Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els rics, els aristòcrates del diner. Hausser. —Ara el món s'ha	enxiquit	i ja no compten els valors locals. Hom acusa tal govern, tal país, tal
patró, no pot durar —digué—; o la terra s'engrandeix o bé jo m'he d'	enxiquir	. Si no, estic fotut! Aparegué un monjo entre els pins: de cabell roig,
El progrés tècnic, que no ha sabut acompanyar-se del progrés moral, ha	enxiquit	el món i convertit l'home en aquell llegendari aprenent de bruixot, que
El batallar d'aquells escamots va ésser un jòc de mans col·lectiu, que va	enxiquir	els fets més gloriosos d'aquella mena de controvèrsies. Allò era la força
tota criatura és petita... No és que el cel i la terra s'haguessin	enxiquit	, sinó que l'esperit del vident es va dilatar, i arrabassat en Déu va
veure sense dificultat tot allò que és sota de Déu". La pregària no ens	enxiqueix	el món, ni dissimula la realitat de l'enemistat. Això fóra caure en el
entre els germans, els malentesos, les injustícies... No s'han	enxiquit	, s'han situat en allò que eren. I allò que són, per gran que sigui, és
sols queden defora, reis de la nit, el vent i la fosca. I el món s'ha	enxiquit	més i més a cada porta que anava cloent-se. Tot ell ara cap al menjador,
no puguin errar el camí i arribin a lloc a la seva hora. ¡Qui pogués	enxiquir	el món més encara, fins a encabir-lo tot dins del cor, aquell petit cor
que entra per dalt de les barbacanes com una llenca de blavor, els hi	enxiqueix	les nines dels ulls; si estan cansats, s'aturen un xic al mig del carrer,
les cases, la bahia, el port i les montanyes, tot sembla que s'hagi	enxiquit	. Fins Palma sembla més petita, i és que l sol concentra els seus raigs
els alzinots propers semblava que caminessin i el cercle visual s'	enxiquia	gradualment. I esdeveníem com uns tripulants d'un aeròlit. Remuntàvem
no són les seves: el poeta, mai. Sigui el que sigui el seu talent, se li	enxiquirà	i fins se li esfumarà del tot el dia que els motius als quals s'apliqui
és el límit d'un infern que s'abranda per envair-ho tot. El cor s'	enxiqueix	dintre el pit com davant els senyals precursors d'un cataclisme. Mai en
s'allargassaven a embranzides per la plana. Darrera la reixa, els cors s'	enxiquien	com si el qui esperaven fos un nàufrag sorprès en alta mar per l'huracà.
de deixondir d'un son profund i enervador. L'entavellat dels ulls els	enxiquia	més que mai. Les seves parpelles a penes deixaven entreveure la mobilitat
per si sol, amb un pitarràs i amb un esclatament eufòric que us fa	enxiquir	, però, així mateix, amb una positura tan ben estudiada i amb una
Se'n van i em fan adéu amb la mà, algunes vegades. Llurs figures van	enxiquint	-se. Cadascuna de llurs frases, cadascun de llurs moviments em són ben
germà t'havia avantatjat nedant a la braça davant d'Isabel, però que tu l'	enxiquiries	nedant d'esqueneta. ¡Quin poc ficaci en tréieu d'aquelles assenyades
En Peret tot seguint el Cabdell, que va fent tombarelles, s'adona que s'	enxiqueix	, i pensa: "—I ara, aquest Cabdell s'aprima!...—" I li diu
entebeir, interval, contenir, untar; envestir, invitar, canvi, minvar;	enxiquir	, planxa, anxova; rínxol, benzina, onze, bronze. Excepcions:
enasprir; pobre, empobrir; balb, embalbir; superb, ensuperbir; xic,	enxiquir	; blanc, emblanquir; fosc, enfosquir; dolç, endolcir; pàl·lid,
la baixa política sense ésser forçada a un descens que, deformant-la, la	enxiquiria	. Veusaquí, doncs, el delicte. Emperò, tot esquivant aquest perill,
sense que em calgui donar massa explicacions.— Un lleu somriure li	enxiqueix	l'ull esquerre. —Vaig a dalt. Feu-me un crit quan el dinar estarà a punt
passar amb ironia. El seu gec de cotó, que a força de rentades havia anat	enxiquint	-se i que cordat de dalt a baix el feia ésser més espatllut; el barret tou
dintre el bosc. La motoritzada va arraulir-se sota els pins, com	enxiquint	-se. Després no li va quedar altre remei, a en Quiñones, que reunir-nos.
amb rissos al front, imitant les estàtues antigues. El capell, llavors, s'	enxiqueix	, i després es transforma en casc, que hom anomenava "Minerva", i en
talla. En el segle XVIII, les ombrel·les eren grans i s'anaren	enxiquint	, a mesura que avançava el segle XIX, especialment des de l'any
ha de canviar-se sovint les sabates i els guants, car ràpidament se li	enxiqueixen	. En les radiografies de la mà d'un acromegàlic les últimes falanges tenen
funcionar. Els òrgans genitals s'atrofien, la vagina i, sobretot l'úter s'	enxiqueixen	; moltes vegades, no sempre, les regles es suspenen; la veu es
nostra llengua? ¿Prové tal volta de la facilitat amb que la i,	enxiquint	-se, incorpora el seu sò, després de reduit, an al sò de la lletra que té
a aixamplar-se, i per altra part la tendencia de la i a	enxiquir	-se, lo més natural és que la n s'estengui, s'aixampli a costes
en les dones de la mateixa edat; i a 70-79 anys s'ha	enxiquit	fins a pesar 1.266 g i 1.150 g, respectivament. Alguns
més amunt del nivell del seu cap, perquè això, fet sovint, contribueix a	enxiquir	a la vista dels oients la planta de l'orador, car ordinàriament el cap ha
sub utraque\, desapareixerà el Calze ministerial, i la Patena s'irà	enxiquint	poc a poc. El sagrat del calze. Com en moltes altres coses de la
senyoreta Rosa m'havia avisat: només juga i prou". Els ulls se li havien	enxiquit	i enfosquit, llançaven espurnes; els llavis li tremolaven una mica. "Ja
li descordaven es pot dir només que respirant. Però la Sabina els havia	enxiquits	massa, i era una pèrdua de temps l'operació de corda i descorda. Es passà
adquirit un desenvolupament remarcable. Si els progressos de la Tècnica	enxiqueixen	la Terra i esborren les fronteres, no podem consentir que la dèria
entrant a les cases per sota de la porta o pel forat del pany,	enxiquint	-se a discreció. Invisible, tenia —cosa estranya— les quatre potes de
hi fou oblidat, deixat a l'atzar. La cambra d'Agnès fou, en certa manera,	enxiquida	, car necessitant Montpalau un espai per a moure's amb els seus ajudants,
que en practicar la trepanació deixarien un forat més gran, que s'havia	enxiquit	amb la recreació de l'os. Del crani número 7 posseïm només el
El tarter o túmul té 9 m. de diàmetre. Amb les boïgues l'han	enxiquit	, destruint el cercle de pedres que el circuiria. Està en una altitud de
de uns vint metres de diàmetre, però que amb el conreu l'han anat	enxiquint	fins a donar-li la forma senyalada en la planta (fig. 433).
, es contreu. Així, doncs —pensava Descartes—, la terra ha d'haver-se anat	enxiquint	, al pas del temps. Però és lògic pensar que aquest procés hagi estat
entregant-se tota ella sense voluntat... Trobava plaer, li agradava	enxiquir	-se, romandre tota petiteta i cargolada en un recó ben humil, ben
ò formularà una lley que ell creu entenedora pel poble, y al tractar d'	enxiquir	la súa concepció, disfressa lo que ell creu que es el dret, y cerca la
son els pedrals qui ab el fregadís de la ayga y de les altres roques, van	enxiquint	se fins a quedar convertits en palets y sorra impalpable; açò passa ab els
Aquestas s'haurían d'anar escursant en la proporció que s'anessen	enxiquint	els espays á que 'ls átoms fossen circunscrits. Ab compressió regular y
no variant la temperatura, deuría engrandirse quan la pressió disminuís y	enxiquir	se quan la pressió aumentés per sobre la d'una atmósfera. Y al engrandirse
quan la pressió aumentés per sobre la d'una atmósfera. Y al engrandirse ó	enxiquir	se la distancia interatómica, la major ó menor separació dels átoms deuría

Pàgina 1 (de 2)

50 següents