Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

? Tornà al centre de l'habitació. —Bé, què fem? T'estàs aquí parat com un	enze	. Ell pensava: "Aquesta dona té un peu a l'hospital, i potser millor
Vas tenir més alegria que jo aquell dia? ¿I no vaig ésser jo, siboc, cap d'	enze	, que mai no te'n diré prou; no vaig ésser jo el qui et féu cridar una
veure. Desaparegué cap a l'escala. Jo em vaig quedar plantat allí, com un	enze	, i tenia la cara... —Com el que ets, vigilant, com el que ets! —
veu. —Bé, no ploris més. El que passa és que t'estimo massa. Sóc un	enze	, ja ho veig, però no hi puc fer més. Ella, davant de la seva carícia,
Abans-d'ahir vaig cridar el boy de l'hotel, un tahitià dolç i	enze	que es diu Paaua, perquè anés a recollir una roba que havia deixat a la
l'encàrrec no trobà roba ni res; però, com que ja he dit que és una mica	enze	, no va ser bo per a avisar-me. L'endemà a les sis del matí compareix el
orangutans dels parcs zoològics. A la porta del bar hi ha, aturat com un	enze	, un xinès que duu un carretonet en el qual hi ha escrit: /Wang-Ling.
Deixa't estar de músiques i vina a sopar amb mi: no siguis	enze	. /Andreu\ Més m'estimo una copa. [(Maurici li porta una copa
I si és que m'ha deixat, tu en tens la culpa i a mi m'està bé per	enze	. /Anguila\ Doncs per què hi vas, al cine? Que no t'hi fixes? ¿
abans sempre procurava tenir-la ben a prop. En Víctor em considera una	enze	, però... Rosa. Júlia, i ara! Júlia. Són dues mosques
les cruïlles, pel bosc ombriu, risc i follia tothora a punt, no com féu l'	enze	del meu difunt! [(Transició. Amb menyspreu:)] Però tu Marcó fer
mirall, famosos dintre la història de la casa, feien en el pis un paper	enze	i escrostonat de relíquia. Leocàdia, que era el nom familiar de la
cregui que ell ja no és cap criatura. —Fugi dona, fugi! Aquest home és un	enze	; se'n tindria de donar vergonya. Jo li asseguro que si el meu marit em
amb els homes de casa Lloberola; a Frederic, el trobava una nul·litat, un	enze	; el vell don Tomàs li feia l'efecte d'una mòmia guarnida de rosaris i
greu. Pilar va aconsellar a Bobby que ajudés Frederic, no perquè "aquest	enze	s'ho mereixi, ni perquè tingui cura, perquè dels Lloberola no en quedarà
dies en un plan completament ostra; la majoria dels nois són uns	enzes	, i quan en passa un que té una certa gràcia, val la pena d'aprofitar-lo...
no admetia terme mig entre l'escomesa animal i un lirisme delicadament	enze	; però a Maria Lluïsa li agradava molt, i li agradava encara més quan es
colpida per una impressió de fred. Mira amb rancúnia aquell intrús mig	enze	, cobert de taques, que fa olor de pobre malgrat els seus diners; que no
decisivament indiferents —que baden del tot, o bé s'adormen, o fan cara d'	enze	— i substituir-los per d'altres els quals pugui anar interessant amb el
situació ridícula. Això havia refredat les nostres relacions. Jo feia l'	enze	, no pas premeditadament, sinó perquè vivia mig atuït i no sabia cap on
començar jo. Des de les primeres paraules, el rus —potser era una mica	enze	i el cervell no li funcionava bé— cridava: ""stop!"". Jo no volia
com havia arribat a Rússia..." "Tot, tot ho comprenia, i això que era	enze	. Parlaven els meus peus, les meves mans, els meus cabells, la meva roba.
que penjava del meu cinturó també parlava... Quan jo acabava, aquell	enze	m'abraçava, em besava, tornàvem a omplir els vasos de vodka, ploràvem i
pila amb tots els teus llibrots i fot-hi foc. Després, qui sap, no ets pas	enze	, ets un gran home... és ben possible que també tu comprenguis! "Té raó,
tenir por de que l'esfullis i tu de que t'esfulli i quedar parat com un	ensa	." Per fi va sortir. Anava sola. Duia un mocadoret de seda que li queia a
