Y has de fabricarla de aquesta manera: la | | damnats de la terra? I vós mentrestant empolvorant-vos, pentinant-vos i | envernissant | -vos! [(Ha estrafet els gestos d'una dona quan s'agença)] Lupa [( | | què no haig de tenir un sofà a l'habitació? Sap botigues i magatzems on | envernissen | llamps i trons dibuixats. Amb tot això m'ensenya una tonada que jo no | | la serenà una mica. Altra volta ab el cap enlayre y els ulls lluhents, | enverniçats | per les llàgrimes contingudes, ell feya, ab un lleu esfumat en les | | pessa! —esclatá sa mare, desant lo paneret dins un armariot á punt d' | embarnissar | . —Y, donchs, de qué las havian?... —vaig preguntarli, ab entonació | | hi obria la porta y, ab la llum de sos ulls bondadosos, semblava que 'ls | embarnissava | de nou, que 'ls renovava y tornava l' elegancia allá baix perduda. Ben | | les dues se converteixen, que aprés artistes divins | enverniçan | y puleixen. Ab capitells mal-rodons uns semblan tronchs de | | es veia un cel esquinçat per falzies i antenes de T. V. i teulades rosses | envernissades | pel sol... Des del llit es veu la cambra emmoquetada de gris perla fins | | a això, és molt important indicar que les escales de fusta s'han d' | envernissar | , però mai no s'han de pintar ja que la pintura ens impedirà veure | | que surten ja totalment enllestides del torn, llevat de guarnir-les i | envernissar | -les; l'altra per a peces de més grandària, que es fa primer la pujada i |
|