DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
epítet M 125 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb epítet Freqüència total:  125 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

contradicció amb la contalla mítica, que la nimfa constituïa només un epítet d'Àrtemis, la deessa d'una obsessiva, eterna, incòmoda castedat. Arcàdia
metafòric, però difereixen dels noms donats als gossos pel fet d'ésser epítets procedents de la cadena sintagmàtica, mentre que els segons provenen
passat i poden reprendre a qualsevol moment, en el discurs, llur funció d'epítet: fins i tot quan es parla al bestiar, el seu caràcter d'objecte no li
antics manuscrits del convent, fill meu; i aquests dies recullo tots els epítets amb què la nostra Església ha honorat la Verge Maria. Va sospirar. —M'he
imprevisible, i els mallorquins s'aconhortaven suficientment rebent els epítets de "illa de la calma", "illa blanca i blava", "paradís dels
luxuriants i naturalment rullades, demostrant la plena força de l'epítet homèric "jacintines". Jo guaitava les delicades linies del nas, i
del meu destí. I a la font baptismal jo vacil·lava per un nom. I molts epítets de saviesa i de bellor, dels temps antics i moderns, de la meva terra i
foranes, veníen empentejant-se als meus llavis, amb una munior de bonics epítets de noblesa, de benaurança i de bondat. ¿Què va moure'm, doncs,
exigències de l'objectivitat. Cada "màxim", cada "mínim", cada altre epítet ponderatiu o despectiu, massa freqüents encara en el nostre parlar
tan noble matèria, o bé els grans homes a llurs historiaires. Munt d'epítets, males lloances; els fets són els que lloen i la manera de contar-los.
i a allò que les famílies i la massa burgesa insultava generalment amb l'epítet d'original. Un temperament mig nerviós i mig biliós és d'allò més
però, al tema. VII. Ja sabeu, doncs, el meu nom, homes... ¿quin epítet us donaré sinó el de folls acabats? ¿Hi ha qualificatiu més honorable amb
fa tota mena d'elogis) és anomenat sovint "ximplet"; i amb el mateix epítet, com si fos de bon auguri, els tràgics solen designar els infants i els
una ciutat urbanitzada. La vida moderna ja no té poesia! Aquell epítet d'Herodot destinat a l'oasi: "Illes dels benaventurats", no tindria
a prendre el poema /Adorant\ en sentit eucarístic: aquest epítet fou molt usat —entre altres per Verdaguer— referint-lo a l'Hòstia, si bé
en la descripció de l'acte i dels símbols, que ja no seran més els bonics epítets corrents, sinó la glossa del veritable sentit, ple de laudes: ©
emprar amb el sentit més recte i precís totes les imatges i tots els epítets, i el pa serà contemplat des de la mòlta fins a esdevenir l'element que
fins a la darreria del segle XIV, encara l'any 1381. L'epítet de vulgar, en oposició al llatí, també és força usat, adés com a
que feia ús preferent del català, acostumava a afegir a aquest nom l'epítet de vulgar. Un jutge d'apel·lacions d'aquella ciutat, en expedir el
llengua d'oc i provençal. La preponderància de l'epítet de "llemosí" per a designar la llengua romànica nascuda a Occitània,
de /estranys dictats e poesies belles\. Estranys! Subratllem l'epítet, però pensem amb modèstia que avui som sords per a la ressonància que el
de les "festes de caritat", cent voltes titllades pels moralistes amb l'epítet de sarcàstiques, i que no són més que maneres de vestir l'oci, evitant el
de les clàusules, de la vibració de les frases, de l'elegància dels epítets i de la diafanitat prosòdica. Fugia igualment de l'èmfasi que de l'estil
amb els altres escriptors, havia batejat sovint, menyspreadorament, amb l'epitet de "rebaixadora dictadura dels instints". Pobre August de Vallclara!