Gràcies." I jo... "No hi ha de què." I ens quedem parats com dos	enses	. Jo la mirava extassiat, però no n'hi ha prou d'extassiar-se quan se té
ho veieu? Doncs jo sí. De totes passades, no sé com van poder ésser tan	enzes	que, ells que sí, que anessin i enterressin un infant per altre. Però...
. L'agafà pel braç, lleugerament duent-se-l'en, però el noi caigué com un	enze	, com si en lloc de caminar sobre els peus hagués anat muntat en uns
Tan viva que sembles, i en això que tant ens interessa estàs feta un	ensa	!... En el meu temps, les noies eren bon xic més avispades! La teva avia, i
I per això és clàssic que la felicitat ens trobi sempre fent cara d'	enzes	. Els misteris de Barcelona Em recordo d'una certa època de la meva vida
esperit d'efímera tragèdia. Res de fibladeta sentimental. Ens vam sentir	enzes	, i prou. D'una manera fluixa, somorta, romania en l'externa perifèria de
picar primer. Molt sovint he vist aquest audaciós individu, restar com un	enze	a un parell de passes d'un crani d'hipopòtam que li oferíem, i
comença de mirar a un costat i a l'altre. Després, resta immòbil, com un	enze	, sembla oblidar la realitat per entregar-se a vagues meditacions. Fet
a donar un tomb pels modistes de la /rue de la Paix\ amb un	enze	que volia fer-li l'amor en calçotets i samarreta de franel·la.
Liana, la divette de revistes, i la posició disgraciosa d'aquell	enze	li féu venir unes ganes de riure tan desmesurades, que va haver de sortir
les avinenteses. Hi havia pescadors entesos, i altres que eren uns	enzes	, que treballaven com a màquines. No, ell no volia ésser dels enzes: hi
uns enzes, que treballaven com a màquines. No, ell no volia ésser dels	enzes	: hi posaria el cor, a l'ofici; observaria, estudiaria... La mar era, a la
Innocenci, al principi, es trobà tan desplaçat que semblava un	enze	. Es passà un quant temps sense fer altra cosa que admirar les meravelles
han desaparegut. I bé, què cal fer? Resta un parell de minuts com un	enze	, i mira per tots cantons, amb la convicció de la seva absoluta
cop de puny damunt de la taula. En Bau es quedà mirant-se'l amb un posat d'	enze	, com si el nas se li hagués allargat un pam. Cada vegada que es trobava
la sortida van davant del caçador, a la mitja hora de sol estan fets uns	enzes	, traient dos pams de llengua rajant com una font que rega les petjades de
cor els digui prou. —Caramba, caramba... —només faig que repetir com un	enze	, en veure'm tan vulgar i esquifit davant d'aquesta xicota admirable.
la cara incendiada: —Ai dissortat cent i mil vegades el poble que té un	enze	per rei! I sortiren lentament de la sala. Pensi hom si devia restar-ne de
canviar-ne res. Arandó restà al brancal de la cambra de Maria Pia fet un	enze	. Les comares, a la fi, l'empenyeren: una fins i tot zumzejà: —L'hereu
teatral que àdhuc us fan somriure engraciats sense voler. Jo semblo un	enze	. Dec fer uns ulls de mussol; m'he quedat extàtic. Els homes de les perxes
acròstics que no guareixen cap mal, però si el treieu d'aquí queda fet un	enze	veritable; un advocat, continuant l'exemple, per més sòlid que sigui i
l'afany immortal de fondre's boca a boca i pit a pit... I jo res; com un	enze	. Seguérem en un banc sota l'arrissat paraigua d'una palmera, cenyint-nos
de Llotja l'oració fúnebre d'En Savalls, i no aquell desmanegat	enze	sensual que ella coneixia. El gest actual de l'estrenu filàntrop ella
a l'esglai d'aquella nit, quan la cridà i la sacsejà com si ella fos un	enze	sense sentits, els ois que aviat la desassossegaren, sobretot després de
la planta. Per l'amor l'ànima enamorada sofreix un empelt, i per ell un	enze	pot transformar-se en capità o poeta, i un heroi en calçasses. Com hem

Pàgina 1 (de 5)

50 següents