×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enyorar |
Freqüència total: 2487 |
CTILC1 |
| i les curaven. Aquestes són les veritables riqueses per a mi. Les | enyoro | i les protegiré tant com pugui. Que camps i plantacions siguin abundants | | La teva descurança em desplau. Per què almenys no et pentines? Temo que | enyores | el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt abans de | | o ha de saber. Sols recordaré que el plorós, que al seu torn va caure, | enyorava | en la fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del més alt | | i car, no es pot viure. Una senyora, almenys, aviat no podrà viure. | Enyoro | les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb | | mínima— adhesió als productes innocus del "progrés", ja els impedeix d' | enyorar | sincerament un passat qualsevol. De més a més, per poca intel·ligència | | una mena de fatiga o de fàstic, a la llarga, del seny i de la placidesa. | Enyora | , en el fons de si mateix, l'aventura: una oportunitat per a | | La majoria dels súbdits d'una dictadura, "acostumats" a ella, no | enyoren | la llibertat perduda; la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima | | del plagi. No n'hi ha per tant, és clar: Pla, més que plagiar, ha | enyorat | la possibilitat de plagiar; més que defensar el plagi, s'ha burlat de la | | imitar. Ulisses era un pare de família convençut, egrègiament vulgar, que | enyora | la llar, la senyora i "el fum del país". Les seves aventures i les | | o menys sincera— que produeix una exacerbada mistificació ciutadana fa | enyorar | les amables llibertats, la senzillesa, la salut dels costums rurals. | | els camperols i els pastorets, que les senyores de Versalles | enyoraven | , duien una existència tenebrosa: fam, explotació, malaltia, incomoditat, | | avets i l'àlber. No abelleix de sortir de casa, i gairebé es comença a | enyorar | l'estufa. I som encara a l'agost! El fill de Jaume Bofill i Mates vindrà | | de llum daurada i negra de les fulles, i les clapes i | enyoro | la remor sobre l'aigua espessa i verda contemplo el | | la cuina. Després uns llavis durs, s'adherien als seus llavis. Jeroni l' | enyorà | durant moltes nits, car la criadeta es quedà a les Torres, i ell, malgrat | | els anys de màxima eufòria d'una ciutat que ell no veia, ni gairebé | enyorava | ja, quan la gent barcelonina es distreia de la pesta groga que assolava | | m'expliques en la teva llarga, estimada, meravellosa carta, perquè jo no | enyoro | mai res d'allò que puc retrobar fàcilment, com tu enyores, home perfecte: | | perquè jo no enyoro mai res d'allò que puc retrobar fàcilment, com tu | enyores | , home perfecte: la teva dona, els teus fills, el paisatge on has viscut | | aquesta desagraïda, folla, estúpida, prostituïda pàtria. Però jo no els | enyoro | , perquè no podré perdonar-los mai tot el mal que m'han fet. Ell, | | nostre poble, i jo t'hi he ajudat, no seré del tot inútil. T'abraça i t' | enyora | el teu amic Jeroni Oleguer. P. S.. És clar que tens raó. Però no te les | | del cel que estimo, sobre les paraules que no dic, | enyoro | un repòs que no sé si tu em donaves. Enyoro | | enyoro un repòs que no sé si tu em donaves. | Enyoro | aquell repòs que no sé, ni tan sols si desitjo. | | fuig dels meus ulls, com el repòs del meu son. I t' | enyoro | . Bruna torre de Padrós, esvelta dama que | | seus sentiments perquè devia ser veritat tant una cosa com l'altra, que | enyorava | i detestava la seva casa i el seu poble. És veritat que era feliç | | sobre el mar, sobre el cel, sobre els maons i el marbre de Venècia, però | enyorava | el so moll i palatal de les consonants catalanes i li agradava descobrir | | la hibridesa de les nostres vocals en el venetto que usava Nerina, | enyorava | sentir sota els seus