Borratxos de sang... Atacats de necrofília..." Què sé jo els epítets que arriba a inventar-se! És incapaç de callar el que pensa. Un dia...
converses amb els cantorians, acceptava, per a sí mateix, l'epítet de pragmatista. No obstant, el mot més dur sobre el
expressar un quart grau d'oxigenació de les substàncies, afegint-hi l'epítet d'oxigenat, com ja hem admès per l'àcid muriàtic oxigenat. No ens
mateix metall. Ens hem trobat, doncs, forçats d'afegir a cada òxid dos epítets: un que indiqués el metall oxidat, i l'altre, sa color; aixís direm òxid
papers en l' oració. Unes vòltes servix d' atribut i atres d' epítet. Es atribut quan va ab lo vèrb ser: L' hòme es mortal.
Es atribut quan va ab lo vèrb ser: L' hòme es mortal. I epítet quan simplement califica al nòm. Paper gròc, sanc
consolidat la fonètica com una "ciència independent" i els han afegit l'epítet de /Stumpfssinn\ (estupidesa) que en aquest cas no representaría
comptar! Parlen del miracle, i segur que sentireu caure damunt vostre epítets d'ingenu, d'infantil d'ancorat en el gust equívoc del meravellós en
del Senyor. Això donà motiu perquè els primers cristians afegissin l'epítet "el Crist" al nom de Jesús (cf. Mt. 1, 16: "Jesús anomenat el
suprem" amb què és qualificat Nostre Senyor Jesucrist (5, 4), epítet que recorda les paraules d'Heb. 13, 20: "el gran pastor de les
obstant, no hi ha cap ciutat a Espanya que no s'atribuïxca una lletania d'epítets pareguts. Cal dir que València el mereix més que no cap altra. El seu
absoluta" dels neopositivistes però, de retop, ells atorguen el mateix epítet a les "variables amagades" dels deterministes: disputa de sords! A més,
força descriptiva, i, amb ella, el lèxic rural. Poeta rural no és avui un epítet satisfactori ni gairebé un compliment; doncs bé, Guerau de Liost és,
exactitud a una figura humana; no pas com un judici de valor, sinó com un epítet descriptiu. Avui sembla ben aclarit que el model principal per a crear-lo
d'argent viu, el refrany sentenciós que posa la clau a la conversa, un epítet ple de força i color, una costum religiosa o profana. Ni he desdenyat
2.4 Conclusió Recapitulant les idees bàsiques del que, amb un epítet convencional, anomenem "irracionalisme", tindríem: 1) L'home
situada en un nivell jeràrquic elevat dins l'esquema valoratiu català: l'epítet treballador és un dels que busca més curosament el pare d'una noia
que els mereix dels altres homes, ja en vida o després de morts, l'epítet honorabilíssim de divins. Totes les grans obres de creació humana,
motejar-lo de /crapule, enculé, chien, fils de chienne\ i altres epítets del seu repertori. Jo la deixava parlar i aprenia el seu francès
i subjugadora del futbol. La meva ploma humil i poc destra no troba els epítets, les paraules encomiàstiques, i versallesques apropiades als moderns
figura m'he vist incompetent per a triar els mots qualificatius i epítets laudatoris que amb tot dret i justicia es mereix i perqué crec que la
de la Península pels francesos al segle XVI, i contradiu l'epítet de gascó donat als altres forans arribats per causes polítiques o
Això hèm fet. No tot són, ja, progectes. Les realitats són esplèndides. L'epítet d'ideyalistes ja no'ns quadra... ni'ns ha quadrat may, si bé ara ho hem
torn, no ha tirat a la cara dels seus adversaris de dreta o d'esquerra l'epítet infamant de comunista?" Actualitzant la magistral constatació
Barcelona 1973), dedicat al tema de la crisi dels sagraments. L'epítet no vol ser pejoratiu sinó tot al contrari: "La teologia salvatge és
pit.| Font de goig. Flam d'encís. D'amor ventada". La precisió dels epítets; la justesa de les al·legories i la propietat de les metàfores, moltes

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »