×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb envestir |
Freqüència total: 923 |
CTILC1 |
dret al que aquella desgràcia amb tanta educació demanava. I per què no | envestia | l'escorxador amb les banyes, tan punxegudes, en lloc de criaturejar amb | "No gosaràs avui plantificar-me que això i això són també misèries", va | envestir | , sarcàstica, la meva àvia. "Déu n'hi do!", se li va esllavissar a | que m'hauria agradat que l'Estrella —era la vaca mare— l'hagués | envestida | en aquell instant. Jo m'hi hauria llançat al damunt agafant-me a les | vinya a treballar per no veure Randa, per fugir d'aquell desig violent d' | envestir | -lo que li despertava la vista de l'altre. Ell no va fer-ho. Però Randa | que em llançà contra la paret, on vaig caure, i, no content amb això, m' | envestí | a puntades de peu mentre m'insultava: tot amb tanta còlera, tan | de les muntanyes, d'on va sortir Panxampla. "Este" va plantar-li cara; s' | envestiren | , o més aviat l'envestí el cascurrer. Quelo va agafar temor; començà a | Panxampla. "Este" va plantar-li cara; s'envestiren, o més aviat l' | envestí | el cascurrer. Quelo va agafar temor; començà a recular, i, com que | pensament fou d'anar cap a l'horta del costat, anar de dret a ell i | envestir | -lo a cops. Pensà en Marina i Marçal, però, i es contingué. Àdhuc volgué | grotesc davallava la costa, xisclant, corrents: eren les màscares que | envestien | tothom qui se'ls posava davant, fent esclafits i giragonses. Us tallaren | que aquestes nedades al clar de lluna, amb eslips fets de frangipan, | envestint | cabelleres perfumades i escoltant les guitarres de la glòria. Tot això és | flors o de fulles envernissades, a ple sol i a ple crit, semblaven folls | envestint | el peix. Era la llum i el vent i el soroll de les pedres i els esquitxos | vestit negre la feia més fascinadora. Al cap de tres mesos del suïcidi, l' | embestí | Guillem de Lloberola. La Baronessa el coneixia a penes; en el "Ritz" i | mainaderes, ell tenia feina a jugar a l'"Eqüestre", a provar un auto, a | envestir | una dona, a clavar llaunes, a discutir i a seure. El seu egoisme covard, | d'aquells temps. Però l'auto arribava i, sense disminuir la velocitat, | envestia | la fusta, la partia pel mig i seguia el seu camí. Aquesta imatge va tenir | d'aplaudiments. Ell havia anat dret al brau, i el brau l'havia | envestit | de dret; dues coses llançades l'una contra l'altra. Joanet volava pels | no porta cap bastó. No té altra defensa sinó les cames. Si ell, el bou, l' | envestix | , és segur que l'acaçarà i podrà venjar-se enfonsant-li les dues banes en | d'un bufit, si és que hi ha algun mamó que s'avente, alguna vaqueta que | embestix | , algun bou que muque. Don Ramon Vallterra, el darrer cavaller amb | de guerra á la idea republicana. Las tropas regulars comensáren lo foch y | embestiren | per tots cantons; sas forsas eran inmensament superiors á las nostras... | vida, los coloms se li feyan forts en lo colomar y acababan per unirse y | embestir | lo. Desde 'l carrer sentiam los crits y 'ls xiulets de dins de la | l' Alfredo. Aquet se tirá dos passos enrera y 's disposá á defensarse y á | embestir | á sa vegada á son enemich. —¡Fradalico!... ¡Fradalico!... ¿Que fas? | erissats. Y en aquell moment las duas feras semblá com si s' anessen á | embestir | . —¡Detureuvos, desgraciat! —cridarem á un temps la Filomena y jo. Los dos | sol objectiu: defensar-la dels silencis. Després del tema de la fàbrica | envestí | el de la puericultura. —No és com abans. Avui dia existeixen normes | estat d'ànim, però els Aguilera no cedien mai, i menys a l'hora d' | envestir | ... Donya Clotilde, Mònica i Lluís intentaven encara desvirtuar amb | ho saben els minyons que van a col·legi. Però això només en el cas que | envesteixin | el mateix objecte. Només aleshores es podrà parlar de la superioritat del | els interessats perquè resulta més còmode ajornar el problema, que no pas | envestir | -lo cara a cara. ¿Quines són les característiques d'aquest desgavell que | de cada bàndol, cavallers aeris claven els esperons per | envestir | -se, amb les llances en rest, fins que es barregen | . Que no s'acosti ningú! I s'abraonà de nou, amb ràbia, sobre Zorbàs i l' | envestí | amb el cap, com un brau. Zorbàs es mossegà els llavis, no digué res. | i les quatre atraccions que hi ha en un racó de la plaça. Els cavalls són | embestits | per la multitud. A prop meu un xicot que moments abans havia vist rondant | periòdic o en el llibre, el comentarista de torn i el sociòleg improvisat | envesteixen | el tema, els plantejaments es desborden, les intencions apareixen tan | un guardó. I crec que, si volem fer coses que ens portin més enllà, cal | envestir | empreses difícils, com la de l'Institut, com la de la "Fundació Bernat | Això diu /La Palma\ del 8 de novembre de 1840, | envestint | sense reticències el problema de la llengua i resolent-lo en el sentit | més joves, també dels menys joves— les han contestades de biaix; no han | envestit | els temes inquietants. Formulo aquí algunes preguntes, fins ara, | l'Infant que nasqué, pobret i nuet, entre el bou i la mula. Hora és ja d' | embestir | millor feina. Hora és ja que tots aquests cents i milers i milions | baixa la llança, ben resguardat darrera la rodella, intrèpid el cor, | embesteix | gegants que esperen a peu ferm l'escomesa, bracejant desaforats, | polides, el marit al timó per tenir-la segura a dret fil del corrent i no | envestir | la vora, amb el filet de fum que surt de la cabina on cou el dinar, per | un cor de roca. Quan l'adversari és de bona mida, fa semblant d' | embestir | -lo amb la mateixa fúria i el mateix eriçament de pèl a l'esquena i el | el sol d'hivern; un sol blanc, que allà dalt, rodó i girador, s'enfuig | embestit | per un remat de nuvolets que es fan i es desfan. La tarda és freda i de | creiem que hom s'exposa a perdre energies i temps, si no es pot | envestir | el problema en la seva totalitat, modestament si voleu, però en la | de l'era, l'hereu quedà sobtat. Amb els anys que no l'havia vista s'hi | envestí | una mossassa que feia goig. Era tan alta com ell i amb la pell de cara i | que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va | envestir | -la i la tirà daltabaix. La Pelifeta petà d'esquena i estigué més d'una | facilita. De fet, disposen d'un instrument quasi verge que els permet d' | envestir | directament i violentament qualsevol tema. D'aquesta compenetració de | hi dem importancia! Que beneyts som!— Axís pensant, arribà a la casa y, | embestint | penosament l'escala, ara de cara, ara de gayrell, agafantse de la barana | com una pilota, esquitxa el greix del sofregit, i rodola pels rajols | envestint | els gossos. I els gossos, estemordits, corren i brinquen amb la cua entre | una fórmula de justícia humana, un simulacre de punició corporal per | envestir | , animós, les portes de la mort i el judici de Déu. Els prengué jurament | va el seu honor, l'honor del poble, l'honor de la rodalia. En últim terme | envestirem | els conills. El conill és més enraonat que la perdiu. Dorm, si no a la | una enorme botella i jo amb un morralet de pastor, tot ple de queviures. | Envestírem | una muntanya de les que, com vulgarment se diu, fan treure el fetge per | Els portants del tàlem pegaren un bot formidable, un bot de daina | envestida | per un llebrer. Un estrany embull de cames i braços, de pals i cadenes, | li penjarà una veta entre els pantalons caqui i les sabates grogues, | envestirà | un pescador exclamant "que no teniu ulls, bon home", es gratarà | passava és que ho veia molt lluny de mi... què li diré!... no sabia com | embestir | -ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no sentia cap | és amic de franqueses, i li ve de gust anar per les seves. Les puputs s' | envesteixen | i s'empaiten les unes a les altres; però, com he dit abans, no s'ho prenen |
|