peus la terra llaurada i flonja i contemplar la | | que detestava el seu país polsós, mercader, corromput, i també quan | enyorava | el tracte distant dels barcelonins, la destresa a ignorar-se, l'instintiu | | a ignorar-se, l'instintiu rebuig de tota possible intimitat. Era cert que | enyorava | una pàtria perduda que no existia sinó en els seus somnis, i per això és | | d'Hipòcrates s'hi negà rodonament. A través de les nits d'insomni, | enyorava | l'avinguda de tells, l'alzina rovellada de l'era, el turó on s'enfilava | | estiu l'entusiasme s'apaivaga. Jeroni treballa infatigable, per més que | enyori | la quietud de les Torres de Padrós, per més que penetri pel balcó obert, | | els petits indrets, els racons amagats on la frisança era més intensa... | Enyorava | delicadeses de seda per a les meves mans aspres. I allà, tan lluny de la | | sabia encara quin indret triaria. Tres o quatre dies, digué, perquè més t' | enyoraria | . I no tornà. La vaig esperar dia i nit, pendent del renou de la porta del | | llum la tarda, plena de nins als parcs, plena de vianants desenfeinats. I | enyorava | tot el que jo abominava les tardes de diumenge quan, quasi per obligació, | | banda allò que a mi m'agradaria estimar, alhora se'm fa quasi impossible: | enyor | el qui no hi és dins la persona del present. Enyor, Miquel, amb tanta | | fa quasi impossible: enyor el qui no hi és dins la persona del present. | Enyor | , Miquel, amb tanta força la teva absència, que desfigur la presència d'en | | i t'he sentit veritablement meu dins l'abraçada del meu marit? Sí, t'he | enyorat | tant! T'he desitjat amb tanta força! Li he dit Marc en comptes de Miquel | | comprar-me beneitures... i no haver de donar explicacions a ningú. Però | enyorava | sa meva filla. Malgrat els jutges, judicis i sentències, sa nina volia | | llobarros, dels déntols, dels neros, dels rèmols, de les escórpores! Un | enyora | , sobretot, les modestes, refulgents i grosses sardines, molles d'aigua | | la gran aventura de Timi, d'aquell adolescent que tots admiraven i tots | enyoraven | ... Vaig deixar Borabora per tornar-hi al cap d'un mes, i la nit de | | moments a la meva vida —si és que encara he de viure gaire temps— que | enyoraré | el lagon de Borabora i aquest pitiporo gegant a l'ombra del | | no la puc fer, no trec el pit i callo. Maurici Què: ja | enyoraves | les copes i els amics? Andreu Tot ho enyorava. Sembla | | Què: ja enyoraves les copes i els amics? Andreu Tot ho | enyorava | . Sembla que, d'amagat, tot posi arrels a dintre d'un; perquè quan ho | | angúnia. Voldria estar ben sol i adonar-me que visc. ¿Sents, Xela? Havia | enyorat | l'aire i aquest tros de mar. Ja ens vagarà a tots plegats de passar | | que demà, quan ja no hi siguis, trobarem a faltar alguna cosa que es farà | enyorar | . Què et diré? Com si mentre has estat entre nosaltres, tots haguéssim | | camps encara són caminats pel sol? Si retornés als ulls l'or | enyorat | dels dies, si m'allunyés endins del gran triomf del groc! | | Antonio, si veiessis aquests dies! Temps ha, de lluny, vaig | enyorar | la pàtria i la ciutat més nostra; i ho feia a la | | Que avui, de dins estant, oh germans espectrals, | enyoro | foscament, sense remei, tot el que he retrobat, la | | insepults— damunt la memòria i dintre la sang. No | enyoro | el que perdo ni em plau el que tinc. Remugo penombra | | és un garbuix de joventuts: la que em recordo i no m' | enyoro | , la que en tu miro, i les que et conto i que són les | | nostres déus (déus de prudència, no de justícia) d' | enyorar | el clos on no perillen les malignes que s'han retret. Que no | | de la cadira d'Ernestina.)] En aqueixes nits de llevantada és quan t' | enyoro | més dintre la solitud del meu casal. Que és bo estimar-se oint els |
|